diumenge, 28 de febrer de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
D. 3r de Quaresma B
(7
març 2021)
1. Llegim
el text (Jn 2,13-25)
13Era a prop la Pasqua dels
jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14En el
recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i
els canvistes asseguts als seus llocs. 15Llavors
es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons
com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar
les taules; 16i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat
la casa del meu Pare! 17Els seus deixebles
recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em
consumeix. 18Llavors els jueus el van
interrogar: Amb quin senyal ens demostres
que pots obrar així? 19Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari, i en tres dies
l’aixecaré. 20Els jueus replicaren: Aquest santuari ha estat construït en
quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? 21 Però
ell es referia al santuari del seu cos. 22Per
això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que
havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. 23Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa
de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu
nom. 24Però Jesús no es fiava d’ells, perquè
els coneixia tots 25i no necessitava que ningú
li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.
2. Comprenem
el text i contemplem Jesús
Per què Jn posa l’expulsió dels mercaders del Temple
a l’inici de l’activitat pública de Jesús?
Des de l’inici, el qui és l’Anyell de Déu –l’animal
sacrificat per Pasqua al Temple– ja purifica el mateix Temple, el lloc de la
presència de Déu enmig del seu poble. I ho fa per anunciar que ell és el Temple
nou.
El lloc de la presència de Déu és al santuari, dins
del Temple, per això Jesús parla de la
casa del seu Pare i del santuari
del seu cos.
L’escena es desenvolupa indicant el temps (Pasqua) i
el lloc (recinte del temple de Jerusalem). Després apareix el gest de Jesús amb
una interpretació des de l’Escriptura (Jn 2,14-16). I seguidament tenim dues
reaccions, la dels deixebles i la dels jueus, una d’admiració i l’altra de
queixa (Jn 2,17-18). Però ningú no qüestiona el gest, sinó que es fixen en
l’home Jesús.
Jesús respon els qui el critiquen amb un anunci
solemne, però que desestimen, burlant-se’n (Jn 2,19-20). L’evangelista
interpreta l’anunci de Jesús i indica que els deixebles hi van creure (Jn 2,21-22).
Però no només els deixebles hi creuen, sinó també més gent, tot i que Jesús no
acaba fiant-se’n (Jn 2,23-25), perquè han d’acceptar de ser provats i l’aparent
fracàs de la creu.
Jesús anuncia dos esdeveniments: la destrucció del
santuari i la seva reconstrucció. En la línia del profeta Jeremies, Jesús
qüestiona la fe màgica en la garantia de la presència de Déu al Temple contra
tot mal.
Jesús parla del seu poder de destruir i aixecar com
havia anunciat Jeremies que Déu faria. Per
tant, amb aquest gest simbòlic, Jesús expressa la seva pregona convicció que el
seu Pare canviaria radicalment les coses.
El cos de Jesús és el mateix santuari de Déu, la
casa de Déu, obert a la humanitat, on es manifesta plenament la glòria de Déu,
la seva victòria sobre el mal i la mort. El cos de Crist és la porta estel·lar cap al món diví.
3.
Pensem-hi
Jesús anuncia que el temple de Déu és la seva
humanitat i que la dignitat humana no té preu (no és negociable ni s’hi
negocia). Valoro la dignitat de qualsevol persona?
Recordo com els deixebles, és a
dir, aprofundeixo en la meva fe en Jesús? Jesús és per a mi l’autèntica porta
d’accés al món diví, al cel nou i la terra nova?
En Jesús ressuscitat, Déu és present enmig dels
humans i els humans ens trobem davant Déu. Jesús no vol que negociem amb Déu ni
mirem de comprar-lo. Ho faig?
Jesús vol que gaudim de la seva presència gratuïta,
guaridora i humanitzadora. Ho faig?
dilluns, 22 de febrer de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo
D. 2 de Quaresma B
(28
febrer 2021)
1.
Llegim el text (Mc 9,2-10)
2Sis dies
després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots
sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; 3els
seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no
hauria pogut blanquejar-los així. 4Llavors se’ls va aparèixer Elies
amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5Pere digué a Jesús: Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem
tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 6No
sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. 7Llavors es formà un
núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. 8Però
de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol
amb ells. 9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no
expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués
ressuscitat d’entre els morts. 10Ells retingueren aquestes paraules,
però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els
morts».
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
El
sisè dia
és el de la creació de l’ésser humà. La humanitat es torna a trobar davant la
presència de Déu i és omplerta de la seva glòria. La muntanya és el lloc on Déu
es manifesta a l’ésser humà. Hi ha tres deixebles a la muntanya, el nucli dur, que coincideix amb el
nombre que cal de testimonis segons la Llei de Moisès.
Apareixen dos personatges cabdals
de l’AT, Moisès i Elies, els representants
de la Llei (la voluntat de Déu) i de la profecia (la interpretació de la
voluntat de Déu). Conversen amb Jesús, el qui parla i actua amb l’autoritat de
Déu.
Apareix el núvol signe de la presència i acompanyament de Déu. I aleshores
escoltem la veu del Pare, igual com al baptisme, però aquí s’afegeix la
invitació: escolteu-lo! Ara el qui
diu i fa la voluntat de Déu i la interpreta és Jesús, amb la seva vida i acció.
El núvol i la veu del Pare interpreten la transfiguració de Jesús i són la
resposta divina a la reacció d’esglai de Pere. Les tendes tenen relació amb la festa jueva de les Tendes que recorda
la intervenció de Déu en la creació i en la història, per tant, apunta al cel
nou i a la terra nova. L’escena de les Tendes
indica, doncs, l’arribada del Regne.
Els tres deixebles no entenen
l’anunci de la resurrecció, la nova humanitat que Jesús posa en marxa vencent
l’acció del mal i l’acarament amb la ignomínia de la mort a la creu, i això ho
fa des de l’amor i per això ofereix el perdó sense condicions. Ho van entendre
més tard, un cop ressuscitat.
L’escena respon a la pregunta
sobre la identitat de Jesús, aquest que camina cap a la creu. Jesús se’ns
presenta com a Nou Adam. Jesús es
transfigura, no es tracta d’un ésser misteriós ni d’un àngel, sinó d’un humà,
d’un humà que s’enfrontarà al mal i a la mort, però ple de la glòria de Déu, va
a la foscor amb la llum de Déu que no s’apaga mai.
En el
món grec els déus es transformen en humans i ara l’home Jesús és presentat com
a ésser diví, del cel nou i de la terra nova. La transfiguració de Jesús apunta
a la seva victòria sobre el mal i la mort, però també apunta, com a nou Adam, a
la victòria de la humanitat sobre el mal i la mort. Ara i aquí, Déu ofereix en
el seu Fill Jesús, l’esperança d’un cel nou i una terra nova, que no ens
estalvia de fer millor aquesta terra ni les dificultats, ni el dolor ni la
mort.
4.
Pensem-hi. Aquest
esdeveniment m’obre a l’esperança i em dóna valentia davant el dolor i la mort? Què em suggereix la invitació del Pare
d’escoltar Jesús?
dilluns, 15 de febrer de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
1er diumenge de Quaresma B
(21
febrer 2021)
1. Llegim
el text (Mc 1,12-15)
12Immediatament l’Esperit empenyé
Jesús cap al desert. 13Hi va passar quaranta dies, temptat per
Satanàs; s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. 14Després
que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15Deia:
S’ha complert el temps i el Regne de Déu
és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
2. Comprenem
el text
Els
tres evangelis sinòptics (Mt, Mc i Lc) presenten el baptisme de Jesús i les
temptacions com un díptic. Jesús ha estat batejat per Joan i Déu Pare l’ha presentat
com a Fill seu estimat i l’Esperit Sant l’ha omplert de la seva força. I per
això l’Esperit pren la iniciativa d’empènyer-lo cap al desert (Mc 1,12).
El
desert indica una situació penosa, o bé un moment de temptació, un moment de
crisi, d’optar o no pel camí de Jesús i del Regne.
Marc
vol situar-nos en relació amb els orígens. Adam va viure al paradís amb
companyia d’animals, i va ser temptat per la serp (figura de Satanàs). Els
relats tradicionals jueus també parlen que els àngels servien els primers
humans en el paradís. La història de la humanitat camina amb els ulls posats en
els seus orígens. Jesús du a terme la utopia dels orígens. Amb el Regne de Déu,
el final i l’inici de la història de la humanitat es fan presents.
Després
de la caiguda, Adam comença a tenir problemes amb els animals feréstecs (Vida
grega d’Adam i Eva, segle I aC). I en la versió llatina de la Vida
d’Adam i Eva, Adam s’enfonsa fins al coll en les aigües del Jordà; i després
de la seva expulsió del paradís passa 40 dies de penitència i té només com a
menjar animals i bèsties. Els 40 dies són un nombre simbòlic (temps de crisi i
discerniment).
3.
Contemplem Jesús
Jesús
és empès cap al desert per l’Esperit i hi és temptat, Adam ha estat expulsat fora
del paradís per Déu perquè treballés la terra (Gn 3,23). Marc destaca la
humanitat de Jesús.
Jesús
s’està entre els animals feréstecs sense problemes (Mc 1,13), fent possible la
utopia d’Is 11,6-10. El mateix Isaïes anunciarà la promesa del cel nou i de la
terra nova (Is 65,17-25), reprenent Is 11,6-10.
Precisament
l’autor del relat de la creació indica que l’ésser humà i els animals vivien en
una pau paradisíaca, i tan sols s’alimentaven de vegetals (Gn 1,29-30). Ara
Jesús és presentat com el nou Adam, que fa possible la utopia del paradís, amb
la imatge del Regne.
Jesús
emprèn, amb la força de l’Esperit, el camí del Regne, per a fer realitat
l’harmonia fraternal i la pau paradisíaca que Déu vol per a tota la humanitat i
per a tota la creació. Però Satanàs vol desviar-lo d’aquest camí emprès.
Satanàs també vol desviar tot creient batejat del camí de Jesús que passa per
la creu. Tanmateix tot creient batejat també compta amb la força de l’Esperit i
el servei dels àngels.
Acabat el cicle de Joan Baptista, que havia promès
que vindria el més fort (Mc 1,7),
Jesús apareix com el qui du a terme la utopia dels orígens.
Jesús és més que el
missatger de bones noves (Is 52,7), més que el capdavanter de l’Evangeli de
Déu. El missatger i capdavanter ha estat Joan Baptista (Mc 1,2).
Jesús és el Regne en marxa, present i futur. Per
això, el Regne de Déu que ara irromp en Jesús i que alhora empeny cap a la
plenitud d’aquest Regne demana una decisió personal i intransferible. Implica conversió i fe.
4.
Pensem-hi
- L’Esperit
m’empeny al desert. Quin és el meu desert, avui?
- La
fe em sosté en les dificultats que trobo al desert?
- Jesús
apunta i fa present la utopia del Regne, però em demana una decisió que
suposa convertir-me i creure en l’Evangeli. Què he de canviar per a
implicar-me més en el camí del Regne?
dilluns, 8 de febrer de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Ho vull, queda pur
Diumenge 6 de durant l’any B
(14
febrer 2021)
1. Llegim el text (Mc 1,40-45)
40Un leprós el vingué a
trobar i, agenollat, li suplicava: Si
vols, em pots purificar. 41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur. 42A l’instant li
desaparegué la lepra i quedà pur. 43Tot seguit Jesús el va fer marxar, després
d’advertir-lo severament. 44Li digué: Vigila de no dir res a
ningú. Vés a fer-te examinar pel
sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà
de prova. 45Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la
pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap
població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a
trobar-lo de tot arreu.
2. Comprenem el text
El relat no comença
amb un desplaçament de Jesús cap a un altre lloc, sinó amb la vinguda d’un
malalt. I és un malalt de lepra que va a trobar Jesús. En aquell temps, la
lepra era molt més que una malaltia que afectés la pell, era com un càstig diví
que situava la persona en un estat permanent d’impuresa ritual. No sols
l’apartava del culte, sinó també del tracte i de la relació amb els altres. Per
tant, la seva situació era de marginació total. Els malalts de lepra havien de
viure fora dels pobles i nuclis poblats; i havien d’anunciar la seva presència
cridant: impur!; impur!, perquè no se’ls apropés ningú. D’altra banda, hi ha un
problema sobre la significació exacta de la paraula grega lepra. El text de Lv 13-14 té una legislació sobre malalties
cutànies, quan no existia la malaltia de Hansen (Mycobacterium leprae), apareguda a l’Orient Mitjà durant l’època
d’Alexandre el Gran (
El relat subratlla
la fe en Jesús del leprós; atès que s’acosta a Jesús «agenollat», fa una petició amb fe en
el poder de Jesús: Si vols, em pots
purificar.
3. Contemplem Jesús
Jesús es compadeix
d’un marginat. La compassió és la
capacitat de patir amb qui pateix. L’origen de la compassió de Jesús es troba
en la compassió de Déu Pare. Jesús expressa que Déu té cura dels qui pateixen
malaltia, aïllament i solitud. Jesús no separa ni exclou, ofereix una
alternativa al qui està marginat de per vida.
Jesús fa un gest
sorprenent, és a dir: va estendre la mà i
el va tocar. En la religió jueva, el contacte amb un objecte impur o amb
una persona impura, convertia a qui el tocava en impura. Jesús converteix en
pur el qui era impur, guarint-lo de la malaltia de la lepra.
Jesús convida el
leprós a complir el que estableix la Llei de Moisès, per tal de poder
incorporar-se a la societat civil i religiosa. Jesús no s’oposa al sistema
cultual.
Però el leprós va
més enllà i expressa el seu agraïment, tot donant testimoni arreu del que Jesús
ha fet en ell.
La paraula i
l’acció de Jesús van unides. Jesús diu: Ho
vull, queda pur, i alhora estén la mà i el toca. Així expressa la voluntat
de convertir en pur el que els humans, amb les seves lleis, han convertit en
impur. Jesús dóna la mà perquè ningú no exclogui ningú.
I finalment Jesús
mana silenci al guarit, ja que tot el que es refereix a la manifestació del
poder de Déu en Jesús ha de ser silenciada, perquè abans ha de passar per la
creu.
4. Pensem-hi
- Vaig a trobar Jesús perquè em guareixi del meu aïllament? Em trobo
amb Jesús en la pregària? Sóc agraït en descobrir l’acció guaridora de
Jesús en mi?
- Cerco com Jesús el costat positiu de la persona exclosa o aïllada
i així guarir-la?
dilluns, 1 de febrer de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar
Diumenge 5 durant l’any B
(7 febrer 2021)
1. Llegim
el text (Mc 1,29-39)
29Tan bon punt sortiren de la sinagoga,
anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. 30La sogra de Simó era al llit
amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. 31Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer
aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. 32Al vespre, quan el sol s’havia
post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. 33Tota la població s’havia
aplegat davant la porta. 34Ell
va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts
dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. 35De bon matí, quan encara era
fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar
pregant. 36Simó i els
seus companys es posaren a buscar-lo. 37Quan el van trobar li digueren: Tothom et busca. 38Ell
els diu: Anem a altres llocs, als pobles
veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. 39I anà per tot Galilea,
predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Tenim tres escenes: 1) un relat de miracle; 2) un sumari de l’activitat de Jesús com
a guaridor; 3) una petita
controvèrsia entre Jesús i Simó i companys sobre la seva missió.
En la primera escena, sortint de
la Sinagoga, el lloc de la reunió dels jueus per escoltar i aprendre de la
Paraula de Déu, Jesús i l’equip base van a casa.
A Marc, la casa és el lloc on es
reuneix la comunitat per escoltar i aprendre de Jesús, i estar amb ell. Jesús
es troba amb una dona de la comunitat que no pot escoltar-lo ni estar amb ell.
Per això, Jesús fa que la sogra de Simó s’aixequi, és a dir, l’allibera d’allò
que l’impedeix escoltar i aprendre de Jesús. I un cop alliberada, es posa a
servir; cal notar que «serveix» Jesús i els qui estan amb ell. I fent-ho, fa precisament
el que fan els àngels, servir Jesús (Mc 1,13).
En la segona, els poders
guaridors de Jesús han esdevingut objecte de coneixement públic, però la seva
identitat real com a Fill de Déu resta misteriosa. Els dimonis saben qui és
Jesús, però ell els impedeix de revelar-ho. Sembla que el que atreu la gent és
la seva força guaridora, però l’origen del seu ensenyament resta amagat.
I la tercera escena confirma que
Jesús és malentès per Simó i pels altres deixebles. El Senyor cerca un lloc
solitari per poder-hi pregar. Quan els deixebles l’aconsegueixen, li demanen
que torni al poble, però Jesús s’hi nega i decideix anar a d’altres viles a
continuar la proclamació de l’Evangeli.
Jesús es
nega a complaure els seus amics perquè la seva petició té per objecte sols els
seus miracles. Aquests mostren el seu poder i susciten qüestions sobre la seva
identitat, però no revelen qui és. La vocació de Jesús l’empeny a predicar l’Evangeli
i a desafiar el poder de Satanàs, que, segons les concepcions del seu temps, es
manifesta en malalties i possessions. Jesús subordina el seu poder guaridor a
la necessitat més gran de proclamar el Regne de Déu. Aquesta és la seva primera
tasca i sols en el context de la proclamació del Regne el poder de guarir troba
el seu veritable significat. Atès que l’Evangeli neutralitza i fa retrocedir el
mal.
3.
Pensem-hi
- La
trobada amb Jesús m’anima a servir els altres?
- Quan
visc i anuncio l’Evangeli neutralitzo i faig retrocedir el mal?
- Per
què cerco Jesús?