Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços els...

 

D. 4 de durant l’any A 

(29 gener 2023)

1. Llegim el text (Mt 5,1-12a)

¹ En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. ² Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: ³ Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel! ⁴ Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! ⁵ Feliços els humils: ells posseiran la terra! ⁶ Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! ⁷ Feliços els compassius: Déu se’n compadirà! ⁸ Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! ⁹ Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! ¹⁰ Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel! ¹¹ Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! ¹² Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Som davant el primer dels set anomenats discursos de Jesús segons Mateu: el de la muntanya (5,1-7,29). El discurs de la muntanya és concebut com una instrucció programàtica de Jesús als seus deixebles. I és on, en funció del seu disseny teològic, Mateu ha recollit i interpretat col·leccions de paraules de Jesús dites en altres llocs i per motius diversos del context actual. Per això, s’ha de llegir no sols com una unitat literària, sinó també d’emmarcar dins de tota l’obra de Mateu i de tota la vida i acció de Jesús, tal com l’ha tramesa l’Església apostòlica.

Mateu ha situat Jesús en una muntanya i assegut com un mestre que ensenya. Jesús puja dalt d’una muntanya no sols per ensenyar (5,1), sinó també perquè el diable li mostri tots els reialmes del món (4,8), per a pregar (14,23), per a guarir (15,29), i per a transfigurar-se (17,1), és a dir, per a mostrar-se com a Fill de Déu que és (15,5). A la muntanya, Jesús manifesta la seva relació amb Déu (prega, és el seu Fill estimat) i la seva missió d’anunciar l’Evangeli i alliberar de qualsevol mal, perquè l’Evangeli és la felicitat plena.

Les benaurances s’han de referir sempre a Jesús: n’és model i penyora de la seva plena realització. Precisament, Jesús és el pobre i humil de cor, refusat i perseguit. Ara, Jesús representa Moisès al Sinaí, quan indica el camí de la vida i la felicitat, do de Déu i alhora compromís del poble.

La proclamació de la gratuïtat del Regne recorda al deixeble la seva nova relació amb Déu i amb els humans, i el seu seguiment de Jesús (que és model i penyora); així com la seva condició actual de pobre que posa tota la seva existència a les mans de Déu, de lluitador per la justícia (fer la voluntat de Déu) i per la pau, de compromès a favor dels altres (estima, perdona i ajuda sense condicions), del qui ho espera tot de Déu (si està de dol és perquè la situació present contradiu la seva esperança). En definitiva, els deixebles cerquem la felicitat, mentre esperem la plena felicitat que els serà regalada per l’amor fidel de Déu. I aquesta tensió entre compromís i promesa, exigència personal i do de Déu, reflecteix tant la promesa que Déu manifestarà la seva reialesa als qui ho esperem tot d’Ell: als compromesos a favor dels necessitats, als perseguits, etc., com la invitació a col×laborar en la salvació de Déu ara i aquí: compromís per la solidaritat, la justícia, la pau, i també de perseverança en les proves.

3. Pensem-hi

La felicitat és un do gratuït de Déu, un do que convida a acollir-lo i fer-lo realitat, ens hi compromet. Quins moments ens adonem d’aquest do? Quins moments el fem possible?

En record del Tano!!!

 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop

 

D. 3 de durant l’any A 

(22 gener 2023)

1. Llegim el text (Mt 4,12-23)

¹²Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; ¹³però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. ¹⁴Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: ¹⁵Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: ¹⁶el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra. ¹⁷ Des d’aleshores Jesús començà a predicar. Deia: Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. ¹⁸Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. ¹⁹Jesús els diu: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. ²⁰Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. ²¹Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. ²² Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. ²³ Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Galilea és la frontera, una cruïlla de pobles; on hi conviuen el poble jueu, el poble escollit, i pobles pagans; tots cridats a ser del poble de Déu, un poble de pobles: un poble plurinacional, que diríem avui. L’inici del poble messiànic (Mt 4,18-22) és a Galilea; el mateix lloc on Jesús convida anar-hi després de la seva resurrecció (Mt 26,32; 28,7.10); i el mateix lloc des d’on envia els deixebles a tots els pobles (Mt 28,16).

Hi ha tres escenes. La primera introdueix l’activitat de Jesús amb un comentari d’acompliment (Mt 4,12-17). La segona presenta la crida i resposta de les dues parelles de germans (Mt 4,18-22): un model de conversió davant l’anunci programàtic de Jesús (Mt 4,17). I la tercera indica l’activitat de Jesús per tota la Galilea (Mt 4,23): l’anunci de la bona nova del Regne amb els signes alliberadors que l’acompanyen.

Mentre la missió de Joan, el profeta del desert, es pon, s’aixeca una gran llum que realitzarà l’esperança messiànica anunciada per Isaïes a favor dels pobles oprimits. L’empresonament de Joan indica l’inici de la missió de Jesús (Mt 4,12), i Cafarnaüm, situada en el país de Zabuló i de Neftalí, n’assenyala el centre d’irradiació (Mt 4,13). Ja no som al desert, a la banda oriental del Jordà (Jn 1,28; 4,3), pas previ a la terra promesa; sinó a Cafarnaüm, a l’altra banda del Jordà, on ja resplendeix la llum. Jesús agafa el relleu del Servent del Senyor: ser llum dels pobles (Is 42,6; 49,6), i el del Baptista, anunciant que el Regne del cel és a prop.

La invitació a la conversió i formar part del Regne inaugurat és acollida per les parelles de germans pescadors que Jesús veu (Mt 4,18.21) i crida. Jesús els proposa una nova missió en relació amb la seva opció de vida: seguir-lo i fer-se pescadors d’homes (és a dir, salvar-los). L’adhesió és incondicional (immediatament). Aquesta adhesió implica una relació vital i única amb la missió de Jesús i el seu destí messiànic, com a cabdill del Regne i jutge escatològic (idea suggerida per la imatge de la pesca).

3. Pensem-hi

• Sóc llum enmig de la fosca?
• Sento que Jesús em crida a fer un canvi d’orientació en la meva vida i acció?
• Estic a punt per viure l’aventura del Regne de Déu?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu

 

D. 2 durant l’any A 

(15 gener 2023)

1.      Llegim el text (Jn 1,29-34)

²⁹ L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà: Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món! ³⁰És aquell de qui vaig dir: «Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» ³¹Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.

³² Joan testimonià encara: He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. ³³Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: «Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.» ³⁴Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

 

2.      Comprenem el text i contemplem Jesús

Avui no és la veu del cel qui revela la identitat i missió de Jesús de Natzaret, sinó Joan Baptista. El testimoniatge de Joan afirma l’essencial del baptisme de Jesús: el descens i permanència de l’Esperit (Jn 1,32-33) i la revelació de la identitat del batejat: Aquest és el Fill de Déu (Jn 1,34).

El testimoniatge de Joan ens és ofert en dues escenes: una davant les autoritats de Jerusalem (Jn 1,19-28), i l’altra davant els seus deixebles (Jn 1,29-34). En la primera escena, ona testimoni de la pròpia missió i en la segona, de Jesús, que és la que tenim en el text d’avui.

La doble repetició que Joan bateja amb aigua (Jn 1,31.33), que veu (Jn 1,29.32) i que no coneixia Jesús (Jn 1,31.33), serveix per a fer una doble afirmació sobre la identitat de Jesús: és l’Anyell de Déu (Jn 1,29) i el preexistent (Jn 1,30), d’una banda, i és el qui porta l’Esperit Sant (Jn 1,32-33) i el Fill de Déu (Jn 1,34), de l’altra. El context és diferent a Marc i Mateu, on Jesús és el qui veu i es diu que Joan el bateja; a Lc no es diu qui bateja Jesús i sembla que és el poble qui veu; i a Jn, és Joan Baptista el qui veu i no ens diu que bategi Jesús. Així, els creients d’avui i de sempre, gràcies a la fe, podem veure (= creure) i donar testimoni que Jesús és el Fill de Déu.

La redacció final de Jn assumeix els tres sentits possibles que té la identificació de Jesús amb l’Anyell de Déu: (1) Jesús com a Anyell escatològic i destructor, seria la comprensió original del Baptista, que esperava el judici messiànic (Mt 3,7.12; Lc 3,7.17) que destruiria els pecats d’Israel. (2) Jesús com a Servent del Senyor d’Is 53; però mentre el Servent prenia damunt seu els pecats d’Israel (Is 53,4.12) ara l’Anyell lleva el pecat del món (la versió litúrgica identifica Anyell i Servent, atès que tradueix: pren damunt seu el pecat del món). (3) Jesús com a Anyell pasqual, la missió de llevar (no només carregar) el pecat del món encaixa en la visió pasqual de la mort de Jesús; fixem-nos-hi: Jesús és condemnat a mort al migdia de la vigília pasqual (Jn 19,14), quan els sacerdots degollaven els anyells pasquals en el Temple; mullen els llavis de Jesús amb un manat d’hisop xop de vinagre (Jn 19,29), i és amb un manat d’hisop xop de sang de l’anyell pasqual que mullen la llinda i els dos muntants (Ex 12,22); a Jesús no li trenquen cap os (Jn 19,36), com tampoc no n’hi trenquen cap a l’anyell pasqual (Ex 12,46). Segons aquest darrer sentit, la missió de Jesús no seria destruir els pecats individuals d’Israel, sinó acabar amb la sobirania del pecat.

 

3.      Pensem-hi

·        Quin testimoniatge dono de Jesús avui?

·        I el meu testimoniatge què afirma de Jesús?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia

 

Baptisme del Senyor A

1. Llegim el text (Mt 3,13-17)

¹³ Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. ¹⁴ Però Joan s’hi oposava, dient: Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi! ¹⁵ Jesús li respongué: Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. Aleshores Joan el deixà fer. ¹⁶ Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell. ¹⁷ I una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El baptisme de Jesús és la manifestació de la seva identitat de Fill de Déu i de Messies, i alhora, de la Trinitat: Déu és Pare i Fill i Esperit Sant. Cel i terra s’uneixen en Jesús.

L’escena recorda la visió d’Ezequiel (Ez 1,1-4.28; 2,1-3): a la riba del riu Quedar, veu com el cel s’obre i apareix la glòria del Senyor, i al mateix moment sent una veu que parla, l’Esperit s’apodera d’ell i li és revelada la missió. Ara, a la riba del riu Jordà, Jesús veu com el cel s’obre i l’Esperit es posa damunt seu i sent una veu que parla i revela la seva íntima relació amb Déu Pare i la seva missió. Una escena que presenta protagonistes i lloc (Mt 3,13); on s’hi esdevé un diàleg entre Joan i Jesús (Mt 3,14-15); i s’hi manifesta la identitat de Jesús i de la Trinitat, així com de la missió de Jesús (Mt 3,16-17).

Cada protagonista és relacionat amb un lloc, així: Jesús i Galilea, Joan i Jordà. El diàleg entre Joan i Jesús és la resposta al problema plantejat pel baptisme de Jesús: el que Jesús es faci batejar per Joan, ¿això significa que ha de confessar els seus pecats i convertir-se? (Mt 3,6.11). Jesús, ¿no és més fort que Joan i bateja no amb aigua sinó amb l’Esperit Sant i amb foc? (Mt 3,11). La resposta de Jesús desfà tot possible malentès: Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. Mateu nota que Jesús manifesta la seva humil i total adhesió a la voluntat de Déu, al seu projecte salvador inaugurat en sortir de l’aigua.

En la tradició bíblica d’Israel unció i do de l’Esperit van lligats. Els jueus en temps de Jesús creien que després de la mort dels últims profetes els cels estaven tancats i l’Esperit de Déu sufocat. Així, el fet que el cel s’obri, baixi l’Esperit Sant com un colom i una veu parli des del cel obert, indiquen que el temps de la salvació s’ha inaugurat.

La veu del cel teixeix la proclamació messiànica (reial) del salm 2,7 (Tu ets el meu fill) amb l’elecció d’Isaac (Gn 22,2: que tant estimes) i la del servent d’Is 42,1 (en qui s’ha complagut). Així Jesús és presentat alhora com a Messies Rei, Messies Sacerdot (el Testament de Leví presenta Isaac com a Messies Sacerdot) i Messies Profeta. I la imatge del colom expressa la implicació de l’Esperit en la missió i l’existència de Jesús.

El baptisme de Jesús és icona del baptisme del cristià: Jesús és omplert de l’Esperit Sant i Déu Pare el reconeix com a Fill seu estimat, el qui és batejat en la fe de l’Església és omplert de l’Esperit i el Pare el reconeix com a fill/a seu/seva en el Fill, donant-li la identitat de fill/a i de germà o germana dels altres i la missió d’anunciar-ho i fer-ho present des de la vida i l’acció.

3. Aturem-nos-hi

Soc conscient que el baptisme m’ha donat una identitat col·lectiva, una identitat comunional, és a dir, la filiació divina (ser fill/a de Déu) i la fraternitat (ser germà/na)?

Que em suposa ser fill/a de Déu i germà/na de tots els humans petits i grans?