Diumenge 5 durant l’any B
(4 febrer 2024)
1. Llegim el text
(Mc 1,29-39)
29Tan
bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats
de Jaume i Joan. 30La
sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. 31Llavors ell s’hi acostà i,
agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà
a servir-los. 32Al
vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els
endimoniats. 33Tota
la població s’havia aplegat davant la porta. 34Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties;
també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. 35De bon matí, quan encara era
fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar
pregant. 36Simó i els
seus companys es posaren a buscar-lo. 37Quan el van trobar li digueren: Tothom et busca. 38Ell
els diu: Anem a altres llocs, als pobles
veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. 39I anà per tot Galilea,
predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Tenim tres escenes: 1) un relat de miracle; 2)
un sumari de l’activitat de Jesús com a guaridor; 3) una petita controvèrsia entre Jesús i Simó i companys sobre la seva
missió.
En la primera escena, sortint de la
Sinagoga, el lloc de la reunió dels jueus per escoltar i aprendre de la Paraula
de Déu, Jesús i l’equip base van a casa.
A Marc, la casa és el lloc on es
reuneix la comunitat per escoltar i aprendre de Jesús, i estar amb ell. Jesús
es troba amb una dona de la comunitat que no pot escoltar-lo ni estar amb ell.
Per això, Jesús fa que la sogra de Simó s’aixequi, és a dir, l’allibera d’allò
que l’impedeix escoltar i aprendre de Jesús. I un cop alliberada, es posa a
servir; cal notar que «serveix» Jesús i els qui estan amb ell. I fent-ho, fa precisament
el que fan els àngels, servir Jesús (Mc 1,13).
En la segona, els poders guaridors de
Jesús han esdevingut objecte de coneixement públic, però la seva identitat real
com a Fill de Déu resta misteriosa. Els dimonis saben qui és Jesús, però ell
els impedeix de revelar-ho. Sembla que el que atreu la gent és la seva força
guaridora, però l’origen del seu ensenyament resta amagat.
I la tercera escena confirma que Jesús
és malentès per Simó i pels altres deixebles. El Senyor cerca un lloc solitari
per poder-hi pregar. Quan els deixebles l’aconsegueixen, li demanen que torni
al poble, però Jesús s’hi nega i decideix anar a d’altres viles a continuar la
proclamació de l’Evangeli.
Jesús es nega a
complaure els seus amics perquè la seva petició té per objecte sols els seus
miracles. Aquests mostren el seu poder i susciten qüestions sobre la seva
identitat, però no revelen qui és. La vocació de Jesús l’empeny a predicar l’Evangeli
i a desafiar el poder de Satanàs, que, segons les concepcions del seu temps, es
manifesta en malalties i possessions. Jesús subordina el seu poder guaridor a
la necessitat més gran de proclamar el Regne de Déu. Aquesta és la seva primera
tasca i sols en el context de la proclamació del Regne el poder de guarir troba
el seu veritable significat. Atès que l’Evangeli neutralitza i fa retrocedir el
mal.
3.
Pensem-hi
- La trobada
amb Jesús m’anima a servir els altres?
- Quan visc i
anuncio l’Evangeli neutralitzo i faig retrocedir el mal?
- Per què
cerco Jesús?