Revista "Evangeli i Vida" núm 141

dimecres, 29 de gener de 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor


Resultat d'imatges de Presentación del Señor de Fano
Presentació del Senyor 
(2 de febrer)

1. Llegim el text (Lc 2,22-40)

22Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 23Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. 24Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins. 25Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. 26En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. 27Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28el prengué en braços i beneí Déu dient: 29Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. 30 Els meus ulls han vist el Salvador, 31que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: 32 llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble. 33El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell. 34Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s’aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció, 35i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts. 36Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, 37però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada. 39Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.

2. Comprenem el text i contemplem el nen Jesús

La dona que havia tingut un fill mascle havia d’anar al temple quaranta dies després del part per sotmetre’s al ritu de purificació (Lv 12,1-8). La Llei també demanava el rescat del primogènit (Ex 13,12-13), i això es feia amb una ofrena. Per això, Maria i Josep ofereixen el que oferien les famílies sense recursos: un parell de tórtores o dos colomins (Lv 12,8). Lluc ens indica que els pares de Jesús són pobres i que són fidels a la Llei.
Jesús és acollit al Temple per dos ancians, un home i una dona. I ambdós profetitzen sobre el seu destí, és a dir, ens indiquen que Jesús serà motiu de conflicte a Israel i que morirà de forma violenta, perquè serà refusat pels poderosos; tot i que Jesús també serà el qui alliberarà la ciutat de Déu, Jerusalem.
Jesús és presentat com el Messies esperat, el qui consolaria i salvaria Israel (Is 40,1.3-5), el qui porta la pau que ve de Déu i que ha d’arribar a tota la humanitat (Is 52,10).
Jesús creix com un humà qualsevol, acompanyat de prop pel seu Pare, amb la companyia de Josep que li fa pare.
L’ancià Simeó veu realitzada la promesa d’Isaïes en l’infant Jesús, perquè hi veu la llum per a totes les nacions. Jesús és la llum de Déu per a tots els pobles de la terra.
I l’anciana Anna mostra el seu profund agraïment a Déu perquè pot sostenir en els seus febles braços la força alliberadora de Déu mateix. Ambdós, amb els anys, no han perdut la capacitat de meravellar-se i d’esperar i de descobrir la presència del Senyor en la seva existència.

3. Pensem-hi

  • Descobreixo, com Simeó, amb els meus propis ulls la llum de la presència de Déu?
  • Agraeixo, com Anna, aquesta presència de Déu descoberta?

dilluns, 20 de gener de 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes


D. 3 de durant l’any A

1. Llegim el text (Mt 4,12-23)

12Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; 13però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. 14Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: 15Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: 16el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra. 17 Des d’aleshores Jesús començà a predicar. Deia: Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. 18Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. 19Jesús els diu: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. 20Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. 21Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. 22 Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. 23 Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Galilea és la frontera, una cruïlla de pobles; on hi conviuen el poble jueu, el poble escollit, i pobles pagans; tots cridats a ser del poble de Déu, un poble de pobles: un poble plurinacional, que diríem avui. L’inici del poble messiànic (Mt 4,18-22) és a Galilea; el mateix lloc on Jesús convida anar-hi després de la seva resurrecció (Mt 26,32; 28,7.10); i el mateix lloc des d’on envia els deixebles a tots els pobles (Mt 28,16).
Hi ha tres escenes. La primera introdueix l’activitat de Jesús amb un comentari d’acompliment (Mt 4,12-17). La segona presenta la crida i resposta de les dues parelles de germans (Mt 4,18-22): un model de conversió davant l’anunci programàtic de Jesús (Mt 4,17). I la tercera indica l’activitat de Jesús per tota la Galilea (Mt 4,23): l’anunci de la bona nova del Regne amb els signes alliberadors que l’acompanyen.
Mentre la missió de Joan, el profeta del desert, es pon, s’aixeca una gran llum que realitzarà l’esperança messiànica anunciada per Isaïes a favor dels pobles oprimits. L’empresonament de Joan indica l’inici de la missió de Jesús (Mt 4,12), i Cafarnaüm, situada en el país de Zabuló i de Neftalí, n’assenyala el centre d’irradiació (Mt 4,13). Ja no som al desert, a la banda oriental del Jordà (Jn 1,28; 4,3), pas previ a la terra promesa; sinó a Cafarnaüm, a l’altra banda del Jordà, on ja resplendeix la llum. Jesús agafa el relleu del Servent del Senyor: ser llum dels pobles (Is 42,6; 49,6), i el del Baptista, anunciant que el Regne del cel és a prop.
La invitació a la conversió i formar part del Regne inaugurat és acollida per les parelles de germans pescadors que Jesús veu (Mt 4,18.21) i crida. Jesús els proposa una nova missió en relació amb la seva opció de vida: seguir-lo i fer-se pescadors d’homes (és a dir, salvar-los). L’adhesió és incondicional (immediatament). Aquesta adhesió implica una relació vital i única amb la missió de Jesús i el seu destí messiànic, com a cabdill del Regne i jutge escatològic (idea suggerida per la imatge de la pesca).

3. Pensem-hi

Sóc llum enmig de la fosca?
Em sento que Jesús em crida a fer un canvi de direcció o d’orientació en la meva vida?
Estic a punt per a viure l’aventura del Regne de Déu?

diumenge, 12 de gener de 2020

Assemblea pradosiana per la fraternitat


Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!


D. 2 durant l’any A

1. Llegim el text (Jn 1,29-34)

29 L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà: Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món! 30És aquell de qui vaig dir: «Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» 31Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.
32 Joan testimonià encara: He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. 33Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: «Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.» 34Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Avui no és la veu del cel qui revela la identitat i missió de Jesús de Natzaret, sinó Joan Baptista. El testimoniatge de Joan afirma l’essencial del baptisme de Jesús: el descens i permanència de l’Esperit (1,32-33) i la revelació de la identitat del batejat: Aquest és el Fill de Déu (1,34).
El testimoniatge de Joan ens és ofert en dues escenes: una davant les autoritats de Jerusalem (1,19-28), i l’altra davant els seus deixebles (1,29-34). En la primera escena, dóna testimoni de la pròpia missió i en la segona, de Jesús, que és la que tenim en el text d’avui.
La doble repetició que Joan bateja amb aigua (1,31.33), que veu (1,29.32) i que no coneixia Jesús (1,31.33), serveix per a fer una doble afirmació sobre la identitat de Jesús: és l’Anyell de Déu (1,29) i el preexistent (1,30), d’una banda, i és el qui porta l’Esperit Sant (1,32-33) i el Fill de Déu (1,34), de l’altra. El context és diferent a Marc i Mateu, on Jesús és el qui veu i es diu que Joan el bateja; a Lc no es diu qui bateja Jesús i sembla que és el poble qui veu; i a Jn, és Joan Baptista el qui veu i no ens diu que bategi Jesús. Així, els creients d’avui i de sempre, gràcies a la fe, podem veure (= creure) i donar testimoni que Jesús és el Fill de Déu.
La redacció final de Jn assumeix els tres sentits possibles que té la identificació de Jesús amb l’Anyell de Déu: (1) Jesús com a Anyell escatològic i destructor, seria la comprensió original del Baptista, que esperava el judici messiànic (Mt 3,7.12; Lc 3,7.17) que destruiria els pecats d’Israel. (2) Jesús com a Servent del Senyor d’Is 53; però mentre el Servent prenia damunt seu els pecats d’Israel (Is 53,4.12) ara l’Anyell lleva el pecat del món (la versió litúrgica identifica Anyell i Servent, atès que tradueix: pren damunt seu el pecat del món). (3) Jesús com a Anyell pasqual, la missió de llevar (no només carregar) el pecat del món encaixa en la visió pasqual de la mort de Jesús; fixem-nos-hi: Jesús és condemnat a mort al migdia de la vigília pasqual (19,14), quan els sacerdots degollaven els anyells pasquals en el Temple; mullen els llavis de Jesús amb un manat d’hisop xop de vinagre (19,29), i és amb un manat d’hisop xop de sang de l’anyell pasqual que mullen la llinda i els dos muntants (Ex 12,22); a Jesús no li trenquen cap os (19,36), com tampoc no n’hi trenquen cap a l’anyell pasqual (Ex 12,46). Segons aquest darrer sentit, la missió de Jesús no seria destruir els pecats individuals d’Israel, sinó acabar amb la sobirania del pecat.

3. Pensem-hi

·         Quin testimoniatge dono de Jesús avui?
·         I el meu testimoniatge què afirma de Jesús?

dilluns, 6 de gener de 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut


Baptisme del Senyor A

1. Llegim el text (Mt 3,13-17)

13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s’hi oposava, dient: Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi! 15 Jesús li respongué: Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. Aleshores Joan el deixà fer. 16 Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell. 17 I una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El baptisme de Jesús és la manifestació de la seva identitat de Fill de Déu i de Messies, i alhora, de la Trinitat: Déu és Pare i Fill i Esperit Sant. Cel i terra s’uneixen en Jesús.
L’escena recorda la visió d’Ezequiel (Ez 1,1-4.28; 2,1-3): a la riba del riu Quedar, veu com el cel s’obre i apareix la glòria del Senyor, i al mateix moment sent una veu que parla, l’Esperit s’apodera d’ell i li és revelada la missió. Ara, a la riba del riu Jordà, Jesús veu com el cel s’obre i l’Esperit es posa damunt seu i sent una veu que parla i revela la seva íntima relació amb Déu Pare i la seva missió. Una escena que presenta protagonistes i lloc (3,13); on s’hi esdevé un diàleg entre Joan i Jesús (3,14-15); i s’hi manifesta la identitat de Jesús i de la Trinitat, així com de la missió de Jesús (3,16-17).
Cada protagonista és relacionat amb un lloc, així: Jesús i Galilea, Joan i Jordà. El diàleg entre Joan i Jesús és la resposta al problema plantejat pel baptisme de Jesús: el que Jesús es faci batejar per Joan, ¿això significa que ha de confessar els seus pecats i convertir-se? (3,6.11). Jesús, ¿no és més fort que Joan i bateja no amb aigua sinó amb l’Esperit Sant i amb foc? (3,11). La resposta de Jesús desfà tot possible malentès: Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. Mateu nota que Jesús manifesta la seva humil i total adhesió a la voluntat de Déu, al seu projecte salvador inaugurat en sortir de l’aigua.
En la tradició bíblica d’Israel unció i do de l’Esperit van lligats. Els jueus en temps de Jesús creien que després de la mort dels últims profetes els cels estaven tancats i l’Esperit de Déu sufocat. Així, el fet que el cel s’obri, baixi l’Esperit Sant com un colom i una veu parli des del cel obert, indiquen que el temps de la salvació s’ha inaugurat.
La veu del cel teixeix la proclamació messiànica (reial) del salm 2,7 (Tu ets el meu fill) amb l’elecció d’Isaac (Gn 22,2: que tant estimes) i la del servent d’Is 42,1 (en qui s’ha complagut). Així Jesús és presentat alhora com a Messies Rei, Messies Sacerdot (el Testament de Leví presenta Isaac com a Messies Sacerdot) i Messies Profeta. I la imatge del colom expressa la implicació de l’Esperit en la missió i l’existència de Jesús.
El baptisme de Jesús és icona del baptisme del cristià: Jesús és omplert de l’Esperit Sant i Déu Pare el reconeix com a Fill seu estimat, el qui és batejat en la fe de l’Església és omplert de l’Esperit i el Pare el reconeix com a fill/a seu/seva en el Fill, donant-li la identitat de fill/a i de germà o germana dels altres i la missió d’anunciar-ho i fer-ho present des de la vida i l’acció.

3. Aturem-nos-hi

Sóc conscient que el baptisme m’ha donat una identitat col·lectiva, una identitat comunional, és a dir, la filiació divina (ser fill/a de Déu) i la fraternitat (ser germà/na)?
Que em suposa ser fill/a de Déu i germà/na de tots els humans petits i grans?