Diumenge
31 de durant l’any A
1.Llegim
el text (Mt 23,1-12)
1Aleshores
Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué: Els mestres de la Llei i els fariseus s’han
assegut a la càtedra de Moisès. 3Feu
i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no
fan. 4Preparen
càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però
ells no volen ni moure-les amb el dit. 5En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les
filactèries i s’allarguen les borles del mantell; 6els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els
primers seients a les sinagogues, 7i
que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui
“mestre”. 8Però
vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots
vosaltres sou germans; 9ni
doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu
un, que és el del cel; 10ni
us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11El més important d’entre
vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï
serà enaltit.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Mateu presenta un discurs de
Jesús (Mt 23,1-39) adreçat a la gent i als seus deixebles, abans d’abandonar el
Temple (Mt 24,1). El text apunta una sèrie d’advertiments i instruccions perquè
la gent i els deixebles s’adonin de la mala praxi dels guies espirituals del
judaisme, els mestres de la Llei (o
escribes) i els fariseus.
Jesús no qüestiona pas l’autoritat
magisterial dels guies espirituals del poble, ja que s’asseuen a la càtedra de Moisès, sinó la seva incoherència, el seu
legalisme opressiu i asfixiant, el seu exhibicionisme devocional i la seva
vanitat religiosa. Aquesta lúcida denúncia de la incoherència dels mestres i
caps jueus té una funció implícitament admonitòria i parenètica per als
cristians de l’Església d’Antioquia, als quals s’adreça l’evangelista, i també
per als actuals cristians que llegim i escoltem aquest discurs de Jesús.
El legalisme opressiu abusa de
l’autoritat magisterial. Precisament Jesús ha vingut a alliberar els esclafats pel
legalisme (Mt 11,28-30).
L’exhibicionisme devocional, és
a dir, la manera de servir-se de les devocions per a fer-se publicitat, pretén
obtenir prestigi i privilegis socials. Així s’exageren els signes devocionals
externs, com les filactèries (estoigs
de cuir que contenien pergamins amb fragments d’alguns textos bíblics). Jesús
en critica l’ostentació.
L’evangelista aprofita la
crítica de Jesús a la vanitat social, fent-se dir mestre o rabí, per tal d’alertar
els cristians a no fer el mateix respecte als seus caps o dirigents. No es
qüestiona tant l’ús des títols, signe d’una vanitat espiritual i humana, com el
que aquests títols representen al si de la comunitat, és a dir, l’autoritat i
el poder entesos com a control i domini d’una persona sobre d’altres. La
comunitat cristiana només té un sol cap i mestre, el Crist, per això és una
comunitat fraterna. Tanmateix la radical denúncia de l’autoritarisme que discrimina,
no exclou la importància del qui té la responsabilitat de ser el primer, que s’ha
de situar com a humil servidor.
3. Mirem
la nostra vida i acció
Visc la meva responsabilitat
des del servei? La visc des de la coherència?
Em deixo dur per la vanitat
espiritual? Tendeixo a fer-me publicitat mostrant el meu perfeccionisme?
