diumenge, 28 de febrer de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
D. 3r de Quaresma B
(7
març 2021)
1. Llegim
el text (Jn 2,13-25)
13Era a prop la Pasqua dels
jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14En el
recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i
els canvistes asseguts als seus llocs. 15Llavors
es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons
com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar
les taules; 16i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat
la casa del meu Pare! 17Els seus deixebles
recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em
consumeix. 18Llavors els jueus el van
interrogar: Amb quin senyal ens demostres
que pots obrar així? 19Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari, i en tres dies
l’aixecaré. 20Els jueus replicaren: Aquest santuari ha estat construït en
quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? 21 Però
ell es referia al santuari del seu cos. 22Per
això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que
havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. 23Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa
de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu
nom. 24Però Jesús no es fiava d’ells, perquè
els coneixia tots 25i no necessitava que ningú
li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.
2. Comprenem
el text i contemplem Jesús
Per què Jn posa l’expulsió dels mercaders del Temple
a l’inici de l’activitat pública de Jesús?
Des de l’inici, el qui és l’Anyell de Déu –l’animal
sacrificat per Pasqua al Temple– ja purifica el mateix Temple, el lloc de la
presència de Déu enmig del seu poble. I ho fa per anunciar que ell és el Temple
nou.
El lloc de la presència de Déu és al santuari, dins
del Temple, per això Jesús parla de la
casa del seu Pare i del santuari
del seu cos.
L’escena es desenvolupa indicant el temps (Pasqua) i
el lloc (recinte del temple de Jerusalem). Després apareix el gest de Jesús amb
una interpretació des de l’Escriptura (Jn 2,14-16). I seguidament tenim dues
reaccions, la dels deixebles i la dels jueus, una d’admiració i l’altra de
queixa (Jn 2,17-18). Però ningú no qüestiona el gest, sinó que es fixen en
l’home Jesús.
Jesús respon els qui el critiquen amb un anunci
solemne, però que desestimen, burlant-se’n (Jn 2,19-20). L’evangelista
interpreta l’anunci de Jesús i indica que els deixebles hi van creure (Jn 2,21-22).
Però no només els deixebles hi creuen, sinó també més gent, tot i que Jesús no
acaba fiant-se’n (Jn 2,23-25), perquè han d’acceptar de ser provats i l’aparent
fracàs de la creu.
Jesús anuncia dos esdeveniments: la destrucció del
santuari i la seva reconstrucció. En la línia del profeta Jeremies, Jesús
qüestiona la fe màgica en la garantia de la presència de Déu al Temple contra
tot mal.
Jesús parla del seu poder de destruir i aixecar com
havia anunciat Jeremies que Déu faria. Per
tant, amb aquest gest simbòlic, Jesús expressa la seva pregona convicció que el
seu Pare canviaria radicalment les coses.
El cos de Jesús és el mateix santuari de Déu, la
casa de Déu, obert a la humanitat, on es manifesta plenament la glòria de Déu,
la seva victòria sobre el mal i la mort. El cos de Crist és la porta estel·lar cap al món diví.
3.
Pensem-hi
Jesús anuncia que el temple de Déu és la seva
humanitat i que la dignitat humana no té preu (no és negociable ni s’hi
negocia). Valoro la dignitat de qualsevol persona?
Recordo com els deixebles, és a
dir, aprofundeixo en la meva fe en Jesús? Jesús és per a mi l’autèntica porta
d’accés al món diví, al cel nou i la terra nova?
En Jesús ressuscitat, Déu és present enmig dels
humans i els humans ens trobem davant Déu. Jesús no vol que negociem amb Déu ni
mirem de comprar-lo. Ho faig?
Jesús vol que gaudim de la seva presència gratuïta,
guaridora i humanitzadora. Ho faig?
dilluns, 22 de febrer de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo
D. 2 de Quaresma B
(28
febrer 2021)
1.
Llegim el text (Mc 9,2-10)
2Sis dies
després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots
sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; 3els
seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no
hauria pogut blanquejar-los així. 4Llavors se’ls va aparèixer Elies
amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5Pere digué a Jesús: Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem
tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 6No
sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. 7Llavors es formà un
núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. 8Però
de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol
amb ells. 9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no
expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués
ressuscitat d’entre els morts. 10Ells retingueren aquestes paraules,
però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els
morts».
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
El
sisè dia
és el de la creació de l’ésser humà. La humanitat es torna a trobar davant la
presència de Déu i és omplerta de la seva glòria. La muntanya és el lloc on Déu
es manifesta a l’ésser humà. Hi ha tres deixebles a la muntanya, el nucli dur, que coincideix amb el
nombre que cal de testimonis segons la Llei de Moisès.
Apareixen dos personatges cabdals
de l’AT, Moisès i Elies, els representants
de la Llei (la voluntat de Déu) i de la profecia (la interpretació de la
voluntat de Déu). Conversen amb Jesús, el qui parla i actua amb l’autoritat de
Déu.
Apareix el núvol signe de la presència i acompanyament de Déu. I aleshores
escoltem la veu del Pare, igual com al baptisme, però aquí s’afegeix la
invitació: escolteu-lo! Ara el qui
diu i fa la voluntat de Déu i la interpreta és Jesús, amb la seva vida i acció.
El núvol i la veu del Pare interpreten la transfiguració de Jesús i són la
resposta divina a la reacció d’esglai de Pere. Les tendes tenen relació amb la festa jueva de les Tendes que recorda
la intervenció de Déu en la creació i en la història, per tant, apunta al cel
nou i a la terra nova. L’escena de les Tendes
indica, doncs, l’arribada del Regne.
Els tres deixebles no entenen
l’anunci de la resurrecció, la nova humanitat que Jesús posa en marxa vencent
l’acció del mal i l’acarament amb la ignomínia de la mort a la creu, i això ho
fa des de l’amor i per això ofereix el perdó sense condicions. Ho van entendre
més tard, un cop ressuscitat.
L’escena respon a la pregunta
sobre la identitat de Jesús, aquest que camina cap a la creu. Jesús se’ns
presenta com a Nou Adam. Jesús es
transfigura, no es tracta d’un ésser misteriós ni d’un àngel, sinó d’un humà,
d’un humà que s’enfrontarà al mal i a la mort, però ple de la glòria de Déu, va
a la foscor amb la llum de Déu que no s’apaga mai.
En el
món grec els déus es transformen en humans i ara l’home Jesús és presentat com
a ésser diví, del cel nou i de la terra nova. La transfiguració de Jesús apunta
a la seva victòria sobre el mal i la mort, però també apunta, com a nou Adam, a
la victòria de la humanitat sobre el mal i la mort. Ara i aquí, Déu ofereix en
el seu Fill Jesús, l’esperança d’un cel nou i una terra nova, que no ens
estalvia de fer millor aquesta terra ni les dificultats, ni el dolor ni la
mort.
4.
Pensem-hi. Aquest
esdeveniment m’obre a l’esperança i em dóna valentia davant el dolor i la mort? Què em suggereix la invitació del Pare
d’escoltar Jesús?
dilluns, 15 de febrer de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
1er diumenge de Quaresma B
(21
febrer 2021)
1. Llegim
el text (Mc 1,12-15)
12Immediatament l’Esperit empenyé
Jesús cap al desert. 13Hi va passar quaranta dies, temptat per
Satanàs; s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. 14Després
que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15Deia:
S’ha complert el temps i el Regne de Déu
és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
2. Comprenem
el text
Els
tres evangelis sinòptics (Mt, Mc i Lc) presenten el baptisme de Jesús i les
temptacions com un díptic. Jesús ha estat batejat per Joan i Déu Pare l’ha presentat
com a Fill seu estimat i l’Esperit Sant l’ha omplert de la seva força. I per
això l’Esperit pren la iniciativa d’empènyer-lo cap al desert (Mc 1,12).
El
desert indica una situació penosa, o bé un moment de temptació, un moment de
crisi, d’optar o no pel camí de Jesús i del Regne.
Marc
vol situar-nos en relació amb els orígens. Adam va viure al paradís amb
companyia d’animals, i va ser temptat per la serp (figura de Satanàs). Els
relats tradicionals jueus també parlen que els àngels servien els primers
humans en el paradís. La història de la humanitat camina amb els ulls posats en
els seus orígens. Jesús du a terme la utopia dels orígens. Amb el Regne de Déu,
el final i l’inici de la història de la humanitat es fan presents.
Després
de la caiguda, Adam comença a tenir problemes amb els animals feréstecs (Vida
grega d’Adam i Eva, segle I aC). I en la versió llatina de la Vida
d’Adam i Eva, Adam s’enfonsa fins al coll en les aigües del Jordà; i després
de la seva expulsió del paradís passa 40 dies de penitència i té només com a
menjar animals i bèsties. Els 40 dies són un nombre simbòlic (temps de crisi i
discerniment).
3.
Contemplem Jesús
Jesús
és empès cap al desert per l’Esperit i hi és temptat, Adam ha estat expulsat fora
del paradís per Déu perquè treballés la terra (Gn 3,23). Marc destaca la
humanitat de Jesús.
Jesús
s’està entre els animals feréstecs sense problemes (Mc 1,13), fent possible la
utopia d’Is 11,6-10. El mateix Isaïes anunciarà la promesa del cel nou i de la
terra nova (Is 65,17-25), reprenent Is 11,6-10.
Precisament
l’autor del relat de la creació indica que l’ésser humà i els animals vivien en
una pau paradisíaca, i tan sols s’alimentaven de vegetals (Gn 1,29-30). Ara
Jesús és presentat com el nou Adam, que fa possible la utopia del paradís, amb
la imatge del Regne.
Jesús
emprèn, amb la força de l’Esperit, el camí del Regne, per a fer realitat
l’harmonia fraternal i la pau paradisíaca que Déu vol per a tota la humanitat i
per a tota la creació. Però Satanàs vol desviar-lo d’aquest camí emprès.
Satanàs també vol desviar tot creient batejat del camí de Jesús que passa per
la creu. Tanmateix tot creient batejat també compta amb la força de l’Esperit i
el servei dels àngels.
Acabat el cicle de Joan Baptista, que havia promès
que vindria el més fort (Mc 1,7),
Jesús apareix com el qui du a terme la utopia dels orígens.
Jesús és més que el
missatger de bones noves (Is 52,7), més que el capdavanter de l’Evangeli de
Déu. El missatger i capdavanter ha estat Joan Baptista (Mc 1,2).
Jesús és el Regne en marxa, present i futur. Per
això, el Regne de Déu que ara irromp en Jesús i que alhora empeny cap a la
plenitud d’aquest Regne demana una decisió personal i intransferible. Implica conversió i fe.
4.
Pensem-hi
- L’Esperit
m’empeny al desert. Quin és el meu desert, avui?
- La
fe em sosté en les dificultats que trobo al desert?
- Jesús
apunta i fa present la utopia del Regne, però em demana una decisió que
suposa convertir-me i creure en l’Evangeli. Què he de canviar per a
implicar-me més en el camí del Regne?
dilluns, 8 de febrer de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Ho vull, queda pur
Diumenge 6 de durant l’any B
(14
febrer 2021)
1. Llegim el text (Mc 1,40-45)
40Un leprós el vingué a
trobar i, agenollat, li suplicava: Si
vols, em pots purificar. 41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur. 42A l’instant li
desaparegué la lepra i quedà pur. 43Tot seguit Jesús el va fer marxar, després
d’advertir-lo severament. 44Li digué: Vigila de no dir res a
ningú. Vés a fer-te examinar pel
sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà
de prova. 45Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la
pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap
població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a
trobar-lo de tot arreu.
2. Comprenem el text
El relat no comença
amb un desplaçament de Jesús cap a un altre lloc, sinó amb la vinguda d’un
malalt. I és un malalt de lepra que va a trobar Jesús. En aquell temps, la
lepra era molt més que una malaltia que afectés la pell, era com un càstig diví
que situava la persona en un estat permanent d’impuresa ritual. No sols
l’apartava del culte, sinó també del tracte i de la relació amb els altres. Per
tant, la seva situació era de marginació total. Els malalts de lepra havien de
viure fora dels pobles i nuclis poblats; i havien d’anunciar la seva presència
cridant: impur!; impur!, perquè no se’ls apropés ningú. D’altra banda, hi ha un
problema sobre la significació exacta de la paraula grega lepra. El text de Lv 13-14 té una legislació sobre malalties
cutànies, quan no existia la malaltia de Hansen (Mycobacterium leprae), apareguda a l’Orient Mitjà durant l’època
d’Alexandre el Gran (
El relat subratlla
la fe en Jesús del leprós; atès que s’acosta a Jesús «agenollat», fa una petició amb fe en
el poder de Jesús: Si vols, em pots
purificar.
3. Contemplem Jesús
Jesús es compadeix
d’un marginat. La compassió és la
capacitat de patir amb qui pateix. L’origen de la compassió de Jesús es troba
en la compassió de Déu Pare. Jesús expressa que Déu té cura dels qui pateixen
malaltia, aïllament i solitud. Jesús no separa ni exclou, ofereix una
alternativa al qui està marginat de per vida.
Jesús fa un gest
sorprenent, és a dir: va estendre la mà i
el va tocar. En la religió jueva, el contacte amb un objecte impur o amb
una persona impura, convertia a qui el tocava en impura. Jesús converteix en
pur el qui era impur, guarint-lo de la malaltia de la lepra.
Jesús convida el
leprós a complir el que estableix la Llei de Moisès, per tal de poder
incorporar-se a la societat civil i religiosa. Jesús no s’oposa al sistema
cultual.
Però el leprós va
més enllà i expressa el seu agraïment, tot donant testimoni arreu del que Jesús
ha fet en ell.
La paraula i
l’acció de Jesús van unides. Jesús diu: Ho
vull, queda pur, i alhora estén la mà i el toca. Així expressa la voluntat
de convertir en pur el que els humans, amb les seves lleis, han convertit en
impur. Jesús dóna la mà perquè ningú no exclogui ningú.
I finalment Jesús
mana silenci al guarit, ja que tot el que es refereix a la manifestació del
poder de Déu en Jesús ha de ser silenciada, perquè abans ha de passar per la
creu.
4. Pensem-hi
- Vaig a trobar Jesús perquè em guareixi del meu aïllament? Em trobo
amb Jesús en la pregària? Sóc agraït en descobrir l’acció guaridora de
Jesús en mi?
- Cerco com Jesús el costat positiu de la persona exclosa o aïllada
i així guarir-la?
dilluns, 1 de febrer de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar
Diumenge 5 durant l’any B
(7 febrer 2021)
1. Llegim
el text (Mc 1,29-39)
29Tan bon punt sortiren de la sinagoga,
anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. 30La sogra de Simó era al llit
amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. 31Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer
aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. 32Al vespre, quan el sol s’havia
post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. 33Tota la població s’havia
aplegat davant la porta. 34Ell
va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts
dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. 35De bon matí, quan encara era
fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar
pregant. 36Simó i els
seus companys es posaren a buscar-lo. 37Quan el van trobar li digueren: Tothom et busca. 38Ell
els diu: Anem a altres llocs, als pobles
veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. 39I anà per tot Galilea,
predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Tenim tres escenes: 1) un relat de miracle; 2) un sumari de l’activitat de Jesús com
a guaridor; 3) una petita
controvèrsia entre Jesús i Simó i companys sobre la seva missió.
En la primera escena, sortint de
la Sinagoga, el lloc de la reunió dels jueus per escoltar i aprendre de la
Paraula de Déu, Jesús i l’equip base van a casa.
A Marc, la casa és el lloc on es
reuneix la comunitat per escoltar i aprendre de Jesús, i estar amb ell. Jesús
es troba amb una dona de la comunitat que no pot escoltar-lo ni estar amb ell.
Per això, Jesús fa que la sogra de Simó s’aixequi, és a dir, l’allibera d’allò
que l’impedeix escoltar i aprendre de Jesús. I un cop alliberada, es posa a
servir; cal notar que «serveix» Jesús i els qui estan amb ell. I fent-ho, fa precisament
el que fan els àngels, servir Jesús (Mc 1,13).
En la segona, els poders
guaridors de Jesús han esdevingut objecte de coneixement públic, però la seva
identitat real com a Fill de Déu resta misteriosa. Els dimonis saben qui és
Jesús, però ell els impedeix de revelar-ho. Sembla que el que atreu la gent és
la seva força guaridora, però l’origen del seu ensenyament resta amagat.
I la tercera escena confirma que
Jesús és malentès per Simó i pels altres deixebles. El Senyor cerca un lloc
solitari per poder-hi pregar. Quan els deixebles l’aconsegueixen, li demanen
que torni al poble, però Jesús s’hi nega i decideix anar a d’altres viles a
continuar la proclamació de l’Evangeli.
Jesús es
nega a complaure els seus amics perquè la seva petició té per objecte sols els
seus miracles. Aquests mostren el seu poder i susciten qüestions sobre la seva
identitat, però no revelen qui és. La vocació de Jesús l’empeny a predicar l’Evangeli
i a desafiar el poder de Satanàs, que, segons les concepcions del seu temps, es
manifesta en malalties i possessions. Jesús subordina el seu poder guaridor a
la necessitat més gran de proclamar el Regne de Déu. Aquesta és la seva primera
tasca i sols en el context de la proclamació del Regne el poder de guarir troba
el seu veritable significat. Atès que l’Evangeli neutralitza i fa retrocedir el
mal.
3.
Pensem-hi
- La
trobada amb Jesús m’anima a servir els altres?
- Quan
visc i anuncio l’Evangeli neutralitzo i faig retrocedir el mal?
- Per
què cerco Jesús?
diumenge, 24 de gener de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Calla i surt d’aquest home
Diumenge 4 de durant l’any B
(31
gener 2021)
1.
Llegim el text (Mc 1,21-28)
21Després van anar a
Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. 22La gent estava
admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien
els mestres de la Llei. 23En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que
es posà a cridar: 24Per què et fiques amb
nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets:
el Sant de Déu! 25Però Jesús el va increpar
dient: Calla i surt d’aquest home. 26Llavors l’esperit
maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. 27Tots quedaren
molt sorpresos i es preguntaven entre ells: Què
és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres
als esperits malignes i l’obeeixen! 28I la seva anomenada
s’estengué de seguida per tota la regió de Galilea.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
El relat ens situa
en l’espai i el temps, és a dir, a Cafarnaüm, en una sinagoga i en dissabte.
Els personatges són Jesús, l’esperit maligne i els presents a la sinagoga.
Jesús es presenta
com un mestre a la sinagoga d’un dels poblats de les rodalies del mar de
Galilea. Cafarnaüm és poblet fronterer. Jesús ensenya diferent dels entesos
perquè ho fa amb autoritat. Els escribes basen la seva autoritat en
la tradicional interpretació de la Llei, és a dir, ho fan des de comentaris
d’altres mestres més coneguts i importants (mostren la seva erudició) i des del
mateix text de la Llei. En canvi, Jesús la interpreta com a autèntic intèrpret,
des de la pròpia relació filial amb Déu Pare. I els senyals prodigiosos
emfatitzen l’autoritat de Jesús. Jesús, doncs, ensenya amb una autoritat que li
ve del Pare (seu i nostre).
La Paraula de Déu
continguda en la Llei és alliberadora de tot mal, per tant, Jesús venç el mal.
L’acció de Jesús explicita el seu ensenyament alliberador. El Regne s’obre pas
contra el mal present en el món. El Regne posa la persona humana en la seva
condició de criatura lliure i responsable, a imatge i semblança del seu
Creador. Per això el mal apareix ràpidament davant la irrupció de Jesús a la
sinagoga, perquè refusa la comunió amb Déu i expressa indignació davant la
presència de l’amor de Déu. El qui pregunta perquè
et fiques amb nosaltres no vol tenir res en comú amb el seu interlocutor.
L’esperit maligne reconeix Jesús
com el Sant de Déu (cf. Jn 6,69), és
a dir, li reconeix un ple poder sobre el mal. El fet que mani silenci a
l’esperit maligne suposa que Jesús actua com a Déu que és, Jesús és el Senyor
de la creació i no pas un mag o un bruixot que fa conjurs màgics. El crit de
l’esperit maligne és un crit de mort, és a dir, el mal és vençut per la força
de l’amor que ve de Déu.
La reacció dels
presents a la sinagoga és d’esglai davant la irrupció de la força poderosa del
Senyor de l’univers.
Al final, aquest
relat és un relat de missió, on es relata com la sobirania de Déu (el Regne de
Déu) s’imposa davant la irrupció precipitada del mal o davant les dificultats
de la missió.
Jesús inicia la
missió d’indicar la presència del Regne amb l’autoritat i la força que li ve de
Déu. Jesús manifesta la seva dignitat de Sant
de Déu.
3. Pensem-hi
- Confio que les possibles irrupcions de forces malignes en la meva
vida i acció seran vençudes amb la força del Senyor?
- Quina importància té Jesús en la meva vida i acció? I contra el meu
cantó fosc?
dijous, 21 de gener de 2021
dilluns, 18 de gener de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes
Diumenge 3 de durant l’any B
(24
gener 2021)
1. Llegim el text (Mc 1,14-20)
14Després que Joan fou
empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15Deia: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és
a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
16Tot passant vora el llac
de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua.
Eren pescadors. 17Jesús els digué: Veniu
amb mi i us faré pescadors d’homes. 18Immediatament deixaren
les xarxes i el van seguir. 19Una mica més enllà veié Jaume,
fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes,
20i tot seguit els va
cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se
n’anaren amb Jesús.
2. Comprenem
el text i contemplem Jesús
El text comença amb una frase de transició, que clou
el pròleg (Mc 1,1-13) i indica que Jesús ve després de Joan, i que també serà
entregat com ho és Joan.
L’espai geogràfic de Joan era entorn del riu Jordà,
el de Jesús és Galilea i rodalies, al costat d’un mar obert a les nacions que
l’envolten. Galilea és el lloc fundacional del moviment de Jesús i de
l’Església que en sorgeix. Per això el jove assegut al sepulcre buit indica a
les dones que trobaran Jesús a Galilea (Mc 16,5-7). A Galilea s’hi retorna
després de passar per la mort i la resurrecció, i així obrir la missió a totes
les nacions.
L’evangeli de l’Església s’arrela en el missatge de
Jesús, el Regne ja és aquí i la fe en l’Evangeli dóna sentit a la conversió. El
Regne es fa present per mitjà dels col·laboradors. Jesús n’escull quatre, com a
signe dels quatre punts cardinals, signe dels quatre vents, és a dir, de la
universalitat de la missió.
Jesús s’acosta al mar, no va al temple, ni a la
sinagoga, ni a l’àgora (plaça pública principal, on es negociava i
s’administrava justícia), va a trobar a la gent del poble, als treballadors en
el seu lloc de feina (mateixa intuïció de Cardijn).
Jesús necessita col·laboradors que pesquin humans,
que treguin gent del mar (lloc de tenebra i foscor) per a dur-los a la platja
del Regne, un espai de fraternitat.
Jesús escull dues parelles de germans, per a crear
una nova xarxa de relacions fraterna, més enllà de la pròpia família, més enllà
dels lligams de sang.
3.
Pensem-hi
Jesús m’invita a canviar mentalitat i estil de vida
per creure en el Regne de Déu que inicia. Què m’impedeix de pensar i viure
segons el projecte del Regne?
Jesús necessita col·laboradors per al Regne, per crear
una xarxa de relacions fraternes. Em sento cridat a col·laborar-hi?
El Regne es descobreix amb els ulls de la fe. Quan
ens preguntem sobre la presència de Jesús, ens adonem que mirem la realitat i
les accions amb els ulls de la fe?
diumenge, 10 de gener de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mireu l’anyell de Déu!
Diumenge 2n de durant l’any B
(17 gener 2021)
1. Llegim el
text (Jn 1,35-42)
35L’endemà,
Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36i, fixant la mirada en Jesús
que passava, va exclamar: Mireu l’anyell
de Déu! 37Quan
aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38Jesús es girà i, en veure que
el seguien, els preguntà: Què busqueu?
Ells li digueren: Rabí —que vol dir
«mestre»—, on habites? 39Els
respon: Veniu i ho veureu. Ells hi
anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les
quatre de la tarda. 40Un
dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu,
el germà de Simó Pere. 41Andreu
anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit». 42I el va portar on era Jesús.
Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: Tu
ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
Joan
indica per on passa Jesús, tot fixant-hi la mirada. El que importa
durant tot el quart evangeli és veure (= creure i confiar).
També Jesús veu, per a valorar la persona, manifestar la seva
proximitat. És la mirada de Déu (Nm 6,25), una mirada plena d’amor. Jesús
passa, camina sense que ningú sàpiga cap a on va. Tampoc no se’ns indica d’on
ve; però Joan Baptista sembla saber-ho, quan diu Mireu l’anyell de Déu,
el genitiu indica que ve de Déu. La mirada de Joan intenta penetrar en
l’ésser de Jesús. El que intenta fer tot creient. També és el que fa Jesús, fixa
la mirada en cadascú de nosaltres (com en Simó Pere: Jn 1,42) i ens regala
una missió; en efecte, donant-li un nom significa que li confia una
responsabilitat, li dóna una missió, la de ser pal de paller i «recer»
(Cefes) d’un equip, d’una comunitat,
d’un poble, el que Déu s’ha escollit.
Aquí,
els primers deixebles de Jesús no se’ns presenten com a pescadors de Galilea
que abandonen el que fan per a seguir Jesús, sinó en recerca. Jesús pren la
iniciativa d’anar cap als qui el cerquen: Què
busqueu? (Jn 1,38). La primera cosa que diu Jesús al quart
evangeli és una pregunta. Jesús s’adreça al creient al començament del procés,
tot preguntant sobre cap a on orientar la recerca, i al final pregunta sobre si
l’has trobat viu i present en la pròpia vida i en la vida de la comunitat: Qui
busques? (Jn 20,15). Els deixebles, com Maria Magdalena (Jn 20,15),
responen amb una altra pregunta: Rabbí, on t’estàs? En ambdós casos la
pregunta plantejada es refereix a una possible localització de Jesús, on
resideix o on està el seu cos. Jesús respon a Maria Magdalena que se’n va al Pare,
perquè és el seu lloc i als deixebles que vagin amb ell i descobreixin qui és,
d’on ve i allà on va; vegin on realment s’està: amb Déu i entre nosaltres.
En el text se’ns indica una hora, l’hora desena (les
quatre de la tarda, hora romana), l’hora de l’acompliment. En comptes de
somniar en un més enllà d’aquest món, es convida als deixebles a fixar-se en
Jesús, que uneix el cel amb la terra, que viu i camina amb nosaltres, que vol
acompanyar-nos cap allà d’on ve (Jn 14,6). Jesús és el camí cap al Pare. Ha
estat una trobada inoblidable, per això es recorden de l’hora. Com els
enamorats que es recorden de la primera trobada. Es queden amb Jesús, alguna cosa
els ha encisat. La recerca acaba de començar. T’hi apuntes també?
3. Pensem-hi
- Com miro
Jesús? Com em deixo mirar per Jesús? La seva i la meva mirada és amarada
d’amor?
- Què hi
trobo en Jesús? Què hi he trobat?
dilluns, 4 de gener de 2021
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell
Baptisme del Senyor B
(10 gener 2021)
1. Llegim el text (Mc 1,7-11)
7I Joan predicava així: Després de mi ve el qui és més fort que jo,
i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies.
8Jo us he batejat amb aigua, però ell us
batejarà amb l’Esperit Sant. 9Per
aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en
el Jordà. 10I tot
seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit,
com un colom, baixava cap a ell. 11I
una veu digué des del cel: Tu ets el meu
Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.
2. Comprenem el text
El baptisme de Jesús és una epifania o manifestació divina, que
revela la identitat de Jesús i la de Déu, com a Pare, Fill i Esperit Sant. Per això hi apareixen uns efectes especials, el cel s’esquinça, això indica que Déu vol
dir alguna cosa i que vol enviar algú en missió. Per això Jesús escolta que Déu
Pare el reconeix com a Fill seu estimat
i es complau en Jesús per a confiar-li una missió important. I no el vol deixar
sol davant els perills. I és així que un colom baixa sobre Jesús, una manera de
dir que Jesús és omplert de la força de l’Esperit Sant.
Marc
lliga tres moments importants de la vida i acció de Jesús: el baptisme, la transfiguració
i el sepulcre buit. Les tres escenes són epifàniques;
en la primera, el missatge s’adreça a Jesús (Mc 1,11); en la segona, als
deixebles (Mc 9,7), i en la tercera, a tothom (Mc 16,6). I abans, en les tres, hi
ha una professió de fe; en la primera, Joan confessa que ve el qui és més fort (Mc 1,7); en la
segona, Pere confessa Jesús com a Messies
(Mc 8,29); i en la tercera, el centurió confessa Jesús com a Fill de Déu (Mc 15,39).
El baptisme de Jesús il·lumina la participació dels
creients a la dignitat reial, sacerdotal i profètica de Crist i a la nova
creació inaugurada en Ell. En efecte, el batejat neix de nou i és enviat
amb la força de l’Esperit a viure com a cristià que ja és i a anunciar
l’Evangeli de Déu pertot arreu.
3. Contemplem Jesús
Jesús és el Messies (Sl
2,7), l’Estimat (Gn 22,2) i el Servent (Is 42,1). La manifestació divina no reflecteix cap experiència
interior de Jesús en el moment del seu baptisme, sinó l’interès de l’Església a
definir la identitat de Jesús des de l’inici.
Jesús és mostrat com a Nou Adam
(sorgeix de l’aigua) i com a Ungit (Crist, Messies), que
acumula en la seva persona el privilegi de ser alhora Rei (Sl 2,7), Profeta
(Is 42,1) i Sacerdot (Gn 22,2.12.16). És Rei en referència a David, Profeta
en referència al Servent del Senyor, i Sacerdot
en referència a Isaac, ofert com a víctima.
Jesús és el més fort, el qui dóna
l’Esperit Sant. Joan ho ha confessat.
4. Pensem-hi.
- Sóc conscient que el baptisme m’ha donat una identitat col·lectiva
(fill/a de Déu i germà/na)?
- Com deixo que la força de l’Esperit Sant rebuda en el baptisme amari
la meva vida i acció i m’empenyi en la construcció del Regne de Déu?
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
Epifania
del Senyor
1. Llegim el text (Mt 2,1-12)
1Després que Jesús
va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis
d’Orient i, en arribar a Jerusalem, 9preguntaven: On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la
seva estrella i venim a adorar-lo.3Quan el rei Herodes ho va
saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. 4Herodes va
convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre
el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5Ells li
respongueren: A Betlem de Judea. Així ho
ha escrit el profeta: 6I
tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals
viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu
poble. 7Llavors Herodes
cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia
aparegut l’estrella; 8després els encaminà a Betlem dient-los: Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest
infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a
adorar-lo. 9Després de
sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que
havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà
damunt el lloc on era l’infant. 10L’alegria que tingueren en veure
l’estrella va ser immensa. 11Van entrar a la casa, veieren el nen
amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van
obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. 12I, advertits en somnis que
no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
2. Comprenem el text i contemplem el nen Jesús
La narració ens situa quan s’aixeca
l’estrella del rei dels jueus (Nm 24,14; els darrers dies: Dn 2,28).
Els mags (els savis) cerquen el seu Senyor i el troben en el nen que acaba
de néixer. El llibre de Daniel presenta un rei poderós que s’inquieta
i uns mags (Dn 2,1) que han d’interpretar un signe (somni), però són
ignorants, i és Daniel el qui l’interpreta gràcies a una revelació del Déu
del cel (Dn 2,28). Mateu presenta uns mags i un rei poderós, Herodes, que també
s’inquieta (Mt 2,3). Els mags (savis) també són ignorants,
necessiten que algú que interpreti el fet des de l’Escriptura. Els mags de
Mateu prenen el testimoni del mag Balaam, que també té davant un rei poderós,
al qual li anuncia l’aparició d’una estrella, l’aixecament d’un
ceptre (un rei) a Israel (Nm 24,17). Els lectors de Mateu, que coneixen
aquest fet, veuen en els mags d’Orient els reis estrangers que vénen amb els
seus pobles a reconèixer en el nen Jesús el sobirà de tots els pobles de la
terra.
Hi ha dos llocs: Jerusalem (el
lloc del rei poderós i del judaisme oficial) i Betlem (el lloc del rei
humil i dels petits). I dues actituds: la de sospita i refús per part del rei
poderós i dels caps dels jueus (que prefigura la reacció oficial contra
Jesús) i la d’acolliment i alegria per part dels mags (que prefigura l’entrada
de tots els pobles en l’Església). La clau del relat és trobar el Messies (on
és el rei dels jueus?) i reconèixer-lo com a sobirà de tots els pobles.
Quan el rei dels jueus neix,
el centre del poder s’inquieta i els mags s’alegren. Quan el
rei dels jueus entra a Jerusalem, el poder s’inquieta (Mt 21,10) i
els infants el reconeixen i s’alegren (Mt 21,15-16). Betlem
revela la identitat del nou nat: és el lloc d’on sortirà el pastor, el
rei d’Israel (combina Mi 5,1 i 2Sa 5,2); i alhora revela els qui l’acolliran:
estrangers i petits.
Els caps religiosos i els entesos,
tot i l’explícit testimoniatge de l’Escriptura, no reconeixen el Messies.
Cal la fe en la resurrecció de Jesús. Els savis mags troben el Messies per l’estrella
que s’ha aixecat (el pastor d’Israel ha ressuscitat) i per l’Escriptura
(ja ho havia anunciat), i així, en la resurrecció de Jesús, es confirma l’acompliment
del pla salvador de Déu per a tots els pobles de la terra.
Un cop descobert el
misteri, la mateixa estrella els porta on es troba Jesús, la llum del món. I en
trobar el nen amb la seva mare Maria fan dues coses: l’adoren, és a dir, reconeixen que és Déu; i li ofereixen la seva fe. En efecte, amb l’or reconeixen que és rei; amb l’encens,
que és Déu; i amb la mirra, que
patirà i morirà per salvar-nos perquè estima fins a l’extrem. Per tant,
confessen que és Rei, diví i mortal, tot alhora.
En resum, Déu
es manifesta a tot el món en el nen Jesús, trobat per una estrella aixecada
(al·lusió a la resurrecció) i per l’Escriptura (ho havia anunciat). I els savis
d’Orient representen els pobles estrangers que reconeixen en Jesús el sobirà de
tots els pobles de la terra.
Trenta anys després, no se sap res
del fet que ha inquietat Jerusalem i ha alegrat Betlem. El mutis
dels savis mags també és molt significatiu: tot i haver trobat el Messies, no
el trobaran sempre present fins que haurà mort i ressuscitat (cf. Mt 28,20).
3. Pensem-hi
·
Quins signes o senyals m’ajuden a
trobar el Senyor present i actuant? L’Escriptura i l’Estudi de l’Evangeli m’ajuden a interpretar-los des de la fe? I com
el reconec present i actuant?
·
Quina és la meva ofrena al Senyor
quan el reconec present i actuant?