Revista "Evangeli i Vida" núm 142

Revista "Evangeli i Vida" núm 143

diumenge, 28 de febrer de 2021

El darrer llibre de l'Oriol Xirinachs

 


Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!

 


D. 3r de Quaresma B 

(7 març 2021)

 

1. Llegim el text (Jn 2,13-25)

13Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! 17Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. 18Llavors els jueus el van interrogar: Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? 19Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré. 20Els jueus replicaren: Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? 21 Però ell es referia al santuari del seu cos. 22Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. 23Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. 24Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots 25i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Per què Jn posa l’expulsió dels mercaders del Temple a l’inici de l’activitat pública de Jesús?

Des de l’inici, el qui és l’Anyell de Déu –l’animal sacrificat per Pasqua al Temple– ja purifica el mateix Temple, el lloc de la presència de Déu enmig del seu poble. I ho fa per anunciar que ell és el Temple nou.

El lloc de la presència de Déu és al santuari, dins del Temple, per això Jesús parla de la casa del seu Pare i del santuari del seu cos.

L’escena es desenvolupa indicant el temps (Pasqua) i el lloc (recinte del temple de Jerusalem). Després apareix el gest de Jesús amb una interpretació des de l’Escriptura (Jn 2,14-16). I seguidament tenim dues reaccions, la dels deixebles i la dels jueus, una d’admiració i l’altra de queixa (Jn 2,17-18). Però ningú no qüestiona el gest, sinó que es fixen en l’home Jesús.

Jesús respon els qui el critiquen amb un anunci solemne, però que desestimen, burlant-se’n (Jn 2,19-20). L’evangelista interpreta l’anunci de Jesús i indica que els deixebles hi van creure (Jn 2,21-22). Però no només els deixebles hi creuen, sinó també més gent, tot i que Jesús no acaba fiant-se’n (Jn 2,23-25), perquè han d’acceptar de ser provats i l’aparent fracàs de la creu.

Jesús anuncia dos esdeveniments: la destrucció del santuari i la seva reconstrucció. En la línia del profeta Jeremies, Jesús qüestiona la fe màgica en la garantia de la presència de Déu al Temple contra tot mal.

Jesús parla del seu poder de destruir i aixecar com havia anunciat Jeremies que Déu faria. Per tant, amb aquest gest simbòlic, Jesús expressa la seva pregona convicció que el seu Pare canviaria radicalment les coses.

El cos de Jesús és el mateix santuari de Déu, la casa de Déu, obert a la humanitat, on es manifesta plenament la glòria de Déu, la seva victòria sobre el mal i la mort. El cos de Crist és la porta estel·lar cap al món diví.

 

3. Pensem-hi

Jesús anuncia que el temple de Déu és la seva humanitat i que la dignitat humana no té preu (no és negociable ni s’hi negocia). Valoro la dignitat de qualsevol persona?

Recordo com els deixebles, és a dir, aprofundeixo en la meva fe en Jesús? Jesús és per a mi l’autèntica porta d’accés al món diví, al cel nou i la terra nova?

En Jesús ressuscitat, Déu és present enmig dels humans i els humans ens trobem davant Déu. Jesús no vol que negociem amb Déu ni mirem de comprar-lo. Ho faig?

Jesús vol que gaudim de la seva presència gratuïta, guaridora i humanitzadora. Ho faig?

dilluns, 22 de febrer de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo

 


D. 2 de Quaresma B 

(28 febrer 2021)


1. Llegim el text (Mc 9,2-10)

2Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; 3els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. 4Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5Pere digué a Jesús: Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 6No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. 7Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. 8Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. 9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. 10Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El sisè dia és el de la creació de l’ésser humà. La humanitat es torna a trobar davant la presència de Déu i és omplerta de la seva glòria. La muntanya és el lloc on Déu es manifesta a l’ésser humà. Hi ha tres deixebles a la muntanya, el nucli dur, que coincideix amb el nombre que cal de testimonis segons la Llei de Moisès.

Apareixen dos personatges cabdals de l’AT, Moisès i Elies, els representants de la Llei (la voluntat de Déu) i de la profecia (la interpretació de la voluntat de Déu). Conversen amb Jesús, el qui parla i actua amb l’autoritat de Déu.

Apareix el núvol signe de la presència i acompanyament de Déu. I aleshores escoltem la veu del Pare, igual com al baptisme, però aquí s’afegeix la invitació: escolteu-lo! Ara el qui diu i fa la voluntat de Déu i la interpreta és Jesús, amb la seva vida i acció. El núvol i la veu del Pare interpreten la transfiguració de Jesús i són la resposta divina a la reacció d’esglai de Pere. Les tendes tenen relació amb la festa jueva de les Tendes que recorda la intervenció de Déu en la creació i en la història, per tant, apunta al cel nou i a la terra nova. L’escena de les Tendes indica, doncs, l’arribada del Regne.

Els tres deixebles no entenen l’anunci de la resurrecció, la nova humanitat que Jesús posa en marxa vencent l’acció del mal i l’acarament amb la ignomínia de la mort a la creu, i això ho fa des de l’amor i per això ofereix el perdó sense condicions. Ho van entendre més tard, un cop ressuscitat.

L’escena respon a la pregunta sobre la identitat de Jesús, aquest que camina cap a la creu. Jesús se’ns presenta com a Nou Adam. Jesús es transfigura, no es tracta d’un ésser misteriós ni d’un àngel, sinó d’un humà, d’un humà que s’enfrontarà al mal i a la mort, però ple de la glòria de Déu, va a la foscor amb la llum de Déu que no s’apaga mai.

En el món grec els déus es transformen en humans i ara l’home Jesús és presentat com a ésser diví, del cel nou i de la terra nova. La transfiguració de Jesús apunta a la seva victòria sobre el mal i la mort, però també apunta, com a nou Adam, a la victòria de la humanitat sobre el mal i la mort. Ara i aquí, Déu ofereix en el seu Fill Jesús, l’esperança d’un cel nou i una terra nova, que no ens estalvia de fer millor aquesta terra ni les dificultats, ni el dolor ni la mort.


4. Pensem-hi. Aquest esdeveniment m’obre a l’esperança i em dóna valentia davant el dolor i la mort? Què em suggereix la invitació del Pare d’escoltar Jesús?

dilluns, 15 de febrer de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

 


1er diumenge de Quaresma B 

(21 febrer 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 1,12-15)

12Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. 13Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. 14Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15Deia: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

 

2. Comprenem el text

Els tres evangelis sinòptics (Mt, Mc i Lc)  presenten el baptisme de Jesús i les temptacions com un díptic. Jesús ha estat batejat per Joan i Déu Pare l’ha presentat com a Fill seu estimat i l’Esperit Sant l’ha omplert de la seva força. I per això l’Esperit pren la iniciativa d’empènyer-lo cap al desert (Mc 1,12).

El desert indica una situació penosa, o bé un moment de temptació, un moment de crisi, d’optar o no pel camí de Jesús i del Regne.

Marc vol situar-nos en relació amb els orígens. Adam va viure al paradís amb companyia d’animals, i va ser temptat per la serp (figura de Satanàs). Els relats tradicionals jueus també parlen que els àngels servien els primers humans en el paradís. La història de la humanitat camina amb els ulls posats en els seus orígens. Jesús du a terme la utopia dels orígens. Amb el Regne de Déu, el final i l’inici de la història de la humanitat es fan presents.

Després de la caiguda, Adam comença a tenir problemes amb els animals feréstecs (Vida grega d’Adam i Eva, segle I aC). I en la versió llatina de la Vida d’Adam i Eva, Adam s’enfonsa fins al coll en les aigües del Jordà; i després de la seva expulsió del paradís passa 40 dies de penitència i té només com a menjar animals i bèsties. Els 40 dies són un nombre simbòlic (temps de crisi i discerniment).

 

3. Contemplem Jesús

Jesús és empès cap al desert per l’Esperit i hi és temptat, Adam ha estat expulsat fora del paradís per Déu perquè treballés la terra (Gn 3,23). Marc destaca la humanitat de Jesús.

Jesús s’està entre els animals feréstecs sense problemes (Mc 1,13), fent possible la utopia d’Is 11,6-10. El mateix Isaïes anunciarà la promesa del cel nou i de la terra nova (Is 65,17-25), reprenent Is 11,6-10.

Precisament l’autor del relat de la creació indica que l’ésser humà i els animals vivien en una pau paradisíaca, i tan sols s’alimentaven de vegetals (Gn 1,29-30). Ara Jesús és presentat com el nou Adam, que fa possible la utopia del paradís, amb la imatge del Regne.

Jesús emprèn, amb la força de l’Esperit, el camí del Regne, per a fer realitat l’harmonia fraternal i la pau paradisíaca que Déu vol per a tota la humanitat i per a tota la creació. Però Satanàs vol desviar-lo d’aquest camí emprès. Satanàs també vol desviar tot creient batejat del camí de Jesús que passa per la creu. Tanmateix tot creient batejat també compta amb la força de l’Esperit i el servei dels àngels.

Acabat el cicle de Joan Baptista, que havia promès que vindria el més fort (Mc 1,7), Jesús apareix com el qui du a terme la utopia dels orígens.

Jesús és més que el missatger de bones noves (Is 52,7), més que el capdavanter de l’Evangeli de Déu. El missatger i capdavanter ha estat Joan Baptista (Mc 1,2).

Jesús és el Regne en marxa, present i futur. Per això, el Regne de Déu que ara irromp en Jesús i que alhora empeny cap a la plenitud d’aquest Regne demana una decisió personal i intransferible. Implica conversió i fe.

 

4. Pensem-hi

  • L’Esperit m’empeny al desert. Quin és el meu desert, avui?
  • La fe em sosté en les dificultats que trobo al desert?
  • Jesús apunta i fa present la utopia del Regne, però em demana una decisió que suposa convertir-me i creure en l’Evangeli. Què he de canviar per a implicar-me més en el camí del Regne?

dilluns, 8 de febrer de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Ho vull, queda pur

 


Diumenge 6 de durant l’any B 

(14 febrer 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 1,40-45)

40Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: Si vols, em pots purificar. 41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur. 42A l’instant li desaparegué la lepra i quedà pur. 43Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament. 44Li digué: Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. 45Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

 

2. Comprenem el text

El relat no comença amb un desplaçament de Jesús cap a un altre lloc, sinó amb la vinguda d’un malalt. I és un malalt de lepra que va a trobar Jesús. En aquell temps, la lepra era molt més que una malaltia que afectés la pell, era com un càstig diví que situava la persona en un estat permanent d’impuresa ritual. No sols l’apartava del culte, sinó també del tracte i de la relació amb els altres. Per tant, la seva situació era de marginació total. Els malalts de lepra havien de viure fora dels pobles i nuclis poblats; i havien d’anunciar la seva presència cridant: impur!; impur!, perquè no se’ls apropés ningú. D’altra banda, hi ha un problema sobre la significació exacta de la paraula grega lepra. El text de Lv 13-14 té una legislació sobre malalties cutànies, quan no existia la malaltia de Hansen (Mycobacterium leprae), apareguda a l’Orient Mitjà durant l’època d’Alexandre el Gran (323 aC).

El relat subratlla la fe en Jesús del leprós; atès que s’acosta a Jesús «agenollat», fa una petició amb fe en el poder de Jesús: Si vols, em pots purificar.

 

3. Contemplem Jesús

Jesús es compadeix d’un marginat. La compassió és la capacitat de patir amb qui pateix. L’origen de la compassió de Jesús es troba en la compassió de Déu Pare. Jesús expressa que Déu té cura dels qui pateixen malaltia, aïllament i solitud. Jesús no separa ni exclou, ofereix una alternativa al qui està marginat de per vida.

Jesús fa un gest sorprenent, és a dir: va estendre la mà i el va tocar. En la religió jueva, el contacte amb un objecte impur o amb una persona impura, convertia a qui el tocava en impura. Jesús converteix en pur el qui era impur, guarint-lo de la malaltia de la lepra.

Jesús convida el leprós a complir el que estableix la Llei de Moisès, per tal de poder incorporar-se a la societat civil i religiosa. Jesús no s’oposa al sistema cultual.

Però el leprós va més enllà i expressa el seu agraïment, tot donant testimoni arreu del que Jesús ha fet en ell.

La paraula i l’acció de Jesús van unides. Jesús diu: Ho vull, queda pur, i alhora estén la mà i el toca. Així expressa la voluntat de convertir en pur el que els humans, amb les seves lleis, han convertit en impur. Jesús dóna la mà perquè ningú no exclogui ningú.

I finalment Jesús mana silenci al guarit, ja que tot el que es refereix a la manifestació del poder de Déu en Jesús ha de ser silenciada, perquè abans ha de passar per la creu.

 

4. Pensem-hi

  • Vaig a trobar Jesús perquè em guareixi del meu aïllament? Em trobo amb Jesús en la pregària? Sóc agraït en descobrir l’acció guaridora de Jesús en mi?
  • Cerco com Jesús el costat positiu de la persona exclosa o aïllada i així guarir-la?

dilluns, 1 de febrer de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar

 


Diumenge 5 durant l’any  

(7 febrer 2021)


1. Llegim el text (Mc 1,29-39)

29Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. 30La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. 31Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. 32Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. 33Tota la població s’havia aplegat davant la porta. 34Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. 35De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. 36Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. 37Quan el van trobar li digueren: Tothom et busca. 38Ell els diu: Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. 39I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Tenim tres escenes: 1) un relat de miracle; 2) un sumari de l’activitat de Jesús com a guaridor; 3) una petita controvèrsia entre Jesús i Simó i companys sobre la seva missió.

En la primera escena, sortint de la Sinagoga, el lloc de la reunió dels jueus per escoltar i aprendre de la Paraula de Déu, Jesús i l’equip base van a casa. A Marc, la casa és el lloc on es reuneix la comunitat per escoltar i aprendre de Jesús, i estar amb ell. Jesús es troba amb una dona de la comunitat que no pot escoltar-lo ni estar amb ell. Per això, Jesús fa que la sogra de Simó s’aixequi, és a dir, l’allibera d’allò que l’impedeix escoltar i aprendre de Jesús. I un cop alliberada, es posa a servir; cal notar que «serveix» Jesús i els qui estan amb ell. I fent-ho, fa precisament el que fan els àngels, servir Jesús (Mc 1,13).

En la segona, els poders guaridors de Jesús han esdevingut objecte de coneixement públic, però la seva identitat real com a Fill de Déu resta misteriosa. Els dimonis saben qui és Jesús, però ell els impedeix de revelar-ho. Sembla que el que atreu la gent és la seva força guaridora, però l’origen del seu ensenyament resta amagat.

I la tercera escena confirma que Jesús és malentès per Simó i pels altres deixebles. El Senyor cerca un lloc solitari per poder-hi pregar. Quan els deixebles l’aconsegueixen, li demanen que torni al poble, però Jesús s’hi nega i decideix anar a d’altres viles a continuar la proclamació de l’Evangeli.

Jesús es nega a complaure els seus amics perquè la seva petició té per objecte sols els seus miracles. Aquests mostren el seu poder i susciten qüestions sobre la seva identitat, però no revelen qui és. La vocació de Jesús l’empeny a predicar l’Evangeli i a desafiar el poder de Satanàs, que, segons les concepcions del seu temps, es manifesta en malalties i possessions. Jesús subordina el seu poder guaridor a la necessitat més gran de proclamar el Regne de Déu. Aquesta és la seva primera tasca i sols en el context de la proclamació del Regne el poder de guarir troba el seu veritable significat. Atès que l’Evangeli neutralitza i fa retrocedir el mal.


3. Pensem-hi

  • La trobada amb Jesús m’anima a servir els altres?
  • Quan visc i anuncio l’Evangeli neutralitzo i faig retrocedir el mal?
  • Per què cerco Jesús?