D. 2 d’Advent C
1. Llegim el text (Lc 3,1-6)
1 L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador
de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea
i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, 2 durant
el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el
fill de Zacaries, en el desert. 3 Joan anà per tota la regió del
Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4
tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes. 5 S’alçaran
les fondalades,s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós
quedarà pla i el camí escabrós serà allisat; 6 i tothom veurà la
salvació de Déu.
2. Mirem el text i
contemplem-lo
Amb aquest text comença pròpiament el temps de
Jesús, després de les narracions de la infància (Lc 1,5-2,52). I el temps
de Jesús ve preparat amb la crida i ministeri de Joan, fill Zacaries, que
més tard serà anomenat per Lluc el Baptista (Lc 7,20), nom pel qual ja era conegut
pels primers cristians. A la llum de Lc 16,16, Joan es troba al bell mig dels
dos temps, el temps d’Israel i el temps de Jesús; així Joan no és
sols el precursor del temps de Jesús, sinó també el qui l’inaugura.
Lluc torna a presentar Joan, ja l’havia presentat
a Lc 1,5-25.44.57-80, atès que segueix la narració de Mc 1,2-5. L’ha presentat al
desert (Lc 1,80) i ara (Lc 3,2) explica aquesta presència com
l’acompliment d’Is 40,3 (text també citat a Mc 1,3 i a Mt 3,3).
Lluc pinta un quadre amb: 1) sis
sincronismes (sota el govern dels romans Tiberi i Ponç Pilat, i dels tetrarques
Herodes, Felip i Lisànies, i sota el pontificat d’Annàs i Caifàs) que
relacionen la crida i el ministeri de Joan amb la història present, tant de
Roma com de Palestina, tot situant-nos entorn dels anys 27/28 de la nostra era;
2) la crida de Joan, d’estil profètic (rep la paraula de Déu); 3)
l’ampliació de la citació Is 40 fins al verset 5, on es diu que tothom veurà
la salvació de Déu; 4) l’omissió de les regions des d’on venia la
gent per a escoltar la predicació de Joan i de la seva vestimenta (vegeu Mc
1,5-6); 5) la relació entre el desert i el Jordà, relació que fa que
alguns connectin Joan amb la comunitat de Qumran, un lligam últimament
descartat, tot i que tant la comunitat com Joan s’instal·lessin en el desert
seguint la profecia d’Is 40,3; la comunitat a l’oest (en el lloc on ja
la salvació de Déu irrompia, travessat el riu) i Joan a l’est, com a preparació
a l’entrada, abans de creuar el riu Jordà (Js 3,1-17). L’objectiu del quadre no
és altre que presentar Joan com l’home cridat per Déu perquè orienti i disposi
Israel a rebre la salvació de Déu, i com el profeta que prepara el camí per
al Senyor (al Llibre dels Fets, Lluc presenta l’Església com el camí).
I el camí es prepara canviant d’estil de vida, tot orientant-lo a fer la
voluntat de Déu.
Joan bateja i predica la conversió
i el perdó dels pecats com a veritable acompliment de la profecia d’Is 40,3-5. I
nosaltres hem d’anunciar i practicar un canvi d’estil de vida com a efecte de
l’acolliment de la salvació de Déu en les nostres vides.
3. Pensem-hi
Com Joan rebo una
paraula de Déu? Joan usa el baptisme com a mètode per a la transformació
radical de tota la persona, la RdV
m’ajuda com a mètode per a transformar-me radicalment?
Què faig per a orientar i disposar els altres a rebre la salvació de Déu?
La Campanya
ajuda a construir enmig del desert un camí pla i suau perquè hi pugui passar el
Senyor al capdavant i així guiar-nos cap al món nou?
