Revista "Evangeli i Vida" núm 141

dilluns, 30 de novembre de 2015

Records





Aportació a l’homenatge d’en Lluís Hernández

La primera vegada que vaig veure al Lluís va ser en una reunió amb un grup de comunitats cristianes, a la muntanya de Santa Coloma. Feia poc temps que havia arribat de l'Equador i em va impressionar molt el seu testimoni. En aquest temps vivia, si no recordo malament, a les Oliveres amb l'Eloi Jurado. 

Poc temps després, al 1974, vam anar a viure a Singuerlín, al carrer Amèrica. La Jose i l'Antonio, que ja no hi són entre nosaltres, sempre parlaven d'en Lluís i del suport que tenia a tots nivells, pregaven a la mateixa comunitat.

Quan ja era batlle va viure amb Salvador Cabré, al mateix lloc on érem nosaltres, sobre la parròquia de Sant Miquel. Quan ens trobàvem a l'escala, sempre amable i tenia un comentari afectuós. Ens cridava l'atenció que quan rebia algun obsequi, per Nadal, sempre el repartia a gent necessitada, que érem molts amb els que ell es relacionava. Era així. Tothom hem tingut moments especials a la nostra vida i també ell, com no? Però és una constatació que era una gran i bona persona, i la seva preferència pels més pobres i desafavorits de la societat.

Passa el temps i arriba el moment d'ingressar a la residència de les germanetes del pobres, li va costar admetre que havia d'estar allà, però també sabia que era un lloc on estava cuida't i atès.Tenia el costum d'anar els divendres, a la tarda, i li portava  La Vanguardia, que ho agraïa. Després vaig saber que la Marta Dordella també li portava, però no ho  deia, També el TU, una revista de la Goac, i els Temps, i algun escrit o informació puntual. Una vegada que el bisbat va fer el nomenament de capellans, destinats a una parròquia, ho vam parlar i ell va dir "porta la llista, que la vull tenir, es curiós, coneixia a tots menys algun.Quan el Cardenal anava a veure'l, m'ho deia... "el diumenge va venir el Cardenal, érem del mateix curs". 

Era un regal anar  i amb el somriure que em rebia. Sempre em preguntava "has dinat Grego?" Jo venia de la feina i li deia, "sí, he dinat a l'escola".

Trobar-me al Jordi Galvany, germà del Josep Maria, que fa de porter, voluntariat de Càritas, amb les treballadores que el cuidàvem.

Alguns dies aprofitàvem i trucàvem pel mòbil a amics, a la Maria Carmen Guerrero, que de seguida li va preguntar per en Joan, al Feliu Trias, i al  seu amic i company de molts anys, el Jordi Fontbona, i altres.. Un dia li vaig dir: la Mayte del Lluís vol venir a veure't, l'he de dir que com ha d'arribar aquí, i em va  dir "acompanya-la tu".  Si, corrents com si la Mayte no sabés anar per el món sola i reia. L'estimava molt.... bons records del grup de ZYX, l'Eladia, el Ricardo, el José Antonio, la Teresa Canut, l'Emili Ferrando i  tants d'altres. 

L'agradava  que anessin visitar-lo.Sempre em deia explica'm coses de Santa Coloma.Ara amb l'Antoni Blanchart, que hi és a la Residència Ramon Berenguer, quan parlem d'ell em diu "érem molts amics, anàvem a veure a l'Espanyol i ell  sempre amb el puro.
Coses de la vida quotidiana que sempre portarem al nostre cor.
Molts en preguntavem per ell. AG de Segovia. Màlaga  Prado

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Prepareu el camí del Senyor



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/02advientoC2.jpg
D. 2 d’Advent C

1. Llegim el text (Lc 3,1-6)
1 L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, 2 durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. 3 Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4 tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. 5 S’alçaran les fondalades,s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà pla i el camí escabrós serà allisat; 6 i tothom veurà la salvació de Déu.
2. Mirem el text i contemplem-lo
Amb aquest text comença pròpiament el temps de Jesús, després de les narracions de la infància (Lc 1,5-2,52). I el temps de Jesús ve preparat amb la crida i ministeri de Joan, fill Zacaries, que més tard serà anomenat per Lluc el Baptista (Lc 7,20), nom pel qual ja era conegut pels primers cristians. A la llum de Lc 16,16, Joan es troba al bell mig dels dos temps, el temps d’Israel i el temps de Jesús; així Joan no és sols el precursor del temps de Jesús, sinó també el qui l’inaugura.
Lluc torna a presentar Joan, ja l’havia presentat a Lc 1,5-25.44.57-80, atès que segueix la narració de Mc 1,2-5. L’ha presentat al desert (Lc 1,80) i ara (Lc 3,2) explica aquesta presència com l’acompliment d’Is 40,3 (text també citat a Mc 1,3 i a Mt 3,3).
Lluc pinta un quadre amb: 1) sis sincronismes (sota el govern dels romans Tiberi i Ponç Pilat, i dels tetrarques Herodes, Felip i Lisànies, i sota el pontificat d’Annàs i Caifàs) que relacionen la crida i el ministeri de Joan amb la història present, tant de Roma com de Palestina, tot situant-nos entorn dels anys 27/28 de la nostra era; 2) la crida de Joan, d’estil profètic (rep la paraula de Déu); 3) l’ampliació de la citació Is 40 fins al verset 5, on es diu que tothom veurà la salvació de Déu; 4) l’omissió de les regions des d’on venia la gent per a escoltar la predicació de Joan i de la seva vestimenta (vegeu Mc 1,5-6); 5) la relació entre el desert i el Jordà, relació que fa que alguns connectin Joan amb la comunitat de Qumran, un lligam últimament descartat, tot i que tant la comunitat com Joan s’instal·lessin en el desert seguint la profecia d’Is 40,3; la comunitat a l’oest (en el lloc on ja la salvació de Déu irrompia, travessat el riu) i Joan a l’est, com a preparació a l’entrada, abans de creuar el riu Jordà (Js 3,1-17). L’objectiu del quadre no és altre que presentar Joan com l’home cridat per Déu perquè orienti i disposi Israel a rebre la salvació de Déu, i com el profeta que prepara el camí per al Senyor (al Llibre dels Fets, Lluc presenta l’Església com el camí). I el camí es prepara canviant d’estil de vida, tot orientant-lo a fer la voluntat de Déu.
Joan bateja i predica la conversió i el perdó dels pecats com a veritable acompliment de la profecia d’Is 40,3-5. I nosaltres hem d’anunciar i practicar un canvi d’estil de vida com a efecte de l’acolliment de la salvació de Déu en les nostres vides.
3. Pensem-hi
Com Joan rebo una paraula de Déu? Joan usa el baptisme com a mètode per a la transformació radical de tota la persona, la RdV m’ajuda com a mètode per a transformar-me radicalment?
Què faig per a orientar i disposar els altres a rebre la salvació de Déu?
La Campanya ajuda a construir enmig del desert un camí pla i suau perquè hi pugui passar el Senyor al capdavant i així guiar-nos cap al món nou?

dijous, 26 de novembre de 2015

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/01advientoC1.jpg
D. 1r d’Advent C
1. Llegim el text (Lc 21,25-28.34-36)
25Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. 27Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta. 34Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l’home.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El tema més difícil en la teologia lucana és el de la fi dels temps. Si comparem el discurs sobre la fi de Mc 13 amb el de Lc 21, trobarem que Lc treu ferro als trets més apocalíptics de Mc. Lluc ens situa davant la vinguda del Fill de l’home amb esperança i joia: Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats (Lc 21,28). En situar la vinguda del Fill de l’home en el marc dels fets que anuncien la destrucció de Jerusalem (Lc 21,20-24), Lluc pretén dir que tal com l’anunciada destrucció Jerusalem s’ha esdevingut (l’any 70), també s’esdevindrà la salvació de Déu en la història; i que per aquest motiu, cal estar alerta i no baixar la guàrdia en la fidelitat a la Paraula (Lc 21,34-36), que ha d’arribar fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8).
Lluc distingeix clarament entre la destrucció de Jerusalem i el temps final amb la vinguda del Fill de l’home; moment precedit per una sèrie de senyals visibles pertot el món: cel, terra i mar; també els poders celestials es veuran afectats: trontollaran; després d’això, l’únic sobirà del cel, terra i mar (parts en què es dividia el món) apareixerà i manifestarà el seu poder, salvant qui l’aculli. La humanitat es divideix entre els qui afronten la fi amb por i els qui l’acullen amb esperança. Lluc segueix la tradició en la descripció de l’aparició del Fill de l’home (Dn 7,13-14). I serà visible perquè ningú no pugui dir que no l’ha vist, i perquè tothom el pugui acollir.
La trobada amb Crist és motiu d’angoixa per als qui no s’obren a l’amor de Déu i d’esperança per als qui l’acullen.
Lluc insisteix en la certesa que el Fill de l’home vindrà per a tothom, tot i que la seva vinguda no sigui imminent. Amb tot, cap deixeble no s’ha de confiar i distreure’s del camí de Jesús. La destrucció de Jerusalem va afectar tots, així també afectarà tots la vinguda del Senyor (Lc 21,34-35). Per això, el deixeble ha de pregar (Lc 21,36). El qui prega, està en vetlla davant Déu, i el qui està atent al Senyor, prega. L’Església apostòlica associa vetllar (ser solidari) i pregar amb la fracció del pa (Ac 2,42-47).
Davant la certa, tot i que no imminent, vinguda del Senyor en tot el seu poder i glòria (després d’haver passat per la creu i ser exaltat, vindicat), cal alçar el cap ben alt com a signe de la llibertat i dignitat de ser cristià, i mantenir-se drets (és a dir, sense por) com a signe de la fe.
3. Pensem-hi
La pregària em manté en vetlla davant la visita de Jesucrist en la meva vida i acció?
Estic atent a descobrir els signes de la presència de Jesucrist?
La solidaritat expressa la meva vigilància activa?

dimecres, 18 de novembre de 2015

Els Estudis d''Evangeli d'en Jaume Fontbona: La meva reialesa no és d’aquest món...



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/63ordinarioB34.jpg
Crist Rei B
1. Llegim el text (Jn 18,33-37)

33Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: ¿Tu ets el rei dels jueus? 34Jesús contestà: ¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi? 35Pilat replicà: Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet? 36Jesús contestà: La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí. 37Pilat li digué: Per tant, tu ets rei? Jesús contestà: Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

Aquest fragment cal situar-lo dins el quadre de la trobada de Jesús amb Pilat, amb set escenes (on n’hi ha dues de privades entre el Rei i Pilat), a dins o fora del pretori segons aquest ritme: 1) fora: les autoritats jueves demanen la condemna a mort de Jesús (Jn 18,28-32); 2) dins: Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa (Jn 18,33-38a); 3) fora: Pilat troba Jesús no culpable i les autoritats jueves prefereixen Barrabàs (Jn 18,38b-40); 4) dins: els soldats humilien Jesús (Jn 19,1-3); 5) fora: Pilat troba Jesús no culpable (Jn 19,4-8); 6) dins: Pilat interroga Jesús sobre l’autoritat (Jn 19,9-11); 7) fora: les autoritats jueves assoleixen la condemna a mort de Jesús (Jn 19,12-16a). Els dos interrogatoris acaben amb una doble conclusió de Pilat sobre Jesús: Aquí teniu l’Home (Jn 19,5) i Aquí teniu el vostre Rei (Jn 19,14).

El poble no hi surt, és una manera d’indicar que la responsabilitat de tot el procés recau en l’aristocràcia sacerdotal (Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat. Només el prefecte o procurador romà tenia de fer crucificar o no algú. Caifàs i Annàs no pensaven que Jesús fos un cabdill d’una força armada i que planejava una insurrecció, però temien que pogués atiar el poble, és a dir, van entendre massa bé Jesús i els seus deixebles. Pilat executa Jesús perquè li demana el summe sacerdot i li dóna una excel·lent excusa: Jesús es presenta a la ciutat com a rei dels jueus. Pilat hi descobreix un aspirant a rei sense exèrcit. Pilat no si pensa massa a crucificar-lo, després de flagel·lar-lo, d’assotar-lo i interrogar-lo. Pilat va ser destituït a causa de les seves execucions massives i imprudents.

A dins (en privat), Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa i Jesús dóna una doble resposta, primer, diu el que no és, és a dir, el seu regnat no és terrenal, no se sosté per cap exèrcit ni per les potències mundials. I després diu el que és, és a dir, la seva reialesa es manifesta en el testimoni, en donar testimoni de la Veritat, que és la manifestació de l’amor de Déu a tota humanitat per l’entrega del seu Fill Jesucrist.

La reialesa de Jesús és de Déu, i s’exerceix en aquest món donant testimoni de l’amor de Déu a favor de tota la humanitat, estimant fins a l’extrem (Jn 13,1). Jesús ofereix a la humanitat (representada per un que la vol dominar) el regal de la comunió amb Déu, que és la Veritat, i que ens farà lliures (Jn 8,32). Si escoltem Jesús accedim a la Veritat, a la comunió amb Déu i entre nosaltres (cf. 1Jn 1,1-3). La reialesa de Jesús no fa cap mena de por als poderosos d’aquest món. Una reialesa basada en l’amor fins a l’extrem no pot usar el poder de la violència per a combatre el mal i derrotar-lo. No es pot abatre el mal fent mal. Cal optar, o bé per la Veritat, o bé pel cantó fosc.

3. Pensem-hi

Quina importància té en la meva vida i acció escoltar Jesús? Com visc la meva comunió amb Jesucrist?

D’on em ve la força per a combatre el mal? De l’amor? D’escoltar Jesús? De la Veritat?