Exercicis Espirituals 2026

 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Queda’t amb nosaltres

 

EdE d. 3 de Pasqua A 

(19 abril 2026)

1. Llegim el text (Lc 24,13-15)

¹³Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, ¹⁴i conversaven entre ells de tot el que havia passat. ¹⁵Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, ¹⁶però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. ¹⁷Jesús els preguntà: Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist, ¹⁸i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: ¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? ¹⁹Els preguntà: Què hi ha passat? Li contestaren: El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:  ²⁰els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar.  ²¹Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses.  ²²És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, ²³no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. ²⁴Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas. ²⁵Aleshores Jesús els digué: Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!  ²⁶¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?

²⁷Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell. ²⁸Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. ²⁹Però ells van insistir amb força dient-li: Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. ³⁰Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.

³¹Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. ³²I es van dir l’un a l’altre: ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? ³³Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, ³⁴que els van dir: Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!  ³⁵També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

2. Comprenem el text

L’escena d’avui presenta dos deixebles de Jesús, que fan camí cap a un poble anomenat Emmaús i que conversen entre ells sobre el que havia passat a Jerusalem. Mentre s’allunyen de Jerusalem, se’ls afegeix Jesús, primer no el reconeixen, i quan el reconeixen en la fracció del pa, se’n tornen a Jerusalem; on hi ha els Onze reunits i on es comparteixen dos fets: que Jesús ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó, i que se l’ha reconegut en la fracció del pa. L’Eucaristia és lloc de trobada de l’Església del Ressuscitat i punt de partença de la missió.

El fet de reconèixer Jesús ressuscitat emmarca tota l’escena. Al començament, Lluc diu que els ulls dels dos deixebles eren incapaços de reconèixer-lo; mentre que al final els són oberts els seus ulls i el reconeixen. Dels dos deixebles només se’ns diu el nom d’un, Cleofàs; l’altre bé podria ser el lector o l’oient, que fa aquest camí del reconeixement: l’experiència de descobrir com se t’obren els ulls (et són oberts i no saps com, és el do de la fe) escoltant la Paraula de Déu i participant de la fracció del pa, entorn del Ressuscitat, un absent que aleshores es fa present, perquè és el Vivent, l’amor de Déu que ens visita.

Tot succeeix el mateix dia, el diumenge. Amb la resurrecció de Jesús el temps s’eternitza; o dit d’una altra manera, l’eternitat venç la mort, que fins aleshores regulava el pas del temps. I la presència del Ressuscitat omple tots els espais.

Cleofàs i l’altre deixeble se'n van decebuts de Jerusalem, han experimentat una amarga derrota, estan decebuts per la mort en creu del seu amic i líder Jesús. Però, després de fer el camí del reconeixement, el camí de la fe (de no veure-hi per la decepció a veure-hi per la fe), s’aixequen, s’obren a la vida que brolla de la fe, s’alliberen de la seva decepció i se’n tornen a Jerusalem. L’evangelista Lluc fa coincidir l’aplec de tots el deixebles a Jerusalem, perquè és des d’aquí, un cop rebut l’Esperit Sant (la seva recepció implica el naixement de l’Església), que l’anunci pasqual s’estendrà pertot arreu, que la Paraula de Déu arribarà fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8 i tot el llibre dels Fets).

3. Contemplem Jesús

Jesús és el qui té sempre la iniciativa. Jesús se’ls acosta i fa camí amb ells, i suscita la pregunta perquè expliquin el que viuen, el que els preocupa.

Jesús escolta el que narren de la seva vida i acció, i confronta el que viuen amb l’Escriptura i els qüestiona.

Jesús els explica el sentit de la realitat des de l’Escriptura; i s’entaula amb ells, tot fent uns gestos amb el pa, tot dient la benedicció que l’identifiquen. Jesús els acompanya a descobrir la presència de Déu. Jesús els ajuda a recuperar l’esperança, perquè trobin sentit en els fets viscuts. Jesús comparteix com a amic la descoberta feta i testimonia que això és un tast del Regne.

Jesús sap desaparèixer quan s’ha fet el procés, però continua present en la Paraula (Escriptura) i en l’Eucaristia. És aleshores quan Cleofàs i l’altre recorden que els ha fet descobrir l’essencial del designi de Déu des de la vida. Finalment, Cleofàs i l’altre esdevenen evangelitzadors i comparteixen la fe amb la resta de la comunitat reunida.

4. Pensem-hi

Jesús és l’absent sempre present, que fa camí amb nosaltres, sols cal pregar-li: Queda’t amb nosaltres.

·       Quan se m’obren els ulls de la fe?

·       De qui o d’on he rebut l’anunci pasqual?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat

Diumenge 2n de Pasqua 

(12 abril 2026)

 

1. Llegim el text (Jn 20,19-31)

¹⁹Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. ²⁰Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. ²¹Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. ²²Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. ²³ A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. ²⁴Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. ²⁵Ells li van dir: Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!

²⁶Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. ²⁷Després diu a Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. ²⁸Tomàs li va respondre: Senyor meu i Déu meu! ²⁹Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

³⁰Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. ³¹Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús ressuscitat

Tenim dues escenes i la conclusió del quart evangeli. En la primera, Jesús s’apareix als deixebles en absència de Tomàs, i els deixebles reaccionen amb alegria davant la irrupció de Jesús en el lloc on es trobaven reunits (Jn 20,19-23). En la segona, Jesús es manifesta als deixebles, particularment a Tomàs, que reacciona amb fe (Jn 20,24-29). I la conclusió (Jn 20,30-31) mostra la finalitat de l’evangelista i il·lumina tot el quart evangeli: perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. Ambdues escenes transcorren el diumenge, amb una diferència d’una setmana. Això indica que els deixebles, aleshores com avui, es trobaven cada diumenge. El diumenge és el marc de la trobada amb el Senyor ressuscitat, que irromp allà on els creients ens trobem reunits.

L’evangelista només indica el nom del deixeble que no hi és quan apareix el Crucificat ressuscitat. Els deixebles, reunits el diumenge en un mateix lloc, testimonien davant el qui no hi era, Tomàs, que han vist el Senyor. En el segon diumenge, s’estableix un diàleg entre Jesús ressuscitat i Tomàs, l’absent del primer diumenge, un diàleg que mena a la confessió de fe.

En el primer diumenge, Jesús s’apareix enmig de la por, ja ho havia fet en apropar-se a la barca (imatge de la comunitat reunida en un mateix lloc) mentre era fosc i el llac s’anava encrespant. Aleshores Jesús els havia dit: Soc jo, no tingueu por (Jn 6,20). Ara Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a dir, la salvació, la felicitat, l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si en el primer diumenge se subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda.

Ara Jesús és present en l’Església i l’alegria n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa de Jesús, quan deia als deixebles: D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure (Jn 16,16-23). I també: El vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà (Jn 16,22-23). Ara i ací, l’experiència pasqual originària (visió i alegria) perdura en la fe: Feliços els qui creuran sense haver vist.

El Ressuscitat és el Crucificat, el mateix que va compartir amb els deixebles tot el que havia rebut del Pare (Jn 16,12-15); els senyals de les mans i del costat mostren que és certament Jesús de Natzaret. El Ressuscitat sempre es posa al mig. La reunió dels cristians és sempre entorn del Ressuscitat, que omple de l’amor de Déu el lloc on ens trobem reunits.

 

3. Pensem-hi                                                              

·       La fe m’obre el cor i els ulls a la presència del Crist ressuscitat? I això m’omple de felicitat?

·       La fe m’anima a trobar-me cada diumenge amb els altres cristians entorn del Crucificat ressuscitat?

·       Quina és la bona notícia que rebo i que vull testimoniar?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.

 

Vetlla pasqual A 

(4 d’abril 2026)

1. Llegim el text (Mt 28,1-10)

¹Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre. ²Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. ³Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu.  ⁴De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. ⁵L’àngel digué a les dones: No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. ⁶No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. ⁷Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” Aquest és el missatge que us havia de donar. ⁸Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a portar l’anunci als deixebles. ⁹Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué: Déu vos guard. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. ¹⁰Jesús els diu: No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Jesús ha ressuscitat, no es troba entre els morts. Aquest és el nucli dur de l’anunci pasqual. Déu dóna una gran notícia a dues dones que cerquen Jesús crucificat entre els morts. Ho fa a través d’un seu missatger, l’àngel baixat del cel, acompanyat d’efectes especials; una manera de mostrar el triomf de Déu Pare sobre la mort en el seu Fill Jesús. El fet que un àngel del Senyor hagi fet rodolar la pedra del sepulcre i que s’hi hagi assegut al damunt significa que la mort ha estat vençuda, que ja no podrà tancar-nos més en un forat fosc i sense clau. El terratrèmol indica que el món que fins ara coneixíem ha canviat, s’acaba d’inaugurar un món nou. I aquest món nou té com a referència i puntal bàsic (o pal de paller) Jesús, el crucificat que ha ressuscitat.

Jesús ressuscitat s’apareix a les mateixes dones que han rebut l’anunci pasqual, i també les envia a comunicar que el crucificat ha ressuscitat tal com havia anunciat. Tant la trobada amb l’àngel com amb Jesús acaba amb una missió: anunciar als deixebles la resurrecció de Jesús d’entre els morts i que el veuran viu a Galilea. Les dues dones passen de la por a la joia i a l’adoració, és a dir, el reconeixen com Déu vivent.

El centre d’interès de Mateu se centra en Galilea, el lloc de trobada amb el Ressuscitat, el lloc de frontera, la cruïlla entre el món jueu i el món pagà, des d’on la vida i el missatge de Jesús ha d’arribar a tots els pobles. Ara i ací, Galilea uneix el Jesús històric amb el Jesús ressuscitat, el qui ha dut a la seva plena significació la Llei i els Profetes, la Paraula i la Vida de Déu a tots els pobles.

Déu s’ha fet ésser mortal en Jesús. I s’ha sotmès a la mort per a vèncer-la en el seu propi domini: morint, davallant en el regne dels morts, als inferns, a l’abisme del reialme de la mort. El Jesús Ressuscitat és el mateix que el Jesús Crucificat, però diferent: el seu cos ressuscitat no està més sotmès a les lleis espaciotemporals, ni a les lleis biològiques.

Hi ha un missatge a transmetre: Jesús ha vençut el mal i la mort, ha ressuscitat, i ara, cal seguir-lo (va davant nostre) pels camins de la vida. Cal la fe, és a dir, no tenir por, per a descobrir-lo viu en la nostra vida i acció, Jesús ens va al davant, ens assenyala el camí i ens hi acompanya.

3. Pensem-hi. Quina és la meva actitud davant la resurrecció de Jesús?

Quina és la bona notícia que donaria avui sense por?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit

 

EdE Divendres Sant

1. Llegim el text de Joan 18,1-19,42

18 ¹Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. ²Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. ³Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. ⁴Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: Qui busqueu? ⁵Li respongueren: Jesús de Natzaret. Els diu:Soc jo. També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. ⁶Així que Jesús digué: «Soc jo», retrocediren i caigueren per terra. ⁷Jesús tornà a preguntar-los: Qui busqueu? Li digueren: Jesús de Natzaret. ⁸Ell respongué: Ja us he dit que soc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin.  ⁹S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.» ¹⁰Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. ¹¹Jesús digué a Pere: Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat? ¹²Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, ¹³ i el dugueren primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. ¹⁴Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.» ¹⁵Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot. ¹⁶Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. ¹⁷La criada que feia de portera digué llavors a Pere: ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home? Ell respongué: No, no ho soc pas. ¹⁸ Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells. ¹⁹Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. ²⁰Jesús li contestà: Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. ²¹Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit. ²²Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: ¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot? ²³ Jesús li respongué: Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues? ²⁴Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. ²⁵Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren: ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell? Ell ho negà: No, no ho soc pas. ²⁶Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, li digué: ¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell? ²⁷Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà. ²⁸Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. ²⁹Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: Quina acusació porteu contra aquest home? ³⁰Ells li contestaren: Si aquest no fos un criminal, no te l’hauríem entregat. ³¹Pilat els replicà:Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei. Els jueus li respongueren: A nosaltres no ens és permès d’executar ningú. ³²Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. ³³Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:¿Tu ets el rei dels jueus? ³⁴Jesús contestà: ¿Surt de tu, això que preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi? ³⁵Pilat replicà: Que potser soc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet? ³⁶Jesús contestà: La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí. ³⁷Pilat li digué:Per tant, tu ets rei? Jesús respongué: Tu ho dius: jo soc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. ³⁸Li diu Pilat: I què és la veritat? Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué: Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. ³⁹ Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?  ⁴⁰Ells van contestar cridant: Aquest, no! Volem Barrabàs! Barrabàs era un bandoler.

19 ¹Llavors Pilat féu assotar Jesús. ²Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. ³Se li acostaven i li deien: Salve, rei dels jueus! I li pegaven bufetades. ⁴Pilat tornà a sortir i els digué: Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar. ⁵Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: Aquí teniu l’home!

⁶Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: Crucifica’l, crucifica’l! Pilat els diu: Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. ⁷Els jueus li contestaren: Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu. ⁸Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. ⁹Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús: D’on ets, tu? Però Jesús no li tornà contesta. ¹⁰Llavors Pilat li diu: ¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te? ¹¹Jesús li respongué: No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran. ¹²Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar: Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar. ¹³Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. ¹⁴Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: Aquí teniu el vostre rei.

¹⁵Ells cridaren: Fora, fora, crucifica’l! Pilat els diu: ¿Al vostre rei, haig de crucificar? Els grans sacerdots respongueren: No tenim cap altre rei fora del Cèsar. ¹⁶Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, ¹⁷ i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. ¹⁸Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. ¹⁹Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» ²⁰Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. ²¹Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat: No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo soc el rei dels jueus.” ²²Pilat contestà: El que he escrit, ja està escrit. ²³Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, ²⁴ i es digueren entre ells: No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba. Això és el que van fer els soldats.

²⁵S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. ²⁶Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: Dona, aquí tens el teu fill. ²⁷Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. ²⁸Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: Tinc set. ²⁹Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. ³⁰Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.

³¹Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. ³² Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. ³³Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, ³⁴però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua. ³⁵El qui ho veié en dona testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. ³⁶En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. ³⁷I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.

³⁸Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. ³⁹També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. ⁴⁰Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. ⁴¹Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. ⁴²Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.

2. Comprenem el text

El relat de la glorificació de Jesús s’estructura entorn de tres grans quadres: 1) Jesús s’entrega a les autoritats jueves: Jn 18,1-27; 2) Jesús s’entrega als romans: Jn 18,28-19,22; 3) Jesús s’entrega al Pare: Jn 19,23-42, amb tres escenes: crucifixió (l’elevació), mort i sepultura (l’abaixament).

Tal com el Servent veu una descendència i té una multitud (Is 53,10.12), Jesús veu i té l’Església, representada per la seva mare i el deixeble estimat (Jn 19,25-27); ara el creient és Jesús, el creient s’identifica amb Jesús (el cos de Crist no es malmet: perquè tots som u en Crist. La mort de Jesús representa el triomf del Fill, que ha complert l’obra del Pare. La seva mort no és una conclusió, sinó un inici, significat amb la sang i l’aigua que brollen del seu costat (19,34); és la realització de la promesa de la nova vida: Jn 7,37-39. L’aigua també brolla del costat dret del Temple (cf. Ez 47,1). La importància d’aquest esdeveniment ho indica la frase: en dona testimoni el qui ho veié (Jn 19,35). La font d'on brolla la fe i la vida és la donació de l’Esperit, significada per l’aigua i l’expiració (Jn 19,30): l’entrega total i real de Jesús dona l’Esperit i el do de la vida eterna.

Un quadre digne d’esment és el de Jesús i Pilat, amb set escenes (quatre amb públic i tres entre el Rei i Pilat), a dins o fora del pretori segons aquest ritme: fora: les autoritats jueves demanen la condemna a mort de Jesús (Jn 18,28-32); dins: Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa (Jn 18,33-38a); fora: Pilat troba Jesús no culpable i les autoritats jueves prefereixen Barrabàs (Jn 18,38b-40); dins: els soldats humilien Jesús (Jn 19,1-3); fora: Pilat troba Jesús no culpable (Jn 19,4-8); dins: Pilat interroga Jesús sobre l’autoritat (Jn 19,9-11); fora: les autoritats jueves assoleixen la condemna a mort de Jesús (Jn 19,12-16a). Els dos interrogatoris acaben amb una conclusió de Pilat sobre Jesús: Aquí teniu l’Home (Jn 19,5) i Aquí teniu el vostre Rei (Jn 19,14). El poble no hi surt, és una manera d’indicar que la responsabilitat de tot el procés recau en l’aristocràcia sacerdotal (Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat.

El sepulcre en un hort és una peculiaritat de Jn. El sepulcre del rei David estava en un jardí/hort. Les 100 lliures (uns 33 kg) en espècies en pols és un signe de la sepultura reial. Josep i Nicodem (Jn 19,38-42) són els dos primers atrets d’entre els qui no s’havien adherit obertament a Jesucrist, tal com havien de fer els creients; i el fet de donar sepultura reial a Jesús és una invitació a animar-ne d’altres a ser deixebles de Jesús.

3. Contemplem la persona de Jesús i la seva entrega per amor

Avui fem memòria de la passió, mort i sepultura de Jesús. Avui, en la humanitat real de Jesús de Natzaret, es manifesta plenament la glòria de Déu, el mateix Déu. Avui se’ns convida a contemplar com brolla vida de la creu de Jesús, perquè mor per amor (estimant fins a l’extrem). L’amor de Jesús arriba a tothom. L’amor de Jesús abasta les autoritats jueves, els romans i el Pare. I des d’aquest amor al Pare obre els braços a tota la humanitat, perquè tingui vida. L’aigua i la sang que brollen del costat de Jesús signifiquen el do total, és a dir, que l’Esperit Sant i la vida per sempre ens són donats per Jesús i en Ell i amb Ell.

Jesús és l’Anyell de Déu (Jn 1,29.36): mor quan es mata l’anyell pasqual (Jn 19,31). És l’anyell que lleva el pecat de la humanitat i dona la vida per sempre (Jn 6,54).

Jesús és enlairat damunt la terra per tal d’atraure tothom cap a Ell (Jn 3,14; 8,28; 12,32; 19,35-37; cf. Is 52,13).

Jesús s’entrega a les autoritats jueves (Jn 18,1-27), als romans (Jn 18,28-19,22), i finalment al Pare (Jn 19,23-42).

Jesús crea, per la paraula, una nova família basada en el servei i l’amor (Jn 19,26-27).

La mort de Jesús representa el triomf del Fill, que ha complert l’obra del Pare. La seva mort no és una conclusió, sinó un inici, significat amb la sang i l’aigua que brollen del seu costat (Jn 19,34); és la realització de la promesa de la nova vida: Jn 7,37-39. L’aigua també brolla del costat dret del Temple (Ez 47,1). Jesús és el nou temple de Déu enmig de la humanitat.

El poble no surt durant el relat de la passió, és una manera d’indicar que la responsabilitat de tot el procés recau en l’aristocràcia sacerdotal (Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat.

Des de la creu, s’entén l’expressió de Pilat: Aquí teniu l’home (Jn 19,5). La frustració de poder posseir l’altre arriba fins a la violència contra ell, fins i tot a eliminar-lo; així l’home humiliat és revelació de Déu. I a la creu Jesús apareix lliure d’enemics, ningú no l’escridassa, ni posa en dubte la seva relació amb Déu; tampoc ningú no li fa mal, precisament quan el soldat li traspassa el costat ja és mort.

4. Pensem-hi

Potser estem massa acostumats a contemplar la creu. I potser ens fixem que topem amb un cos malmès, torturat, amb un costat traspassat amb violència (Jn 19,34); però potser no ens adonem de la vida que en brolla. No és fàcil comprendre que de la mort en brolli vida. No és fàcil comprendre que l’amor veritable no mor mai, sobretot quan la persona estimada deixa d’existir, deixa de riure, deixa de compartir espai i temps amb tu.

• Com em miro el traspassat?
• I com acullo aquesta entrega per amor fins a l’extrem de Jesús?