Sessió de formació sobre la pregària presbiteral

 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa

D. 6è de Pasqua B 

(5 maig 2024)

1. Llegim el text (Jn 15,9-17)

⁹Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. ¹⁰Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. ¹¹Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. ¹²Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. ¹³Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. ¹⁴Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. ¹⁵Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. ¹⁶No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. ¹⁷Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’actor principal del text és el Pare, l’amo de la vinya, on hi ha el cep veritable, que és el seu Fill i les sarments, que som nosaltres. El Pare estima (Jn 15,9a) i dona (Jn 15,16d). El Pare estima el Fill i d’aquest amor brolla l’amor del Fill als deixebles. L’amor del Pare envers el Fill és el fonament del seu amor als humans. Hi ha un sol amor que flueix contínuament, del Pare al Fill, i del Fill als deixebles, i dels deixebles entre ells.

La frase central: Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics (Jn 15,13), expressa l’acte suprem de l’amor, la mort de Jesús a la creu. És a la creu on es manifesta l’amor de Jesús fins a l’extrem (Jn 13,1). L’amor de Jesús envers la humanitat és insuperable. Aquesta manifestació de l’amor convida a mantenir-s’hi. No solament es tracta de mantenir-se ferm en la fe en Jesús, sinó també de viure en l’amor que s’ha rebut d’Ell i, per tant, rebut també del Pare.

Els deixebles ens mantenim units a Jesús si obeïm el seu manament de l’amor. Ara Jesús és el nostre model i la nostra font d’actuació en l’amor als altres. I el goig de Jesús és l’estimació dels uns als altres, que és també el goig del Pare. Si els deixebles fem el que Jesús ens demana, és a dir, creure i estimar, el Fill ens reconeix com a amics. Som amics de Déu, com ho han estat reconeguts Abraham i Moisès, si acollim l’amor de Déu i ens deixem omplir per ell i el compartim amb els altres.

Jesús ens ha escollit perquè donem fruit, és a dir, perquè siguem fidels al seu manament de l’amor. Per tant, els deixebles hem d’irradiar la fe en Jesús i el seu amor per a la glòria del Pare, el vinyater. El fruit dels deixebles fa viu i present Jesús ressuscitat enmig del món.

El Pare ens dona tot el que cal perquè irradiem el seu amor enmig de la humanitat i perquè tots els seus fills i les seves filles d’arreu del món siguin un de sol en Crist Jesús per a la seva glòria.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

Jesús és model i font del meu amor als altres? Quan i com em mantinc en l’amor de Jesús? Què em suposa acceptar l’amistat que Jesús m’ofereix?

Deixo fluir l’amor de Déu Pare manifestat en Jesús a través de la meva vida i acció? I prego perquè sigui així?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres

 

D. 5 de Pasqua B 

(28 d’abril 2024)

1. Llegim el text (Jn 15,1-8)

¹Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. ²Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. ³Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. ⁴Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. ⁵Jo soc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. ⁶Si algú se separa de mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. ⁷Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. ⁸La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

En el text trobem un quadre simbòlic amb la imatge del cep i les sarments (Jn 15,1-2) i l’exhortació que explicita la conseqüència per als creients de ser un de sol en Crist (Jn 15,3-8). El text insisteix a estar en Jesús i donar fruit (cinc cops cadascun).

El cep, amb la figuera i l’olivera, formen part de la vegetació típica de Palestina. El cep que sembra Noè després del diluvi designa l’inici d’una nova era. Més endavant el cep representarà el poble d’Israel, el poble que Déu s’ha escollit i ha plantat enmig dels altres pobles. Ara Jesús s’identifica amb el cep, és a dir, amb tot el tot el poble de Déu, un de sol representa tothom. En efecte, som un de sol en Jesucrist (cf. Ga 3,28).

L’objecte de l’obra de Déu és el seu mateix Fill Jesucrist, només ell dóna sarments fecunds. Jesús és el cep veritable perquè en Ell s’acompleix definitivament la fraternitat volguda pel Pare. I la fraternitat volguda per Déu donarà fruit per a la seva glòria si està plena de la identitat del Fill i Ell roman en nosaltres i nosaltres en Ell.

A les sarments (deixebles) se’ls demana fidelitat a l’únic cep (Jesús), perquè siguin un de sol en la diversitat. La unió Fill (cep veritable) i deixebles (sarments) té el seu model en la unió Pare i Fill. Els deixebles som transformats per dins, existim en el Fill, i així es realitza el projecte de Déu de crear l’ésser humà a la seva imatge i semblança (Gn 1,26). I el qui refusa unir-s’hi és tret fora i perd tot el vigor i s’asseca i mor, perquè no roman en Crist. Refusar Crist suposa morir a l’amor rebut i ser incapaç estimar sense esperar res a canvi. Som lliures de preferir la mort i la fosca a la vida i a l’amor.

La pregària que fem dona fruit si estem units a Crist i si ens mantenim fidels al projecte d’amor fins a l’extrem per a tothom. Déu escolta la pregària si és per a donar fruit i dur a terme el seu projecte d’amor. I el que glorifica el Pare és el fruit abundant que donen les sarments, perquè resten unides al cep veritable.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

La condició del deixeble és dinàmica, cal que actuï unit a Crist perquè el projecte de Déu (el seu Regne) es vagi fent realitat en aquest món. És una crida a mantenir-me i manifestar-me com a deixeble, com a sarment unida al cep veritable. El que dic i faig testimonia la meva unió a Crist?

En l’Eucaristia expressem i manifestem aquesta nostra unió amb Crist, aquest ser un de sol amb Crist. En faig experiència?

En la pregària ens unim a Crist. Prego unit a Jesucrist per a donar fruit?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro

 

D. 4 de Pasqua B 

(21 abril 2024)

 

1. Llegim el text (Jn 10,11-18)

¹¹Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles. ¹²El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. ¹³Com que és un mercenari, tant se li’n dóna de les ovelles. ¹⁴Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, ¹⁵tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles.

¹⁶Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. ¹⁷El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. ¹⁸Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

 

2. Comprenem el text

La metàfora del pastor i del ramat és molt usada en els escrits de l’Antic Orient i serveix per a indicar el lligam que uneix els súbdits amb el seu sobirà. L’Antic Testament se la fa seva per a indicar el lligam d’amor entre poble d’Israel i Déu, així com la relació personal de l’israelita amb el seu Déu (el Salm 23). La imatge del pastor de Jn 10 té com a rerefons la profecia d’Ez 34. Ara el pastor és únic i és el mateix Déu fet home en Jesús de Natzaret. I és un pastor que s’arrisca per salvar les seves ovelles, s’arrisca fins a desprendre’s de la pròpia vida. Ací ressona la figura del rei David que arrisca la pròpia vida davant Goliat per a salvar el seu poble (1Sa 17,21-53). Però també hi ressona el poema del Servent del Senyor que dona la vida pel poble de Déu (cf. Is 53,10.12).

 

3. Contemplem Jesús

Jesús es presenta dos cops com el Pastor, el bo, amb l’expressió Jo soc, que recorda la presentació de Déu a Moisès des de la bardissa que cremava i no es consumia (Ex 3,14).

Jesús, com David, exposa la seva vida i s’arrisca perdre-la per a salvar-ne d’altres. Per això el qui va a jornal fuig, no s’arrisca. Jesús no es lliura a la mort, ja que si morís es perdria el ramat o moririen les ovelles. Jesús està disposat a enfrontar-se amb la mort per defensar les seves ovelles. Jesús no té por, la seva fidelitat al Pare i a les ovelles el fa valent, capaç de desprendre’s de la pròpia vida (Jn 10,15).

Jesús s’arrisca perquè coneix la seves ovelles, és a dir, les estima i està disposat a córrer el perill de morir per les seves ovelles que estima. Jesús és capaç de fer-ho perquè estima fins a l’extrem (Jn 13,1), i perquè només des de l’amor es pot donar vida i alliberar-nos de la mort: Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans (1Jn 3,16).

Jesús no s’aferra a la seva vida, sinó que se’n desprèn contínuament, no té por de la mort perquè és fidel al Déu de la vida i als seus germans que volen viure.

Jesús dona lliurement la vida i ho fa amb la força que ha rebut del Pare.

Jesús és ressuscita ell mateix (Jn 10,17-18). A d’altres llocs del NT se’ns diu que és el Pare el qui el ressuscita (Rm 10,9). I el seu Pare l’estima perquè la seva entrega realitzarà el designi que n’ha rebut (Jn 3,16).

 

4. Mirem la nostra vida i acció

El que caracteritza les ovelles és la seva adhesió al bon Pastor, que hi aposta perquè les estima.

• Em sento unit a Jesús, que és capaç de desprendre’s de la pròpia vida perquè tinguem vida?

Jesús no s’arrapa, no s’aferra, a la pròpia vida, a tot el que té, sinó que se’n desprèn per amor.

• Estic disposat a donar la vida per amor, sense esperar res a canvi?

Les ovelles són lliures d’unir-se al bon pastor o no. Unir-s’hi suposa valorar la dignitat (la llibertat i la responsabilitat) dels altres, per diferents que siguin.

• M’arriscaria perquè tothom valori la dignitat de les persones que té a prop?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres en sou testimonis

 

D. 3 de Pasqua B 

(14 abril 2024)

1. Llegim el text (Lc 24,35-48)

³⁵També els dos deixebles contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa. ³⁶Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: Pau a vosaltres. ³⁷Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. ³⁸Jesús els digué: Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? ³⁹Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. ⁴⁰I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. ⁴¹ Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: ¿Teniu aquí res per a menjar? ⁴²Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. ⁴³El prengué i se’l va menjar davant d’ells. ⁴⁴Després els digué: Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: «Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms». ⁴⁵Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. ⁴⁶Els digué: Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, ⁴⁷i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. ⁴⁸Vosaltres en sou testimonis.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús ressuscitat

Jesús ressuscitat s’apareix a Jerusalem al nucli inicial de l’Església de Jerusalem. I s’apareix a la tarda del mateix dia que s’ha descobert el sepulcre buit, i immediatament després que els dos deixebles havien tornat d’Emmaús, i mentre contaven com havien reconegut Jesús ressuscitat quan partia el pa.

Hi ha dues escenes, la primera comença quan Jesús es presenta viu als deixebles reunits i acaba quan menja al seu davant. I en la segona els ensenya i els envia a ser testimonis.

La reacció dels deixebles és d’esglai i de por, però també d’alegria i de sorpresa i d’una certa incredulitat. No era fàcil creure que hagués escapat del món dels morts, un lloc sense retorn per als jueus (els inferns).

Jerusalem, que havia estat la meta del seu camí cap a la glòria del cel (Lc 9,51; 23,5), ara esdevé el punt de partida perquè l’Evangeli arribi pertot arreu (Ac 1,8).

Jesús obre els ulls dels deixebles al misteri de la seva mort i resurrecció a partir de l’Escriptura (la Llei de Moisès, els Profetes i els Salms) i els confia una missió, la de ser testimonis de la seva persona i de tot el que ha dit i fet i s’ha esdevingut en ell.

Jesús pren la iniciativa de presentar-se davant la comunitat amb un missatge de pau, un dels efectes de l’arribada del Regne que ha inaugurat Jesús.

Jesús ressuscitat és realment el mateix que havia mort crucificat. Lluc insisteix en la seva realitat física i identitat, no és cap fantasma, ni cap espectre, ni cap suggestió psicològica, per això menja amb els seus deixebles.

Jesús obre el cor dels deixebles perquè siguin testimonis de la Paraula rebuda, que és ell mateix, que ha caminat amb ells i que ha mort i ha ressuscitat, vencent els lligams de la mort. Des d’ara l’Escriptura s’entén a la llum de la resurrecció de Jesús. Els deixebles es converteixen en predicadors de la salvació de Déu (la pau i el perdó dels pecats).

3. Mirem la nostra vida i acció

• Em deixo obrir el cor per Jesús perquè descobreixi la seva veritable identitat?
• Em sento cridat a ser testimoni de Jesús, és a dir, portador del seu amor fins a l’extrem a tothom?