D. 31 de
durant l’any B
(4
novembre 2018)
1.
Llegim el text (Mc 12,28-34)
28 Llavors un
dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la
resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: Quin és el primer de tots els manaments?
29 Jesús va respondre: El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. 30
Estima el Senyor, el teu Déu, amb
tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb tota la força. 31
El segon és aquest: Estima els
altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests. 32
Llavors el mestre de la Llei li digué: És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no
n’hi ha d’altre fora d’ell, 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb tota la
força i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i
sacrificis. 34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li
digué: No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Un mestre de la Llei pregunta Jesús
sobre el manament principal. Hem arribat al final del camí. L’escena s’esdevé
en un atri del Temple de Jerusalem, on s’ensenyava sobre la Llei de Moisès i la
relació dels creients amb Déu. Altres mestres i dirigents del poble abans
havien qüestionat l’ensenyament de Jesús, preguntant-li amb quina autoritat
ensenyava, sobre si s’havia de pagar tribut al Cèsar i sobre la resurrecció
dels morts (cf. Mc 11,27-12,27).
Els mestres de la Llei o escribes
coneixien fil per randa la Llei de Moisès i s’encarregaven d’explicar-la al
poble i d’aplicar-la a la vida quotidiana. En el seu afany de codificar tota
l’existència humana quotidiana fins als detalls més petits, havien catalogat
fins a 613 normes o preceptes (dels qual 248 eren manaments i 365 prohibicions,
tantes com dies té l’any), a les quals encara hi afegien més prescripcions.
Afeixugat pel pes de les normes legals i després d’haver escoltat Jesús, s’hi
acosta amb una pregunta alliberadora, tot cercant un únic principi que permetés
de viure més senzillament i no tan feixugament, units i en pau amb tothom.
Aquest mestre de la Llei sembla que
s’ha avergonyit dels seus col·legues que refusen Jesús. Dos elements l’apropen
a Jesús: la seva sensatesa i la seva crítica al culte del Temple, després que
Jesús hagués purificat el Temple de venedors i especuladors (Mc 11,15-18).
Jesús respon a partir del que hi ha
escrit en la Llei de Moisès, unint Dt 6,5 (estimar Déu) amb Lv 19,18 (estimar
els altres). Jesús és preguntat només pel primer de tots els manaments i respon
també amb un segon. Així situa en la mateixa perspectiva estimar Déu i estimar
els altres. És a dir, estimar Déu amb totes les nostres forces (amb el cap, el
cor i la voluntat) es realitza estimant els altres.
El qui estima Déu amb totes les seves
forces i els altres com a si mateix no és lluny del Regne, que ja és present i
actuant en i amb Jesús. A aquesta persona ja no li calen holocaustos ni
sacrificis per tal d’arribar a Déu si ha trobat Jesús, que és el camí que hi
porta.
3.
Pensem-hi
a) La meva
sensatesa i crítica positiva a les formes rituals feixugues de relacionar-me
amb Déu m’apropen a Jesús? b) Jesús, amb el seu amor a Déu i
als altres fins a l’extrem, és el meu camí cap al Regne? c) Vinculo l’estimació a
Déu amb l’estimació als altres?
