Revista "Evangeli i Vida" núm 145

dilluns, 4 de juliol de 2022

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Un home baixava de Jerusalem a Jericó

 


D. 15 durant l’any C 

(10 juliol 2022)

 

1. Llegim el text (Lc 10,25-37)

25Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? 26Jesús li digué: Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? 27Ell va respondre: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix. 28Jesús li digué: Has respost bé: fes això i viuràs. 29Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: I qui són els altres que haig d’estimar?

30Jesús va contestar dient:

«Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. 31Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. 32Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. 33Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. 34S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. 35L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.»

36Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers? 37Ell respongué: El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: Vés, i tu fes igual.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Tot fent camí a Jerusalem, Lluc relata una controvèrsia de Jesús amb un mestre de la Llei (un intèrpret professional de la Llei, un dels savis i entesos esmentats a Lc 10,21). El relat està teixit amb dues preguntes provocadores del jurista i amb dues preguntes suggeridores de Jesús. A cada provocació del jurista, Jesús suggereix la resposta amb una altra pregunta.

Així, a la primera provocació del jurista, Jesús suggereix la resposta en la Llei. El deixeble ha d’estimar els altres com estima Déu, però també ha estimar-los sense fer distinció de credo, fins i tot si són enemics (jueus i samaritans no es poden veure). Si l’amor a Déu no coneix límits (és d’una adhesió total), tampoc no n’ha de conèixer l’amor als altres. Després d’aquesta resposta del jurista, Jesús expressa que hi està d’acord: Has respost bé: fes això i viuràs. I així ha respost a la seva provocació inicial: Mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?

La pregunta suggeridora de Jesús l’ha ajudat a descobrir que la resposta la té molt a prop seu, i que el seu compliment li donarà la vida que cerca. En definitiva, Jesús indica el camí del deixeble a la vida eterna: estimar il·limitadament Déu i els altres.

A la segona provocació del jurista i abans de respondre-hi amb una altra pregunta suggeridora, Jesús li proposa una paràbola que apunta a l’acció (evoca 2Cr 28,5-15); és la mateixa acció del samarità que és significativa, és un exemple a seguir, tot i que d’un samarità no pugui esperar-se, d’entrada, res de bo.

Jesús té present que els sacerdots i els levites són jueus amb una dedicació total al Senyor pel seu lligam amb el culte del temple, i que la impuresa ritual d’aquests consagrats al Senyor, derivada del contacte amb un cadàver o un mig mort, és més greu que la d’un jueu no consagrat.

Per això, Jesús suggereix que també un enemic de la religió pròpia pot ser el proïsme.

Quan Jesús diu: Vés, i tu fes igual (acció), no defineix qui és, sinó que indica que si el deixeble vol heretar la vida eterna ha d’estimar fins i tot l’enemic, i que fent-ho serà ell mateix el proïsme de tots els qui anirà trobant al llarg del camí. El deixeble és, doncs, el proïsme.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

·       Què em convida a fer Jesús? Com ho concreto?

·       Qui és el meu proïsme?

·       Quan sóc proïsme per als altres?

dilluns, 27 de juny de 2022

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos

 


D. 14 de durant l’any C 

(3 juliol 2022)

 

1. Llegim el text (Lc 10,1-12.17-20)

1Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.

2Els deia: La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” 6Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. 8Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” 10Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11“Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” 12Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

17Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien: Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.18Jesús els digué: Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. 19Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. 20Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Jesús ha emprès el camí a Jerusalem amb els deixebles. Durant el camí, Jesús i els deixebles anuncien i fan present el Regne. No s’ indica, però, d’on parteixen els deixebles per a la missió ni des d’on tornen, sols s’indica que parteixen de Jesús i hi tornen. Quan era a Galilea, Jesús ja havia enviat els Dotze a anunciar i fer present el Regne. Ara hi envia més deixebles, significant que la missió és de tots els seguidors i que s’adreça a tots els pobles de la terra, destinats a acollir la visita de Déu en Jesús, el do de la pau ofert en Jesús, la mateixa Paraula de Déu en la pròpia llengua. És tota l’Església l’enviada a tots els pobles. Per tant, Lluc suggereix que el camí de l’Església passa per la missió.

La missió eclesial té com a trets singulars la urgència i dedicació exclusiva al Regne, la possibilitat del refús i la importància de l’oració. La missió eclesial no depèn només del treball dels enviats, sinó també de la fidelitat en l’oració (obertura a l’acció de Déu i reconeixement de la seva presència), i de la confiança en el Senyor que envia. La fidelitat i la confiança ajuden a acceptar tant l’hospitalitat de la gent com el seu refús. Ara bé, la pau (la salvació que Déu regala en la seva visita) no s’esfuma si no és rebuda o acollida, sinó que retorna al qui l’ha donada, sense perdre res de la seva frescor original i actual.

Els deixebles no s’han de desanimar mai en el camí que els cal recórrer amb Jesús, fins que el do de la pau arribi arreu de la terra. Ara i ací, els missioners no donen res més que el que Jesús ressuscitat els regala: Pau a vosaltres, amb l’alegria que implica i amb la confiança en la victòria de Jesús sobre el poder del mal. Heus ací que ja és una realitat: El Regne de Déu és a prop vostre.

Després de l’acció evangelitzadora, els Dotze i els setanta-dos expliquen Jesús el que han fet i descobert. Tornen tots contents.

Jesús envia els seus deixebles a anunciar i fer present el Regne. Per això el mal retrocedeix. La presència del Regne porta la pau i la pau venç el mal.

Jesús s’atura a valorar l’acció. L’èxit de la missió no està en la destrucció del poder de Satanàs, sinó en l’actualització de la salvació de Déu, és a dir, que la pau, fruit de l’amor i de la llibertat, avanci. El que importa és tenir el nom escrit en el cel, gaudir per sempre de la pau.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

·       Tota acció és transformadora si anunciem i fem present el Regne de Déu. N’he fet experiència? Quan? Com?

·       Per què valorar tota acció és important?

dilluns, 20 de juny de 2022

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap

 


D. 13 durant l’any C 

(26 juny 2022)


1. Llegim el text (Lc 9,51-62)

1Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. 52Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. 53Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem. 54En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? 55Però Jesús es girà i els va renyar. 56I se n’anaren en un altre poble. 57Mentre feien camí, un li digué: Et seguiré arreu on vagis. 58Jesús li respongué: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. 59A un altre li digué: Segueix-me. Ell respongué: Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare. 60Jesús li contestà: Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu. 61Un altre li digué: Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adéu als de casa meva. 62Jesús li va respondre: Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El text enceta el camí de Jesús cap a Jerusalem amb els deixebles (Lc 9,51-19,44). Lluc presenta Jesús educant els deixebles tot fent camí junts, el camí cap al Pare, el camí de l’Església al Regne. El qui vol conèixer Jesús, el qui se sent admirat i atret pel que fa i diu (Lc 9,9), és convidat a seguir-lo, a fer camí amb ell, a estar disposat a compartir el seu estil de vida, renunciant gratuïtament a les pròpies prioritats i acceptant lliurement de jugar-se la pell en el seu seguiment. Al llarg d’aquest camí hem de reconèixer que Déu ens visita i salva en Jesús (Lc 19,44). Es tracta d’un camí teològic i espiritual cap al destí final del Messies, la seva passió, mort i resurrecció i ascensió. Però el destí final de Jesús no és la mort sinó la Pasqua i la glòria (Lc 9,51).

El text consta de dues escenes: la introducció a tot el relat del camí a Jerusalem (Lc 9,51-56) i tres màximes adreçades a tres aprenents de deixebles (Lc 9,57-62).

La primera escena destaca la ferma decisió de Jesús: és voluntat de Déu, per això és irrevocable, tot i els possibles entrebancs, ja no és el primer cop que en troba (Lc 4,16-30). Jesús refusa eliminar els seus enemics com Elies (2Re 1,10), no és Elies (ho seria Joan Baptista: Ml 3,23; Lc 1,17). Després de renyar Jaume i Joan, que volien emprar el poder per a eliminar qualsevol refús, Jesús els proposa de fer camí junts, perquè comprenguin la seva decisió. Ni s’ha de destruir l’enemic ni cedir davant d’ell, cal fer la voluntat de Déu, és a dir, fer el camí de Jesús.

La segona escena mostra la disponibilitat radical del deixeble: el Regne de Déu és prioritari, no pot esperar. El primer aprenent aprèn que ser deixeble és quelcom seriós: cal estar disposat a caminar sempre amb altres, sense residència fixa, sense estabilitat de cap mena o aburgesament; àdhuc els animals viuen millor: gaudeixen d’una certa estabilitat. El segon aprèn que els deures filials poden obstaculitzar la radicalitat i la urgència de l’opció: no hi cap la indecisió. I el tercer aprèn que seguir Jesús implica dedicació exclusiva, fins i tot superant els lligams familiars: el destí personal ve marcat per la construcció del Regne. Per tant, fer junts el camí de Jesús implica no cercar cap seguretat, no posar cap obstacle ni que sigui sentimental, no mirar el que deixem, per més important que sigui, sinó mirar Jesús, el qui marca el camí (He 12,2).


3. Mirem la nostra vida i acció

  • Quina és la meva disponibilitat a seguir Jesús? Què m’impedeix de seguir-lo?
  • Què li demano perquè m’ajudi en aquest camí de servei i d’amor?

dilluns, 13 de juny de 2022

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Tots en van menjar i quedaren saciats



El Cos i la Sang de Crist C 

(19 juny 2022)

 

1. Llegim el text (Lc 9,11b-17)

11bJesús acollí els qui el seguien i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. 12El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li: Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. 13Però Jesús els digué: Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada. 14Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: Feu-los seure en grups de cinquanta. 15Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. 16Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. 17Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El miracle de la multiplicació dels pans i peixos és l’únic que és testificat pels quatre evangelis. Inclús Mateu i Marc en tenen dues narracions. Però el que impressiona més és la manca de reacció de la multitud en els cinc relats sinòptics (2 de Mc, 2 de Mt, 1 de Lc), el poc ressò d’un fet tan espectacular. El que tots sis (2 de Mc, 2 de Mt, 1 de Lc i 1 de Jn) esmenten és que la multitud queda saciada.

Lluc situa el relat dels pans i peixos com a resposta a la pregunta del rei Herodes: Qui és aquest de qui sento dir tot això? (Lc 9,9), a fi de mostrar un nou aspecte del poder de Jesús i indicar el lligam entre l’acció de Jesús i la presència del Regne (Lc 9,11). El fet que tota la multitud quedi saciada representa un tast del Regne. Les mateixes sobres són signe de la generositat de Déu manifestada en Jesús. I el fet que siguin dotze coves és una al·lusió als Dotze i al banquet final. Així es destaca l’acompliment de les promeses: Déu celebra un banquet per a tots els pobles (Is 25,6). Imatge de la comunitat que acull tothom i que es reuneix entorn del Crist present en l’Eucaristia (recordeu com acaben les aventures d’Astèrix i Obèlix?).

Jesús clou la seva missió a la regió de Galilea amb un gest profètic: aplegar deixebles i multitud i compartir el que ell mateix havia multiplicat. Jesús acull tothom, per això no acomiada ningú quan sorgeixen les dificultats. La desproporció entre la poca cosa que tenen i aporten els deixebles i el que Jesús té i dona anuncia i fa present l’immens tresor de l’Eucaristia: Jesús té la vida de Déu i la dona gratis i generosament.

Jesús fa cinc accions: pren, alça els ulls, beneeix, parteix i dóna. Les cinc accions que caracteritzen la seva donació gratuïta per amor al Pare i a la humanitat i anticipen el banquet festiu de tots els pobles. Precisament són les cinc accions que fa el qui presideix l’Eucaristia.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

·        Què em crida l’atenció de Jesús: que aculli tothom i no acomiadi ningú? que animi a l’equip dels Dotze a prendre la iniciativa?

·        Quina hauria estat la meva reacció davant el gest profètic de Jesús?

·        Visc l’Eucaristia com un tast del Regne de Déu, on tot i ser molta i diversa gent participem del mateix banquet?

dijous, 9 de juny de 2022

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera


Trinitat C 

(12 maig 2022)


1. Llegim el text (Jn 16,12-15)

Jesús digué als seus deixebles: 12Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. 14Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: «Allò que us anunciarà, ho rep de mi.»


2. Comprenem el text i contemplem-lo

Aquest breu fragment forma part del tercer discurs de comiat de Jesús (Jn 16,4b-33), i descriu l’acció de l’Esperit al si de la comunitat dels deixebles de Jesús, després d’haver indicat l’obra de l’Esperit en el món, una vegada Jesús absent (Jn 16,8-11).

El tercer discurs reflecteix la dificultat de les comunitats joàniques després d’haver trencat amb la Sinagoga. Les comunitats experimenten la decepció: l’Evangeli de Jesús no ha produït cap reacció allà on viuen i actuen, i apareixen com a marginals. Per tant, el discurs és un crit a l’esperança i a confiar en l’obra del Pare, que continua en el Fill ressuscitat i en l’Esperit. Creure que Jesús és amb el Pare és l’arrel de l’existència escatològica dels deixebles, és a dir, la vida de comunió amb Déu i entre nosaltres. I l’Esperit rebut garanteix i envigoreix aquesta comunió.

Un cop l’Esperit haurà ajudat a superar la crisi (Jn 16,8-11), guiarà cap a la veritat sencera, expressarà el que ha sentit del Fill i comunicarà als cristians el que és propi del Fill, és a dir, l’amor del Pare i la vida i felicitat eternes (Jn 16,12-15). Totes les funcions de l’Esperit tenen relació amb el Fill. L’Esperit de veritat ajuda els cristians a unir-se més i més a Jesús, a fi de testimoniar-lo en el món; en aquest sentit l’Esperit glorifica (dóna glòria) Jesús (Jn 16,14). Jesús i l’Esperit són dos, però són u en la seva acció, en dur a terme l’obra del Pare. El fet que sigui anomenat Esperit de veritat n’indica la funció actual al costat dels deixebles: testimoniar el misteri del Fill, Déu fet home (Pasqua i Nadal).

El quart evangeli nota que l’Esperit rep una missió del Pare i del Fill. Una missió que consisteix, bàsicament, a acompanyar les comunitats dels deixebles en el món, a ensenyar els deixebles en l’aprofundiment del misteri del Fill, i a testimoniar a favor de Jesús. I a més, en relació amb el Pare i als deixebles, presenta l’Esperit fent fonamentalment el mateix que el Fill: ve del Pare; és enviat i donat pel Pare; no és acollit pel món, però sí pels creients; sols descobreixen qui és els creients; està amb i en els deixebles; no parla per ell; ensenya; guia a la veritat (Salm 25,5) i la comunica.


3. Pensem-hi.

·       Com m’interpel·la aquesta crida a l’esperança i a la confiança en l’acció de Déu Pare en la vida i acció que l’Esperit m’ajuda a descobrir i a entendre?

  • Estic disposat/da a deixar-me acompanyar per l’Esperit i seguir Jesucrist?