Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Rebeu l’Esperit Sant

 

Pentecosta

 

1. Llegim el text (Jn 20,19-23)

¹⁹Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres.

²⁰Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. ²¹Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. ²²Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. ²³A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

 

2. Comprenem el text

Mentre Lluc situa el do de l’Esperit a la Pentecosta, el quart evangeli el situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament de Jesús (Jn 19,30). Ambdues tradicions (Jn i Lc) relacionen el do de l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus (els enviats de Jesús). I també situen el do de l’Esperit després que Jesús sigui enlairat.

Jesús ha rebut del Pare la missió de portar l’amor de Déu a tothom i la confia als seus deixebles. Nosaltres, que som els seus deixebles actuals, rebem de Jesús ressuscitat, amb la força de l’Esperit, la missió del Pare de portar pertot arreu la pau i el perdó, que neutralitzen el mal. El do de l’Esperit fa participar de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres en Jesucrist.

 

2. Contemplem Jesús

Jesús s’apareix per a romandre sempre present en la comunitat per l’Esperit donat i, en el món, per la missió dels deixebles amb la força de l’Esperit.

Jesús ressuscitat dona l’Esperit Sant, amb els dons de la pau i del perdó.

Jesús ressuscitat alena l’Esperit, fent el mateix gest que fa Déu quan infon la vida a l’ésser humà.

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles, tal com el seu Pare l’ha enviat.

Jesús té la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se vencedor de la mort davant dels deixebles. I fa tres accions: 1) posar-se al mig d’on estan reunits (treu fora la por); 2) mostrar-los les mans i el costat (ha mort crucificat); i 3) alenar damunt d’ells (els dona la nova vida que, ressuscitant d’entre els morts, ha inaugurat).

 

4. Mirem la nostra vida i acció

Soc conscient d’haver agafat, amb la força de l’Esperit, el relleu rebut de Jesús?

Soc conscient d’haver rebut una força que em fa capaç de neutralitzar el mal que hi ha en el món, amb el do de la pau i del perdó?

Estic content/a perquè el Senyor m’ha confiat la responsabilitat de continuar la seva obra d’amor allà on soc?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel

 

Ascensió del Senyor C 

(29 maig 2022)

1. Llegim el text (Lc 24,46-53)

⁴⁶Jesús digué als seus deixebles: Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, ⁴⁷i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. ⁴⁸Vosaltres en sou testimonis. ⁴⁹I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt. ⁵⁰Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània i, alçant les mans, els va beneir. ⁵¹I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. ⁵²Ells el van adorar. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria. ⁵³I contínuament eren al temple beneint Déu.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

D’entrada, pot sorprendre que Lluc narri de diferent manera la mateixa escena: l’ascensió de Jesús al cel. En efecte, a Fets 1,1-11 apareixen un núvol i dos homes vestits de blanc que no apareixen al relat de l’evangeli, on Jesús s’acomiada amb una solemne benedicció. Per tant, Lluc no narra l’ascensió de Jesús com si expliqués un fet externament visible, sinó com un esdeveniment que assenyala la Pasqua com l’inici de la missió de l’Església en el món.

La primera escena del relat (Lc 24,46-49) recorda el marc de l’assemblea eucarística, on Jesús anuncia la recepció de la força de l’Esperit (do del Pare per a la missió) per a dur la Paraula a tots els pobles i ser testimonis de la presència del Regne. La reunió és a la ciutat de Jerusalem, des d’on partirà la missió i s’iniciarà la interpretació de l’esdeveniment pasqual a llum de l’Escriptura.

L’escena segona lucana (Lc 24,50-53), inspirada en la benedicció final del gran sacerdot (Sir 50,20), no s’esdevé en el temple, sinó fora de la ciutat, a prop de Betània (Lc 24,50). Lluc suggereix que la Pasqua inaugura el temps de la presència del Senyor fora del temple; ara el Senyor es fa present en la seva missió, que continua des de l’Església. Ara i ací, l’Església no s’ha de recloure, ha d’anar sempre més lluny. Aquest és el sentit teològic de la narració lucana de l’ascensió de Jesús al cel.

Lluc, però, no s’ha inventat cap fet, ha representat l’última aparició de Jesús ressuscitat com si fos un rapte, és a dir, Jesús és endut cap al Pare (Lc 9,51). Així doncs l’ascensió de Jesús al cel narra l’experiència de l’última aparició de Jesús ressuscitat als deixebles.

Jesús apareix com el gran sacerdot que acaba la benedicció sobre el poble que Zacaries no havia pogut fer (Lc 1,8-22). Amb la presència de Jesús ressuscitat i amb el do de l’Esperit, l’Església continua la missió d’Israel enmig de les nacions, i fins als límits més llunyans de la terra. Lluc s’inspira en Sir 50,20-24. El gran sacerdot alça les mans sobre el poble reunit i el beneeix, i el poble es prosterna davant la presència del Senyor (és pronunciat el seu nom). Ara, els deixebles reconeixen la presència del Senyor ressuscitat amb ells i per a la missió; i, com els pastors (Lc 2,17-20), han de testimoniar la descoberta del Senyor Jesús, ara des de la llum de la Pasqua. La benedicció sacerdotal concedeix l’alegria i la pau (Sir 50,23), per això els deixebles se’n tornen a Jerusalem plens d’una alegria immensa.

 

3. Pensem-hi

• Sóc testimoni del que he rebut de l’Església?
• Descobreixo la presència de Jesús en la vida i en l’Escriptura?
• La força que em dona trobar-me amb Jesús ressuscitat m’omple d’alegria?

Els Estudis d'Evangelio d'en Jaume Fontbona: Que els vostres cors s’asserenin i no temin

D. 6^è de Pasqua C 

(22 de maig 2022)

1. Llegim el text (Jn 14,23-29)

²²Judes, no l’Iscariot, li pregunta: Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?

²³Jesús li respon: Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. ²⁴El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat. ²⁵Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, ²⁶però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. ²⁷Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. ²⁸Heu sentit que us deia: «Me’n vaig, però torno a vosaltres.» Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. ²⁹Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Pot xocar que Jesús se’n vagi per sempre del nostre costat i alhora torni per ser-hi sempre. Costa copsar aquesta nova presència de Jesús enmig nostre. La fe és com unes ulleres especials que possibiliten veure aquesta presència de Jesús, que ens ofereix el do de la pau, és a dir, la felicitat.

La resposta a la pregunta de Judes Tadeu (Jn 14,22) conclou el primer discurs de comiat de Jesús. Rere la pregunta de Judes i la resposta de Jesús, hi ha la visió judeocreient sobre la manifestació universal i gloriosa de Déu o del Messies, i alhora la resposta de la tradició cristiana al fet que Jesús només es manifestés a uns testimonis escollits (Ac 10,40-41), especialment als Dotze.

Ara i aquí, la manifestació de Déu s’acull en la fe i l’amor, i consisteix a viure en comunió amb el Fill i amb el Pare i entre nosaltres (1Jn 1,3). Així, els deixebles no hem d’esperar a la fi, ja ara i ací podem tastar, en la fe i l’amor, aquesta existència de comunió, el cel promès.

L’obra de l’Esperit Sant, com a vicari del Crist encarnat i glorificat, consisteix a revelar (manifestar) plenament tot el que el Pare ha manifestat als humans en Jesús, atès que és enviat pel Pare en nom de Jesús. I ho fa ensenyant i recordant. Així doncs, l’altre Defensor fa reviure, en la fe i l’amor dels deixebles, les paraules de Jesús, i les ajuda a interpretar i actualitzar a la llum de la Pasqua.

Al final, Jesús recorda que retorna al Pare i que la seva anada i nova tornada (Jn 14,28) són dos aspectes del mateix esdeveniment pasqual. Ara i aquí, gaudim de l’alegria per l’esdeveniment: l’accés al Pare queda definitivament obert a través del Fill Jesús i amb la llum de l’Esperit. I el do de la pau ho garanteix. El do de la pau és un do de Déu, que fa fora tot mal i l’angoixa.

 

3. Pensem-hi

• Em deixo guiar pel do de l’Esperit (és a dir, per l’amor i la fe) quan llegeixo i medito paraules i fets de Jesús?
• El do de la pau rebut em predisposa a establir lligams de convivència i d’entesa al si de les meves relacions amb els altres?
• Experimento la joia de saber que Jesús m’acompanya des del Pare?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres

 

D. 5è de Pasqua C 

(15 maig 2022)

 

1. Llegim el text (Jn 13,31-33a.34-35)

³¹ Quan Judes va ser fora, Jesús digué:

Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. ³² Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. ³³ Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. ³⁴ Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. ³⁵ Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres

 

2. Comprenem el text

Ens trobem en el context de l’Últim Sopar de Jesús, quan s’acomiada dels seus deixebles. La partença de Jesús inaugura la comunió amb el Pare i amb el Fill al si de la comunió entre els creients. En glorificar el seu Fill, el Pare manifesta la seva presència esclatant en ell.

Ara la presència de Déu en Jesús manifesta un tret que no s’havia manifestat en la preexistència del Fill (és a dir, la seva existència abans d’encarnar-se). Jesús enlairat atraurà tothom cap a ell, perquè tothom tingui vida en ell. Tots els deixebles, passats, presents i futurs, som atrets a la comunió amb el Fill i amb el Pare i entre nosaltres.

La sortida del traïdor indica l’hora de la glorificació, l’esdeveniment que revela la identitat i missió de Jesús: és el mateix Déu fet home que treu els humans de la mort i els dóna la vida per sempre. L’adverbi ara marca el ritme.

 

3. Contemplem Jesús

Ara Jesús supera la commoció davant la mort i davant el traïdor, i exclama la seva victòria, que regala la vida per sempre a tots els qui el rebin en la fe i l’amor. Ara el manament d’estimar esdevé nou amb l’entrega lliure i gratuïta de Jesús fins a la mort. Ara estimar és donar la vida lliurement com Jesús, i és l’ordit de la comunió amb Déu i entre nosaltres.

L’expressió fills meus obre el primer discurs de comiat de Jesús. Abans de tornar al Pare, Jesús s’acomiada dels seus, però se n’acomiada a fi de restar-hi sempre present. És l’Esperit, l’altre Jesús, qui el farà present en l’avui de la comunió i missió eclesials.

 

4. Mirem la nostra vida i acció

• Quin record vol deixar-me Jesús?
• Què em suposa acceptar el regal de comiat de Jesús?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans

 

D. 4 de Pasqua C 

(8 maig 2022)

1. Llegim el text (Jn 10,27-30)

²⁷Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. ²⁸I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. ²⁹Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. ³⁰Jo i el Pare som u.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’última controvèrsia de Jesús amb els jueus s’esdevé al Temple durant la festa de la Dedicació (10,22), que recorda la nova consagració de l’altar del santuari, profanat per Antíoc Epífanes (1Ma 4,36-59). El pòrtic de Salomó és un espai a l’aire lliure, delimitat per columnes, on la gent va a escoltar-hi l’ensenyament de la Llei. Jesús no hi ha anat a ensenyar, s’hi passeja (10,23), és a casa del seu Pare.

L’evangelista ha anat situant entorn d’una festa jueva les disputes de Jesús amb els jueus. Aquesta última substituiria la compareixença de Jesús davant el Sanedrí. L’escena (10,22-42) mostra Jesús envoltat pels seus enemics (10,24), que l’encerclen com ho fan els violents (Sl 22,17) i els pagans (Sl 118,10-12), i que el pressionen perquè reveli la seva identitat i el puguin condemnar com a blasfem (10,31). D’altra banda, l’al·lusió a l’hivern (de fet, la festa se celebrava al desembre) suggereix la fredor que troba la revelació de Jesús. Tot i així, sempre n’hi ha que creuen (10,42).

L’evangelista vol destacar que Jesús és el Messies i alhora el Fill de Déu. Que és el Messies ja ho dóna per sabut (10,25), per això insisteix en què és el Fill de Déu (10,36). I com a Fill de Déu, confessa la seva divinitat (10,30.33). Les obres de Jesús testimonien la seva identitat i missió (10,25.32-33.37-38). Al final, l’evangelista insisteix en la relació entre les obres de Jesús (senyals prodigiosos pels qui els veuen) i la seva identitat i missió (20,30-31).

En aquesta escena, hi ha el breu text d’avui (10,27-30). Si el d.4 de Pasqua del cicle A fixa l’atenció en Jesús com la porta i el del cicle B, com el bon pastor, el del cicle C convida a fixar-nos en les ovelles de Jesús. Ara i ací, les ovelles de Jesús (els cristians) no han de tenir por, enlloc no estan més segures que en les mans de Jesús pastor (10,28) i en les del seu Pare (10,29), que també és el nostre (20,17). Amb aquesta imatge, la tradició joànica suggereix que la base de l’Església reposa en el Pare i en el Fill alhora (el Pare i el Fill són u), i no només en el Fill.

Els i les qui no creuen en la divinitat de Jesús i en les obres que la manifesten, no són de les seves ovelles, ja que aquestes són els i les que coneixen, estimen i segueixen Jesús, el pastor que les mena vora les fonts de l’aigua de la vida (Ap 7,17; Sl 23,1-3; Is 49,10). Ara i ací, Jesús anuncia que, els i les qui el seguim, vivim en la seva comunió amb Déu. I la comunió entre el Fill i el Pare assegura i fonamenta la comunió dels creients amb Déu i entre nosaltres.

3. Pensem-hi. Sóc conscient d’estar ben cuidat a les mans de Jesús i del Pare? Algun cop he tingut por de sentir-me sol? Segueixo i estimo Jesús? I això en fa sentir en comunió amb els altres cristians i amb Déu?