D. 4 de Pasqua B
1. Llegim el text (Jn 10,11-15)
11
Jo sóc el bon pastor. El bon pastor exposa la seva vida per les
seves ovelles. 12 El qui va a
jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les
abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13 És que ell va a jornal i tant se li’n
dóna de les ovelles. 14 Jo sóc
el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15 tal com el Pare em coneix, i jo conec
el Pare. A més, em desprenc de la meva vida per les ovelles. 16 Encara tinc altres ovelles que no són
d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi
haurà un sol ramat i un sol pastor. 17
El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. 18 Ningú no me la
pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de
recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
2. Mirem el text
La
metàfora del pastor i del ramat és molt usada en els escrits de l’Antic Orient
i serveix per a indicar el lligam que uneix els súbdits amb el seu sobirà.
L’Antic Testament se la fa seva per a indicar el lligam d’amor entre poble
d’Israel i Déu, així com la relació personal de l’israelita amb el seu Déu (p.
ex. el salm 23). La imatge del pastor de Jn 10 té com a rerefons la profecia
d’Ez 34. Ara el pastor és únic i és el mateix Déu fet home en Jesús de
Natzaret. I és un pastor que s’arrisca per salvar les seves ovelles, s’arrisca
fins a desprendre’s de la pròpia vida. Ací ressona la figura del rei David que
arrisca la pròpia vida davant Goliat per a salvar el seu poble (1Sa 17,21-53). Però
també hi ressona el poema del Servent que dóna la vida pel poble de Déu (cf. Is
53,10.12).
3. Contemplem Jesús
Jesús
és presenta dues vegades com el Pastor, el bo, amb l’expressió Jo sóc, que recorda la presentació de
Déu a Moisès des de la bardissa que cremava i no es consumia (Ex 3,14).
Jesús,
com David, exposa la seva vida i s’arrisca perdre-la per a salvar-ne d’altres.
Per això el qui va a jornal fuig, no
s’arrisca. Jesús no es lliura a la mort, ja que si morís es perdria el ramat o
moririen les ovelles. Jesús està disposat a enfrontar-se amb la mort per a
defensar les seves ovelles. Jesús no té por, la seva fidelitat al Pare i a les
ovelles el fa valent, capaç de desprendre’s de la pròpia vida (Jn 10,15).
Jesús
s’arrisca perquè coneix la seves ovelles, és a dir, les estima i està disposat
a córrer el perill de morir per les seves ovelles que estima. Jesús és capaç de
fer-ho perquè estima fins a l’extrem (Jn 13,1), i perquè només des de l’amor es
pot donar vida i alliberar-nos de la mort: Hem
conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per
això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans (1Jn 3,16).
Jesús
no s’aferra a la seva vida sinó que se’n desprèn contínuament, no té por de la
mort perquè és fidel al Déu de la vida i als seus germans que volen viure.
Jesús
dóna lliurement la vida i ho fa amb la força que ha rebut del Pare. Jesús és
ressuscita ell mateix (Jn 10,17-18). Altres llocs del NT se’ns diu que és el
Pare el qui el ressuscita (Rm 10,9). I el seu Pare l’estima perquè la seva
entrega realitzarà el designi que n’ha rebut (Jn 3,16).
4. Mirem la nostra vida i
acció
El
que caracteritza les ovelles és la seva adhesió al bon Pastor, el qual aposta
per elles perquè les estima. Em sento
unit a Jesús que és capaç de desprendre’s de la pròpia vida perquè tingui vida?
Jesús
no s’arrapa, no s’aferra, a la pròpia vida, a tot el que té, sinó que se’n
desprèn per amor. Estic disposat a donar
la vida sense esperar res a canvi?
Les
ovelles són lliures d’unir-se al bon pastor o no. Unir-s’hi suposa valorar el
costat positiu de les persones, tinc en
compte el costat positiu de les persones? M’arriscaria perquè tothom valori el
costat positiu dels qui té a prop?