Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom

 

D. 29 de durant l’any B 

(17 octubre 2021)

1. Llegim el text (Mc 10,35-45)

³⁵ Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen: Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem. ³⁶ Jesús els preguntà: Què voleu que faci per vosaltres? ³⁷ Ells li respongueren: Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. ³⁸ Jesús els contestà: No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat? ³⁹ Ells li respongueren: Sí que podem. Jesús els digué: Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; ⁴⁰ però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat. ⁴¹ Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. ⁴² Jesús els cridà i els digué: Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. ⁴³ Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, ⁴⁴ i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; ⁴⁵ com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

En la darrere etapa del camí cap a Jerusalem, Jesús anuncia, per tercer cop als seus deixebles, la passió i mort que allà l’esperen (Mc 10,32-34). Els germans Jaume i Joan demanen privilegis i els altres s’indignen (Mc 10,35-41) i Jesús corregeix tothom (Mc 10,42-45). Els dotze s’enfronten (dos per una banda i deu per l’altre) pel poder. No han comprès l’ensenyament de Jesús.

Jesús respon a la petició dels germans amb dos elements simbòlics: 1) el fet de beure de la copa i el baptisme, és a dir, morir pels altres per amor, i 2) el fet d’asseure’s al tron, és a dir, compartir la glòria del triomf, però això segon només Déu ho pot concedir.

La clau del seguidor de Jesús consisteix en la donació gratuïta pel Regne (l’acció evangelitzadora i transformadora) i en el fet de gaudir plenament del Regne en el futur (l’herència regalada). Ser deixeble, per tant, suposa aprendre a morir com Jesús, suposa donar-se totalment i lliurement per amor als altres, sobretot pels qui no compten. Aquesta entrega gratuïta de Jesús els cristians la fem present en l’Eucaristia (la seva sang vessada per a tothom).

El fet d’albirar el final del camí, suscita la petició personal de compartir la glòria del poder amb Jesús. Compartir la copa i el baptisme significa compartir el mateix destí. I Jesús apunta tant a la seva mort com al seu triomf sobre la mort per amor als humans, sobretot en favor dels desgraciats de sempre. El desig del tron de poder és transformat en el desig de donar-se als altres, de servir-los per amor. L’herència és el regal de Déu als fidels en el seguiment, en el camí d’amor i de servei als altres sense esperar res a canvi. L’anorreament de tot poder i domini sobre el germà és el nou criteri d’autoritat que Jesús estableix. Dues figures, que representen l’antipoder i l’antiprestigi en el nostre món, són models d’autoritat: el servent i l’esclau. Ara i ací, en la vida eclesial, la figura del Servent dibuixa el camí del qui és cridat a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.

3. Pensem-hi. Estic disposat a compartir amb Jesús aquest destí de servei i d’entrega als altres per amor? Sóc conscient que participar de l’Eucaristia implica participar de l’entrega de Jesús i evitar la lluita pel poder?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

 

D. 28 de durant l’any B 

(10 octubre 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 10,17-30)

¹⁷ Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà: Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

¹⁸ Jesús li digué: Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. ¹⁹ Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare. ²⁰ Ell li va dir: Mestre, tot això ho he complert des de jove. ²¹ Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. ²² En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.

²³ Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! ²⁴ Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! ²⁵ És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. ²⁶ Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: Si és així, qui pot salvar-se? ²⁷ Jesús se’ls mirà i digué: Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot. ²⁸Llavors Pere li va dir: Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. ²⁹Jesús digué: Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, ³⁰ rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús.

De camí cap a Jerusalem, tenim un ensenyament sobre els béns en relació amb el seguiment de Jesús i la vida eterna. L’ensenyament parteix d’una experiència de vida sobre la relació amb els altres (Mc 10,17-22), sobre la qual Jesús reflexiona (Mc 10,23-27), i acaba amb una invitació a seguir-lo (Mc 10,28-30).

Els manaments citats (part horitzontal de la Llei de Moisès) es refereixen a la relació amb els altres i per això Jesús invita a desprendre’s de les possessions personals. L’home ric mostra gran respecte per Jesús (s’agenolla davant seu), i Jesús li mostra la bondat de Déu i quina és la seva voluntat. Jesús estima, mira amb amor (Mc 10,21), es complau que aquest home sigui sincer i fonamenti les relacions amb els altres en la voluntat de Déu. Ara bé, la voluntat de Déu no consisteix a fer i prou, es tracta de ser, de ser seguidor de Jesús. I seguir-lo sense aferrar-se a res que ho impedeixi. Seguir Jesús significa vincular-se al qui s’ha desprès de tot allò que li impedia de fer la voluntat del seu Pare del cel.

Un cop l’home se n’ha anat (no vol seguir Jesús), Jesús s’adreça als seus deixebles i identifica la vida eterna amb el Regne de Déu, un regne que es fonamenta en la solidaritat fraterna.

Un ric depèn del que posseeix, un pobre depèn de l’amor (gratuïtat i generositat) dels altres, i més en concret, de l’amor de Déu, que tot ho pot. Déu pot tot allò que és impossible per als humans.

Jesús indica que hem d’obrir-nos a la gràcia, a la força de l’amor de Déu que actua on s’acaben la força i la saviesa humanes.

I finalment, Jesús promet als seus seguidors el do del Regne, tenint present que ja aquí podem experimentar la gratuïtat i la solidaritat que gaudirem en el Regne futur. Déu dóna ja ara la seva força i el seu escalf als seguidors de Jesús per a construir el seu Regne.

 

3. Pensem-hi

• Em sorprèn (com als deixebles) l’exigència de Jesús perquè em desprengui de tot allò que m’impedeix de ser generós i solidari per pura estimació als altres i a Déu?
• En quines possessions m’aferro que m’impedeixin de fer la voluntat de Déu?
• M’obro a la força de l’amor de Déu que em dóna vida i em fa generós i solidari?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi

 

Diumenge 27 de durant l’any B 

(3 octubre 2021)

1. Llegim el text (Mc 10,2-16)

² Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. ³ Ell els va fer aquesta altra pregunta: Què us va ordenar Moisès? ⁴ Li respongueren: Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. ⁵ Jesús els digué: Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. ⁶ Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. ⁷ Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, ⁸ i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. ⁹ Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. ¹⁰ Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. ¹¹ Jesús els diu: El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, ¹² i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.

¹³ Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. ¹⁴ En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. ¹⁵ Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas. ¹⁶ I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

La gent s’aplega entorn de Jesús, mentre fa camí cap a la seva passió. Jesús instrueix la gent amb un ensenyament sobre el matrimoni i un altre sobre els infants. I realitza l’ensenyament sobre el matrimoni en dues fases, en públic i a casa (a l’equip).

El punt de partida dels fariseus és el text de Dt 24,1, on la Llei de Moisès permet al marit d’expulsar l’esposa (divorciar-se’n). En temps de Jesús es podia desfer legalment gairebé tots els matrimonis. Es vol atrapar Jesús contradient la Llei. I Jesús respon recordant que si es permet desfer l’acord matrimonial és per la duresa de cor dels homes. Jesús afirma que el que importa és el designi de Déu, que vol que l’home i la dona siguin una sola carn, és a dir, una plena comunió que integri la personalitat de cadascú. Home i dona són igual de responsables en l’amor, cap dels dos no pot imposar el seu domini sobre l’altre, ambdós són iguals davant Déu i ambdós són capaços d’estimar-se responsablement i lliurement.

Amb l’ensenyament sobre els infants, Jesús indica com s’ha d’entendre el que vulgui ser deixeble seu, és a dir, s’ha de sentir davant Déu com un infant. En aquell temps no es podia ser amable amb els infants, perquè eren els qui ocupaven l’últim lloc en l’escalafó social.

El Regne de Déu és un regal, per això és dels infants, atès que no poden fer res per merèixer-lo. Fer-se infant davant dels ulls de Déu suposa no voler dominar l’altre, implica d’estar disposat a renunciar a qualsevol privilegi. El Regne ja és present en Jesús per això abraça els infants, indicant que l’amor de Déu els embolcalla.

3. Pensem-hi

• Sóc conscient que Déu vol que la relació d’amor entre home i dona es basi en la llibertat i la responsabilitat i no pas en el domini de l’un sobre l’altre, o en la dependència de l’un de l’altre?
• Què suposa fer-me infant davant de Déu?
• Com acullo els infants d’avui, és a dir, els qui no compten o sobren en la nostra societat actual?

Calendari i recés trimestral d'octubre de 2021

 

Recés trimestral

octubre de 2021

 

"De la contemplació de la Trinitat i de Jesucrist,

formador de la comunitat apostòlica, sorgeix tota fraternitat".

 

Estimats companys de la família pradosiana de Catalunya i Balears, tot i que falta un mes, a fi de que tingueu en compte en la vostra agenda la nostra trobada us mencionem les dades del primer recés i de la resta de trobades.

 

El títol que presideix la convocatòria ens orientarà en aquest primer moment de reflexió individual i col·lectiva. Forma part de  l’objectiu general d'aquest curs: "Viure i proposar la fe als pobres des de la fraternitat sacerdotal i apostòlica, escoles de petitesa evangèlica".

 

Per problemes d'agenda dels qui ens ajudaran en la reflexió canviarem l'ordre habitual; farem l'Estudi d'Evangeli el diumenge i el testimoni el dilluns.

 

L'Estudi d'Evangeli se li ha proposat al Pepe Baena i el testimoni a un membre de la Comunitat d'Emaús de Sabadell (en els dies propers al recés sabrem la persona). 

 

EL 1r. RECÉS SERÀ ELS DIES 17 i 18 d'octubre

La nova ubicació és: Casa d'Espiritualitat Betània.

        C/ Bonavista 37; 08940, Cornellà. Telèfon 933 751 102

        Transport públic: arriba la Línia 5 del metro (blava). Estació: Gavarra.

        Hi ha aparcament a l'interior. (Cal trucar perquè obrin la tanca)

        Preus: 49€ pensió completa i àpats sols, 15€.

          Es tancarà la inscripció la nit del dimecres anterior.

          Les inscripcions es faran al secretari,

                    Miquel Cubero  645 893 474 i miquelcubero@gmail.com

         

LA RESTA DE MOMENTS PRADOSIANS DEL CURS 2021-2022 perquè els poseu agenda

·     Festa del Pradó: 12/13 de desembre

·     Assemblea anual: 30/31 de gener

·     2n. recés: 13/14 de març

·     3r. recés: 15/16 de maig

 

Passeu aquesta convocatòria als capellans propers al Pradó. Convideu-ne a d'altres.

 

Vetlleu els responsables dels equips, perquè aquest recordatori i els materials pradosians arribin als membres del vostre grup que no tenen correu electrònic i el miren poc o gens.  Gràcies.

 

 

        Pel Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears

Miquel Cubero, secretari

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres

 

Diumenge 26 de durant l’any B 

(26 setembre 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 9,38-43.45.47-48)

³⁸ Joan digué a Jesús: Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.

³⁹ Jesús respongué: No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. ⁴⁰ Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. ⁴¹ Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. ⁴² Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. ⁴³ Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s’apaga. ⁴⁵ Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. ⁴⁷ I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, ⁴⁸ on el cuc no mor i el foc no s’apaga.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Som a casa (= l’Església, l’equip) reunits entorn de Jesús, que ha posat un infant al centre, indicant qui és important i el primer de tots (Mc 9,36). Jesús dóna tres consells: ser comprensiu, ser fidel a la missió rebuda i no escandalitzar els petits o dèbils, és a dir, no fer-los-hi la traveta ni trepitjar-los.

Un de l’equip, en Joan, es queixa que n’hi hagi un de fora que també lluiti contra el mal, lamentant-se que tingui èxit sense ser dels nostres. Joan s’estranya que es pugui fer el bé en nom de Jesús sense ser-ne deixeble. I Jesús el convida a mirar com a amic tothom que faci el bé. Aquest relat s’assembla molt al relat d’Eldad i Medad (Nm 11,24-30), on Moisès refusa el sectarisme i afavoreix la coparticipació en el govern del poble.

Jesús instrueix l’equip. Així doncs, si algú t’ajuda, o et dóna un insignificant cop de mà (un vas d’aigua) està col·laborant en la teva missió d’anunciar i fer present el Regne. Cal acceptar la col·laboració del simpatitzant. El que importa és l’estimació amagada en l’acció de donar-te un cop de mà, per insignificant que sigui.

En la tradició bíblica, escandalitzar significa posar un entrebanc a algú perquè caigui en el camí, en el procés de la fe i del creixement com a persona digna i responsable (com a fill i filla de Déu). Jesús vol que es protegeixi especialment els infants, els senzills, els humils, els indefensos de la comunitat. Jesús anima a superar qualsevol prova abans de perdre la fe, abans de refusar el do de la fe, amb unes imatges impressionants. La mentalitat jueva veu els òrgans dels cos com a motors dels instints humans, tant els actius (mà i peu) com els receptius (ull). Ara bé, no s’ha de pensar en l’instint sexual ni en menysprear el cos humà. I les accions no s’han de prendre al peu de la lletra, perquè apunten a lluitar decididament contra el mal.

L’infern és una al·lusió a la vall d’Hinnom, tocant a Jerusalem, on s’havien sacrificat infants a Moloc, una divinitat relacionada amb el foc (Lv 18,21; 2Re 23,10; Jr 32,35). Per això es parla de l’infern com a lloc de càstig, i el foc consumiria els castigats. A més, el cuc no mor i el foc no s’apaga, són una imatge de l’aniquilació final.

Els deixebles, doncs, hem d’estar disposats a lluitar contra el mal, a saber renunciar i a evitar escandalitzar els dèbils.

 

3. Pensem-hi

• Accepto col·laborar amb els qui no són dels meus? I veig la seva col·laboració en la lluita contra el mal com un cop de mà en la construcció comuna del Regne de Déu?
• Poso tots els meus sentits en fer el bé i en no posar cap mena d’entrebanc als dèbils? Evito de fer la traveta als altres, trepitjant-los o menystenint-los?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat

 

D. 25 de durant l’any B 

(19 setembre 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 9,30-37)

³⁰ Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. ³¹Instruïa els seus deixebles i els deia: El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. ³² Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes. ³³Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: Què discutíeu pel camí? ³⁴Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. ³⁵Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir: Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. ³⁶ Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué: ³⁷ Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Després de la confessió de Pere sobre la identitat de Jesús (diumenge passat) a Cesarea de Filip (Mc 8,27-35), se’n van i continuen el camí, l’aprenentatge de ser deixeble de Jesús, de ser militant cristià. El camí porta a cap a la vida plena, sense estalviar el sofriment. Al llarg del procés o camí, Jesús cerca espais i moments de formació, lluny de la gentada, on els seus col·laboradors són instruïts, i els anuncia per segon cop (ho fa tres cops) que patirà, morirà i ressuscitarà (diumenge passat va ser el primer cop: Mc 8,31). Els seus col·laboradors i deixebles no ho entenen perquè es neguen a acceptar la possibilitat del sofriment.

Relacionat amb el segon anunci de la passió, tenim l’ensenyament sobre el servei generós i gratuït especialment als petits (Mc 9,33-37). Jesús educa a casa (l’Església), al si de l’equip, però a partir de l’acció, del procés que es va fent.

Mentre el primer anunci de la passió destacava el rebuig de Jesús per part de les autoritats religioses, el segon en destaca l’entrega de Jesús. Jesús se sent impulsat a donar la vida per amor. Jesús és entregat als humans i aquí està la clau del seu ser Messies (Mc 8,29) Jesús no respon amb violència a la violència, vol ser fidel a la voluntat del Pare, d’estimar fins a l’extrem (Jn 3,16; 13,1).

Com a educador, Jesús és testimoni de la seva entrega davant dels seus deixebles. Tot fent camí, Jesús s’encamina cap a la humiliació total; en canvi, els deixebles parlen sobre qui és el més important. I a casa, a l’equip, Jesús ensenya (per això s’asseu) la importància del servei. El qui aspiri ser el primer de tots ha de servir tothom. I la imatge del primer és un infant, el més indefens dels humans. Jesús abraça un infant, com a expressió de l’entrega per amor. Jesús s’entrega per amor envers els qui no compten, envers els sobrants, que són els petits. I acollim Déu quan acollim els petits.

 

3. Pensem-hi

M’apunto al camí de Jesús, que inclou el sofriment? Tinc a Jesús com a model d’amor? Abraço els petits?

El servei als altres sense esperar res a canvi dóna testimoni del meu seguiment de Jesús?

I servir els altres passa per acollir des de l’amor els indefensos, els sobrants, els petits?