Pradó de Catalunya i les Illes Balears
dilluns, 2 de febrer del 2026
Comunicado de la Asamblea del Prado Regional de España
COMUNICADO DE PRENSA MAS CORTO
(29-01-2026):
El Prado en España renueva su Consejo y refuerza su misión
con los pobres
Ávila, enero de 2026
La Asociación de Sacerdotes del Prado en España ha
celebrado su Asamblea nacional en Ávila, con la participación de 53
sacerdotes; han acompañado a la asamblea dos mujeres del Instituto
Femenino del Prado, el responsable general del Prado Internacional,
Diego, y dos sacerdotes del Prado de Italia.
La Asamblea fue convocada de forma extraordinaria tras
la elección de Diego Martín como responsable general del Prado Internacional.
El entonces primer asistente, Joaquín Castellón, asumió la
convocatoria con el objetivo de dar continuidad a la programación del
Consejo anterior y proceder a la elección de un nuevo Consejo del Prado en
España.
Uno de los acuerdos principales del encuentro fue la elección
del nuevo Consejo, que quedó constituido por Joaquín Castellón
(Sevilla) como responsable y Manu de las Fuentes (Bizkaia) como
primer asistente, junto con los consejeros Javi G. Cadiñanos,
Miquel Cubero, José Ramón Peláez, José Luís Iglesias y Sebas Gil.
El nuevo Consejo asume su tarea desde una orientación
compartida por toda la Asamblea: «Servir a Cristo en la evangelización de
los pobres, una fidelidad que genera esperanza».
Más allá de la renovación de cargos, la Asamblea estuvo
marcada por un proceso de oración, reflexión y discernimiento. Los
trabajos comenzaron con un retiro dirigido por Diego, centrado en
la centralidad de Jesucristo, núcleo del carisma del Prado. Asimismo, la
celebración de la Eucaristía presidida por el obispo de Ávila, Mons.
Jesús, reforzó el clima de comunión y esperanza.
Las conclusiones finales reafirman el
compromiso del Prado con una presencia humilde en las Iglesias diocesanas y con
la evangelización de los pobres, como eje central de su misión. Hemos
acogido con gozo muy positivo la aprobación del proceso de regularización
extraordinaria para las personas migrantes iniciado esta semana, que supone un
paso importante de justicia social, reconocimiento del derecho de las personas
migrantes.
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres sou la sal de la terra... Vosaltres sou la llum del món
D. 5 de durant l’any A
(8 febrer 2026)
1. Llegim el text (Mt 5,13-16)
13Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust,
amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora
i que la gent la trepitgi. 14Vosaltres
sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15i ningú no encén una llàntia per posar-la
sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són
a la casa. 16 Que brilli igualment la vostra llum davant
la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del
cel.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Si Jesús agafava el relleu del Servent del
Senyor: ser la llum dels pobles, ara el cristià agafa el relleu
de Jesús: ser la llum del món. Ara i aquí, el cristià és la llum que
resplendeix en la fosca, sense que la fosca no pugui ofegar-la.
El text combina la sal amb la terra
i la llum amb el món. Una combinació que relaciona la comunitat
cristiana (vosaltres) amb la humanitat (la gent). Del conjunt
destaca la llum i l’exhortació a fer-la brillar en les bones obres
dels deixebles. El testimoniatge dels cristians és, doncs, signe de la salvació
de Déu, la presència de Déu amb els homes.
Vosaltres sou la sal de la terra. És una
afirmació paradoxal. Quina relació tenen sal i terra? És una
imatge que crida l’atenció. Si els deixebles deixessin de testimoniar i
d’anunciar l’Evangeli allà on són, no serien bons per a res, fins i tot
s’arriscarien a ser llençats i trepitjats per la gent. És una
bona manera de recordar el dret de la gent a esperar dels deixebles un
testimoniatge amb seny (com simbolitza la sal) i eficaç, és a
dir, que doni gust i mantingui viva l’esperança (com també
simbolitza la sal).
Vosaltres sou la llum del món. Aquí són
paradoxals les imatges: és absurd amagar un poble dalt la muntanya o un
llum a casa. Aleshores també és absurd amagar l’acció dels deixebles a
favor del Regne i el testimoniatge de la seva relació filial amb Déu i
fraternal amb els altres. Recordem que la imatge de la llum manifesta la
presència de Déu, la seva Paraula, la seva Llei, la seva Saviesa, o la salvació
messiànica; però també el seu poble i la ciutat santa de Jerusalem , així com les
bones obres dels deixebles del Senyor. Heus ací que, ara i aquí, veure
el testimoniatge dels deixebles és veure la glòria del Pare.
En resum, el testimoniatge gratuït i clar a
favor del Pare és el servei que els cristians hem de fer a la humanitat. Tots
els deixebles de Jesús som convidats a ser testimonis del Regne inaugurat allà
on som, a la terra i en el món, perquè tothom arribi a conèixer
l’origen de la llum: el Pare del cel, el nostre Pare i de tothom.
3. Pensem-hi
Soc una persona salada,
és a dir, participativa, que sé donar joc i confiança?
Soc llum, és a
dir, faig presents l’amistat i la companyonia de Jesús, la bondat i l’amor que Déu
Pare ha manifestat en Jesús?
dimarts, 27 de gener del 2026
Primer dia de l'Assemblea del Prado Regional en clau de recés
Retiro en la Asamblea del Prado de España
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel
D. 4 de durant l’any A
(1 febrer
2026)
1. Llegim el text (Mt 5,1-12a)
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la
muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors,
prenent la paraula, començà a instruir-los dient: 3 Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és
el Regne del cel! 4 Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! 5 Feliços
els humils: ells posseiran la terra! 6 Feliços els qui tenen fam i set de ser
justos: Déu els saciarà! 7 Feliços els compassius: Déu se’n compadirà! 8 Feliços
els nets de cor: ells veuran Déu! 9 Feliços els qui treballen per la pau: Déu
els anomenarà fills seus! 10 Feliços els perseguits pel fet de ser
justos: d’ells és el Regne del cel! 11 Feliços vosaltres quan, per causa meva, us
insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de
calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la
vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que
us han precedit.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Som davant el primer dels set anomenats discursos de Jesús
segons Mateu: el de la muntanya (5,1-7,29). El discurs de la muntanya és
concebut com una instrucció programàtica de Jesús als seus deixebles. I
és on, en funció del seu disseny teològic, Mateu ha recollit i
interpretat col·leccions de paraules de Jesús dites en altres llocs i
per motius diversos del context actual. Per això, s’ha de llegir no sols com
una unitat literària, sinó també d’emmarcar dins de tota l’obra de Mateu i de
tota la vida i acció de Jesús, tal com l’ha tramesa l’Església apostòlica.
Mateu ha situat Jesús en una muntanya i assegut com un
mestre que ensenya. Jesús puja dalt d’una muntanya no sols per ensenyar (5,1),
sinó també perquè el diable li mostri tots els reialmes del món (4,8), per a
pregar (14,23), per a guarir (15,29), i per a transfigurar-se (17,1), és a dir,
per a mostrar-se com a Fill de Déu que és (15,5). A la muntanya,
Jesús manifesta la seva relació amb Déu (prega, és el seu Fill estimat) i la
seva missió d’anunciar l’Evangeli i alliberar de qualsevol mal, perquè l’Evangeli
és la felicitat plena.
Les benaurances s’han de referir sempre a Jesús: n’és model i
penyora de la seva plena realització. Precisament, Jesús és el pobre i humil
de cor, refusat i perseguit. Ara, Jesús representa Moisès al Sinaí, quan
indica el camí de la vida i la felicitat, do de Déu i alhora compromís del
poble.
La proclamació de la gratuïtat del Regne recorda
al deixeble la seva nova relació amb Déu i amb els humans, i el seu seguiment
de Jesús (que és model i penyora); així com la seva condició actual de pobre
que posa tota la seva existència a les mans de Déu, de lluitador per la
justícia (fer la voluntat de Déu) i per la pau, de compromès a favor dels
altres (estima, perdona i ajuda sense condicions), del qui ho espera tot de Déu
(si està de dol és perquè la situació present contradiu la seva
esperança). En definitiva, els deixebles cerquem la felicitat, mentre esperem
la plena felicitat que els serà regalada per l’amor fidel de Déu. I aquesta
tensió entre compromís i promesa, exigència personal i do de Déu, reflecteix
tant la promesa que Déu manifestarà la seva reialesa als qui ho esperem
tot d’Ell: als compromesos a favor dels necessitats, als perseguits, etc., com
la invitació a col×laborar en la salvació de Déu ara i aquí: compromís per
la solidaritat, la justícia, la pau, i també de perseverança en les proves.
3. Pensem-hi
La felicitat és un do gratuït de Déu, un do que convida a acollir-lo i
fer-lo realitat, ens hi compromet. Quins moments ens adonem d’aquest do? Quins
moments el fem possible?

