Revista "Evangeli i Vida" núm 142

Revista "Evangeli i Vida" núm 143

diumenge, 26 d’abril de 2015

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El cep veritable



 
D. 5 de Pasqua B



1. Llegim el text (Jn 15,1-8)

1Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. 2Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. 3Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. 4Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. 5Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. 6Si algú se separa de mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. 7Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. 8La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.



2. Mirem i contemplem el text

En el text trobem un quadre simbòlic amb la imatge del cep i les sarments (Jn 15,1-2) i l’exhortació que explicita la conseqüència per als creients de ser un de sol en Crist (Jn 15,3-8). El text insisteix a estar en Jesús i donar fruit (cinc cops cadascun).

El cep, amb la figuera i l’olivera, formen part de la vegetació típica de Palestina. El cep que sembra Noè després del diluvi designa l’inici d’una nova era. Més endavant el cep representarà el poble d’Israel, el poble que Déu s’ha escollit i ha plantat enmig dels altres pobles. Ara Jesús s’identifica amb el cep, és a dir, amb tot el tot el poble de Déu, un de sol representa tothom. En efecte, com diu sant Pau, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist (Ga 3,16), amb qui els creients som un de sol (Ga 3,28).

L’objecte de l’obra de Déu és el seu mateix Fill Jesucrist, només ell dóna sarments fecunds. Jesús és el cep veritable perquè en Ell s’acompleix definitivament la fraternitat volguda pel Pare. I la fraternitat volguda per Déu donarà fruit per a la seva glòria si està plena de la identitat del Fill i Ell roman en nosaltres i nosaltres en Ell.

A les sarments (deixebles) se’ls demana fidelitat a l’únic cep (Jesús), perquè siguin un de sol en la diversitat. La unió Fill (cep veritable) i deixebles (sarments) té el seu model en la unió Pare i Fill. Els deixebles som transformats per dins, existim en el Fill, i així es realitza el projecte de Déu de crear l’ésser humà a la seva imatge i semblança (Gn 1,26). I el qui refusa unir-s’hi és tret fora i perd tot el vigor i s’asseca i mor, perquè no roman en Crist. Refusar Crist suposa morir a l’amor rebut i ser incapaç estimar sense esperar res a canvi. Som lliures de preferir la mort i la fosca a la vida i a l’amor.

La pregària que fem dóna fruit si estem units a Crist i si ens mantenim fidels al projecte d’amor fins a l’extrem per a tothom. Déu escolta la pregària si és per a donar fruit i dur a terme el seu projecte d’amor. I el que glorifica el Pare és el fruit abundant que donen les sarments, perquè resten unides al cep veritable.



3. Mirem la nostra vida i acció

La condició del deixeble és dinàmica, cal que actuï unit a Crist perquè el projecte de Déu (el seu Regne) es vagi fent realitat en aquest món. És una crida a mantenir-me i manifestar-me com a deixeble, com a sarment unida al cep veritable. El que dic i faig testimonia la meva unió a Crist?

En l’Eucaristia expressem i manifestem aquesta nostra unió amb Crist, aquest ser un de sol amb Crist. En faig experiència?

Mirem la nostra pregària. Preguem units a Jesucrist per a donar fruit?

dimarts, 21 d’abril de 2015

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona:Jesús el Bon Pastor



 

D. 4 de Pasqua B

1. Llegim el text (Jn 10,11-15)
11 Jo sóc el bon pastor. El bon pastor exposa la seva vida per les seves ovelles. 12 El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13 És que ell va a jornal i tant se li’n dóna de les ovelles. 14 Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15 tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, em desprenc de la meva vida per les ovelles. 16 Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. 17 El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. 18 Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

2. Mirem el text
La metàfora del pastor i del ramat és molt usada en els escrits de l’Antic Orient i serveix per a indicar el lligam que uneix els súbdits amb el seu sobirà. L’Antic Testament se la fa seva per a indicar el lligam d’amor entre poble d’Israel i Déu, així com la relació personal de l’israelita amb el seu Déu (p. ex. el salm 23). La imatge del pastor de Jn 10 té com a rerefons la profecia d’Ez 34. Ara el pastor és únic i és el mateix Déu fet home en Jesús de Natzaret. I és un pastor que s’arrisca per salvar les seves ovelles, s’arrisca fins a desprendre’s de la pròpia vida. Ací ressona la figura del rei David que arrisca la pròpia vida davant Goliat per a salvar el seu poble (1Sa 17,21-53). Però també hi ressona el poema del Servent que dóna la vida pel poble de Déu (cf. Is 53,10.12).

3. Contemplem Jesús
Jesús és presenta dues vegades com el Pastor, el bo, amb l’expressió Jo sóc, que recorda la presentació de Déu a Moisès des de la bardissa que cremava i no es consumia (Ex 3,14).
Jesús, com David, exposa la seva vida i s’arrisca perdre-la per a salvar-ne d’altres. Per això el qui va a jornal fuig, no s’arrisca. Jesús no es lliura a la mort, ja que si morís es perdria el ramat o moririen les ovelles. Jesús està disposat a enfrontar-se amb la mort per a defensar les seves ovelles. Jesús no té por, la seva fidelitat al Pare i a les ovelles el fa valent, capaç de desprendre’s de la pròpia vida (Jn 10,15).
Jesús s’arrisca perquè coneix la seves ovelles, és a dir, les estima i està disposat a córrer el perill de morir per les seves ovelles que estima. Jesús és capaç de fer-ho perquè estima fins a l’extrem (Jn 13,1), i perquè només des de l’amor es pot donar vida i alliberar-nos de la mort: Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans (1Jn 3,16).
Jesús no s’aferra a la seva vida sinó que se’n desprèn contínuament, no té por de la mort perquè és fidel al Déu de la vida i als seus germans que volen viure.
Jesús dóna lliurement la vida i ho fa amb la força que ha rebut del Pare. Jesús és ressuscita ell mateix (Jn 10,17-18). Altres llocs del NT se’ns diu que és el Pare el qui el ressuscita (Rm 10,9). I el seu Pare l’estima perquè la seva entrega realitzarà el designi que n’ha rebut (Jn 3,16).

4. Mirem la nostra vida i acció
El que caracteritza les ovelles és la seva adhesió al bon Pastor, el qual aposta per elles perquè les estima. Em sento unit a Jesús que és capaç de desprendre’s de la pròpia vida perquè tingui vida?
Jesús no s’arrapa, no s’aferra, a la pròpia vida, a tot el que té, sinó que se’n desprèn per amor. Estic disposat a donar la vida sense esperar res a canvi?
Les ovelles són lliures d’unir-se al bon pastor o no. Unir-s’hi suposa valorar el costat positiu de les persones, tinc en compte el costat positiu de les persones? M’arriscaria perquè tothom valori el costat positiu dels qui té a prop?

dimarts, 14 d’abril de 2015

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona



D. 3 de Pasqua B

1. Llegim el text (Lc 24,35-48)
35També els dos deixebles contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa. 36Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: Pau a vosaltres. 37Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. 38Jesús els digué: Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. 40I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. 41Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: ¿Teniu aquí res per a menjar? 42Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43El prengué i se’l va menjar davant d’ells. 44Després els digué: Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres:“Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms”. 45Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. 46Els digué: Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, 47i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48Vosaltres en sou testimonis.

2. Mirem el text
Jesús ressuscitat s’apareix a Jerusalem al nucli inicial de l’Església de Jerusalem. I s’apareix a la tarda del mateix dia que s’ha descobert el sepulcre buit, i immediatament després que els dos deixebles havien tornat d’Emmaús, i mentre contaven com havien reconegut Jesús ressuscitat quan partia el pa.
Hi ha dues escenes, la primera comença quan Jesús es presenta viu als deixebles reunits i acaba quan menja al seu davant. I en la segona els ensenya i els envia a ser testimonis.
La reacció dels deixebles és d’esglai i de por, però també d’alegria i de sorpresa i d’una certa incredulitat. No era fàcil creure que hagués escapat del món dels morts, un lloc sense retorn per als jueus (els inferns).
Jerusalem, que havia estat la meta del seu camí cap a la glòria del cel (Lc 9,51; 23,5), ara esdevé el punt de partida perquè l’Evangeli arribi pertot arreu (Ac 1,8).

3. Contemplem Jesús ressuscitat
Jesús obre els ulls dels deixebles al misteri de la seva mort i resurrecció a partir de l’Escriptura (la Llei de Moisès, els Profetes i els Salms) i els confia una missió, la de ser testimonis de la seva persona i de tot el que ha dit i fet i s’ha esdevingut en ell.
Jesús pren la iniciativa de presentar-se davant la comunitat amb un missatge de pau, un dels efectes de l’arribada del Regne que ha inaugurat Jesús.
Jesús ressuscitat és realment el mateix que havia mort crucificat. Lluc insisteix en la seva realitat física i identitat, no és cap fantasma, ni cap espectre, ni cap suggestió psicològica, per això menja amb els seus deixebles.
Jesús obre el cor dels deixebles perquè siguin testimonis de la Paraula rebuda, que és ell mateix, que ha caminat amb ells i que ha mort i ha ressuscitat, vencent els lligams de la mort. Des d’ara, l’Escriptura s’entén a la llum de la resurrecció de Jesús. Els deixebles es converteixen en predicadors de la salvació de Déu (la pau i el perdó dels pecats).

4. Mirem la nostra vida i acció
Em deixo obrir el cor per Jesús perquè descobreixi la seva veritable identitat?
Em sento cridat a ser testimoni de la persona de Jesús, és a dir, portador del seu amor fins a l’extrem?