Unes orientacions de l'Assemblea per tenir-les en compte

 

Comunicado de la Asamblea del Prado Regional de España

 

COMUNICADO DE PRENSA MAS CORTO (29-01-2026):

 

El Prado en España renueva su Consejo y refuerza su misión con los pobres

Ávila, enero de 2026

 

La Asociación de Sacerdotes del Prado en España ha celebrado su Asamblea nacional en Ávila, con la participación de 53 sacerdotes; han acompañado a la asamblea dos mujeres del Instituto Femenino del Prado, el responsable general del Prado Internacional, Diego, y dos sacerdotes del Prado de Italia.

 

La Asamblea fue convocada de forma extraordinaria tras la elección de Diego Martín como responsable general del Prado Internacional. El entonces primer asistente, Joaquín Castellón, asumió la convocatoria con el objetivo de dar continuidad a la programación del Consejo anterior y proceder a la elección de un nuevo Consejo del Prado en España.

 

Uno de los acuerdos principales del encuentro fue la elección del nuevo Consejo, que quedó constituido por Joaquín Castellón (Sevilla) como responsable y Manu de las Fuentes (Bizkaia) como primer asistente, junto con los consejeros Javi G. Cadiñanos, Miquel Cubero, José Ramón Peláez, José Luís Iglesias y Sebas Gil.

 

El nuevo Consejo asume su tarea desde una orientación compartida por toda la Asamblea: «Servir a Cristo en la evangelización de los pobres, una fidelidad que genera esperanza».

 

Más allá de la renovación de cargos, la Asamblea estuvo marcada por un proceso de oración, reflexión y discernimiento. Los trabajos comenzaron con un retiro dirigido por Diego, centrado en la centralidad de Jesucristo, núcleo del carisma del Prado. Asimismo, la celebración de la Eucaristía presidida por el obispo de Ávila, Mons. Jesús, reforzó el clima de comunión y esperanza.

 

Las conclusiones finales reafirman el compromiso del Prado con una presencia humilde en las Iglesias diocesanas y con la evangelización de los pobres, como eje central de su misión. Hemos acogido con gozo muy positivo la aprobación del proceso de regularización extraordinaria para las personas migrantes iniciado esta semana, que supone un paso importante de justicia social, reconocimiento del derecho de las personas migrantes.

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres sou la sal de la terra... Vosaltres sou la llum del món

 

D. 5 de durant l’any A 

(8 febrer 2026)

1. Llegim el text (Mt 5,13-16)

¹³Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. ¹⁴Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, ¹⁵i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. ¹⁶ Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Si Jesús agafava el relleu del Servent del Senyor: ser la llum dels pobles, ara el cristià agafa el relleu de Jesús: ser la llum del món. Ara i aquí, el cristià és la llum que resplendeix en la fosca, sense que la fosca no pugui ofegar-la.

El text combina la sal amb la terra i la llum amb el món. Una combinació que relaciona la comunitat cristiana (vosaltres) amb la humanitat (la gent). Del conjunt destaca la llum i l’exhortació a fer-la brillar en les bones obres dels deixebles. El testimoniatge dels cristians és, doncs, signe de la salvació de Déu, la presència de Déu amb els homes.

Vosaltres sou la sal de la terra. És una afirmació paradoxal. Quina relació tenen sal i terra? És una imatge que crida l’atenció. Si els deixebles deixessin de testimoniar i d’anunciar l’Evangeli allà on són, no serien bons per a res, fins i tot s’arriscarien a ser llençats i trepitjats per la gent. És una bona manera de recordar el dret de la gent a esperar dels deixebles un testimoniatge amb seny (com simbolitza la sal) i eficaç, és a dir, que doni gust i mantingui viva l’esperança (com també simbolitza la sal).

Vosaltres sou la llum del món. Aquí són paradoxals les imatges: és absurd amagar un poble dalt la muntanya o un llum a casa. Aleshores també és absurd amagar l’acció dels deixebles a favor del Regne i el testimoniatge de la seva relació filial amb Déu i fraternal amb els altres. Recordem que la imatge de la llum manifesta la presència de Déu, la seva Paraula, la seva Llei, la seva Saviesa, o la salvació messiànica; però també el seu poble i la ciutat santa de Jerusalem , així com les bones obres dels deixebles del Senyor. Heus ací que, ara i aquí, veure el testimoniatge dels deixebles és veure la glòria del Pare.

En resum, el testimoniatge gratuït i clar a favor del Pare és el servei que els cristians hem de fer a la humanitat. Tots els deixebles de Jesús som convidats a ser testimonis del Regne inaugurat allà on som, a la terra i en el món, perquè tothom arribi a conèixer l’origen de la llum: el Pare del cel, el nostre Pare i de tothom.

 

3. Pensem-hi

Soc una persona salada, és a dir, participativa, que sé donar joc i confiança?

Soc llum, és a dir, faig presents l’amistat i la companyonia de Jesús, la bondat i l’amor que Déu Pare ha manifestat en Jesús?

Primer dia de l'Assemblea del Prado Regional en clau de recés

 Retiro en la Asamblea del Prado de España

20 de enero 2029

UNA SOLA COSA ES NECESARIA: ANUNCIAR A JESUCRISTO A LOS POBRES (Const. 44)

"Por lo que a mi toca, a todos hablé, pero aquellos a los que no habla aquella unción, a quienes el Espiritu Santo no enseña interiormente, se van sin haber aprendido nada. Quien instruye los corazones tiene la cátedra en el cielo" (5. Agustin, in 1Jn 3,13)

Introducción

"No nos ocupemos de estas cosas inútiles, una sola cosa es necesaria: hacer bien su catecismo. Cuando una cosa importante se hace bien, asimismo el resto va bien (VD 229) "Saber hablar de Dios y darle a conocer a los pobres e ignorantes. Esa es nuestra vida y nuestro amor" (C181). "Me parece que hoy es esta la necesidad del momento y de la iglesia" (C 153)

1. Dios ha deseado darse a conocer a los pobres.

"¡Oh Dios, admiro vuestro deseo de daros a conocer (CDA 150)

"Su gran misión (de Jesús) es instruir al mundo" (VD 96)

"El Espiritu Santo es el agente principal de la Evangelización" (EN 75)

"Los pobres son los amigos de Dios" (C114)

2. Trabajadores en "la obra de Dios"

Nosotros somos colaboradores de Dios y vosotros campo de Dios (1Cor 3,9)

"unos hijos que continuarán su obra aquí en la tierra, la obra de evangelizar a los pobres que era la gran misión de Jesucristo aquí en la tierra" (C121)

"Aplicaos a la oración y a fundamentar vuestra vocación de catequistas de los pobres" (114)

3. El catequista de los pobres se deja formar por Jesucristo y su Espiritu

"¡Haz, oh Cristo, que yo te conozca y que te ame!"

Todo lo que he oido a mi Padre os lo he dado a conocer (Jn 15,15). El Espíritu Santo será quien os lo enseñe todo y os vaya recordando todo lo que os he dicho (Jn 14,26)

"¡Qué hermoso es saber hablar de Dios, hijos míos!" (C93)

"¿No es necesario conocer a Jesucristo para predicarlo? ¿No es necesario conocer a Jesucristo para imitarlo? ¿Y cómo podríamos conocerle si no le estudiamos?" (C86)

Nuestro apostolado entre los pobres comienza con el Estudio de nuestro Señor y la oración. La Cruz en la misión: "¡Si tenemos que sufrir, tanto mejor! Mejor resultará y más sólida la obra de Dios" (VD 307) 

4. El catequista de los pobres se deja formar por los mismos pobres

Encontrar a Jesucristo en los pobres: "usted ha rechazado a nuestro Señor en el pequeño servicio que le pedía (peinar a los niños)" (C 292). "El contacto con los que no tienen poder ni grandeza es una manera de encontrar al Señor de la historia" (DT 3,5,9,23...)

. La compañía de los pobres nos convierte a Jesucristo: "¿Qué derecho tengo yo a estar mejor alojado, mejor alimentado, mejor vestido que los pobres del buen Dios? (VD 295). 

(De los pobres), "recibimos una corrección que nos invita a simplificar la vida" (DT 102) . 

Nos enseñan a ser acogedores: "Recibir a todo el mundo con dulzura y caridad" (VD 234). 

" Los pobres no son un problema, son hermanos a los que hay que acoger" (DT 100) . 

En sus vidas revelan la Buena Nueva: "Alimentamos nuestra esperanza de los signos del Espíritu que percibimos en su vida" (Const. 44). (DT 5,79,102...)

5. La vida teologal en la misión del catequista de los pobres

El apostolado se ejercita en la fe, en la esperanza y en la caridad que el Espiritu Santo difunde en el corazón de todos los hijos de la iglesia" (AA 3)

El apostolado nace de la experiencia de la fe que nos lleva a ofrecer la fe en Jesús a los pobres: "¡Qué hermoso es Jesucristo, hijos míos! ¡Qué hermosa es la fe!" (P 4,1065)

"El amor hacia Dios y hacia los pobres es el alma de todo apostolado" (LG 33).

"Sea nuestro lema de caridad esta palabra del Señor: Tomad y comed" (VD 418)

6. La alegria, signo distintivo del catequista de los pobres

Os pido que andéis conforme a la vocación a la que habéis sido convocados (Ef 4,1)

"Por lo demás, esto es lo que nos hemos propuesto; no pido más que respondáis a la Ilamada de nuestro Señor y a la nuestra" (VD 122)

porque has revelado estas cosas a los pequeños (Lc 10,21)

"Recordemos y acrecentemos el fervor, la dulce y confortadora alegría de evangelizar, incluso cuando hay que sembrar entre lágrimas" (EG 10)

Para la oración personal:

Acojo en la fe los distintos aspectos del ministerio de "catequista" de los pobres. Puedo ver cómo se van encarnando en mi acción pastoral cotidana.

Agradezco a Dios que la Buena Nueva vaya llegando a los pobres a través del pobre instrumento que soy. Le pido perdón por mis resistencias a colaborar con él.

Oro también por nuestra Asamblea. Que sepamos elegir al hermano que el Espíritu ya ha previsto para animarnos en nuestra misión de "catequistas pobres para los pobres".

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel

 

D. 4 de durant l’any A 

(1 febrer 2026)

1. Llegim el text (Mt 5,1-12a)

¹ En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. ² Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: ³ Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel! ⁴ Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! ⁵ Feliços els humils: ells posseiran la terra! ⁶ Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! ⁷ Feliços els compassius: Déu se’n compadirà! ⁸ Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! ⁹ Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! ¹⁰ Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel! ¹¹ Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! ¹² Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Som davant el primer dels set anomenats discursos de Jesús segons Mateu: el de la muntanya (5,1-7,29). El discurs de la muntanya és concebut com una instrucció programàtica de Jesús als seus deixebles. I és on, en funció del seu disseny teològic, Mateu ha recollit i interpretat col·leccions de paraules de Jesús dites en altres llocs i per motius diversos del context actual. Per això, s’ha de llegir no sols com una unitat literària, sinó també d’emmarcar dins de tota l’obra de Mateu i de tota la vida i acció de Jesús, tal com l’ha tramesa l’Església apostòlica.

Mateu ha situat Jesús en una muntanya i assegut com un mestre que ensenya. Jesús puja dalt d’una muntanya no sols per ensenyar (5,1), sinó també perquè el diable li mostri tots els reialmes del món (4,8), per a pregar (14,23), per a guarir (15,29), i per a transfigurar-se (17,1), és a dir, per a mostrar-se com a Fill de Déu que és (15,5). A la muntanya, Jesús manifesta la seva relació amb Déu (prega, és el seu Fill estimat) i la seva missió d’anunciar l’Evangeli i alliberar de qualsevol mal, perquè l’Evangeli és la felicitat plena.

Les benaurances s’han de referir sempre a Jesús: n’és model i penyora de la seva plena realització. Precisament, Jesús és el pobre i humil de cor, refusat i perseguit. Ara, Jesús representa Moisès al Sinaí, quan indica el camí de la vida i la felicitat, do de Déu i alhora compromís del poble.

La proclamació de la gratuïtat del Regne recorda al deixeble la seva nova relació amb Déu i amb els humans, i el seu seguiment de Jesús (que és model i penyora); així com la seva condició actual de pobre que posa tota la seva existència a les mans de Déu, de lluitador per la justícia (fer la voluntat de Déu) i per la pau, de compromès a favor dels altres (estima, perdona i ajuda sense condicions), del qui ho espera tot de Déu (si està de dol és perquè la situació present contradiu la seva esperança). En definitiva, els deixebles cerquem la felicitat, mentre esperem la plena felicitat que els serà regalada per l’amor fidel de Déu. I aquesta tensió entre compromís i promesa, exigència personal i do de Déu, reflecteix tant la promesa que Déu manifestarà la seva reialesa als qui ho esperem tot d’Ell: als compromesos a favor dels necessitats, als perseguits, etc., com la invitació a col×laborar en la salvació de Déu ara i aquí: compromís per la solidaritat, la justícia, la pau, i també de perseverança en les proves.

3. Pensem-hi

La felicitat és un do gratuït de Déu, un do que convida a acollir-lo i fer-lo realitat, ens hi compromet. Quins moments ens adonem d’aquest do? Quins moments el fem possible?