diumenge, 2 de febrer del 2025

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Quan acabà de parlar, digué a Simó: Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar

 


D. 5è de durant l’any C 

(9 de febrer de 2025)

 

1. Llegim el text (Lc 5,1-11)

1 En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. 2 Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes.

3 Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant. 4 Quan acabà de parlar, digué a Simó: Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar. 5 Simó li respongué: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes per pescar. 6 Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. 7 Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.

8 Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador! 9 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, 10 i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes. 11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Lluc situa Jesús vora l’estany de Genesaret, a Galilea, des d’on associa Simó al seu ministeri: anunciar i fer present la paraula de Déu (Lc 5,1), prometent-li un nou ofici, i a més, accepta el seguiment de dos germans, Jaume i Joan, socis de feina de Simó. Lluc presenta d’una manera diferent la crida dels primers deixebles, si ho comparem amb una de les seves fonts: Mc 1,16-20. En efecte, Jesús no està passant vora el llac, sinó ensenyant des de la barca de Simó i adreçant-se a la gent que està a la vora del llac (Lc 5,1-3).

Pere tira la xarxa per la paraula de Jesús i, d’una manera extraordinària i imprevisible, recull una bona xarxada (Lc 5,4-10a). Jesús promet a Simó una nova feina: recollir vius els homes, una feina que implica deixar-ho tot per a seguir Jesús (Lc 5,10b-11).

I si comparem aquesta escena lucana amb l’escena de Jn 21, ens adonarem que ambdós relats recullen una tradició sobre un mateix esdeveniment, que arriba diferentment als dos evangelis. Lluc l’usa com a marc de la crida de Simó i Jn 21 la converteix en una aparició del Senyor ressuscitat. En ambdós relats es tracta de fiar-se de Jesús i ser-ne missioners.

La declaració de Jesús: Des d’ara seràs pescador d’homes, és el cim de l’escena. Tot i que la declaració sigui introduïda per una fórmula típica lucana (des d’ara) i el marc del miracle n’accentuï la idealització, no es pot dubtar del caràcter històric de la crida de Pere per Jesús durant el seu ministeri. El fet que la promesa a Pere s’emmarqui dins l’acció prodigiosa de Jesús com a Senyor, significa que la missió confiada donarà fruit. I que sols Pere sigui el destinatari de la promesa, tot i que els altres dos socis també segueixin Jesús, apunta al paper de Pere al si de l’Església. Pere no sols és el primer cridat, sinó també el primer testimoni de la resurrecció (Lc 24,34).

La missió consisteix a recollir homes i dones per a la vida del Regne anunciat i fet present per Jesús. Si abans Jesús ha estat refusat pels seus (cf. Lc 4,22-30), ara és acollit i seguit per Pere i els seus companys en la dinàmica de recollir vius homes i dones per al Regne. Pere s’ha deixat tocar per la mateixa Paraula de Déu i reacciona, davant la manifestació del seu poder, distanciant-se de la seva presència gloriosa: soc un pecador.

 

3. Pensem-hi

·       Quina experiència d’equip d’acció (tirar la xarxa) he fet?

·       Em sento cridat/da per Jesús a treballar pel seu Regne d’amor?

·       La trobada amb Jesús em porta a l’acció envers els altres, creant xarxa de fraternitat (pescant homes i dones)?

·       Em fio de la paraula de Jesús, com en Pere?

dijous, 30 de gener del 2025

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor

 


Presentació del Senyor 

(2 febrer 2025)


1. Llegim el text (Lc 2,22-40)

22Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 23Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. 24Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins. 25Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. 26En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. 27Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28el prengué en braços i beneí Déu dient: 29Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. 30Els meus ulls han vist el Salvador, 31que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: 32llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble. 33El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell. 34Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s’aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció, 35i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts. 36Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, 37però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada. 39Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

La dona que havia tingut un fill mascle havia d’anar al temple quaranta dies després del part per sotmetre’s al ritu de purificació (Lv 12,1-8). La Llei també demanava el rescat del primogènit (Ex 13,12-13), i això es feia amb una ofrena. Per això, Maria i Josep ofereixen el que oferien les famílies sense recursos: un parell de tórtores o dos colomins (Lv 12,8). Lluc ens indica que els pares de Jesús són pobres i que són fidels a la Llei.

Jesús és acollit al Temple per dos ancians, un home i una dona. I ambdós profetitzen sobre el seu destí, és a dir, ens indiquen que Jesús serà motiu de conflicte a Israel i que morirà de forma violenta, perquè serà refusat pels poderosos; tot i que Jesús també serà el qui alliberarà la ciutat de Déu, Jerusalem.

Jesús és presentat com el Messies esperat, el qui consolaria i salvaria Israel (Is 40,1.3-5), el qui porta la pau que ve de Déu i que ha d’arribar a tota la humanitat (Is 52,10).

Jesús creix com un humà qualsevol, acompanyat de prop pel seu Pare, amb la companyia de Josep que li fa pare.

L’ancià Simeó veu realitzada la promesa d’Isaïes en l’infant Jesús, perquè hi veu la llum per a totes les nacions. Jesús és la llum de Déu per a tots els pobles de la terra.

I l’anciana Anna mostra el seu profund agraïment a Déu perquè pot sostenir en els seus febles braços la força alliberadora de Déu mateix. Ambdós, amb els anys, no han perdut la capacitat de meravellar-se i d’esperar i de descobrir la presència del Senyor en la seva existència.


3. Pensem-hi. Descobreixo, com Simeó, amb els meus propis ulls la llum de la presència de Déu? Agraeixo, com Anna, aquesta presència de Déu descoberta?

dimecres, 22 de gener del 2025

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar

 


D. 3 de durant l’any C 

(26 gener 2025)


1. Llegim el text (Lc 1,1-4; 4,14-21)

1Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, 2valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. 3També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, 4perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut.

14Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. 16I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. 17Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: 18L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, 19a proclamar l’any de gràcia del Senyor. 20Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21Aleshores començà dient-los: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.


2. Mirem el text i contemplem Jesús

Lluc comença amb un pròleg a tota l’obra (Lc i Ac), on apunta la distància pel que fa als fets que s’han acomplert i alhora la seva dependència dels testimonis oculars i servidors de la Paraula. I on n’indica la finalitat: constatar la solidesa dels ensenyaments rebuts. El mot clau és solidesa, avalada per les tres qualitats que marquen la investigació: integritat (de tot), exactitud (minuciosament) i exhaustivitat (des dels orígens). Lluc no vol repetir el que ha rebut, vol oferir una narració ordenada (és a dir, una presentació sistemàtica) de l’obra de l’Esperit en Jesús i en l’Església, i vol fer-ho amb la mentalitat d’un historiador de l’època que segueix unes determinades pautes literàries, però sense limitar-se a narrar els fets en brut, precisament perquè els fets actualitzen la salvació de Déu. Per això la majoria dels comentaristes tradueixen: fets que s’han acomplert, és a dir, la promesa s’ha acomplert). N’és un exemple el mateix Jesús, que, dret, llegeix i actualitza la Paraula de Déu.

Lluc inicia la narració ordenada de la visita de Déu amb un sumari, que ofereix una síntesi de tot el ministeri de Jesús a Galilea (Lc 4,14-15). Jesús apareix ple de la força de l’Esperit ensenyant el mateix que s’ofereix a Teòfil (amant de Déu). I Jesús ho fa en les sinagogues d’ells (= els jueus), el lloc on Israel escolta la Paraula de Déu.

El primer fet narrat s’esdevé al lloc on Jesús s’havia criat. Aquest fet prefigura tota la narració del ministeri de Jesús, i ja ha estat anticipat per les paraules profètiques de Simeó (Lc 2,34). Lluc presenta l’acció de l’Esperit configurant tota l’existència del ministeri de Jesús, sintetitzat en el text d’Isaïes (Is 61,1-2) i que ara s’acompleix, es fa actual. L’avui acosta el passat al present i fa realitat el futur de la salvació promesa. El que avui es compleix és l’Escriptura, la promesa de salvació es fa present. I aquest acompliment és la idea base de l’anunci de l’Evangeli al poble d’Israel, si ho comparem amb la segona part de l’obra (Ac 3,18; 9,20; 13,5.14.44-47; 17,2; 28,23).


3. Pensem-hi. Quin valor dono als ensenyaments rebuts i continguts en l’Evangeli?

Jesús és la mateixa Paraula de Déu feta realitat en la història humana. I en mi, també es fa realitat? És a dir, la Paraula de Déu s’actualitza en la meva història, vida i acció?

diumenge, 12 de gener del 2025

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea

 


D. 2 de durant l’any C 

 

1. Llegim el text (Jn 2,1-11)

1El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. 3Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: No tenen vi. 4Jesús li respon: Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. 5La seva mare diu als servidors: Feu tot el que ell us digui. 6Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una. 7Els diu Jesús: Ompliu d’aigua aquestes piques. Ells les ompliren fins dalt. 8Llavors els digué: Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei. Ells li’n portaren. 9El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. Aleshores el cap de servei crida el nuvi 10i li diu: Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor. 11Així va començar Jesús els seus senyals a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

 

2. Mirem el text i contemplem Jesús

En un banquet de noces, Jesús es manifesta com el qui fa possible la comunió entre Déu i tota la humanitat El signe de Canà mostra la mare de Jesús demanant l’amor de Déu per al seu poble, que precisament el seu fill manifesta. El relat conclou amb la fe dels primers deixebles. El primer signe de Jesús marca l’inici de la comunitat d’amor que és l’Església i l’inici dels signes que mostren la glòria de Jesús i teixeixen la comunió entre Jesús i els qui creuen ell.

La indicació temporal del tercer dia assenyala la ràpida realització del que Jesús havia anunciat abans (1,50.51), veure coses grans i el cel obert (intervenció de Déu en la història). Les noces faciliten la presència de la mare de Jesús i dels seus germans. D’entrada, el relat separa Jesús i els seus deixebles dels altres invitats, inclosa la seva mare.

La narració destaca tres escenes ben teixides: 1) la de Jesús i la seva mare; 2) la de Jesús i els servents; i 3) la del cap de servei i el nuvi. Al final, les paraules del cap de servei tallen el relat i mantenen el suspens, perquè els oients es preguntin pel sentit del signe.

El relat planteja dues qüestions, una sobre el sentit de la pregunta de Jesús a la seva mare i l’altra sobre el significat del vi. L’hora de Jesús és la seva glorificació (mort i resurrecció). Ara Jesús anticipa l’hora amb el signe del vi, que expressa l’amor de Déu per al seu poble. Ara bé, la glòria de Jesús (la misericòrdia de Déu) sols es revela als ulls de la fe. Així, el signe de Canà dona un fort impuls a la fe dels deixebles, i suscita la fe que ha de portar els oients/lectors a descobrir la glòria de Jesús.

Segons el costum jueu d’aquell temps, les noces duraven una setmana, on no podia faltar-hi vi, begut en abundància. Per això és greu que s’acabi el vi, i per al cap de servei era un greu entrebanc. En la tradició bíblica, l’abundància de vi és signe de l’amor misericordiós de Déu.

En definitiva, el signe de Canà simbolitza la gratuïtat de l’amor misericordiós que Déu Pare ofereix pel seu Fill Jesús als humans, sense demanar-los prèviament la fe. La manifestació de la glòria de Jesús és una festa per a tota la humanitat, i el banquet de noces que celebrem en cada Eucaristia n’és un tast.

 

3. Pensem-hi.

  • Prego amb la mare de Jesús perquè Déu mostri el seu amor misericordiós?
  • Sentir-me estimat per Déu m’ajuda a créixer com a persona i militant cristià?
  • Descobrir l’amor de Déu que Jesús manifesta m’obre a la fe, m’impulsa a creure?

Assemblea del Pradó de Catalunya i Balears 2025