Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Si m’estimeu, guardareu els meus manaments

 

D. 6 de Pasqua A 

(10 maig 2026)

1. Llegim el text (Jn 14,15-21)

 ¹⁵Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, ¹⁶i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. ¹⁷Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. ¹⁸No us deixaré pas orfes; torno a vosaltres. ¹⁹D’aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. ²⁰Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. ²¹El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Jesús continua acomiadant-se i parlant del futur sense Ell, però amb Ell. Jesús promet l’Esperit Sant als seus amics (Jn 14,15-17). Així, Jesús assegura que mai no deixarà sols els seus amics. Jesús garanteix que, des del Pare i a través de l’amor, estarà sempre en els seus amics i que els seus amics estaran sempre en Ell i en el seu Pare (Jn 14,18-21).

Hem de situar-nos en un banquet de comiat, amb testament del qui s’acomiada. Quan sembla que tot s’acaba, comença una nova relació, una nova vida basada en el servei (Jn 13,13-17) i en l’amor (Jn 15,12-15); servir i estimar gratuïtament, sense condicions.

El fragment d’avui relaciona el Pare, el Fill i l’Esperit Sant (la Trinitat) amb els deixebles (l’Església). Per la intervenció de Jesús, el Pare enviarà als deixebles l’Esperit Sant. El fet que el Pare doni l’Esperit Sant als deixebles del seu Fill Jesús, implica que vol estar en ells, com ells estan en el Fill i el Fill està en Ell. L’Esperit Sant uneix la Trinitat i els deixebles de Jesús, i fa de l’existència dels deixebles una existència de comunió amb Déu i entre nosaltres. Ara bé, els deixebles només rebran el do permanent de l’Esperit si es mantenen units a Jesús, si guarden la seva paraula, paraula que s’ha fet relació (Jn 1,14), menjar i beguda veritables (6,55), paraula que s’ha fet entrega  gratuïta i lliure per amor (Jn 10,17-18).

Jesús ens promet la seva presència. No ens deixa sols, perquè vol que visquem la vida que viu des de sempre al costat del Pare, una vida de comunió, una vida d’amor en plenitud, una vida lliure i feliç per sempre. Per això, el Pare donarà l’Esperit, perquè l’Esperit faci brollar del cor dels creients rius d’aigua viva (Jn 7,38-39). L’Esperit promès transformarà els nostres cors perquè servim i estimem com Jesús, i ens acompanyarà sempre en el nostre camí cap a la comunió amb Déu i entre nosaltres.

Jesús s’adreça directament als qui busquem la felicitat (Què busqueu? Jn 1,38) i als qui cerquem de trobar-lo vivent (Qui busques? Jn 20,15), i ens diu: Si m’estimeu, guardareu els meus manaments. El qui m’estima, és aquell que té els meus manaments i els compleix. Estimar Jesús (= Déu) i guardar els seus manaments són una única i mateixa cosa, són inseparables; no estimem Déu (= Jesús) si no guardem els seus manaments.

Ara bé, quins són els manaments de Jesús? Els manaments de Jesús són la seva paraula. I la seva paraula és Jesús mateix, la seva vida de servei i la seva missió d’estimar fins a l’extrem, perquè tothom tingui vida i aculli la veritat (l’amor de Déu). Per tant, es tracta de creure en Jesús i seguir el seu exemple en el servei i en l’amor desinteressats.

3. Pensem-hi

• Sento i experimento que Jesús m’ofereix el do de l’Esperit perquè em mantingui fidel en l’amor i no em cansi de servir? I li ho agraeixo?
• Quan i com faig el que Jesús em proposa avui (estimar i servir com ell)?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Que els vostres cors s’asserenin

 

D. 5 de Pasqua A 

(3 maig 2026)

 

1. Llegim el text (Jn 14,1-12)

¹Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. ²A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? ³I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. ⁴I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.

⁵Tomàs li pregunta: Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

⁶Jesús li respon: Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. ⁷Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.

⁸Li diu Felip: Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.

⁹Jesús li respon: Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¹⁰¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. ¹¹Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. ¹²En veritat, en veritat us ho dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Jesús anuncia que se’n va. Jesús s’acomiada dels seus deixebles i ho fa començant i acabant amb una invitació de Jesús a creure (Jn 14,1.11-12). I al mig, tenim: l’explicació del perquè Pere ara no pot anar a on va Jesús (Jn 14,2-3) i dos diàlegs de Jesús: l’un amb Tomàs sobre el camí cap a la casa del Pare (Jn 14,4-6) i l’altre amb Felip sobre la identitat de Jesús (Jn 14,7-10), centrada en l’afirmació: Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare.

Pere ha expressat el seu desig de seguir Jesús cap al lloc on se’n va o hi torna (Jn 13,36-38); fins i tot ha manifestat que està disposat a donar la vida per seguir Jesús. Però Pere només hi anirà després de testimoniar que estima Jesús (Jn 21,15-19). Un amor que brolla de la fe. Per això, Jesús comença amb una crida a la fe. Si ara els deixebles no poden seguir-lo, han de continuar sostenint-se en l’amor per la seva persona, tal com el creient se sosté perquè estima Déu: Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu! (Sl 42,6.12; 43,5).

La fe mostra la casa del Pare, el banquet de festa amb el Pare, i alhora convida, ara i aquí, a fixar-nos en Jesús, el camí que hi porta, que consisteix a seguir-lo, estimant-lo i estimant els altres.

Jesús torna a la casa del Pare per preparar-nos-hi un lloc, que no és un espai sinó una existència amb Jesús en el Pare. Jesús ens fa lloc al costat del Pare. Jesús és el camí cap al Pare. El salm 43,3 diu que només la llum i la veritat porten al lloc on Déu resideix. Jesús és la llum (Jn 6,12; 9,5) i la veritat (Jn 8,32; 18,37-38) que ens hi porta. Per això, Jesús recorda a Tomàs, i a tots i a totes que fem nostra la seva pregunta, que si creiem que Ell és la Veritat i la Vida, certament que trobarem en Ell el camí que porta cap al Pare, d’on Ell ha vingut i hi torna, i ressuscitat, ja hi és.

Jesús es presenta tant Déu com el Pare. Aquí és Felip, el qui fa plantejar-nos la relació entre Jesús i el Pare. Jesús és Déu fet home, la seva humanitat és el camí, la porta al Pare. Només serem com Déu si ens unim a Jesús per la fe, que és amor. En efecte: Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Cal creure que Jesús està en el Pare i el Pare en Ell. La fe és clau per poder-ho copsar, entrellucar o entreveure.

Jesús sadolla la nostra recerca de Déu, la nostra set de Déu (cf. Sl 42,3). Si busquem Déu, mirem Jesús. La recerca de Déu és la recerca de tot creient. Ara sabem que veure Jesús és veure Déu cara a cara!

 

3. Pensem-hi

• Sento i experimento que Jesús em conforta i m’ofereix la vida? I li ho agraeixo?
• La recerca de vida i de sentit m’ha portat a Jesús? I Jesús em porta a Déu?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: jo sóc la porta de les ovelles

 

D. 4 de Pasqua A 

(26 abril 2026)

1. Llegim el text (Jn 10,1-10)

¹En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. ²El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: ³a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. ⁴Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. ⁵Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.

⁶Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava. ⁷Per això Jesús continuà: En veritat, en veritat us ho dic: jo sóc la porta de les ovelles. ⁸Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. ⁹Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. ¹⁰El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

És un discurs de Jesús als deixebles amb dues parts, separades per una observació de l’evangelista sobre la incomprensió dels deixebles (10,6). La primera (10,1-5) presenta un quadre simbòlic i la segona (10,7-10) desenvolupa, en dos temps, dos dels elements del quadre simbòlic: la porta (10,7-10) i el pastor (10,11-18), però aquest es llegeix l’any B.

El quadre que Jesús pinta, tot i ser familiar als deixebles, aquests no l’entenen. Cal interpretar-ne els elements pintats: d’una banda, el corral, amb la porta, les ovelles i el guarda; i de l’altra, els personatges que entren al corral. A l’inici i al final del quadre simbòlic apareixen els dolents del quadre: un lladre, un bandoler i un estrany; aquests són els enemics de les ovelles, i no se’ns diu qui són; així queda oberta la seva identitat. Al centre del quadre, apareix el bo: el pastor, del qual més endavant ens serà revelada la seva identitat (10,11-18).

Jesús entra per la porta, no violenta ningú, no s’amaga de ningú. Jesús és l’amic que s’adreça a la llibertat de les ovelles, perquè no vol establir uns lligams basats en la dependència, sinó en l’amor i la llibertat. Les ovelles representen Israel, el poble que Déu ha creat i s’ha fet seu per amor.

Jesús crida les ovelles pel seu nom, perquè reconeguin que és Déu mateix qui les crida, el qui vol alliberar-les i establir-hi lligams d’amor: Ara, però, el Senyor que t’ha creat, poble de Jacob, el qui t’ha format, Israel, et diu: «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu» (Is 43,1). El nom equival a la pròpia existència. Jesús ha tocat l’existència de cada ovella que el segueix. Per això, després d’haver-les tret fora del corral, Jesús camina al seu davant. No se’ns indica cap a on, però se sobreentén cap al Pare.

Jesús treu les ovelles fora del corral (les empeny cap enfora, diu l’original grec), el que mateix que fa amb Llàtzer, que el crida i l’empeny cap enfora del sepulcre. El corral representa la tossuderia d’alguns del poble de Déu a creure i conèixer Jesús. Creure en Jesús és viure, per això Llàtzer és empès fora de la mort.

Jesús és la porta de les ovelles. Jesús és l’accés cap a les ovelles i alhora també és per on han de passar les ovelles si volen seguir-lo.

Jesús és la porta. Jesús és l’accés a la vida, a la felicitat, a la casa del Pare. Jesús és l’accés a la llibertat. En Jesús, el cristià, troba l’autèntica llibertat, l’autèntica felicitat.

3. Pensem-hi. De quin corral m’ha de treure Jesús? Quan i com Jesús és la meva porta?

Exercicis Espirituals 2026

 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Queda’t amb nosaltres

 

EdE d. 3 de Pasqua A 

(19 abril 2026)

1. Llegim el text (Lc 24,13-15)

¹³Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, ¹⁴i conversaven entre ells de tot el que havia passat. ¹⁵Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, ¹⁶però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. ¹⁷Jesús els preguntà: Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist, ¹⁸i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: ¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? ¹⁹Els preguntà: Què hi ha passat? Li contestaren: El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:  ²⁰els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar.  ²¹Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses.  ²²És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, ²³no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. ²⁴Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas. ²⁵Aleshores Jesús els digué: Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!  ²⁶¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?

²⁷Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell. ²⁸Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. ²⁹Però ells van insistir amb força dient-li: Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. ³⁰Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.

³¹Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. ³²I es van dir l’un a l’altre: ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? ³³Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, ³⁴que els van dir: Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!  ³⁵També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

2. Comprenem el text

L’escena d’avui presenta dos deixebles de Jesús, que fan camí cap a un poble anomenat Emmaús i que conversen entre ells sobre el que havia passat a Jerusalem. Mentre s’allunyen de Jerusalem, se’ls afegeix Jesús, primer no el reconeixen, i quan el reconeixen en la fracció del pa, se’n tornen a Jerusalem; on hi ha els Onze reunits i on es comparteixen dos fets: que Jesús ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó, i que se l’ha reconegut en la fracció del pa. L’Eucaristia és lloc de trobada de l’Església del Ressuscitat i punt de partença de la missió.

El fet de reconèixer Jesús ressuscitat emmarca tota l’escena. Al començament, Lluc diu que els ulls dels dos deixebles eren incapaços de reconèixer-lo; mentre que al final els són oberts els seus ulls i el reconeixen. Dels dos deixebles només se’ns diu el nom d’un, Cleofàs; l’altre bé podria ser el lector o l’oient, que fa aquest camí del reconeixement: l’experiència de descobrir com se t’obren els ulls (et són oberts i no saps com, és el do de la fe) escoltant la Paraula de Déu i participant de la fracció del pa, entorn del Ressuscitat, un absent que aleshores es fa present, perquè és el Vivent, l’amor de Déu que ens visita.

Tot succeeix el mateix dia, el diumenge. Amb la resurrecció de Jesús el temps s’eternitza; o dit d’una altra manera, l’eternitat venç la mort, que fins aleshores regulava el pas del temps. I la presència del Ressuscitat omple tots els espais.

Cleofàs i l’altre deixeble se'n van decebuts de Jerusalem, han experimentat una amarga derrota, estan decebuts per la mort en creu del seu amic i líder Jesús. Però, després de fer el camí del reconeixement, el camí de la fe (de no veure-hi per la decepció a veure-hi per la fe), s’aixequen, s’obren a la vida que brolla de la fe, s’alliberen de la seva decepció i se’n tornen a Jerusalem. L’evangelista Lluc fa coincidir l’aplec de tots el deixebles a Jerusalem, perquè és des d’aquí, un cop rebut l’Esperit Sant (la seva recepció implica el naixement de l’Església), que l’anunci pasqual s’estendrà pertot arreu, que la Paraula de Déu arribarà fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8 i tot el llibre dels Fets).

3. Contemplem Jesús

Jesús és el qui té sempre la iniciativa. Jesús se’ls acosta i fa camí amb ells, i suscita la pregunta perquè expliquin el que viuen, el que els preocupa.

Jesús escolta el que narren de la seva vida i acció, i confronta el que viuen amb l’Escriptura i els qüestiona.

Jesús els explica el sentit de la realitat des de l’Escriptura; i s’entaula amb ells, tot fent uns gestos amb el pa, tot dient la benedicció que l’identifiquen. Jesús els acompanya a descobrir la presència de Déu. Jesús els ajuda a recuperar l’esperança, perquè trobin sentit en els fets viscuts. Jesús comparteix com a amic la descoberta feta i testimonia que això és un tast del Regne.

Jesús sap desaparèixer quan s’ha fet el procés, però continua present en la Paraula (Escriptura) i en l’Eucaristia. És aleshores quan Cleofàs i l’altre recorden que els ha fet descobrir l’essencial del designi de Déu des de la vida. Finalment, Cleofàs i l’altre esdevenen evangelitzadors i comparteixen la fe amb la resta de la comunitat reunida.

4. Pensem-hi

Jesús és l’absent sempre present, que fa camí amb nosaltres, sols cal pregar-li: Queda’t amb nosaltres.

·       Quan se m’obren els ulls de la fe?

·       De qui o d’on he rebut l’anunci pasqual?