Tots sants
1.
Llegim el text (Mt 5,1-11)
1En veure les multituds, Jesús
pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. 2Llavors, prenent la paraula,
començà a ensenyar-los dient: 3Feliços els
pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. 4Feliços els qui ploren, perquè
seran consolats. 5Feliços
els humils, perquè posseiran la terra. 6Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè
seran saciats. 7Feliços
els compassius, perquè seran compadits. 8Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. 9Feliços els qui treballen per
la pau, perquè seran anomenats fills de Déu 10Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè
d’ells és el Regne del cel. 11Feliços
vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota mena de calúmnies.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
Les benaurances podem llegir-les des de dues
perspectives. Des dels receptors: De qui és el Regne del cel? Qui posseirà la
terra? Qui veurà Déu? Les respostes són sorprenents: els pobres en l’esperit
(el sentit textual: els alliberats de les
riqueses), els humils, els nets de cor. Aquests candidats tan insòlits són
els beneficiaris de l’atenció amorosa de Déu.
I les podem llegir des de perspectiva de la
felicitat promesa: Què poden esperar els pobres en l’esperit? I els humils o
els nets de cor? De nou, en termes dels estàndards humans de recompensa, les
respostes són sorprenents: són massa colossals. Porten una força d’esperança
inaudita i apunten a un estil de vida alternatiu a la cultura dominant.
Per exemple, els perseguits i calumniats, perquè han
portat una vida d’acord amb l’Evangeli, rebran el Regne de justícia i d’amor
com a regal.
Per Tots Sants l’Església celebra la promesa que Déu
no ha oblidat els pobres en l’esperit, els qui estan de dol, els humils, els qui
lluiten per la justícia, els compassius, els nets de cor, els constructors de
pau ni els perseguits.
La darrera benaurança té una referència inesperada
per als presents implicats en la lluita pel Regne. No són invitats a rebre una
recompensa instantània, sinó a ser confortats en l’esperança. Davant la
persecució i incomprensió, la promesa divina afecta el futur i comporta una
promesa divina d’alegria. La celebració de la reivindicació que fa Déu dels
sants, que van sofrir, comporta l’encoratjament per tots els qui lluitem contra
les forces de l’opressió i del mal.
Jesús és el model i la garantia d’aquesta alegria i
esperança en la lluita.
3.
Pensem-hi
Sintonitzo amb aquesta ona d’alegria i d’esperança?
Per què?
Em sento confortat/da en la lluita contra les forces
del mal i contra les injustícies?
Vull alliberar-me de les riqueses i entrar en el
Regne?
