Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: La meva hora és a prop

 

Passió de Nostre Senyor Jesucrist A

 

1. Llegim el text (Mt 26,14–27,66)

¹⁴Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots ¹⁵i els digué: —Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata.  ¹⁶I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

¹⁷El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús: —On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual? ¹⁸Ell respongué: —Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.” ¹⁹Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

²⁰Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. ²¹Mentre sopaven, digué: —En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà. ²²Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre: —¿No sóc pas jo, Senyor? ²³Jesús respongué: —Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà.  ²⁴El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut. ²⁵Judes, el qui el traïa, li preguntà: —¿No sóc pas jo, rabí? Ell li respongué: —Tu ho has dit. ²⁶Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: —Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. ²⁷Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient: —Beveu-ne tots, ²⁸que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats.  ²⁹Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.  ³⁰I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. ³¹Llavors Jesús els digué: —Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. ³²Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea. ³³Pere li va contestar: —Ni que, per causa teva, tots fallin, jo no fallaré pas. ³⁴Jesús li digué: —En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. ³⁵Llavors Pere li diu: —Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deixebles digueren el mateix.

³⁶Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: —Seieu aquí mentre vaig allà a pregar. ³⁷Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. ³⁸Llavors els digué: —Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. ³⁹S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: —Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. ⁴⁰Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: —Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? ⁴¹Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. ⁴²Se n’anà per segona vegada i va pregar dient: —Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.  ⁴³Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. ⁴⁴Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. ⁴⁵Llavors va cap als deixebles i els diu: —Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. ⁴⁶ Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. ⁴⁷Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. ⁴⁸El qui el traïa els havia donat aquest senyal: —És el qui jo besaré: deteniu-lo. ⁴⁹A l’instant es va acostar a Jesús i li digué: —Salve, rabí! I el besà. ⁵⁰Jesús li digué: —Company, estigues pel que has de fer. Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. ⁵¹Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. ⁵²Jesús li diu: —Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ⁵³¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. ⁵⁴Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? ⁵⁵En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: —Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir. ⁵⁶Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren.

⁵⁷Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. ⁵⁸Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç. ⁵⁹Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, ⁶⁰ però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se’n presentaren dos ⁶¹que van declarar: —Aquest va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.”  ⁶²Llavors el gran sacerdot es posà dret i va dir a Jesús: —¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan? ⁶³Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: —Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu. ⁶⁴Jesús li respon: —Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel. ⁶⁵Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant: —Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. ⁶⁶Què us en sembla? Ells respongueren: —Mereix pena de mort! ⁶⁷Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades ⁶⁸tot dient: —Fes de profeta, Messies! Digue’ns qui t’ha pegat!

⁶⁹Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: —Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu. ⁷⁰Pere ho negà davant de tothom: —No sé de què parles. ⁷¹Quan Pere sortia cap al portal, el va veure una altra criada i digué als qui eren allí: —Aquest anava amb Jesús, el Natzarè. ⁷²Pere ho tornà a negar tot jurant: —No conec aquest home. ⁷³Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: —És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles. ⁷⁴Llavors es posà a maleir i a jurar dient: —Jo no conec aquest home! A l’instant va cantar el gall. ⁷⁵Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament.

27    ¹Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. ²I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador. ³Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, ⁴i els digué: —He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: —I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva. ⁵Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar. ⁶Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: —No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.  ⁷Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. ⁸ Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. ⁹ Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites havien avaluat,¹⁰i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.

¹¹Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar: —¿Tu ets el rei dels jueus? Jesús li respongué: —Tu ho dius. ¹²Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.  ¹³Aleshores Pilat li diu: —¿No sents quants testimonis presenten contra tu? ¹⁴Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.

¹⁵Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. ¹⁶Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. ¹⁷Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué: —Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies? ¹⁸Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja. ¹⁹Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge: —Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell. ²⁰Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. ²¹ El governador els preguntà: —Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure? Ells respongueren: —Barrabàs! ²²Pilat els diu: —I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer? Tots van respondre: —Que el crucifiquin! ²³Ell replicà: —Però quin mal ha fet? Ells cridaven encara més fort: —Que el crucifiquin! ²⁴Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: —Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. ²⁵Tot el poble respongué: —Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! ²⁶Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.

²⁷Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. ²⁸El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata ²⁹i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient: —Salve, rei dels jueus!  ³⁰Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap. ³¹Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

³²Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús.

³³Arribats en un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera»—, ³⁴li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure. ³⁵Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus. ³⁶I s’estaven asseguts allà custodiant-lo. ³⁷Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» ³⁸Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. ³⁹Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa ⁴⁰i dient: —Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu! ⁴¹Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient: ⁴²—Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! ⁴³ Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”! ⁴⁴Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.

⁴⁵Des del migdia fins a les tres de la tarda ^* es va estendre una foscor per tota la terra. ⁴⁶I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: —Elí, Elí, ¿lemà sabactani?—que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» ⁴⁷En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: —Aquest crida Elies. ⁴⁸De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. ⁴⁹Els altres deien: —Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo. ⁵⁰Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.

⁵¹Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, ⁵²els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; ⁵³sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. ⁵⁴El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: —És veritat: aquest era Fill de Déu.

⁵⁵També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. ⁵⁶Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

⁵⁷Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. ⁵⁸Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. ⁵⁹Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar ⁶⁰ i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. ⁶¹També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.

⁶²El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat ⁶³per dir-li: —Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” ⁶⁴Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera. ⁶⁵Pilat els digué: —Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu. ⁶⁶Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Mateu pretén animar i sostenir la perseverança dels cristians en l’hostilitat i la persecució. Des d’aquesta òptica pastoral, cal llegir la polèmica antijueva que emergeix en alguns moments, en concret, quan Pilat es renta les mans i el poble assumeix la responsabilitat de la culpa (27,24-25), i quan els caps jueus asseguren la custòdia del sepulcre i compren els soldats de guàrdia, perquè corri el rumor del robatori del cos de Jesús (27,62-66; 28,11-15).

El protagonista absolut és Jesús: d’entrada, decideix du a terme la voluntat del Pare (26,18), i des de la seva fidelitat en la condició humil i sofrent (de Servent del Senyor), serà exaltat per Déu i reconegut com a Fill de Déu (26,63-64; 27,40.43.54) i jutge universal, entronitzat a la dreta de Déu (26,64; 28,18).

I entorn de Jesús, giren quatre grups, dos del cercle eclesial i dos del món hostil a Jesús, hostilitat manifestada des de l’inici (2,3). Els del cercle eclesial són: 1) els Dotze, amb dos pols: Pere i Judes, ambdós es penedeixen, però sols Pere refà el camí cap a Jesús; i 2) les dones que havien seguit Jesús des de Galilea, les dues que veuen on l’enterren, reben l’anunci de la resurrecció. Els dels món hostil són: 1) el Sanedrí, format pels grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei, els fariseus sols surten quan es tracta d’assegurar el sepulcre (27,62); i 2) el poble de la ciutat de Jerusalem, que es fa responsable de la mort de Jesús davant de Déu (27,25). La destrucció del temple i la ciutat de Jerusalem l’any 70 dC fou vista com a conseqüència d'aquest pecat.

La innocència de Jesús, proclamada per Judes (27,4), la dona de Pilat (27,19) i reconeguda pel mateix Pilat (27,24), dóna color a tot el relat, així com el seu silenci davant les intimidacions dels adversaris, sols trencat per a afirmar la seva divinitat (26,64) i la seva reialesa (27,11).

Jesús mostra el seu amor envers el seu Pare i la seva dignitat de Fill de Déu en el seu silenci davant les intimidacions dels adversaris. Un silenci sols trencat per a afirmar la seva divinitat i la seva reialesa. Malgrat tot el mal sofert i rebut, Jesús no deixa d’estimar i ens anima a estimar.

 

3. El context de l’última setmana de Jesús (la nostra setmana santa)

En la seva última Pasqua a Jerusalem, potser l’any 30, Jesús va fer tres accions simbòliques, profètiques, que li van costar la vida, dues de públiques i una de privada. Les dues accions profètiques públiques són l’entrada a Jerusalem i la purificació del temple, i l’acció profètica privada és el darrer sopar amb els seus deixebles.

3.1. Jesús entra a Jerusalem muntat en un pollí (Lc 19,30; Mc 11,2), pollí i somera (Mt 21,2.5), pollí de somera (Jn 12,15). Al·lusió a Is 62,11 (El Senyor fa sentir aquest missatge fins a l’extrem de la terra: «Digueu a la ciutat de Sió: El teu salvador ja és aquí») i a Za 9,9.

3.2. Jesús va al Temple i el purifica (Mc/Mt/Lc). El quart evangeli situa l’escena al començament del ministeri de Jesús (la seva cronologia esmenta tres pasqües de Jesús a Jerusalem). Jesús prediu la destrucció del magnífic Temple de Jerusalem amb un gest simbòlic: bolcar les taules dels canvistes. Aquesta predicció és interpretada com una amenaça. I atacar el Temple era atacar el judaisme com a sistema religiós i el símbol unificador del poble jueu. Amb aquest gest simbòlic Jesús volia expressar la seva pregona convicció que el seu Pare canviaria radicalment les coses. Aquesta convicció ha quedat narrada en els evangelis. La mort de Jesús fa que el vel del Temple s’esquinci (Mt), Jesús substitueix el culte del Temple (Jn).

3.3. Jesús comparteix un últim sopar amb els seus deixebles, on afirma que no beurà més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu (Mc/Mt/Lc). Jesús celebra l’Últim Sopar amb els seus deixebles com un memorial, indicant, amb els gestos i les paraules sobre el pa i el vi, que la seva mort és un do de Déu per a ells, i que sols ho comprendran després del seu pas per la mort. És evident que aquest sopar va ser molt diferent dels anteriors amb els seus deixebles (és tipus de l’Eucaristia).

3.4. Els guàrdies del summe sacerdot detenen Jesús i el porten davant el summe sacerdot i el seu consell, el Sanedrí (Mc/Mt/Lc/Jn).

3.5. Jesús és portat pels qui l’han capturat a Pilat (Mc/Mt/Lc/Jn).

3.6. Jesús és crucificat. Els quatre evangelis situen l’Últim Sopar el dijous i la crucifixió i mort el divendres abans de la posta del sol.

3.7. El paper d’Anàs i Caifàs en la sentència. Només el prefecte o procurador romà tenia el poder de vida o mort. Caifàs i Anàs no pensaven pas que Jesús fos un cabdill d’una força armada i que planejava una insurrecció, però temien que Jesús pogués atiar el poble, és a dir, van entendre massa bé Jesús i els seus deixebles. Caifàs va prendre una decisió: detenir i executar Jesús, perquè volia mantenir la pau. Fou l’autoafirmació de Jesús, especialment al Temple, però també el seu ensenyament (la imatge de Déu Pare misericordiós) i la seva entrada a la ciutat, que va motivar el summe sacerdot a actuar contra Jesús. Pilat executa Jesús perquè li ho demana el summe sacerdot i li dóna una excel·lent excusa: Jesús es presenta a la ciutat com a rei dels jueus. Pilat hi descobreix un aspirant a rei sense exèrcit. Pilat no s’hi pensa gaire, a crucificar-lo, després de flagel·lar-lo, d’assotar-lo i interrogar-lo. Pilat va ser destituït a causa de les seves execucions massives i imprudents.

 

4. Pensem-hi.

• Veig en Jesús les persones innocents mortes injustament?
• Quines preguntes em faig?
• Què descobreixo en la mort de Jesús i què m’aporta?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosannaa dalt del cel!

 

Evangeli de Rams A

 

1. Llegim el text (Mt 21,1-11)

¹Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles ²amb aquest encàrrec: —Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me’ls. ³I si algú us preguntava res, responeu-li: “El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà.” ⁴Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta: ⁵Digueu a la ciutat de Sió: Mira el teu rei que ve cap a tu; arriba humilment, muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega. ⁶Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: ⁷portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. ⁸Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i les escampaven per terra. ⁹La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: —Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosannaa dalt del cel! ¹⁰Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va contorbar, i preguntaven: —Qui és aquest? ¹¹La multitud responia: —Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’entrada del Messies Rei a la seva ciutat consta de tres escenes marcades per l’acompliment de l’Escriptura (Mt 21,4-5.10): (1) Els preparatius (Mt 21,1-3). (2) L’entrada triomfal (Mt 21,6-9), emmarcada pel teixit que uneix Is 62,11 i Za 9,9, tot destacant la condició humil del Rei que ve a salvar el seu poble. (3) La reacció de la ciutat de Jerusalem i de la multitud (Mt 21,10-11), la primera reacciona tal com va fer-ho davant la pregunta dels savis d’Orient (Mt 2,3) i la segona, reconeixent el seu origen messiànic i humil: és el profeta Jesús, de Natzaret (cf. Mt 2,3) de Galilea (cf. Mt 2,22; 4,12-16), la cruïlla de pobles. La multitud saluda Jesús, l’aclama i li dóna la benvinguda (acull el Senyor: Salm 118,25-27b). La inquietud de Jerusalem anticipa el refús del seu Messies Rei, i alhora el trobament definitiu amb el seu Senyor (Mt 21,3; 23,39).

Mateu presenta Jesús com a profeta (home) i Senyor (Déu) que es manifesta com a Rei inesperat i sorprenent que porta la salvació i la pau al seu poble. Una identitat que només es revelarà després de ser refusat, intimidat i assassinat.

El testimoniatge de Jesús interpel·la: Qui és aquest?

Jesús és home, i com a tal morirà, però alhora és Déu, i com tal mostrarà que estima i acull bons i dolents i que la seva reialesa és diferent a la dels humans.

 

3. Pensem-hi

• El meu testimoniatge interpel·la com Jesús?
• Què m’interpel·la del testimoniatge de Jesús?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llàtzer, surt a fora!

 

D. 5è de Quaresma A. 

El diumenge de la resurrecció de Llàtzer

 

1. Llegim el text (Jn 11,1-45)

¹Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. ²Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. ³Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: Senyor, aquell que estimes està malalt. ⁴Jesús, en sentir-ho, digué: Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat. ⁵Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. ⁶Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. ⁷Després digué als deixebles: Tornem a Judea. ⁸Ells li diuen: Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi? ⁹Jesús contestà: ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,¹⁰però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.¹¹Dit això, va afegir: Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo. ¹²Els deixebles li digueren: Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo. ¹³Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. ¹⁴Llavors Jesús els digué obertament: Llàtzer és mort, ¹⁵i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo! ¹⁶Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!

¹⁷Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. ¹⁸Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, ¹⁹i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. ²⁰Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. ²¹Marta digué a Jesús: Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. ²²Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis. ²³Jesús li diu: El teu germà ressuscitarà. ²⁴Marta li respon: Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. ²⁵Li diu Jesús: Jo soc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; ²⁶i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? ²⁷Ella li respon: Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món. ²⁸Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: El Mestre és aquí i et crida. ²⁹Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo.

³⁰Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. ³¹Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. ³²Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. ³³Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. ³⁴Llavors preguntà: On l’heu posat? Li diuen: Senyor, vine i ho veuràs. ³⁵Jesús començà a plorar. ³⁶Els jueus deien: Mireu com l’estimava. ³⁷Però alguns d’ells replicaren: Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís? ³⁸Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa. ³⁹Jesús digué: Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor. ⁴⁰Li respon Jesús: ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? ⁴¹Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. ⁴²Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat. ⁴³Havent dit això, cridà amb tota la força: Llàtzer, surt a fora! ⁴⁴I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar. ⁴⁵Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El setè i últim signe mostra que Jesús és la vida; el seu sentit últim és donar glòria a Déu i la glorificació de Jesús, que es realitza per la unió amb Ell de tots els qui creuen que és Déu fet home. La resurrecció de Llàtzer anticipa la mort i la resurrecció de Jesús.

Fixem-nos què fa Jesús. 1) Jesús dialoga amb els deixebles perquè descobreixin el sentit del signe: creure, i, creient, tinguin vida; però també els anticipa la seva mort. 2) Jesús dialoga amb Marta, convençuda del lligam únic de Jesús amb Déu; i li revela que és la resurrecció i la vida, perquè ella confessi la seva fe. 3) Jesús es commou profundament davant la realitat de la mort, no només la de Llàtzer, sinó també la seva, imminent segons l’orientació del relat. 4) Jesús no s’indigna per l’actitud de dol i desesperança de Maria i dels jueus, sinó que expressa la seva confiança en Déu.

La mort d’un amic fa que tothom es mogui i es commogui. Avui tothom es mou cap a Jesús, i Jesús es mou cap a fer front a la mort.

Les dues germanes que es mouen cap a Jesús, mostren dues actituds davant la mort d’una persona estimada. En efecte, Marta corre cap a Jesús, expressa l’esperança; Maria es queda a casa, asseguda, expressa el dol. Marta confessa la fe; Maria, als peus de Jesús, s’enfonsa davant el dolor. Marta afirma l’esperança en la vida que no mor. Maria pateix la pèrdua d’un ésser estimat. Tant l’actitud de Marta com de Maria són actituds ben humanes davant la mort. Nosaltres sentim dolor, però també tenim esperança. L’esperança ens ve de la fe en Jesús. El dolor perquè estimem.

La fe en Jesús ens ajuda a afrontar la mort d’un amic o d’una persona estimada amb esperança, però també amb dolor. Jesús també es commou, i alhora sosté la persona que té esperança i la persona que sent dolor. Però Jesús també expressa la confiança en la victòria sobre la mort quan prega al seu Pare davant el sepulcre. I tothom escolta la seva pregària perquè creguin que el seu Pare, que és també el nostre, està al seu costat davant la mort. Déu Pare ajuda Jesús i a nosaltres a afrontar la mort.

Tanmateix sorprèn que hi hagi tan poca alegria després de l’esdeveniment. Alguns jueus creuen, però d’altres aniran a trobar les autoritats religioses per establir un pla que porti Jesús a mort. El qui dona vida és dut a la mort, perquè la vida nova és vista com una amenaça per als qui controlen el futur.

Jesús ens anima a confiar sempre en el seu Pare i en la seva paraula, que té el poder de deslligar-nos dels lligams de la mort i d’obrir-nos a la vida per a Déu. I aquesta victòria de Jesús sobre la mort ens porta a la fe.

 

3. Pensem-hi.

• Amb quina actitud m’identifico més davant la mort d’un amic o familiar proper, amb la de Maria o amb la de Marta? Per què?
• La fe en la resurrecció m’ajuda a afrontar la mort?
• El poder de Jesús sobre la mort m’infon confiança?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix

 

D. 4 de Quaresma A. 

El diumenge del cec de naixement

1. Llegim el text (Jn 9,1-41)

¹Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. ²Els seus deixebles li van preguntar: Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? ³Jesús respongué: No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. ⁴Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. ⁵Mentre sóc al món, sóc la llum del món. ⁶Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec ⁷i li digué: Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat». Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi. ⁸Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven: Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat? ⁹Uns deien: Sí que és ell. Altres contestaven: No és pas ell: és un que s’hi assembla. Ell digué: Sóc jo mateix. ¹⁰Llavors li preguntaren: Doncs com és que se t’han obert els ulls? ¹¹Ell respongué: Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès sobre els ulls i m’ha dit: “Vés a Siloè i renta-t’hi.” Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig. ¹²Li digueren: On és, aquest home? Respongué: No ho sé. ¹³Dugueren als fariseus el qui abans era cec. ¹⁴El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. ¹⁵També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué: M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig. ¹⁶Alguns dels fariseus començaren a dir: Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu. Però altres replicaven: Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests? I estaven dividits entre ells. ¹⁷Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren: I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls? Ell respongué: Que és un profeta. ¹⁸Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia ¹⁹i els van interrogar: ¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu? ²⁰Els seus pares respongueren: Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. ²¹Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix. ²²Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. ²³Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix. ²⁴Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren: Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador. ²⁵Ell contestà: Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig. ²⁶Ells insistiren: Digues què t’ha fet. Com t’ha obert els ulls? ²⁷Ell els respongué: Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus? ²⁸Ells el van insultar i li digueren: Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. ²⁹I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d’on és. ³⁰L’home els contestà: Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és. ³¹Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. ³²Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement. ³³Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res. ³⁴Ells li van replicar: Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons? I el van treure fora. ³⁵Jesús va sentir a dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li digué: Creus en el Fill de l’home? ³⁶Ell li va respondre: I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? ³⁷Li diu Jesús: Ja l’has vist: és el qui et parla. ³⁸Ell va afirmar: Hi crec, Senyor. I el va adorar.  ³⁹Llavors Jesús digué: Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs. ⁴⁰Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: ¿És que nosaltres també som cecs? ⁴¹Jesús els contestà: Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

La trobada de Jesús amb el cec de naixement és la catequesi mistagògica del fet de néixer de dalt (3,3). L’explicació del misteri de la il·luminació d’un home assegut en la tenebra, i també de l’enfonsament en la tenebra dels qui es creuen asseguts en la llum (els fariseus), perquè refusen la llum dels homes i del món: l’home anomenat Jesús (1,4.5.9; 8,12; 11,9; 12,46).

És una catequesi ben estructurada: (1) Jesús s’atura davant un cec de naixement; la seva iniciativa suscita una pregunta dels seus deixebles (9,1-5). (2) Jesús allibera el cec de la seva situació marginal (no pot meditar la Llei, que dóna vida i ensenya el camí que hi porta) i desapareix (9,6-7); el gest de Jesús, que barreja terra (carn) amb saliva (esperit) per a fer-ne fang (carn+esperit= home complet), recorda el gest del Creador (Gn 2,7). (3) El signe suscita reaccions: a) la perplexitat dels veïns i coneguts (9,8-12): descobreixen un canvi (és o no el mateix?), i ell es presenta com Jesús: sóc jo (9,9; 18,5.6.8); l’il·luminat es refereix a Jesús com aquell home que es diu Jesús (9,11), no en coneix l’origen  diví (9,12); b) els fariseus mostren dificultat: el profeta que fa prodigis i vol ser seguit viola la Llei (cf. Dt 13,1-6), i alhora divisió (9,13-17); l’il·luminat reconeix Jesús com un profeta (9,17); c) els pares de l’il·luminat se’n desentenen per por dels jueus (9,18-23); d) els fariseus mostren el seu refús a Jesús i excomuniquen l’il·luminat (9,24-34), perquè confessa la fe en l’origen diví de Jesús (sols es pot adorar el Senyor: Dt 13,5): dóna raó del seu re-naixement. (4) Jesús reapareix, pregunta sobre la fe (9,35) i estableix un diàleg amb l’ex-cec (9,36-38); Jesús revela la seva identitat i l’il·luminat confessa la seva fe en Jesús: l’adora com a Déu que és (9,38). (5) Els fariseus, que s’han erigit en intèrprets i jutges del signe, són declarats cecs per Jesús (9,39-41), perquè refusen néixer de dalt.

És una catequesi sobre el baptisme, la il·luminació (do de Déu i resposta humana). En aquest procés l’home anomenat Jesús té la iniciativa (9,1: veu), suscita la pregunta sobre d’on ve i qui és (9,12.16.24.29), i es manifesta com a Senyor i Jutge, davant el qual cal optar: restar cec (refusar-lo) o veure-hi (creure-hi). L’il·luminat (el cristià) ha d’adonar-se del do i veure-hi: seguir, obeir, adorar Déu fet home, la llum del món (la que resplendeix en la foscor i ve a il·luminar –salvar tots els homes).

L’evangelista ha teixit una catequesi amb un clar anacronisme: els cristians (els il·luminats, pel baptisme) són expulsats de la Sinagoga (9,22) després de la destrucció del Temple de Jerusalem (70 dC), quan els fariseus marquen la nova orientació del judaisme; per això, jueus i fariseus es confonen (9,22) i l’il·luminat és exclòs de la Sinagoga pel judaisme oficial (9,34). A més, cal tenir present que, en la redacció final de l’evangeli joànic, són indestriables l’esdeveniment Jesús i la interpretació que en fa la tradició del deixeble estimat.

En resum, l’il·luminat viu en la llum i la confessa present en l’home anomenat Jesús i en l’Església: la comunitat dels il·luminats, des d'on la llum dels homes continua fent-se present en el món.

3. Pensem-hi. Davant del do de la il·luminació (veure-hi = creure-hi) cal optar: restar cec (refusar Jesús) o veure-hi (creure-hi). Qui és Jesús per a mi? Un home que cura? Un profeta? Déu fet home?

Com a batejat (il·luminat) m’adono del do rebut i adoro Déu fet home, la llum que resplendeix en la fosca i il·lumina la humanitat? Hi crec?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jesús li diu: Dóna’m aigua

D. 3r de Quaresma A. 

El diumenge de la samaritana

 

1. Llegim el text (Jn 4,4-42)

⁴Jesús havia de travessar Samaria. ⁵Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; ⁶allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.

⁷Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: Dóna’m aigua. ⁸Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar. ⁹Però la dona samaritana preguntà a Jesús: Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana? Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. ¹⁰Jesús li respongué: Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva. ¹¹La dona li diu: Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? ¹²El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell? ¹³Jesús li respongué: Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. ¹⁴Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. ¹⁵Li diu la dona: Senyor, dóna’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar. ¹⁶Ell li diu: Vés a cridar el teu marit i torna. ¹⁷La dona li contesta: No en tinc, de marit. Li diu Jesús: Fas bé de dir que no en tens. ¹⁸N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat. ¹⁹La dona li respon: Senyor, veig que ets un profeta. ²⁰Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem. ²¹Jesús li diu: Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. ²²Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. ²³Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. ²⁴Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat. ²⁵Li diu la dona: Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot. ²⁶Jesús li respon: Sóc jo, el qui et parla.

²⁷En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. ²⁸Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent: ²⁹Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies? ³⁰La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.

³¹Mentrestant, els deixebles el pregaven: Rabí, menja. ³²Però ell els contestà: Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu. ³³Els deixebles es preguntaven entre ells: És que algú li ha portat menjar? ³⁴Jesús els diu: El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra. ³⁵¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! ³⁶El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador. ³⁷En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.” ³⁸Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.

³⁹Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» ⁴⁰Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. ⁴¹Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure, ⁴²i deien a la dona: Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El relat del trobament de Jesús amb la dona samaritana consta de dos quadres (4,4-26 i 4,27-38) amb un final (4,39-42). Cada quadre és un diàleg de Jesús entorn d’un malentès: el diàleg amb la samaritana entorn de l’aigua del pou i el culte veritable, i el diàleg amb els deixebles entorn de l’aliment de Jesús.

El marc del primer quadre és suggerent. Hi apareixen el pou de Jacob i una dona samaritana. En un país on hi ha poca aigua, els pous són llocs de trobada, conflicte i reconciliació (cf. Gn 21,25; 26,15-22); són espais de relació entre home i dona: Isaac i Rebeca (Gn 24), Jacob i Raquel (Gn 29,1-14), Moisès i Siporà (Ex 2,15b-21). La trobada parteix del fet que la dona va a poar aigua i l’home es troba al pou per ajudar-la o per demanar-n’hi. Jesús li’n demana, i per mitjà del diàleg, l’ajuda a trobar l’aigua viva i el culte veritable.

El quadre de la trobada de Jesús amb la samaritana consta de dues escenes: la primera entorn de l’aigua viva (4,6-15) i la segona entorn del culte veritable (4,16-26). En la primera escena, Jesús confia que la dona pot donar-li aigua i la interpel·la sobre el do de Déu, i la samaritana expressa sorpresa perquè un jueu hi confiï i li pugui oferir més que Jacob; després, Jesús revela el sentit de fons de la recerca: l’aigua viva, i la samaritana reacciona demanant-la. La segona escena inicia quan Jesús interpel·la la samaritana a partir de la seva situació personal i de la seva opció de vida; després d’escapolir-se d’anar a l’essencial, la samaritana reacciona reconeixent Jesús com a profeta (4,19) i li planteja el sentit de la pròpia fe; aleshores, Jesús li revela que el qui cal adorar és el Pare, i arran d’una afirmació de la samaritana, li revela la seva identitat messiànica: El Messies sóc jo. (4,26). El diàleg acaba amb la reacció missionera de la dona, la gerra abandonada (4,28) indica la fe de la samaritana en Jesús: no ha de poar més, ha trobat l’aigua viva.

El quadre del diàleg amb els deixebles manifesta que l’aliment de Jesús és la seva missió (4,34). Els dos proverbis amb els seus respectius comentaris (4,35-36 i 4,37-39) indiquen dos moments de la missió (sembra i sega) i la diferència entre sembradors i segadors. La mateixa evangelització de Samaria (Ac 8,4-25) n’és un exemple: els segadors Pere i Joan recullen el sembrat per Felip.

Ara i aquí, Jesús és l’espai de relació feliç entre home i dona i l’espai de relació entre els humans i Déu. La conclusió final mostra el fruit de la missió: la fe dels samaritans. Una fe més pregona que la dels jueus, perquè s’arrela en la paraula de Jesús, i no pas en una superficial admiració dels signes de Jesús (2,23-25). Així doncs, la fe consisteix a creure que l’home Jesús és el Salvador del món (4,42).

 

3. Pensem-hi

Tothom que es troba amb Jesús és convidat a creure en Déu Pare que s’ha manifestat en Jesús, el salvador del món.

• La trobada personal amb Jesús em porta a compartir-la? El fet de trobar l’aigua viva em porta a esbombar-ho?
• M’identifico amb la samaritana en la recerca del sentit de la vida? I en la recerca del culte veritable? Per què?