Recés trimestral

Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés

 

D. 1r de Quaresma A

1. Llegim el text (Mt 4,1-11)

¹Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. ²Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. ³El temptador se li acostà i li digué: Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. ⁴Però ell li va respondre: L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. ⁵Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple ⁶i li diu: Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. ⁷Jesús li contestà: També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. ⁸Després el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria  ⁹i li diu: Et donaré tot això si et prosternes i m’adores. ¹⁰Li diu Jesús: Vés-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol. ¹¹Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.

2. Mirem l’escena i contemplem Jesús

L’escena de les temptacions forma un díptic amb l’escena del baptisme de Jesús. Les tres temptacions són descrites com a fenòmens que procedeixen de l’exterior i no pas d’un conflicte interior.

Mateu precisa, més que els altres sinòptics, que si l’Esperit condueix Jesús al desert, és perquè el diable el tempti (4,1). Mateu recorda que Jesús ha assumit la història del poble de Déu. Si abans Déu havia conduït el seu poble a través del desert durant quaranta anys per a posar-lo a prova (Dt 8,2), ara és Jesús qui és conduït al desert perquè sigui provat pel diable (factor de divisió i sospita). Déu posa a prova el seu poble perquè segueixi els seus manaments; el diable tempta Jesús perquè abandoni la seva missió, perquè desobeeixi el Pare i actuï segons les idees errònies que circulaven, en temps de Jesús i de l’evangelista (i de sempre) sobre la identitat i missió del Fill de Déu, ja proclamades en el seu baptisme.

Les tres temptacions presenten Jesús com a Fill de Déu (com l’havia presentat la veu del cel al baptisme: 3,17), obedient a la voluntat del Pare. I totes tres recorden tres moments del camí del poble d'Israel: el mannà en el desert (Ex 16), l’aigua de la roca (Ex 17,1-7) i el do de la terra (Dt 34,1-4). On Israel havia fallat per la seva desobediència, Jesús en surt victoriós per la seva obediència.

Precisament, Mateu, al contrari de Lluc, segueix l’ordre de la narració bíblica del poble cap a la terra promesa: primer, al desert (on cita Dt 8,3, cf. Ex 16); després, dalt la cornisa del temple (Dt 6,16; cf. Ex 17,1-7); i finalment, dalt una muntanya altíssima (Dt 6,13; cf. Dt 34,1-4). Ací és quan Jesús fa fora Satanàs del domini sobre el món (4,10), i més endavant, ressuscitat, recorda que ha rebut plena autoritat al cel i la terra (28,18).

Jesús no ha optat pel camí fàcil ni per la comoditat. Jesús tampoc no ha vingut a suprimir la Paraula de Déu, sinó donar-li plena significació. Precisament Ell és la Paraula que surt de la boca de Déu i que cal escoltar: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo (17,5).

Jesús no és el mag diví que fa fàcil allò que és costerut. Jesús no vol ser instrumentalitzat ni manipulat per tal d’estalviar-nos tota mena de sofriment i àdhuc la mort. La seva divinitat no li estalvia ni el sofriment ni la mort.

Jesús no vol negociar la seva sobirania sobre tot el món. Tot i que el món li pertany no n’usa com un dèspota. Jesús defensa la dignitat i la llibertat de l’home i la dona, per això recorda que cal adorar només el Senyor, perquè la glòria de Déu és la vida (la llibertat i la dignitat) de l’home i de la dona.

3. Mirem la nostra vida i acció

·         La primera temptació mostra el perill de la superficialitat. Em queixo davant de qualsevol dificultat? Com reacciono davant les dificultats? Faig com els israelites que prefereixen viure en l’esclavatge que viure els riscos de la llibertat? (Ex 16) Déu em complica la meva vida? Prescindeixo de la Paraula de Déu perquè no em faci més lliure en un món on és tan difícil de ser-ho?

·         La segona temptació mostra el perill de la instrumentalització de Déu i dels altres. Quan i com em serveixo dels altres? Quan i com em serveixo de Déu? Quan les coses no em van bé, em queixo de la passivitat de Déu? Faig com els israelites que, quan no obtenen el que busquen, dubten que Déu sigui al seu costat? (Ex 17,1-7) Quan em pregunto: El Senyor, és o no és amb mi? (Ex 17,7) Sóc un escalador nat, que fa tot el possible per a prescindir no sol de Déu sinó també dels altres? A més, a la segona temptació, hi ha dues lectures de l’Escriptura: la del diable i la de Jesús. La interpretació correcta està en la fidelitat i comunió amb Déu. Per tant, el qui creu en Déu, el serveix (l’obeeix) i no se’n serveix (el desobeeix). Quan i com usem l’Escriptura per als nostres interessos? Quan i com l'Escriptura m’esperona a la conversió o em confirma el que penso?

·         I la tercera temptació mostra la infidelitat radical a Déu, posant-se sota una altra sobirania. Quina importància té Déu i el seu Fill Jesús en la meva vida i acció? Faig com Moisès que no confio prou en el Senyor (Nm 20,12)? En què i com cerco el poder sobre els altres?

4. Preguem

Pare, et dono gràcies per la Paraula del teu Fill.

Pare, et prego que aquesta Paraula em sigui aliment.

Pare, ajuda’m a no servir-me ni de Tu ni dels altres, i perdona’m els cops que ho hagi fet.

Pare, ajuda’m a no caure en els paranys del poder i a servir un altre que no siguis Tu i al qui Tu has enviat: el teu Fill, present en el germà més petit. T’ho demano pel teu Fill, que viu i regna amb Tu en la unitat de l’Esperit Sant, i és Déu pels segles dels segles. Amén.

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu...

 

D. 8 de durant l’any A

 

1. Llegim el text (Mt 6,24-34)

²⁴Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

²⁵Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? ²⁶Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ²⁷¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? ²⁸I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen els lliris del camp: no treballen ni filen, ²⁹però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells. ³⁰I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? ³¹Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. ³²Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. ³³Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més. ³⁴No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

2. Contemplem el text

Convida a fer una sèrie d’eleccions: servir Déu, o bé deixar-se arrapar per la riquesa; inquietar-se per les necessitats de la vida, o bé viure la vida com a do de Déu; cercar Déu i el seu Regne, o bé preocupar-nos pel demà. Convida a gaudir de la creació, a fixar-nos-hi per a descobrir-hi les empremtes de la bondat de Déu. Convida a admirar la llibertat de viure assossegadament, la llibertat de donar-se als altres, la llibertat de gaudir més de la companyia dels altres i dedicar-los més temps. La invitació a confiar en Déu té un especial sentit quan les persones ja tenim una certa experiència de fe, o bé un pressentiment especial sobre el sorprenent i misteriós Déu en qui podem confiar. En efecte, Déu compleix les promeses i sempre s’implica, d’alguna manera o altra, en la vida de les persones, per això podem confiar-hi sense angoixes.

Hi ha un gran contrast entre l’estil de vida del Regne i l’estil de vida que el món neoliberal (basat en la competitivitat i productivitat). L’opció pel Regne no contempla mitges tintes o compromisos entre servir Déu o el diner. Cercar el Regne és cercar els altres per a servir-los i estimar-los, per a ser-hi i gaudir junts de la natura i de l’amistat.

3. Pensem-hi. M’inquieto per les necessitats de la vida? Confio que Déu em sosté i m’acompanya en l’estil de vida pel Regne? Sóc conscient que en el parenostre prego a un Déu que m’és Pare? Sé gaudir de la natura i de la vida social amb la família i les amistats?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial

 

D. 7 de durant l’any A

1. Llegim el text (Mt 5,38-48)

³⁸Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. ³⁹Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. ⁴⁰Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. ⁴¹Si algú t’obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya’l dos quilòmetres. ⁴²Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar. ⁴³Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. ⁴⁴Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. ⁴⁵Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. ⁴⁶Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? ⁴⁷I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? ⁴⁸Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.

2. Contemplem el text

La intenció originària de: Ull per ull, dent per dent era limitar i controlar la venjança, és a dir, procurar la reciprocitat entre dany rebut i reacció. Però Jesús va més enllà, perquè proposa desconcertar l’agressor, sobretot tenint en compte que el qui rep l’agressió és normalment el pobre, el feble, l’indefens, que no té cap més arma que la seva actitud. I en aquest cas, una actitud d’antirepresàlia, però de fermesa, de dignitat. La dignitat és l’única cosa que no hauria de perdre el pobre, l’indefens, això significa parar l’altra galta. Significa no deixar-se humiliar, que és el que normalment pretén l’agressor, i fer-ho sense violència. I quan es tracta d’una evident injustícia, l’arma de l’agredit és donar-li també el mantell. L’única cosa que no es pot prendre al pobre és el mantell, perquè sense el mantell queda totalment nu. Aleshores el fet de donar-li també el mantell suposa posar en evidència l’agressor en la seva maldat, és a dir, d’alliberar-lo de la seva lògica i praxi de poder, d’aprofitar-se del dèbil. Així es trenca la dinàmica de violència. No es tracta de claudicar, sinó de vèncer el mal amb el bé, i així alliberar l’agressor del mal.

L’amor als altres, fins i tot, als enemics, esdevé el criteri per a comprendre la voluntat de Déu tal com Jesús la revelada i feta possible. Déu es proposa com a model a imitar en l’amor. Per això no n’hi ha prou d’estimar els amics i coneguts i saludats, s’ha d’estimar els agressors, els enemics i els forasters. El perquè d’aquesta manera d’actuar es troba en l’estil de fer del Pare del cel, que estima i beneficia desinteressadament els justos i els injustos, els bons i els dolents. L’amor desinteressat és el criteri per a saber si som deixebles de Jesús. L’amor actiu envers els enemics, aliens i diversos és el signe distintiu dels deixebles i el criteri per a valorar la recompensa final davant de Déu.

L’última sentència (5,48) convida a actuar com Déu actua. La perfecció no consisteix en l’escrupolosa observança d’un codi legal (uns manaments), ni tampoc en tendir cap als valors més alts, com proposaven els grecs. La perfecció sorgeix de la trobada amb Jesús que estima fins a l’extrem (Jn 13,1), és a dir, desinteressadament amics i enemics, propers i forasters. I aquesta trobada convida a una plena adhesió a l’amor Déu Pare fet realitat en el seu fill estimat Jesús.

3. Pensem-hi. Jesús proposa que el respecte sigui amor desinteressat i interpel·lació al qui fa mal. Jesús proposa estimar els enemics, donar-los una oportunitat, oferir-los el diàleg. Som testimonis d’aquesta proposta de Jesús?

Quan i com podem educar-hi i acompanyar-hi?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei

D. 6 de durant l’any A

1. Llegim el text (Mt 5,17-37)

¹⁷No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. ¹⁸Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. ¹⁹Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. ²⁰Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

²¹Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. ²²Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern. ²³Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, ²⁴deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. ²⁵Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. ²⁶T’ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

²⁷Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. ²⁸Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. ²⁹Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. ³⁰I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos.

³¹També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. ³²Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

³³També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. ³⁴Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ³⁵ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. ³⁶No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. ³⁷Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

2. Contemplem el text

El text mostra cap a on apunta l’ensenyament de Jesús (Mt 5,17-20): la significació plena de la Paraula de Déu (la Llei de Moisès). Tenim quatre (Mt 5,21-37) de les sis orientacions, que exemplifiquen el ser més justos (Mt 5,20) que els fariseus i mestres de Llei, que estaven entre els considerats justos, perquè eren observants de la Llei. S’afirmen dues coses importants sobre Jesús:

1) Jesús du a la seva plena significació tota la revelació bíblica coneguda (la Llei i els Profetes); és a dir, Jesús és l’intèrpret i promulgador definitiu de la voluntat de Déu, qui la faci seva viurà per sempre en el Regne (cf. Dt 30,15-20).
2) Jesús proposa la fidelitat a tota la Llei, tal com Ell l’ha revelada i realitzada en la seva pregonesa i originalitat; és a dir, Jesús no perfecciona o corregeix la Llei, sinó que proposa mirar més enllà de resoldre disputes.

La promesa de Jesús que tot es complirà pot entendre’s com la plena realització, o bé de la salvació de Déu, o bé de la Llei de Moisès en Jesús. En ambdós casos, el valor de la Llei no és entès com una realitat absoluta, sinó en relació amb l’espai-temps de revelació i de salvació que té Jesús com una mena de forat negre, que ho atrau tot, atès que no hi altra llum que la seva. Així, davant la confrontació que hi ha entre Jesús i la Llei en la comunitat cristiana d’aquell moment (una comunitat mixta de jueus i pagans convertits), Mateu recomana una fidelitat i una coherència totals a la voluntat de Déu (Josep, l’espòs de la mare de Jesús, n’és l’exemple), tal com la proposa i interpreta Jesús ara i aquí. Per això, més que unes antítesis, són unes alternatives a la interpretació casuística de la voluntat de Déu. Els ulls de Déu veuen la bondat del que ha creat (Gn 1,31), per tant, no hem de destruir la bondat de la creació.

La primera alternativa és sobre l’homicidi i la reconciliació (Mt 5,21-26). La relació amb el germà és clau: decideix el propi destí definitiu davant Déu. És cabdal la reconciliació amb el germà abans de trobar-se amb Déu, ara i sempre.

La segona, sobre l’adulteri i l’escàndol (Mt 5,27-30). Ara i aquí, l’altre no pot ser mai un mer objecte al servei del domini del propi jo. Amb tot, no es critica el desig sexual, sinó la perversió de la relació d’amor fidel entre home i dona (units en la diferència) en les seves arrels més pregones (el cor representa el lloc de l’opció). Cal tenir en compte que l’adulteri en l’AT era definit com una relació sexual entre un home i la dona d’un altre home, així la prohibició se situa en l’àmbit de la propietat, és a dir, la dona pertanyia al seu marit, per tant, es violaven els drets del marit. Si una dona no era casada, no hi havia adulteri. Aleshores la proposta de Jesús és una protecció a favor de la dona.

La tercera, sobre el divorci o repudi (Mt 5,31-32). Seria un apèndix de l’anterior. L’excepció de la unió il·legal o relació il·legítima es refereix a la unió entre consanguinis (Lv 18,6-18; cf. 1Co 5,1; Ac 15,20). L’exegesi actual sosté que Mateu l’hauria afegit per a fer aplicable l’orientació de Jesús a la situació de la seva comunitat cristiana, on hi havia casos de pagans convertits que el seu matrimoni anava contra la Llei de Moisès. En canvi, l’exegesi comuna de les comunitats cristianes sorgides de la Reforma entenen el terme grec porneia (d’ací ve pornografia; és traduït per unió il·legal o relació il·legítima) com una mala conducta sexual de la dona, i per aquí seria permès el divorci. Tanmateix, la prohibició al divorci cal entendre-la com una afirmació de la santedat del matrimoni i com un encoratjament vers una relació reconciliada entre marit i muller, signe del seguiment de Jesús i també com una defensa de la dignitat de la dona.

I la quarta, sobre els juraments (Mt 5,33-37). Com l’anterior denuncia una praxi arrelada en una visió de la Llei feta a mida. Jesús exclou tota forma de jurament: no juris mai, inclosa la que implica Déu en les mancances humanes.

3. Mirem la nostra vida i acció

Quina importància té Jesús com a Paraula de Déu en la meva praxi quotidiana?

Com valoro la relació amb el meu germà i amb les altres persones?

Sóc possessiu o confio en la llibertat i responsabilitat de l’altre?