Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços...

 

Tots sants

1. Llegim el text (Mt 5,1-11)

¹En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. ²Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:

³Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.

⁴Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.

⁵Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

⁶Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.

⁷Feliços els compassius, perquè seran compadits.

⁸Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.

⁹Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu

¹⁰Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.

¹¹Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Les benaurances podem llegir-les des de dues perspectives. Des dels receptors: De qui és el Regne del cel? Qui posseirà la terra? Qui veurà Déu? Les respostes són sorprenents: els pobres en l’esperit, els humils, els nets de cor. Aquests candidats tan insòlits són els beneficiaris de l’atenció amorosa de Déu.

I les podem llegir des de perspectiva de la felicitat promesa: Què poden esperar els pobres en l’esperit? I els humils o els nets de cor? De nou, en termes dels estàndards humans de recompensa, les respostes són sorprenents: són massa colossals. Porten una força d’esperança inaudita i apunten a un estil de vida alternatiu a la cultura dominant.

Per exemple, els perseguits i calumniats, perquè han portat una vida d’acord amb l’Evangeli, rebran el Regne de justícia i d’amor com a regal.

Per Tots Sants l’Església celebra la promesa que Déu no ha oblidat els pobres en l’esperit, els qui estan de dol, els humils, els qui lluiten per la justícia, els compassius, els nets de cor, els constructors de pau ni els perseguits.

La darrera benaurança té una referència inesperada per als presents implicats en la lluita pel Regne. No són invitats a rebre una recompensa instantània, sinó a ser confortats en l’esperança. Davant la persecució i incomprensió, la promesa divina afecta el futur i comporta una promesa divina d’alegria. La celebració de la reivindicació que fa Déu dels sants, que van sofrir, comporta l’encoratjament per tots els qui lluitem contra les forces de l’opressió i del mal.

Jesús és el model i la garantia d’aquesta alegria i esperança en la lluita.

 

3. Pensem-hi

• Sintonitzo amb aquesta ona d’alegria i d’esperança? Per què?
• Em sento confortat/da en la lluita contra les forces del mal i contra les injustícies?

Un recés dins l'equip pradosià

Recés trimestral

octubre de 2020

 

"La il.luminació de la nostra vida

com a deixebles i apòstols"

 

 

Estimats companys de la família pradosiana de Catalunya i Balears,

el títol que presideix la convocatòria ens orientarà en aquesta no-trobada però sí reflexió individual i col·lectiva -dins l'equip- si és que la pandèmia ens ho permet. Forma part de  l’objectiu general d'enguany: “Viure i proposar la fe als pobres des de la nostra experiència de la creu”.

 

El Consell Catalano-Balear ha optat, en aquest primer recés, per respectar els materials que els companys proposats havien arribat a fer pel recés del mes de març.

L'Estudi d'Evangeli se li va proposar a l'Emilià Almodóvar i el testimoni a l'Oriol Xirinachs. L'Oriol deia el següent en lliurar-nos el material. El transcrivim perquè aquestes tres ratlles ja ens situen: "recordo que d'entrada vaig posa objeccions pel fet que no tenia experiència de tema, i sí tenia qüestionaments i objeccions. Vam quedar que podia ser bo de plantejar-nos-les per fer una reflexió. Doncs per aquí va la cosa". L'Emilià ens ha passat la seva aportació en dos formats -PDF i word-. Us passem tots dos formats perquè feu servir aquell que us resulti millor.

 

LA RESTA DE MOMENTS PRADOSIANS DEL CURS 2020-2021

Els anirem recordant i aportarem suggeriments de com tenir-los en compte.

 

 

Passeu, els responsables, una còpia d’aquesta carta i dels materials adjunts als membres del vostre grup que no tinguin correu electrònic. A més suggerim que feu el possible per ser creatius en la forma de fer aquesta mena de recés no presencial, com a equip. Gràcies.

 

 

        Pel Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears

Miquel Cubero, secretari

Una carta de germanor enmig de la pandèmia

 

CARTA ALS MEMBRES DEL PRADO INTERDIOCESÀ

DE CATALUNYA I LES BALEARS

 

Benvolguts pradosians i padrosianes, laics/laiques i preveres

 

          Som molt conscients del moment de dificultat que estem vivint, com a conseqüència de la pandèmia, i que ens afecta a tots els nivells de la nostra vida: sanitaris, econòmics, socials i espirituals. Cadascú sap com ho està vivint, i també el regal que suposa en aquests moments tenir un grup de Revisió de vida on poder compartir-ho.

          Aquesta situació, també ens afecta a la nostra vida del Pradó interdiocesà, per diversos motius: en primer lloc, la casa d’exercicis on habitualment realitzem les nostres trobades i recessos ens ha comunicat que NO és possible que ens trobem allà, sobretot si volem pernoctar; en segon lloc, els membres d’algunes diòcesis ja van comunicar a l’últim Consell les dificultats que tindrien per venir a Barcelona. Tot plegat fa que durant aquest curs serà molt difícil que podem fer de la manera habitual els recessos i trobades que fem habitualment.

          Per tal de donar resposta a aquesta situació, els membres del Consell interdiocesà fem una sèrie de propostes:

1.     Aquest curs l’equip ha de ser la referència principal de la nostra vida i espiritualitat.

2.     Això, dóna un paper més rellevant que mai als responsables, per a que tinguin més cura que mai sobre els membres que estan més sols i aïllats (trucades, missatges, visites)......

3.     Evidentment, això ens fa a tos mútuament responsables, tant als preveres com als laics/laiques ha vetllar els uns pels altres.

4.     Pel que fa als recessos i trobades, de moment no es poden fer presencialment. Es proposa que es mantinguin les dates previstes, la primera era el proper cap de setmana del 17 i 18 d’octubre, i que s’enviï el material amb la convocatòria,  per a que cadascú faci la pregària a casa seva. Aviat se us enviarà el material.

5.     Els membres del Consell interdiocesà també estem oberts a les propostes que puguin sortir dels equips per tal d’assegurar el nostre sentit de família en aquest temps de pandèmia. També demanem idees per celebrar la Festa del Pradó de desembre.   

Aquesta carta només és el començament de tot un treball i un procés que farem al llarg d’aquest curs. Animem-nos a viure la situació de la millor manera possible i, sobretot, vetllem per a que ningú quedi aïllat  en aquests moments difícils.

                                       Consell Interdiocesà de Catalunya i Balears

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

 

D. 30 durant l’any A 

(25 octubre 2020)

1. Llegim el text (Mt 22,34-40)

³⁴Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, ³⁵i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta: ³⁶Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? ³⁷Jesús li digué: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. ³⁸Aquest manament és el més gran i el primer. ³⁹El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. ⁴⁰Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Tot i el context polèmic en què és emmarcat el text, convé llegir-lo com un ensenyament qualificat de Jesús, provocat per una qüestió madurada en medi fariseu. La qüestió sobre el manament més gran de la Llei correspon a la preocupació, també present en l’antiga tradició jueva, de trobar un principi unificador de les diverses formulacions de la voluntat de Déu. El text de Mateu es troba en una situació intermèdia en relació amb el de Marc i Lluc; amb Marc comparteix la fórmula de la pregunta inicial i part de la resposta comentari de Jesús; amb Lluc coincideix en què el jurista vol provar Jesús.

La novetat evangèlica no consisteix pas a posar el principi o valor suprem en l’amor, ja que això és proposat constantment en la tradició bíblica i ensenyat pels rabins, sinó a proposar l’amor íntegre i total a Déu com a únic Senyor; l’accent recau en l’absoluta adhesió a Déu, amb les tres facultats que defineixen la persona humana: cor, ànima, pensament. El tipus d’aquesta absoluta adhesió a Déu és Jesús mateix, en la seva relació única de Fill (Mt 11,27).

L’originalitat evangèlica inicia amb la segona part de la resposta de Jesús, on s’estableix una relació de semblança entre el primer i el segon manament, que també és definit amb una fórmula bíblica, treta de Lv 19,18. Així, el manament d’estimar els altres és assimilat al primer i màxim manament sobre l’estimació íntegra i total a Déu. En la conclusió pròpia de Mateu, ambdós manaments constitueixen el pal de paller (o eix cigonyal) sobre el qual se sosté i del qual deriva la totalitat de la revelació bíblica: la Llei i els Profetes (l’Escriptura sencera). Així, la clau interpretativa de l’Antic Testament per a copsar la voluntat de Déu és estimar Déu i els altres. Ara i aquí, Jesús posa en relació directa ambdós manaments, posant el fonament de tota l’Escriptura en el fet d’estimar Déu i els altres.

Mateu presenta Jesús com el revelador autoritzat i definitiu de la voluntat de Déu, per això, en aquest ensenyament a Jerusalem i en el recinte del Temple (Mt 21,23), Jesús confirma l’objectiu de la seva missió, ja anunciada en el discurs programàtic de la muntanya: dur a plenitud la Llei els Profetes (Mt 5,17).

3. Pensem-hi

Si estimo Déu estimo els altres: com estimant Déu estimo els altres? Si estimo els altres estimo Déu: com estimant els altres estimo Déu? Em deixo estimar?

Una carta pradosiana plena de germanor

 

CARTA ALS MEMBRES DEL PRADO INTERDIOCESÀ

DE CATALUNYA I LES BALEARS

 

Benvolguts pradosians i padrosianes, laics/laiques i preveres

 

          Som molt conscients del moment de dificultat que estem vivint, com a conseqüència de la pandèmia, i que ens afecta a tots els nivells de la nostra vida: sanitaris, econòmics, socials i espirituals. Cadascú sap com ho està vivint, i també el regal que suposa en aquests moments tenir un grup de Revisió de vida on poder compartir-ho.

          Aquesta situació, també ens afecta a la nostra vida del Pradó interdiocesà, per diversos motius: en primer lloc, la casa d’exercicis on habitualment realitzem les nostres trobades i recessos ens ha comunicat que NO és possible que ens trobem allà, sobretot si volem pernoctar; en segon lloc, els membres d’algunes diòcesis ja van comunicar a l’últim Consell les dificultats que tindrien per venir a Barcelona. Tot plegat fa que durant aquest curs serà molt difícil que podem fer de la manera habitual els recessos i trobades que fem habitualment.

          Per tal de donar resposta a aquesta situació, els membres del Consell interdiocesà fem una sèrie de propostes:

1.     Aquest curs l’equip ha de ser la referència principal de la nostra vida i espiritualitat.

2.     Això, dóna un paper més rellevant que mai als responsables, per a que tinguin més cura que mai sobre els membres que estan més sols i aïllats (trucades, missatges, visites)......

3.     Evidentment, això ens fa a tots mútuament responsables, tant als preveres com als laics/laiques ha vetllar els uns pels altres.

4.     Pel que fa als recessos i trobades, de moment no es poden fer presencialment. Es proposa que es mantinguin les dates previstes, la primera era el proper cap de setmana del 17 i 18 d’octubre, i que s’enviï el material amb la convocatòria,  per a que cadascú faci la pregària a casa seva. Aviat se us enviarà el material.

5.     Els membres del Consell interdiocesà també estem oberts a les propostes que puguin sortir dels equips per tal d’assegurar el nostre sentit de família en aquest temps de pandèmia. També demanem idees per celebrar la Festa del Pradó de desembre.   

Aquesta carta només és el començament de tot un treball i un procés que farem al llarg d’aquest curs. Animem-nos a viure la situació de la millor manera possible i, sobretot, vetllem per a que ningú quedi aïllat  en aquests moments difícils.

                                       Consell Interdiocesà de Catalunya i Balears

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu

 

D. 29 durant l’any A 

(18 octubre 2020)

1. Llegim el text (Mt 22,15-21)

¹⁵Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. ¹⁶I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes a dir-li: Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. ¹⁷Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¹⁸Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: Per què em poseu a prova, hipòcrites? ¹⁹Ensenyeu-me la moneda del tribut. Ells li portaren un denari. ²⁰ Jesús els preguntà: De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?  ²¹Li responen: Del Cèsar. Llavors els diu: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Mateu presenta el text del tribut al Cèsar com una controvèrsia entre els dos grups representatius del judaisme, fariseus i herodians, i Jesús. Se’ns presenta una escena única, al centre de la qual destaca la figura de Jesús, que, davant la pregunta que posa el problema: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?, contesta amb una contra–pregunta: De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? Pregunta que compromet els seus interlocutors i prepara la sentència que clou el debat: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. Aquí Jesús introdueix un criteri de referència imprevist: Déu. No es tracta d’apuntar cap al lícit i prohibit, sinó cap a la relació amb Déu.

Els representants dels dos grups que fan la pregunta a Jesús representen dues posicions diferents en relació a la més extrema dels zelotes. Els fariseus, des de la seva fidelitat a l’únic Senyor, expressen la dificultat d’acceptar el poder romà d’ocupació, però no proposen la rebel·lió armada com els zelotes. En canvi, els herodians, que donen suport a l’autoritat local de la dinastia d’Herodes, accepten de bon grat la presència romana i contesten la lluita armada dels fanàtics religiosos. L’originalitat de Jesús està a conjugar l’opció pragmàtica de pagar el tribut al Cèsar amb l’opció religiosa de fidelitat a Déu, que implica una total i íntegra adhesió al qui és, de debò, l’únic Senyor.

El que pertany al Cèsar, en el context immediat de la discussió, és el diner, símbol del poder econòmic i polític. El que pertany a Déu és l’amor gratuït i generós i la justícia, la llibertat i la pau que en brolla. La total i absoluta adhesió a Déu, l’únic Senyor, no admet cap compromís amb altres que li facin la competència. Així, l’accent de la resposta de Jesús cau sobre la fidelitat a l’únic Senyor, no s’hi val la divinització del poder polític ni la subjecció d’aquest als principis religiosos. La fidelitat a Déu és la millor garantia per la sana no confessionalitat de la praxi política i alhora per la llibertat religiosa.

Jesús fuig de la falsa disjuntiva: o Déu o el Cèsar? Podria dir molt bé: Déu en el Cèsar.

No cal entrar en la dinàmica del mal, utilitzant el nom de Déu per anar contra el poder establert o contra les realitats humanes que ens trobem o se’ns imposen.

Jesús pregunta per la imatge que hi ha a la moneda, la moneda pertany al Cèsar perquè hi ha la seva imatge, però els éssers humans duem impresa la imatge de Déu, per això pertanyem a Déu i ningú no pot dominar-nos, ni pretendre ser el nostre amo i senyor. La imatge que portem indica llibertat i responsabilitat, lliures per a Déu i als altres, responsables del que Déu ens ofereix i que no ens pertany en exclusiva.

3. Pensem-hi. M’adono que l’altre és de Déu i no el puc posseir, dominar, maltractar, humiliar, anorrear? I quin límit poso entre el que pertany a les realitats humanes i el que pertany a Déu?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

 

D. 28 de durant l’any A 

(11 octubre 2020)

 

1. Llegim el text (Mt 22,1-14)

Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec: Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents: El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu. Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats. Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces? Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

 

2. Comprenem el text

Hi ha dues versions de la paràbola del convit de noces, la de Mateu i la de Lc 14,16-24. Mentre Mateu nota la indiferència dels primers convidats, Lluc ens diu quines són les excuses que presenten. Tanmateix, la diferència clau és, a més de l’expedició contra els convidats assassins, l’absència de l’escena final a Lluc: la inspecció i expulsió del convidat sense vestit de festa.

És la tercera paràbola que Mateu col·loca en el marc de l’enfrontament de Jesús amb les autoritats jueves a Jerusalem, en el recinte del Temple (Mt 21,23). Un element decisiu, per a copsar la interpretació de Mateu, és la reacció del rei: S’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Una clara al·lusió a la destrucció de Jerusalem pels romans (70 dC); així, la doble missió (als primers no els fan cas) dels servents del rei, abans d’aquest tràgic esdeveniment provocat pel maltractament i assassinat dels enviats, es refereix no pas a la missió dels profetes bíblics, sinó a la dels missioners cristians. Si s’admet aquesta correspondència entre imatges i realitat històrica, aleshores la versió de Mateu esdevé una relectura al·legòrica de les relacions entre la missió cristiana i el judaisme oficial. En aquesta línia interpretativa, la última missió és als pagans.

Un nou cim dramàtic és la inspecció del rei que troba un convidat sense el vestit de festa, que, en la tradició bíblica, indica la dignitat. Atesa la constant preocupació de Mateu per la coherència entre fe i vida, dir i fer, el vestit de festa representaria la fidelitat exigida per a participar al convit del regne del cel. Així, Mateu destaca que, per a poder participar-hi, cal mantenir-se fidel a la voluntat del Pare com l’ha revelada d’una manera definitiva Jesús.

Mateu hauria actualitzat una paràbola original de Jesús, completant-la o integrant-la amb l’escena del vestit de festa per motius pastorals. En el seu context original, la punta està en el contrast entre els primers convidats i els qui els substitueixen.

 

3. Contemplem Jesús

Jesús descobreix, en aquesta substitució, els efectes d’una iniciativa del Pare, que ell ja viu quan acull els pobres i pecadors i seu a taula amb ells; la qual cosa crea polèmica amb els jueus compromesos i observants.

Jesús revela en el seu ministeri, i amb la imatge d’aquest convit ho expressa, l’opció de Déu d’adreçar-se als exclosos per les autoritats religioses del seu temps, un cop aquestes han mostrat indiferència, primer, i hostilitat, després.

Jesús mateix s’identifica amb l’opció d’anunciar i fer present el Regne als exclosos i la celebra fent-los seure a taula amb Ell.

 

4. Mirem la vida i acció

Aquesta paràbola ens ajuda a entendre l’opció per la classe obrera i pels exclosos o sobrants de la societat; però també a descobrir la comunitat cristiana com l’espai del gran banquet, on s’hi pot asseure tothom i celebrar que tots som fills i filles de Déus, que tots i totes gaudim de la mateixa dignitat.

• Em sento convidat per Jesús a asseure’m al banquet del Regne amb ell?
• Quan soc o no soc fidel al testimoni de Jesús (és a dir, vaig o no amb el vestit de festa al banquet)?