Revista "Evangeli i Vida" núm 140

diumenge, 28 de febrer de 2021

El darrer llibre de l'Oriol Xirinachs

 


Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!

 


D. 3r de Quaresma B 

(7 març 2021)

 

1. Llegim el text (Jn 2,13-25)

13Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! 17Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. 18Llavors els jueus el van interrogar: Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? 19Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré. 20Els jueus replicaren: Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? 21 Però ell es referia al santuari del seu cos. 22Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. 23Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. 24Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots 25i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Per què Jn posa l’expulsió dels mercaders del Temple a l’inici de l’activitat pública de Jesús?

Des de l’inici, el qui és l’Anyell de Déu –l’animal sacrificat per Pasqua al Temple– ja purifica el mateix Temple, el lloc de la presència de Déu enmig del seu poble. I ho fa per anunciar que ell és el Temple nou.

El lloc de la presència de Déu és al santuari, dins del Temple, per això Jesús parla de la casa del seu Pare i del santuari del seu cos.

L’escena es desenvolupa indicant el temps (Pasqua) i el lloc (recinte del temple de Jerusalem). Després apareix el gest de Jesús amb una interpretació des de l’Escriptura (Jn 2,14-16). I seguidament tenim dues reaccions, la dels deixebles i la dels jueus, una d’admiració i l’altra de queixa (Jn 2,17-18). Però ningú no qüestiona el gest, sinó que es fixen en l’home Jesús.

Jesús respon els qui el critiquen amb un anunci solemne, però que desestimen, burlant-se’n (Jn 2,19-20). L’evangelista interpreta l’anunci de Jesús i indica que els deixebles hi van creure (Jn 2,21-22). Però no només els deixebles hi creuen, sinó també més gent, tot i que Jesús no acaba fiant-se’n (Jn 2,23-25), perquè han d’acceptar de ser provats i l’aparent fracàs de la creu.

Jesús anuncia dos esdeveniments: la destrucció del santuari i la seva reconstrucció. En la línia del profeta Jeremies, Jesús qüestiona la fe màgica en la garantia de la presència de Déu al Temple contra tot mal.

Jesús parla del seu poder de destruir i aixecar com havia anunciat Jeremies que Déu faria. Per tant, amb aquest gest simbòlic, Jesús expressa la seva pregona convicció que el seu Pare canviaria radicalment les coses.

El cos de Jesús és el mateix santuari de Déu, la casa de Déu, obert a la humanitat, on es manifesta plenament la glòria de Déu, la seva victòria sobre el mal i la mort. El cos de Crist és la porta estel·lar cap al món diví.

 

3. Pensem-hi

Jesús anuncia que el temple de Déu és la seva humanitat i que la dignitat humana no té preu (no és negociable ni s’hi negocia). Valoro la dignitat de qualsevol persona?

Recordo com els deixebles, és a dir, aprofundeixo en la meva fe en Jesús? Jesús és per a mi l’autèntica porta d’accés al món diví, al cel nou i la terra nova?

En Jesús ressuscitat, Déu és present enmig dels humans i els humans ens trobem davant Déu. Jesús no vol que negociem amb Déu ni mirem de comprar-lo. Ho faig?

Jesús vol que gaudim de la seva presència gratuïta, guaridora i humanitzadora. Ho faig?

dilluns, 22 de febrer de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo

 


D. 2 de Quaresma B 

(28 febrer 2021)


1. Llegim el text (Mc 9,2-10)

2Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; 3els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. 4Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5Pere digué a Jesús: Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 6No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. 7Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. 8Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. 9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. 10Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El sisè dia és el de la creació de l’ésser humà. La humanitat es torna a trobar davant la presència de Déu i és omplerta de la seva glòria. La muntanya és el lloc on Déu es manifesta a l’ésser humà. Hi ha tres deixebles a la muntanya, el nucli dur, que coincideix amb el nombre que cal de testimonis segons la Llei de Moisès.

Apareixen dos personatges cabdals de l’AT, Moisès i Elies, els representants de la Llei (la voluntat de Déu) i de la profecia (la interpretació de la voluntat de Déu). Conversen amb Jesús, el qui parla i actua amb l’autoritat de Déu.

Apareix el núvol signe de la presència i acompanyament de Déu. I aleshores escoltem la veu del Pare, igual com al baptisme, però aquí s’afegeix la invitació: escolteu-lo! Ara el qui diu i fa la voluntat de Déu i la interpreta és Jesús, amb la seva vida i acció. El núvol i la veu del Pare interpreten la transfiguració de Jesús i són la resposta divina a la reacció d’esglai de Pere. Les tendes tenen relació amb la festa jueva de les Tendes que recorda la intervenció de Déu en la creació i en la història, per tant, apunta al cel nou i a la terra nova. L’escena de les Tendes indica, doncs, l’arribada del Regne.

Els tres deixebles no entenen l’anunci de la resurrecció, la nova humanitat que Jesús posa en marxa vencent l’acció del mal i l’acarament amb la ignomínia de la mort a la creu, i això ho fa des de l’amor i per això ofereix el perdó sense condicions. Ho van entendre més tard, un cop ressuscitat.

L’escena respon a la pregunta sobre la identitat de Jesús, aquest que camina cap a la creu. Jesús se’ns presenta com a Nou Adam. Jesús es transfigura, no es tracta d’un ésser misteriós ni d’un àngel, sinó d’un humà, d’un humà que s’enfrontarà al mal i a la mort, però ple de la glòria de Déu, va a la foscor amb la llum de Déu que no s’apaga mai.

En el món grec els déus es transformen en humans i ara l’home Jesús és presentat com a ésser diví, del cel nou i de la terra nova. La transfiguració de Jesús apunta a la seva victòria sobre el mal i la mort, però també apunta, com a nou Adam, a la victòria de la humanitat sobre el mal i la mort. Ara i aquí, Déu ofereix en el seu Fill Jesús, l’esperança d’un cel nou i una terra nova, que no ens estalvia de fer millor aquesta terra ni les dificultats, ni el dolor ni la mort.


4. Pensem-hi. Aquest esdeveniment m’obre a l’esperança i em dóna valentia davant el dolor i la mort? Què em suggereix la invitació del Pare d’escoltar Jesús?

dilluns, 15 de febrer de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

 


1er diumenge de Quaresma B 

(21 febrer 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 1,12-15)

12Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. 13Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. 14Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15Deia: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

 

2. Comprenem el text

Els tres evangelis sinòptics (Mt, Mc i Lc)  presenten el baptisme de Jesús i les temptacions com un díptic. Jesús ha estat batejat per Joan i Déu Pare l’ha presentat com a Fill seu estimat i l’Esperit Sant l’ha omplert de la seva força. I per això l’Esperit pren la iniciativa d’empènyer-lo cap al desert (Mc 1,12).

El desert indica una situació penosa, o bé un moment de temptació, un moment de crisi, d’optar o no pel camí de Jesús i del Regne.

Marc vol situar-nos en relació amb els orígens. Adam va viure al paradís amb companyia d’animals, i va ser temptat per la serp (figura de Satanàs). Els relats tradicionals jueus també parlen que els àngels servien els primers humans en el paradís. La història de la humanitat camina amb els ulls posats en els seus orígens. Jesús du a terme la utopia dels orígens. Amb el Regne de Déu, el final i l’inici de la història de la humanitat es fan presents.

Després de la caiguda, Adam comença a tenir problemes amb els animals feréstecs (Vida grega d’Adam i Eva, segle I aC). I en la versió llatina de la Vida d’Adam i Eva, Adam s’enfonsa fins al coll en les aigües del Jordà; i després de la seva expulsió del paradís passa 40 dies de penitència i té només com a menjar animals i bèsties. Els 40 dies són un nombre simbòlic (temps de crisi i discerniment).

 

3. Contemplem Jesús

Jesús és empès cap al desert per l’Esperit i hi és temptat, Adam ha estat expulsat fora del paradís per Déu perquè treballés la terra (Gn 3,23). Marc destaca la humanitat de Jesús.

Jesús s’està entre els animals feréstecs sense problemes (Mc 1,13), fent possible la utopia d’Is 11,6-10. El mateix Isaïes anunciarà la promesa del cel nou i de la terra nova (Is 65,17-25), reprenent Is 11,6-10.

Precisament l’autor del relat de la creació indica que l’ésser humà i els animals vivien en una pau paradisíaca, i tan sols s’alimentaven de vegetals (Gn 1,29-30). Ara Jesús és presentat com el nou Adam, que fa possible la utopia del paradís, amb la imatge del Regne.

Jesús emprèn, amb la força de l’Esperit, el camí del Regne, per a fer realitat l’harmonia fraternal i la pau paradisíaca que Déu vol per a tota la humanitat i per a tota la creació. Però Satanàs vol desviar-lo d’aquest camí emprès. Satanàs també vol desviar tot creient batejat del camí de Jesús que passa per la creu. Tanmateix tot creient batejat també compta amb la força de l’Esperit i el servei dels àngels.

Acabat el cicle de Joan Baptista, que havia promès que vindria el més fort (Mc 1,7), Jesús apareix com el qui du a terme la utopia dels orígens.

Jesús és més que el missatger de bones noves (Is 52,7), més que el capdavanter de l’Evangeli de Déu. El missatger i capdavanter ha estat Joan Baptista (Mc 1,2).

Jesús és el Regne en marxa, present i futur. Per això, el Regne de Déu que ara irromp en Jesús i que alhora empeny cap a la plenitud d’aquest Regne demana una decisió personal i intransferible. Implica conversió i fe.

 

4. Pensem-hi

  • L’Esperit m’empeny al desert. Quin és el meu desert, avui?
  • La fe em sosté en les dificultats que trobo al desert?
  • Jesús apunta i fa present la utopia del Regne, però em demana una decisió que suposa convertir-me i creure en l’Evangeli. Què he de canviar per a implicar-me més en el camí del Regne?

dilluns, 8 de febrer de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Ho vull, queda pur

 


Diumenge 6 de durant l’any B 

(14 febrer 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 1,40-45)

40Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: Si vols, em pots purificar. 41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur. 42A l’instant li desaparegué la lepra i quedà pur. 43Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament. 44Li digué: Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. 45Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

 

2. Comprenem el text

El relat no comença amb un desplaçament de Jesús cap a un altre lloc, sinó amb la vinguda d’un malalt. I és un malalt de lepra que va a trobar Jesús. En aquell temps, la lepra era molt més que una malaltia que afectés la pell, era com un càstig diví que situava la persona en un estat permanent d’impuresa ritual. No sols l’apartava del culte, sinó també del tracte i de la relació amb els altres. Per tant, la seva situació era de marginació total. Els malalts de lepra havien de viure fora dels pobles i nuclis poblats; i havien d’anunciar la seva presència cridant: impur!; impur!, perquè no se’ls apropés ningú. D’altra banda, hi ha un problema sobre la significació exacta de la paraula grega lepra. El text de Lv 13-14 té una legislació sobre malalties cutànies, quan no existia la malaltia de Hansen (Mycobacterium leprae), apareguda a l’Orient Mitjà durant l’època d’Alexandre el Gran (323 aC).

El relat subratlla la fe en Jesús del leprós; atès que s’acosta a Jesús «agenollat», fa una petició amb fe en el poder de Jesús: Si vols, em pots purificar.

 

3. Contemplem Jesús

Jesús es compadeix d’un marginat. La compassió és la capacitat de patir amb qui pateix. L’origen de la compassió de Jesús es troba en la compassió de Déu Pare. Jesús expressa que Déu té cura dels qui pateixen malaltia, aïllament i solitud. Jesús no separa ni exclou, ofereix una alternativa al qui està marginat de per vida.

Jesús fa un gest sorprenent, és a dir: va estendre la mà i el va tocar. En la religió jueva, el contacte amb un objecte impur o amb una persona impura, convertia a qui el tocava en impura. Jesús converteix en pur el qui era impur, guarint-lo de la malaltia de la lepra.

Jesús convida el leprós a complir el que estableix la Llei de Moisès, per tal de poder incorporar-se a la societat civil i religiosa. Jesús no s’oposa al sistema cultual.

Però el leprós va més enllà i expressa el seu agraïment, tot donant testimoni arreu del que Jesús ha fet en ell.

La paraula i l’acció de Jesús van unides. Jesús diu: Ho vull, queda pur, i alhora estén la mà i el toca. Així expressa la voluntat de convertir en pur el que els humans, amb les seves lleis, han convertit en impur. Jesús dóna la mà perquè ningú no exclogui ningú.

I finalment Jesús mana silenci al guarit, ja que tot el que es refereix a la manifestació del poder de Déu en Jesús ha de ser silenciada, perquè abans ha de passar per la creu.

 

4. Pensem-hi

  • Vaig a trobar Jesús perquè em guareixi del meu aïllament? Em trobo amb Jesús en la pregària? Sóc agraït en descobrir l’acció guaridora de Jesús en mi?
  • Cerco com Jesús el costat positiu de la persona exclosa o aïllada i així guarir-la?

dilluns, 1 de febrer de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar

 


Diumenge 5 durant l’any  

(7 febrer 2021)


1. Llegim el text (Mc 1,29-39)

29Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. 30La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. 31Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. 32Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. 33Tota la població s’havia aplegat davant la porta. 34Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. 35De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. 36Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. 37Quan el van trobar li digueren: Tothom et busca. 38Ell els diu: Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. 39I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Tenim tres escenes: 1) un relat de miracle; 2) un sumari de l’activitat de Jesús com a guaridor; 3) una petita controvèrsia entre Jesús i Simó i companys sobre la seva missió.

En la primera escena, sortint de la Sinagoga, el lloc de la reunió dels jueus per escoltar i aprendre de la Paraula de Déu, Jesús i l’equip base van a casa. A Marc, la casa és el lloc on es reuneix la comunitat per escoltar i aprendre de Jesús, i estar amb ell. Jesús es troba amb una dona de la comunitat que no pot escoltar-lo ni estar amb ell. Per això, Jesús fa que la sogra de Simó s’aixequi, és a dir, l’allibera d’allò que l’impedeix escoltar i aprendre de Jesús. I un cop alliberada, es posa a servir; cal notar que «serveix» Jesús i els qui estan amb ell. I fent-ho, fa precisament el que fan els àngels, servir Jesús (Mc 1,13).

En la segona, els poders guaridors de Jesús han esdevingut objecte de coneixement públic, però la seva identitat real com a Fill de Déu resta misteriosa. Els dimonis saben qui és Jesús, però ell els impedeix de revelar-ho. Sembla que el que atreu la gent és la seva força guaridora, però l’origen del seu ensenyament resta amagat.

I la tercera escena confirma que Jesús és malentès per Simó i pels altres deixebles. El Senyor cerca un lloc solitari per poder-hi pregar. Quan els deixebles l’aconsegueixen, li demanen que torni al poble, però Jesús s’hi nega i decideix anar a d’altres viles a continuar la proclamació de l’Evangeli.

Jesús es nega a complaure els seus amics perquè la seva petició té per objecte sols els seus miracles. Aquests mostren el seu poder i susciten qüestions sobre la seva identitat, però no revelen qui és. La vocació de Jesús l’empeny a predicar l’Evangeli i a desafiar el poder de Satanàs, que, segons les concepcions del seu temps, es manifesta en malalties i possessions. Jesús subordina el seu poder guaridor a la necessitat més gran de proclamar el Regne de Déu. Aquesta és la seva primera tasca i sols en el context de la proclamació del Regne el poder de guarir troba el seu veritable significat. Atès que l’Evangeli neutralitza i fa retrocedir el mal.


3. Pensem-hi

  • La trobada amb Jesús m’anima a servir els altres?
  • Quan visc i anuncio l’Evangeli neutralitzo i faig retrocedir el mal?
  • Per què cerco Jesús?

diumenge, 24 de gener de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Calla i surt d’aquest home

 


Diumenge 4 de durant l’any B 

(31 gener 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 1,21-28)

21Després van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. 22La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. 23En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: 24Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! 25Però Jesús el va increpar dient: Calla i surt d’aquest home. 26Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. 27Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen! 28I la seva anomenada s’estengué de seguida per tota la regió de Galilea.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El relat ens situa en l’espai i el temps, és a dir, a Cafarnaüm, en una sinagoga i en dissabte. Els personatges són Jesús, l’esperit maligne i els presents a la sinagoga.

Jesús es presenta com un mestre a la sinagoga d’un dels poblats de les rodalies del mar de Galilea. Cafarnaüm és poblet fronterer. Jesús ensenya diferent dels entesos perquè ho fa amb autoritat. Els escribes basen la seva autoritat en la tradicional interpretació de la Llei, és a dir, ho fan des de comentaris d’altres mestres més coneguts i importants (mostren la seva erudició) i des del mateix text de la Llei. En canvi, Jesús la interpreta com a autèntic intèrpret, des de la pròpia relació filial amb Déu Pare. I els senyals prodigiosos emfatitzen l’autoritat de Jesús. Jesús, doncs, ensenya amb una autoritat que li ve del Pare (seu i nostre).

La Paraula de Déu continguda en la Llei és alliberadora de tot mal, per tant, Jesús venç el mal. L’acció de Jesús explicita el seu ensenyament alliberador. El Regne s’obre pas contra el mal present en el món. El Regne posa la persona humana en la seva condició de criatura lliure i responsable, a imatge i semblança del seu Creador. Per això el mal apareix ràpidament davant la irrupció de Jesús a la sinagoga, perquè refusa la comunió amb Déu i expressa indignació davant la presència de l’amor de Déu. El qui pregunta perquè et fiques amb nosaltres no vol tenir res en comú amb el seu interlocutor.

L’esperit maligne reconeix Jesús com el Sant de Déu (cf. Jn 6,69), és a dir, li reconeix un ple poder sobre el mal. El fet que mani silenci a l’esperit maligne suposa que Jesús actua com a Déu que és, Jesús és el Senyor de la creació i no pas un mag o un bruixot que fa conjurs màgics. El crit de l’esperit maligne és un crit de mort, és a dir, el mal és vençut per la força de l’amor que ve de Déu.

La reacció dels presents a la sinagoga és d’esglai davant la irrupció de la força poderosa del Senyor de l’univers.

Al final, aquest relat és un relat de missió, on es relata com la sobirania de Déu (el Regne de Déu) s’imposa davant la irrupció precipitada del mal o davant les dificultats de la missió.

Jesús inicia la missió d’indicar la presència del Regne amb l’autoritat i la força que li ve de Déu. Jesús manifesta la seva dignitat de Sant de Déu.

 

3. Pensem-hi

  • Confio que les possibles irrupcions de forces malignes en la meva vida i acció seran vençudes amb la força del Senyor?
  • Quina importància té Jesús en la meva vida i acció? I contra el meu cantó fosc?

dilluns, 18 de gener de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes

 




Diumenge 3 de durant l’any B 

(24 gener 2021)


1. Llegim el text (Mc 1,14-20)

14Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15Deia: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

16Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. 17Jesús els digué: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. 18Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. 19Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, 20i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n’anaren amb Jesús.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El text comença amb una frase de transició, que clou el pròleg (Mc 1,1-13) i indica que Jesús ve després de Joan, i que també serà entregat com ho és Joan.

L’espai geogràfic de Joan era entorn del riu Jordà, el de Jesús és Galilea i rodalies, al costat d’un mar obert a les nacions que l’envolten. Galilea és el lloc fundacional del moviment de Jesús i de l’Església que en sorgeix. Per això el jove assegut al sepulcre buit indica a les dones que trobaran Jesús a Galilea (Mc 16,5-7). A Galilea s’hi retorna després de passar per la mort i la resurrecció, i així obrir la missió a totes les nacions.

L’evangeli de l’Església s’arrela en el missatge de Jesús, el Regne ja és aquí i la fe en l’Evangeli dóna sentit a la conversió. El Regne es fa present per mitjà dels col·laboradors. Jesús n’escull quatre, com a signe dels quatre punts cardinals, signe dels quatre vents, és a dir, de la universalitat de la missió.

Jesús s’acosta al mar, no va al temple, ni a la sinagoga, ni a l’àgora (plaça pública principal, on es negociava i s’administrava justícia), va a trobar a la gent del poble, als treballadors en el seu lloc de feina (mateixa intuïció de Cardijn).

Jesús necessita col·laboradors que pesquin humans, que treguin gent del mar (lloc de tenebra i foscor) per a dur-los a la platja del Regne, un espai de fraternitat.

Jesús escull dues parelles de germans, per a crear una nova xarxa de relacions fraterna, més enllà de la pròpia família, més enllà dels lligams de sang.

 

3. Pensem-hi

Jesús m’invita a canviar mentalitat i estil de vida per creure en el Regne de Déu que inicia. Què m’impedeix de pensar i viure segons el projecte del Regne?

Jesús necessita col·laboradors per al Regne, per crear una xarxa de relacions fraternes. Em sento cridat a col·laborar-hi?

El Regne es descobreix amb els ulls de la fe. Quan ens preguntem sobre la presència de Jesús, ens adonem que mirem la realitat i les accions amb els ulls de la fe?

diumenge, 10 de gener de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mireu l’anyell de Déu!

 


Diumenge 2n de durant l’any B 

(17 gener 2021)


1. Llegim el text (Jn 1,35-42)

35L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: Mireu l’anyell de Déu! 37Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: Què busqueu? Ells li digueren: Rabí —que vol dir «mestre»—, on habites? 39Els respon: Veniu i ho veureu. Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. 40Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. 41Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit». 42I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Joan indica per on passa Jesús, tot fixant-hi la mirada. El que importa durant tot el quart evangeli és veure (= creure i confiar). També Jesús veu, per a valorar la persona, manifestar la seva proximitat. És la mirada de Déu (Nm 6,25), una mirada plena d’amor. Jesús passa, camina sense que ningú sàpiga cap a on va. Tampoc no se’ns indica d’on ve; però Joan Baptista sembla saber-ho, quan diu Mireu l’anyell de Déu, el genitiu indica que ve de Déu. La mirada de Joan intenta penetrar en l’ésser de Jesús. El que intenta fer tot creient. També és el que fa Jesús, fixa la mirada en cadascú de nosaltres (com en Simó Pere: Jn 1,42) i ens regala una missió; en efecte, donant-li un nom significa que li confia una responsabilitat, li dóna una missió, la de ser pal de paller i «recer» (Cefes) d’un equip, d’una comunitat, d’un poble, el que Déu s’ha escollit.

Aquí, els primers deixebles de Jesús no se’ns presenten com a pescadors de Galilea que abandonen el que fan per a seguir Jesús, sinó en recerca. Jesús pren la iniciativa d’anar cap als qui el cerquen: Què busqueu? (Jn 1,38). La primera cosa que diu Jesús al quart evangeli és una pregunta. Jesús s’adreça al creient al començament del procés, tot preguntant sobre cap a on orientar la recerca, i al final pregunta sobre si l’has trobat viu i present en la pròpia vida i en la vida de la comunitat: Qui busques? (Jn 20,15). Els deixebles, com Maria Magdalena (Jn 20,15), responen amb una altra pregunta: Rabbí, on t’estàs? En ambdós casos la pregunta plantejada es refereix a una possible localització de Jesús, on resideix o on està el seu cos. Jesús respon a Maria Magdalena que se’n va al Pare, perquè és el seu lloc i als deixebles que vagin amb ell i descobreixin qui és, d’on ve i allà on va; vegin on realment s’està: amb Déu i entre nosaltres.

En el text se’ns indica una hora, l’hora desena (les quatre de la tarda, hora romana), l’hora de l’acompliment. En comptes de somniar en un més enllà d’aquest món, es convida als deixebles a fixar-se en Jesús, que uneix el cel amb la terra, que viu i camina amb nosaltres, que vol acompanyar-nos cap allà d’on ve (Jn 14,6). Jesús és el camí cap al Pare. Ha estat una trobada inoblidable, per això es recorden de l’hora. Com els enamorats que es recorden de la primera trobada. Es queden amb Jesús, alguna cosa els ha encisat. La recerca acaba de començar. T’hi apuntes també?


3. Pensem-hi

  • Com miro Jesús? Com em deixo mirar per Jesús? La seva i la meva mirada és amarada d’amor?
  • Què hi trobo en Jesús? Què hi he trobat?

dilluns, 4 de gener de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell

 




Baptisme del Senyor B 

(10 gener 2021)


1. Llegim el text (Mc 1,7-11)

7I Joan predicava així: Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. 8Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant. 9Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. 10I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. 11I una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.


2. Comprenem el text

El baptisme de Jesús és una epifania o manifestació divina, que revela la identitat de Jesús i la de Déu, com a Pare, Fill i Esperit Sant. Per això hi apareixen uns efectes especials, el cel s’esquinça, això indica que Déu vol dir alguna cosa i que vol enviar algú en missió. Per això Jesús escolta que Déu Pare el reconeix com a Fill seu estimat i es complau en Jesús per a confiar-li una missió important. I no el vol deixar sol davant els perills. I és així que un colom baixa sobre Jesús, una manera de dir que Jesús és omplert de la força de l’Esperit Sant.

Marc lliga tres moments importants de la vida i acció de Jesús: el baptisme, la transfiguració i el sepulcre buit. Les tres escenes són epifàniques; en la primera, el missatge s’adreça a Jesús (Mc 1,11); en la segona, als deixebles (Mc 9,7), i en la tercera, a tothom (Mc 16,6). I abans, en les tres, hi ha una professió de fe; en la primera, Joan confessa que ve el qui és més fort (Mc 1,7); en la segona, Pere confessa Jesús com a Messies (Mc 8,29); i en la tercera, el centurió confessa Jesús com a Fill de Déu (Mc 15,39).

El baptisme de Jesús il·lumina la participació dels creients a la dignitat reial, sacerdotal i profètica de Crist i a la nova creació inaugurada en Ell. En efecte, el batejat neix de nou i és enviat amb la força de l’Esperit a viure com a cristià que ja és i a anunciar l’Evangeli de Déu pertot arreu.


3. Contemplem Jesús

Jesús és el Messies (Sl 2,7), l’Estimat (Gn 22,2) i el Servent (Is 42,1). La manifestació divina no reflecteix cap experiència interior de Jesús en el moment del seu baptisme, sinó l’interès de l’Església a definir la identitat de Jesús des de l’inici.

Jesús és mostrat com a Nou Adam (sorgeix de l’aigua) i com a Ungit (Crist, Messies), que acumula en la seva persona el privilegi de ser alhora Rei (Sl 2,7), Profeta (Is 42,1) i Sacerdot (Gn 22,2.12.16). És Rei en referència a David, Profeta en referència al Servent del Senyor, i Sacerdot en referència a Isaac, ofert com a víctima.

Jesús és el més fort, el qui dóna l’Esperit Sant. Joan ho ha confessat.


4. Pensem-hi.

  • Sóc conscient que el baptisme m’ha donat una identitat col·lectiva (fill/a de Déu i germà/na)?
  • Com deixo que la força de l’Esperit Sant rebuda en el baptisme amari la meva vida i acció i m’empenyi en la construcció del Regne de Déu?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

 


Epifania del Senyor

 

1. Llegim el text (Mt 2,1-12)

1Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem,  9preguntaven: On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo.3Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. 4Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5Ells li respongueren: A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: 6I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble. 7Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella; 8després els encaminà a Betlem dient-los: Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo. 9Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. 10L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. 11Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. 12I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

 

2. Comprenem el text i contemplem el nen Jesús

La narració ens situa quan s’aixeca l’estrella del rei dels jueus (Nm 24,14; els darrers dies: Dn 2,28). Els mags (els savis) cerquen el seu Senyor i el troben en el nen que acaba de néixer. El llibre de Daniel presenta un rei poderós que s’inquieta i uns mags (Dn 2,1) que han d’interpretar un signe (somni), però són ignorants, i és Daniel el qui l’interpreta gràcies a una revelació del Déu del cel (Dn 2,28). Mateu presenta uns mags i un rei poderós, Herodes, que també s’inquieta (Mt 2,3). Els mags (savis) també són ignorants, necessiten que algú que interpreti el fet des de l’Escriptura. Els mags de Mateu prenen el testimoni del mag Balaam, que també té davant un rei poderós, al qual li anuncia l’aparició d’una estrella, l’aixecament d’un ceptre (un rei) a Israel (Nm 24,17). Els lectors de Mateu, que coneixen aquest fet, veuen en els mags d’Orient els reis estrangers que vénen amb els seus pobles a reconèixer en el nen Jesús el sobirà de tots els pobles de la terra.

Hi ha dos llocs: Jerusalem (el lloc del rei poderós i del judaisme oficial) i Betlem (el lloc del rei humil i dels petits). I dues actituds: la de sospita i refús per part del rei poderós i dels caps dels jueus (que prefigura la reacció oficial contra Jesús) i la d’acolliment i alegria per part dels mags (que prefigura l’entrada de tots els pobles en l’Església). La clau del relat és trobar el Messies (on és el rei dels jueus?) i reconèixer-lo com a sobirà de tots els pobles.

Quan el rei dels jueus neix, el centre del poder s’inquieta i els mags s’alegren. Quan el rei dels jueus entra a Jerusalem, el poder s’inquieta (Mt 21,10) i els infants el reconeixen i s’alegren (Mt 21,15-16). Betlem revela la identitat del nou nat: és el lloc d’on sortirà el pastor, el rei d’Israel (combina Mi 5,1 i 2Sa 5,2); i alhora revela els qui l’acolliran: estrangers i petits.

Els caps religiosos i els entesos, tot i l’explícit testimoniatge de l’Escriptura, no reconeixen el Messies. Cal la fe en la resurrecció de Jesús. Els savis mags troben el Messies per l’estrella que s’ha aixecat (el pastor d’Israel ha ressuscitat) i per l’Escriptura (ja ho havia anunciat), i així, en la resurrecció de Jesús, es confirma l’acompliment del pla salvador de Déu per a tots els pobles de la terra.

Un cop descobert el misteri, la mateixa estrella els porta on es troba Jesús, la llum del món. I en trobar el nen amb la seva mare Maria fan dues coses: l’adoren, és a dir, reconeixen que és Déu; i li ofereixen la seva fe. En efecte, amb l’or reconeixen que és rei; amb l’encens, que és Déu; i amb la mirra, que patirà i morirà per salvar-nos perquè estima fins a l’extrem. Per tant, confessen que és Rei, diví i mortal, tot alhora.

En resum, Déu es manifesta a tot el món en el nen Jesús, trobat per una estrella aixecada (al·lusió a la resurrecció) i per l’Escriptura (ho havia anunciat). I els savis d’Orient representen els pobles estrangers que reconeixen en Jesús el sobirà de tots els pobles de la terra.

Trenta anys després, no se sap res del fet que ha inquietat Jerusalem i ha alegrat Betlem. El mutis dels savis mags també és molt significatiu: tot i haver trobat el Messies, no el trobaran sempre present fins que haurà mort i ressuscitat (cf. Mt 28,20).

 

3. Pensem-hi

·       Quins signes o senyals m’ajuden a trobar el Senyor present i actuant? L’Escriptura i l’Estudi de l’Evangeli m’ajuden a interpretar-los des de la fe? I com el reconec present i actuant?

·       Quina és la meva ofrena al Senyor quan el reconec present i actuant?