Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor

 

Diumenge 31 de durant l’any A

1.Llegim el text (Mt 23,1-12)

¹Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles ² i digué: Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. ³Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. ⁴Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. ⁵En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; ⁶els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, ⁷i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”. ⁸Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ⁹ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ¹⁰ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. ¹¹El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. ¹²El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Mateu presenta un discurs de Jesús (Mt 23,1-39) adreçat a la gent i als seus deixebles, abans d’abandonar el Temple (Mt 24,1). El text apunta una sèrie d’advertiments i instruccions perquè la gent i els deixebles s’adonin de la mala praxi dels guies espirituals del judaisme, els mestres de la Llei (o escribes) i els fariseus.

Jesús no qüestiona pas l’autoritat magisterial dels guies espirituals del poble, ja que s’asseuen a la càtedra de Moisès, sinó la seva incoherència, el seu legalisme opressiu i asfixiant, el seu exhibicionisme devocional i la seva vanitat religiosa. Aquesta lúcida denúncia de la incoherència dels mestres i caps jueus té una funció implícitament admonitòria i parenètica per als cristians de l’Església d’Antioquia, als quals s’adreça l’evangelista, i també per als actuals cristians que llegim i escoltem aquest discurs de Jesús.

El legalisme opressiu abusa de l’autoritat magisterial. Precisament Jesús ha vingut a alliberar els esclafats pel legalisme (Mt 11,28-30).

L’exhibicionisme devocional, és a dir, la manera de servir-se de les devocions per a fer-se publicitat, pretén obtenir prestigi i privilegis socials. Així s’exageren els signes devocionals externs, com les filactèries (estoigs de cuir que contenien pergamins amb fragments d’alguns textos bíblics). Jesús en critica l’ostentació.

L’evangelista aprofita la crítica de Jesús a la vanitat social, fent-se dir mestre o rabí, per tal d’alertar els cristians a no fer el mateix respecte als seus caps o dirigents. No es qüestiona tant l’ús des títols, signe d’una vanitat espiritual i humana, com el que aquests títols representen al si de la comunitat, és a dir, l’autoritat i el poder entesos com a control i domini d’una persona sobre d’altres. La comunitat cristiana només té un sol cap i mestre, el Crist, per això és una comunitat fraterna. Tanmateix la radical denúncia de l’autoritarisme que discrimina, no exclou la importància del qui té la responsabilitat de ser el primer, que s’ha de situar com a humil servidor.

3. Mirem la nostra vida i acció

Visc la meva responsabilitat des del servei? La visc des de la coherència?

Em deixo dur per la vanitat espiritual? Tendeixo a fer-me publicitat mostrant el meu perfeccionisme?