Presentació del Senyor
(2 de febrer)
1. Llegim
el text (Lc 2,22-40)
22Quan van complir-se els
dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a
Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 23Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit
mascle serà consagrat al Senyor. 24Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del
Senyor, un parell de tórtores o dos colomins. 25Hi havia llavors a Jerusalem
un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel
seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. 26En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no
veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. 27Va anar, doncs, al temple,
guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir
amb ell el que era costum segons la Llei, 28el prengué en braços i beneí Déu dient: 29Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies
promès. 30 Els meus ulls han vist el Salvador, 31que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: 32 llum que es reveli a les
nacions, glòria d’Israel, el teu poble. 33El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es
deia d’ell. 34Simeó
va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s’aixequin a Israel;
serà una senyera que trobarà contradicció, 35i a tu mateixa una
espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor
de molts. 36Hi
havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat
molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, 37però havia quedat viuda, i ara
ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu
nit i dia amb dejunis i pregàries. 38Ella,
doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava
de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada. 39Quan hagueren complert tot el
que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de
Natzaret. 40L’infant
creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.
2. Comprenem
el text i contemplem el nen Jesús
La dona que havia tingut un fill mascle havia d’anar
al temple quaranta dies després del part per sotmetre’s al ritu de purificació
(Lv 12,1-8). La Llei també demanava el rescat del primogènit (Ex 13,12-13), i
això es feia amb una ofrena. Per això, Maria i Josep ofereixen el que oferien
les famílies sense recursos: un parell de tórtores o dos colomins (Lv
12,8). Lluc ens indica que els pares de Jesús són pobres i que són fidels a la
Llei.
Jesús és acollit al Temple per dos ancians, un home
i una dona. I ambdós profetitzen sobre el seu destí, és a dir, ens indiquen que
Jesús serà motiu de conflicte a Israel i que morirà de forma violenta, perquè serà
refusat pels poderosos; tot i que Jesús també serà el qui alliberarà la ciutat
de Déu, Jerusalem.
Jesús és presentat com el Messies esperat, el qui
consolaria i salvaria Israel (Is 40,1.3-5), el qui porta la pau que ve de Déu i
que ha d’arribar a tota la humanitat (Is 52,10).
Jesús creix com un humà qualsevol, acompanyat de prop
pel seu Pare, amb la companyia de Josep que li fa pare.
L’ancià Simeó veu realitzada la promesa d’Isaïes en
l’infant Jesús, perquè hi veu la llum per a totes les nacions. Jesús és la llum
de Déu per a tots els pobles de la terra.
I l’anciana Anna mostra el seu profund agraïment a
Déu perquè pot sostenir en els seus febles braços la força alliberadora de Déu
mateix. Ambdós, amb els anys, no han perdut la capacitat de meravellar-se i
d’esperar i de descobrir la presència del Senyor en la seva existència.
3.
Pensem-hi
- Descobreixo,
com Simeó, amb els meus propis ulls la llum de la presència de Déu?
- Agraeixo,
com Anna, aquesta presència de Déu descoberta?