D. 1r
d’Advent C
1. Llegim el text (Lc 21,25-28.34-36)
25Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles.
A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i
per les onades embravides. 26La gent defallirà de por i d’ansietat
pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials
trontollaran. 27Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol
amb gran poder i majestat. 28Quan tot això comenci a succeir,
redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta. 34Vosaltres
estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de
la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us
trobaríeu a sobre aquell dia, 35que caurà sobre tots els habitants
de la terra. 36Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us
pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor
davant el Fill de l’home.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El tema més difícil en la teologia lucana és el de
la fi dels temps. Si comparem el discurs sobre la fi de Mc 13 amb el de
Lc 21, trobarem que Lc treu ferro als trets més apocalíptics de Mc. Lluc ens
situa davant la vinguda del Fill de l’home amb esperança i joia: Quan tot
això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu
alliberats (Lc 21,28). En situar la vinguda del Fill de l’home en el marc
dels fets que anuncien la destrucció de Jerusalem (Lc 21,20-24), Lluc pretén
dir que tal com l’anunciada destrucció Jerusalem s’ha esdevingut (l’any 70),
també s’esdevindrà la salvació de Déu en la història; i que per aquest motiu,
cal estar alerta i no baixar la guàrdia en la fidelitat a la Paraula (Lc
21,34-36), que ha d’arribar fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8).
Lluc distingeix clarament entre la destrucció de
Jerusalem i el temps final amb la vinguda del Fill de l’home; moment precedit
per una sèrie de senyals visibles pertot el món: cel, terra i mar; també
els poders celestials es veuran afectats: trontollaran; després d’això,
l’únic sobirà del cel, terra i mar (parts en què es dividia el món)
apareixerà i manifestarà el seu poder, salvant qui l’aculli. La humanitat es
divideix entre els qui afronten la fi amb por i els qui l’acullen amb
esperança. Lluc segueix la tradició en la descripció de l’aparició del Fill de
l’home (Dn 7,13-14). I serà visible perquè ningú no pugui dir que no
l’ha vist, i perquè tothom el pugui acollir.
La trobada amb Crist és motiu d’angoixa per als
qui no s’obren a l’amor de Déu i d’esperança per als qui l’acullen.
Lluc insisteix en la certesa que el Fill de l’home
vindrà per a tothom, tot i que la seva vinguda no sigui imminent. Amb
tot, cap deixeble no s’ha de confiar i distreure’s del camí de Jesús. La destrucció
de Jerusalem va afectar tots, així també afectarà tots la vinguda del Senyor
(Lc 21,34-35). Per això, el deixeble ha de pregar (Lc 21,36). El qui prega,
està en vetlla davant Déu, i el qui està atent al Senyor, prega. L’Església
apostòlica associa vetllar (ser solidari) i pregar amb la fracció del pa (Ac
2,42-47).
Davant la certa, tot i que no
imminent, vinguda del Senyor en tot el seu poder i glòria (després d’haver
passat per la creu i ser exaltat, vindicat), cal alçar el cap ben alt
com a signe de la llibertat i dignitat de ser cristià, i mantenir-se drets
(és a dir, sense por) com a signe de la fe.
3. Pensem-hi
La pregària em manté en vetlla davant la visita de
Jesucrist en la meva vida i acció?
Estic atent a descobrir els signes de la presència
de Jesucrist?
La solidaritat expressa la meva vigilància activa?
