Crist Rei B
1. Llegim el
text
(Jn 18,33-37)
33Llavors Pilat
se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: ¿Tu ets el rei dels jueus? 34Jesús
contestà: ¿Surt de tu, això que em
preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi? 35Pilat replicà: Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els
grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet? 36Jesús
contestà: La meva reialesa no és d’aquest
món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos
entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí. 37Pilat
li digué: Per tant, tu ets rei? Jesús
contestà: Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he
nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són
de la veritat escolten la meva veu.
2. Mirem el
text i contemplem Jesús
Aquest fragment cal situar-lo dins el quadre de la trobada de Jesús amb Pilat,
amb set escenes (on n’hi ha dues de privades entre el Rei i Pilat), a dins o fora del pretori segons aquest ritme: 1) fora: les autoritats
jueves demanen la condemna a mort de Jesús (Jn 18,28-32); 2) dins: Pilat interroga
Jesús sobre la seva reialesa (Jn 18,33-38a);
3) fora: Pilat troba Jesús no culpable i les autoritats jueves
prefereixen Barrabàs (Jn 18,38b-40); 4)
dins: els soldats humilien Jesús (Jn
19,1-3); 5) fora: Pilat troba Jesús no culpable (Jn 19,4-8); 6) dins:
Pilat interroga Jesús sobre l’autoritat
(Jn 19,9-11); 7) fora: les autoritats jueves assoleixen la condemna a mort de Jesús
(Jn 19,12-16a). Els dos interrogatoris acaben amb una doble conclusió de Pilat
sobre Jesús: Aquí teniu l’Home (Jn
19,5) i Aquí teniu el vostre Rei (Jn
19,14).
El poble no hi surt, és una manera d’indicar que la responsabilitat de
tot el procés recau en l’aristocràcia
sacerdotal (Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat. Només el
prefecte o procurador romà tenia de fer crucificar o no algú. Caifàs i Annàs no
pensaven que Jesús fos un cabdill d’una força armada i que planejava una insurrecció,
però temien que pogués atiar el poble, és a dir, van entendre massa bé Jesús i
els seus deixebles. Pilat executa Jesús perquè li demana el summe
sacerdot i li dóna una excel·lent excusa: Jesús es presenta a la ciutat com a
rei dels jueus. Pilat hi descobreix un aspirant a rei sense exèrcit. Pilat no
si pensa massa a crucificar-lo, després de flagel·lar-lo, d’assotar-lo i
interrogar-lo. Pilat va ser destituït a causa de les seves execucions massives
i imprudents.
A dins (en privat), Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa i Jesús dóna
una doble resposta, primer, diu el que no
és, és a dir, el seu regnat no és terrenal, no se sosté per cap exèrcit ni
per les potències mundials. I després diu el que és, és a dir, la seva reialesa es manifesta en el testimoni, en
donar testimoni de la Veritat, que és la manifestació de l’amor de Déu a tota
humanitat per l’entrega del seu Fill Jesucrist.
La reialesa de
Jesús és de Déu, i s’exerceix en aquest món donant testimoni de l’amor de Déu a
favor de tota la humanitat, estimant fins
a l’extrem (Jn 13,1). Jesús ofereix a la humanitat (representada per un que
la vol dominar) el regal de la comunió amb Déu, que és la Veritat, i que ens farà lliures (Jn 8,32). Si escoltem
Jesús accedim a la Veritat, a la comunió amb Déu i entre nosaltres (cf. 1Jn
1,1-3). La reialesa de Jesús no fa cap mena de por als poderosos d’aquest món.
Una reialesa basada en l’amor fins a l’extrem no pot usar el poder de la
violència per a combatre el mal i derrotar-lo. No es pot abatre el mal fent
mal. Cal optar, o bé per la Veritat, o bé pel cantó fosc.
3. Pensem-hi
Quina importància té en la meva vida i
acció escoltar Jesús? Com visc la meva comunió amb Jesucrist?
D’on em ve la força per a combatre el
mal? De l’amor? D’escoltar Jesús? De la Veritat?
