Baptisme del Senyor A
1. Llegim el text (Mt 3,13-17)
13 Llavors Jesús
vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per
ell. 14 Però Joan s’hi oposava, dient: Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi! 15
Jesús li respongué: Deixa’m fer,
ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. Aleshores Joan el
deixà fer. 16 Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors
davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un
colom i venia damunt d’ell. 17 I una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en
qui m’he complagut.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
El baptisme de Jesús és la manifestació de la
seva identitat de Fill de Déu i de Messies, i alhora, de la Trinitat:
Déu és Pare i Fill i Esperit Sant. Cel i terra s’uneixen
en Jesús.
L’escena recorda la visió d’Ezequiel (Ez
1,1-4.28; 2,1-3): a la riba del riu Quedar, veu com el cel s’obre i
apareix la glòria del Senyor, i al mateix moment sent una veu que
parla, l’Esperit s’apodera d’ell i li és revelada la missió. Ara, a la riba
del riu Jordà, Jesús veu com el cel s’obre i l’Esperit es posa damunt
seu i sent una veu que parla i revela la seva íntima relació amb Déu Pare i la
seva missió. Una escena que presenta protagonistes i lloc (3,13); on s’hi
esdevé un diàleg entre Joan i Jesús (3,14-15); i s’hi manifesta la identitat de
Jesús i de la Trinitat, així com de la missió de Jesús (3,16-17).
Cada protagonista és relacionat amb un lloc, així:
Jesús i Galilea, Joan i Jordà. El diàleg entre Joan i Jesús és la resposta al
problema plantejat pel baptisme de Jesús: el que Jesús es faci batejar per
Joan, ¿això significa que ha de confessar els seus pecats i convertir-se?
(3,6.11). Jesús, ¿no és més fort que Joan i bateja no amb aigua sinó amb
l’Esperit Sant i amb foc? (3,11). La resposta de Jesús desfà tot possible
malentès: Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. Mateu nota
que Jesús manifesta la seva humil i total adhesió a la voluntat de Déu, al seu
projecte salvador inaugurat en sortir de l’aigua.
En la tradició bíblica d’Israel unció i do
de l’Esperit van lligats. Els jueus en temps de Jesús creien que després de
la mort dels últims profetes els cels estaven tancats i l’Esperit de Déu
sufocat. Així, el fet que el cel s’obri, baixi l’Esperit Sant com un
colom i una veu parli des del cel obert, indiquen que el temps de la
salvació s’ha inaugurat.
La veu del cel teixeix la
proclamació messiànica (reial) del salm 2,7 (Tu ets el meu fill) amb l’elecció d’Isaac (Gn 22,2: que tant estimes) i la del servent d’Is
42,1 (en qui s’ha complagut). Així
Jesús és presentat alhora com a Messies Rei, Messies Sacerdot (el
Testament de Leví presenta Isaac com a Messies Sacerdot) i Messies Profeta.
I la imatge del colom expressa la implicació de l’Esperit en la missió i
l’existència de Jesús.
El
baptisme de Jesús és icona del baptisme del cristià: Jesús és omplert de
l’Esperit Sant i Déu Pare el reconeix com a Fill seu estimat, el qui és batejat en la fe de l’Església és
omplert de l’Esperit i el Pare el reconeix com a fill/a seu/seva en el Fill, donant-li la identitat de fill/a i
de germà o germana dels altres i la missió d’anunciar-ho i fer-ho present des
de la vida i l’acció.
3.
Aturem-nos-hi
Sóc conscient que el baptisme m’ha donat una identitat
col·lectiva, una identitat comunional, és a dir, la filiació divina (ser fill/a
de Déu) i la fraternitat (ser germà/na)?
Que em suposa ser fill/a de Déu i germà/na de tots els humans petits i
grans?
