Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar

 

Diumenge 5 durant l’any  B 

(4 febrer 2024)

1. Llegim el text (Mc 1,29-39)

²⁹Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. ³⁰La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. ³¹Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. ³²Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. ³³Tota la població s’havia aplegat davant la porta. ³⁴Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. ³⁵De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. ³⁶Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. ³⁷Quan el van trobar li digueren: Tothom et busca. ³⁸Ell els diu: Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. ³⁹I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Tenim tres escenes: 1) un relat de miracle; 2) un sumari de l’activitat de Jesús com a guaridor; 3) una petita controvèrsia entre Jesús i Simó i companys sobre la seva missió.

En la primera escena, sortint de la Sinagoga, el lloc de la reunió dels jueus per escoltar i aprendre de la Paraula de Déu, Jesús i l’equip base van a casa. A Marc, la casa és el lloc on es reuneix la comunitat per escoltar i aprendre de Jesús, i estar amb ell. Jesús es troba amb una dona de la comunitat que no pot escoltar-lo ni estar amb ell. Per això, Jesús fa que la sogra de Simó s’aixequi, és a dir, l’allibera d’allò que l’impedeix escoltar i aprendre de Jesús. I un cop alliberada, es posa a servir; cal notar que «serveix» Jesús i els qui estan amb ell. I fent-ho, fa precisament el que fan els àngels, servir Jesús (Mc 1,13).

En la segona, els poders guaridors de Jesús han esdevingut objecte de coneixement públic, però la seva identitat real com a Fill de Déu resta misteriosa. Els dimonis saben qui és Jesús, però ell els impedeix de revelar-ho. Sembla que el que atreu la gent és la seva força guaridora, però l’origen del seu ensenyament resta amagat.

I la tercera escena confirma que Jesús és malentès per Simó i pels altres deixebles. El Senyor cerca un lloc solitari per poder-hi pregar. Quan els deixebles l’aconsegueixen, li demanen que torni al poble, però Jesús s’hi nega i decideix anar a d’altres viles a continuar la proclamació de l’Evangeli.

Jesús es nega a complaure els seus amics perquè la seva petició té per objecte sols els seus miracles. Aquests mostren el seu poder i susciten qüestions sobre la seva identitat, però no revelen qui és. La vocació de Jesús l’empeny a predicar l’Evangeli i a desafiar el poder de Satanàs, que, segons les concepcions del seu temps, es manifesta en malalties i possessions. Jesús subordina el seu poder guaridor a la necessitat més gran de proclamar el Regne de Déu. Aquesta és la seva primera tasca i sols en el context de la proclamació del Regne el poder de guarir troba el seu veritable significat. Atès que l’Evangeli neutralitza i fa retrocedir el mal.

3. Pensem-hi

• La trobada amb Jesús m’anima a servir els altres?
• Quan visc i anuncio l’Evangeli neutralitzo i faig retrocedir el mal?
• Per què cerco Jesús?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Calla i surt d’aquest home

 

D. 4 de durant l’any B 

(28 gener 2924)

1. Llegim el text (Mc 1,21-28)

²¹Després van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. ²²La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. ²³En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: ²⁴Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! ²⁵Però Jesús el va increpar dient: Calla i surt d’aquest home. ²⁶Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. ²⁷Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dona ordres als esperits malignes i l’obeeixen! ²⁸I la seva anomenada s’estengué de seguida per tota la regió de Galilea.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El relat ens situa en l’espai i el temps, és a dir, a Cafarnaüm, en una sinagoga i en dissabte. Els personatges són Jesús, l’esperit maligne i els presents a la sinagoga.

Jesús es presenta com un mestre a la sinagoga d’un dels poblats de les rodalies del mar de Galilea. Cafarnaüm és poblet fronterer. Jesús ensenya diferent dels entesos perquè ho fa amb autoritat. Els escribes basen la seva autoritat en la tradicional interpretació de la Llei, és a dir, ho fan des de comentaris d’altres mestres més coneguts i importants (mostren la seva erudició) i des del mateix text de la Llei. En canvi, Jesús la interpreta com a autèntic intèrpret, des de la pròpia relació filial amb Déu Pare. I els senyals prodigiosos emfatitzen l’autoritat de Jesús. Jesús, doncs, ensenya amb una autoritat que li ve del Pare (seu i nostre).

La Paraula de Déu continguda en la Llei és alliberadora de tot mal, per tant, Jesús venç el mal. L’acció de Jesús explicita el seu ensenyament alliberador. El Regne s’obre pas contra el mal present en el món. El Regne posa la persona humana en la seva condició de criatura lliure i responsable, a imatge i semblança del seu Creador. Per això el mal apareix ràpidament davant la irrupció de Jesús a la sinagoga, perquè refusa la comunió amb Déu i expressa indignació davant la presència de l’amor de Déu. El qui pregunta perquè et fiques amb nosaltres no vol tenir res en comú amb el seu interlocutor.

L’esperit maligne reconeix Jesús com el Sant de Déu (cf. Jn 6,69), és a dir, li reconeix un ple poder sobre el mal. El fet que mani silenci a l’esperit maligne suposa que Jesús actua com a Déu que és, Jesús és el Senyor de la creació i no pas un mag o un bruixot que fa conjurs màgics. El crit de l’esperit maligne és un crit de mort, és a dir, el mal és vençut per la força de l’amor que ve de Déu.

La reacció dels presents a la sinagoga és d’esglai davant la irrupció de la força poderosa del Senyor de l’univers.

Al final, aquest relat és un relat de missió, on es relata com la sobirania de Déu (el Regne de Déu) s’imposa davant la irrupció precipitada del mal o davant les dificultats de la missió.

Jesús inicia la missió d’indicar la presència del Regne amb l’autoritat i la força que li ve de Déu. Jesús manifesta la seva dignitat de Sant de Déu.

 

3. Pensem-hi

• Confio que les possibles irrupcions de forces malignes en la meva vida i acció seran vençudes per la força del Senyor?
• Quina importància té Jesús en la meva vida i acció? I contra el meu cantó fosc?

Escola taller del dilluns 4 de març al 6 de març de 2024

 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes

 

Diumenge 3 de durant l’any B 

(21 gener 2024)

1. Llegim el text (Mc 1,14-20)

¹⁴Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. ¹⁵Deia: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

¹⁶Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. ¹⁷Jesús els digué: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. ¹⁸Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. ¹⁹Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, ²⁰i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n’anaren amb Jesús.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El text comença amb una frase de transició, que clou el pròleg (Mc 1,1-13) i indica que Jesús ve després de Joan, i que també serà entregat com ho és Joan.

L’espai geogràfic de Joan era entorn del riu Jordà, el de Jesús és Galilea i rodalies, al costat d’un mar obert a les nacions que l’envolten. Galilea és el lloc fundacional del moviment de Jesús i de l’Església que en sorgeix. Per això el jove assegut al sepulcre buit indica a les dones que trobaran Jesús a Galilea (Mc 16,5-7). A Galilea s’hi retorna després de passar per la mort i la resurrecció, i així obrir la missió a totes les nacions.

L’evangeli de l’Església s’arrela en el missatge de Jesús, el Regne ja és aquí i la fe en l’Evangeli dóna sentit a la conversió. El Regne es fa present per mitjà dels col·laboradors. Jesús n’escull quatre, com a signe dels quatre punts cardinals, signe dels quatre vents, és a dir, de la universalitat de la missió.

Jesús s’acosta al mar, no va al temple, ni a la sinagoga, ni a l’àgora (plaça pública principal, on es negociava i s’administrava justícia), va a trobar a la gent del poble, als treballadors en el seu lloc de feina (mateixa intuïció de Cardijn).

Jesús necessita col·laboradors que pesquin humans, que treguin gent del mar (lloc de tenebra i foscor) per dur-los a la platja del Regne, un espai de fraternitat.

Jesús escull dues parelles de germans, per crear una nova xarxa de relacions fraterna, més enllà de la pròpia família, més enllà dels lligams de sang.

3. Pensem-hi

• Jesús m’invita a canviar mentalitat i estil de vida per a creure en el Regne de Déu que inicia. Què m’impedeix pensar i viure segons el projecte del Regne?
• Jesús necessita col·laboradors per al Regne, per a crear una xarxa de relacions fraternes. Em sento cridat a col·laborar-hi?
• El Regne es descobreix amb els ulls de la fe. Quan ens preguntem sobre la presència de Jesús, ens adonem que mirem la realitat i les accions amb els ulls de la fe?

Assemblea del Pradó de Catalunya i Balears el 28 i 29 de gener de 2024

 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Veniu i ho veureu

D. 2ⁿ de durant l’any B 

(14 gener 2024)

1. Llegim el text (Jn 1,35-42)

³⁵L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles ³⁶i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: Mireu l’anyell de Déu! ³⁷Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. ³⁸Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: Què busqueu? Ells li digueren: Rabí —que vol dir «mestre»—, on habites? ³⁹Els respon: Veniu i ho veureu. Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. ⁴⁰Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. ⁴¹Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit». ⁴²I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Joan indica per on passa Jesús, tot fixant-hi la mirada. El que importa durant tot el quart evangeli és veure (= creure i confiar). També Jesús veu, per a valorar la persona, manifestar la seva proximitat. És la mirada de Déu (Nm 6,25), una mirada plena d’amor. Jesús passa, camina sense que ningú sàpiga cap a on va. Tampoc no se’ns indica d’on ve; però Joan Baptista sembla saber-ho, quan diu Mireu l’anyell de Déu, el genitiu indica que ve de Déu. La mirada de Joan intenta penetrar en l’ésser de Jesús. El que intenta fer tot creient. També és el que fa Jesús, fixa la mirada en cadascú de nosaltres (com en Simó Pere: Jn 1,42) i ens regala una missió; en efecte, donant-li un nom significa que li confia una responsabilitat, li dona una missió, la de ser pal de paller i «recer» (Cefes) d’un equip, d’una comunitat, d’un poble, el que Déu s’ha escollit.

Aquí, els primers deixebles de Jesús no se’ns presenten com a pescadors de Galilea que abandonen el que fan per a seguir Jesús, sinó en recerca. Jesús pren la iniciativa d’anar cap als qui el cerquen: Què busqueu? (Jn 1,38). La primera cosa que diu Jesús al quart evangeli és una pregunta. Jesús s’adreça al creient al començament del procés, tot preguntant sobre cap a on orientar la recerca, i al final pregunta sobre si l’has trobat viu i present en la pròpia vida i en la vida de la comunitat: Qui busques? (Jn 20,15). Els deixebles, com Maria Magdalena (Jn 20,15), responen amb una altra pregunta: Rabbí, on t’estàs? En ambdós casos la pregunta plantejada es refereix a una possible localització de Jesús, on resideix o on està el seu cos. Jesús respon a Maria Magdalena que se’n va al Pare, perquè és el seu lloc i als deixebles que vagin amb ell i descobreixin qui és, d’on ve i allà on va; vegin on realment s’està: amb Déu i entre nosaltres.

En el text se’ns indica una hora, l’hora desena (les quatre de la tarda, hora romana), l’hora de l’acompliment. En comptes de somniar en un més enllà d’aquest món, es convida als deixebles a fixar-se en Jesús, que uneix el cel amb la terra, que viu i camina amb nosaltres, que vol acompanyar-nos cap allà d’on ve (Jn 14,6). Jesús és el camí cap al Pare. Ha estat una trobada inoblidable, per això es recorden de l’hora. Com els enamorats que es recorden de la primera trobada. Es queden amb Jesús, alguna cosa els ha encisat. La recerca acaba de començar. T’hi apuntes també?

3. Pensem-hi

Com miro Jesús? Com em deixo mirar per Jesús? La meva mirada és amarada d’amor?

Què hi trobo en Jesús? Què hi he trobat?