D. 4 de Pasqua C
(8 maig 2022)
1. Llegim el text (Jn 10,27-30)
27Les meves ovelles
escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28I jo els
dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29Allò
que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de
les mans del Pare. 30Jo i el Pare som u.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
L’última controvèrsia de Jesús amb
els jueus s’esdevé al Temple durant la festa de la Dedicació (10,22), que recorda
la nova consagració de l’altar del santuari, profanat per Antíoc Epífanes (1Ma
4,36-59). El pòrtic de Salomó és un espai a l’aire lliure, delimitat per
columnes, on la gent va a escoltar-hi l’ensenyament de la Llei. Jesús no hi ha
anat a ensenyar, s’hi passeja (10,23), és a casa del seu Pare.
L’evangelista ha anat situant
entorn d’una festa jueva les disputes de Jesús amb els jueus. Aquesta
última substituiria la compareixença de Jesús davant el Sanedrí. L’escena
(10,22-42) mostra Jesús envoltat pels seus enemics (10,24), que l’encerclen com
ho fan els violents (Sl 22,17) i els pagans (Sl 118,10-12), i que el pressionen
perquè reveli la seva identitat i el puguin condemnar com a blasfem (10,31).
D’altra banda, l’al·lusió a l’hivern (de fet, la festa se celebrava al
desembre) suggereix la fredor que troba la revelació de Jesús. Tot i així,
sempre n’hi ha que creuen (10,42).
L’evangelista vol destacar que
Jesús és el Messies i alhora el Fill de Déu. Que és el Messies ja
ho dóna per sabut (10,25), per això insisteix en què és el Fill de Déu (10,36).
I com a Fill de Déu, confessa la seva divinitat (10,30.33). Les obres de
Jesús testimonien la seva identitat i missió (10,25.32-33.37-38). Al final, l’evangelista
insisteix en la relació entre les obres de Jesús (senyals prodigiosos
pels qui els veuen) i la seva identitat i missió (20,30-31).
En aquesta escena, hi ha el breu
text d’avui (10,27-30). Si el d.4 de Pasqua del cicle A fixa l’atenció
en Jesús com la porta i el del cicle B, com el bon pastor, el del
cicle C convida a fixar-nos en les ovelles de Jesús. Ara i ací, les ovelles
de Jesús (els cristians) no han de tenir por, enlloc no estan més segures que
en les mans de Jesús pastor (10,28) i en les del seu Pare (10,29), que també és
el nostre (20,17). Amb aquesta imatge, la tradició joànica suggereix que la
base de l’Església reposa en el Pare i en el Fill alhora (el Pare i el Fill són
u), i no només en el Fill.
Els i les qui no
creuen en la divinitat de Jesús i en les obres que la manifesten, no són de les
seves ovelles, ja que aquestes són els i les que coneixen, estimen i segueixen
Jesús, el pastor que les mena vora les fonts de l’aigua de la vida (Ap
7,17; Sl 23,1-3; Is 49,10). Ara i ací, Jesús anuncia que, els i les qui el
seguim, vivim en la seva comunió amb Déu. I la comunió entre el Fill i el Pare
assegura i fonamenta la comunió dels creients amb Déu i entre nosaltres.
3. Pensem-hi. Sóc conscient d’estar ben cuidat a les mans de Jesús i del Pare? Algun cop
he tingut por de sentir-me sol? Segueixo i estimo
Jesús? I això en fa sentir en comunió amb els altres cristians i amb Déu?
