Revista "Evangeli i Vida" núm 141

dilluns, 30 de gener de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Que brilli igualment la vostra llum davant la gent...



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/12OrdinarioA5.jpg
D. 5 de durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 5,13-16)
13Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
14Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa.
16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

2. Contemplem el text
Si Jesús agafava el relleu del Servent del Senyor: ser la llum dels pobles, ara el cristià agafa el relleu de Jesús: ser la llum del món. Ara i aquí, el cristià és la llum que resplendeix en la fosca, sense que la fosca no pugui ofegar-la.
El text combina la sal amb la terra i la llum amb el món. Una combinació que relaciona la comunitat cristiana (vosaltres) amb la humanitat (la gent). Del conjunt destaca la llum i l’exhortació a fer-la brillar en les bones obres dels deixebles. El testimoniatge dels cristians és, doncs, signe de la salvació de Déu, la presència de Déu amb els homes.
Vosaltres sou la sal de la terra. És una afirmació paradoxal. Quina relació tenen sal i terra? És una imatge que crida l’atenció. Si els deixebles deixessin de testimoniar i d’anunciar l’Evangeli allà on són, no serien bons per a res, fins i tot s’arriscarien a ser llençats i trepitjats per la gent. És una bona manera de recordar el dret de la gent a esperar dels deixebles un testimoniatge amb seny (com simbolitza la sal) i eficaç, és a dir, que doni gust i mantingui viva l’esperança (com també simbolitza la sal).
Vosaltres sou la llum del món. Aquí són paradoxals les imatges: és absurd amagar un poble dalt la muntanya o un llum a casa. Aleshores també és absurd amagar l’acció dels deixebles a favor del Regne i el testimoniatge de la seva relació filial amb Déu i fraternal amb els altres. Recordem que la imatge de la llum manifesta la presència de Déu, la seva Paraula, la seva Llei, la seva Saviesa, o la salvació messiànica; però també el seu poble i la ciutat santa de Jerusalem , així com les bones obres dels deixebles del Senyor. Heus ací que, ara i aquí, veure el testimoniatge dels deixebles és veure la glòria del Pare.
En resum, el testimoniatge gratuït i clar a favor del Pare és el servei que els cristians hem de fer a la humanitat. Tots els deixebles de Jesús som convidats a ser testimonis del Regne inaugurat allà on som, a la terra i en el món, perquè tothom arribi a conèixer l’origen de la llum: el Pare del cel, el nostre Pare i de tothom.

3. Pensem-hi
Sóc una persona salada, és a dir, participativa, que sé donar joc i confiança?
Sóc llum, és a dir, faig presents l’amistat i la companyonia de Jesús, la bondat i l’amor que Déu Pare ha manifestat en Jesús?

dilluns, 23 de gener de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços...



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/11OrdinarioA4.jpg
D. 4 de durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 5,1-12a)
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: 3 Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel! 4 Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! 5 Feliços els humils: ells posseiran la terra! 6 Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! 7 Feliços els compassius: Déu se’n compadirà! 8 Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! 9 Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! 10 Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel! 11 Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
2. Contemplem el text
Som davant el primer dels set anomenats discursos de Jesús segons Mateu: el de la muntanya (5,1-7,29). El discurs de la muntanya és concebut com una instrucció programàtica de Jesús als seus deixebles. I és on, en funció del seu disseny teològic, Mateu ha recollit i interpretat col·leccions de paraules de Jesús dites en altres llocs i per motius diversos del context actual. Per això, s’ha de llegir no sols com una unitat literària, sinó també d’emmarcar dins de tota l’obra de Mateu i de tota la vida i acció de Jesús, tal com l’ha tramesa l’Església apostòlica.
Mateu ha situat Jesús en una muntanya i assegut com un mestre que ensenya. Jesús puja dalt d’una muntanya no sols per ensenyar (5,1), sinó també perquè el diable li mostri tots els reialmes del món (4,8), per a pregar (14,23), per a guarir (15,29), i per a transfigurar-se (17,1), és a dir, per a mostrar-se com a Fill de Déu que és (15,5). A la muntanya, Jesús manifesta la seva relació amb Déu (prega, és el seu Fill estimat) i la seva missió d’anunciar l’Evangeli i alliberar de qualsevol mal, perquè l’Evangeli és la felicitat plena.
Les benaurances s’han de referir sempre a Jesús: n’és model i penyora de la seva plena realització. Precisament, Jesús és el pobre i humil de cor, refusat i perseguit. Ara, Jesús representa Moisès al Sinaí, quan indica el camí de la vida i la felicitat, do de Déu i alhora compromís del poble.
La proclamació de la gratuïtat del Regne recorda al deixeble la seva nova relació amb Déu i amb els humans, i el seu seguiment de Jesús (que és model i penyora); així com la seva condició actual de pobre que posa tota la seva existència a les mans de Déu, de lluitador per la justícia (fer la voluntat de Déu) i per la pau, de compromès a favor dels altres (estima, perdona i ajuda sense condicions), del qui ho espera tot de Déu (si està de dol és perquè la situació present contradiu la seva esperança). En definitiva, els deixebles cerquem la felicitat, mentre esperem la plena felicitat que els serà regalada per l’amor fidel de Déu. I aquesta tensió entre compromís i promesa, exigència personal i do de Déu, reflecteix tant la promesa que Déu manifestarà la seva reialesa als qui ho esperem tot d’Ell: als compromesos a favor dels necessitats, als perseguits, etc., com la invitació a col×laborar en la salvació de Déu ara i aquí: compromís per la solidaritat, la justícia, la pau, i també de perseverança en les proves.
3. Pensem-hi
La felicitat és un do gratuït de Déu, un do que convida a acollir-lo i fer-lo realitat, ens hi compromet. Quins moments ens adonem d’aquest do? Quins moments el fem possible?

diumenge, 15 de gener de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jesús els va cridar



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/10OrdinarioA3.jpg
D. 3 de durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 4,12-23)
12Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; 13però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. 14Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: 15Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: 16el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra. 17Des d’aleshores Jesús començà a predicar. Deia: Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. 18Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. 19Jesús els diu: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. 20Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. 21Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. 22Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. 23Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.
2. Contemplem el text
Galilea és la frontera, una cruïlla de pobles; on hi conviuen el poble jueu, el poble escollit, i pobles pagans; tots cridats a ser del poble de Déu, un poble de pobles: un poble plurinacional, que diríem avui. L’inici del poble messiànic (Mt 4,18-22) és a Galilea; el mateix lloc on Jesús convida anar-hi després de la seva resurrecció (Mt 26,32; 28,7.10); i el mateix lloc des d’on envia els deixebles a tots els pobles (Mt 28,16).
Hi ha tres escenes. La primera introdueix l’activitat de Jesús amb un comentari d’acompliment (Mt 4,12-17). La segona presenta la crida i resposta de les dues parelles de germans (Mt 4,18-22): un model de conversió davant l’anunci programàtic de Jesús (Mt 4,17). I la tercera indica l’activitat de Jesús per tota la Galilea (Mt 4,23): l’anunci de la bona nova del Regne amb els signes alliberadors que l’acompanyen.
Mentre la missió de Joan, el profeta del desert, es pon, s’aixeca una gran llum que realitzarà l’esperança messiànica anunciada per Isaïes a favor dels pobles oprimits. L’empresonament de Joan indica l’inici de la missió de Jesús (Mt 4,12), i Cafarnaüm, situada en el país de Zabuló i de Neftalí, n’assenyala el centre d’irradiació (Mt 4,13). Ja no som al desert, a la banda oriental del Jordà (Jn 1,28; 4,3), pas previ a la terra promesa; sinó a Cafarnaüm, a l’altra banda del Jordà, on ja resplendeix la llum. Jesús agafa el relleu del Servent del Senyor: ser llum dels pobles (Is 42,6; 49,6), i el del Baptista, anunciant que el Regne del cel és a prop.
La invitació a la conversió i formar part del Regne inaugurat és acollida per les parelles de germans pescadors que Jesús veu (Mt 4,18.21) i crida. Jesús els proposa una nova missió en relació amb la seva opció de vida: seguir-lo i fer-se pescadors d’homes (és a dir, salvar-los). L’adhesió és incondicional (immediatament). Aquesta adhesió implica una relació vital i única amb la missió de Jesús i el seu destí messiànic, com a cabdill del Regne i jutge escatològic (idea suggerida per la imatge de la pesca).
3. Pensem-hi
Sóc llum enmig de la fosca?
Em sento que Jesús em crida a fer un canvi de direcció o d’orientació en la meva vida?
Estic a punt per a viure una vida sota el Regne de Déu?

diumenge, 8 de gener de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/09OrdinarioA2.jpg
D. 2 durant l’any A

1. Llegim el text (Jn 1,29-34)
29L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà: Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món! 30És aquell de qui vaig dir: “Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.” 31Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel. 32Joan testimonià encara: He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. 33Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.” 34Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

2. Mirem el text i contemplem Jesús
Avui no és la veu del cel qui revela la identitat i missió de Jesús de Natzaret, sinó Joan Baptista. El testimoniatge de Joan afirma l’essencial del baptisme de Jesús: el descens i permanència de l’Esperit (1,32-33) i la revelació de la identitat del batejat: Aquest és el Fill de Déu (1,34).
El testimoniatge de Joan ens és ofert en dues escenes: una davant les autoritats de Jerusalem (1,19-28), i l’altra davant els seus deixebles (1,29-34). En la primera escena, dóna testimoni de la pròpia missió i en la segona, de Jesús, que és la que tenim en el text d’avui.
La doble repetició que Joan bateja amb aigua (1,31.33), que veu (1,29.32) i que no coneixia Jesús (1,31.33), serveix per a fer una doble afirmació sobre la identitat de Jesús: és l’Anyell de Déu (1,29) i el preexistent (1,30), d’una banda, i és el qui porta l’Esperit Sant (1,32-33) i el Fill de Déu (1,34), de l’altra. El context és diferent a Marc i Mateu, on Jesús és el qui veu i es diu que Joan el bateja; a Lc no es diu qui bateja Jesús i sembla que és el poble qui veu; i a Jn, és Joan Baptista el qui veu i no ens diu que bategi Jesús. Així, els creients d’avui i de sempre, gràcies a la fe, podem veure (= creure) i donar testimoni que Jesús és el Fill de Déu.
La redacció final de Jn assumeix els tres sentits possibles que té la identificació de Jesús amb l’Anyell de Déu: (1) Jesús com a Anyell escatològic i destructor, seria la comprensió original del Baptista, que esperava el judici messiànic (Mt 3,7.12; Lc 3,7.17) que destruiria els pecats d’Israel. (2) Jesús com a Servent del Senyor d’Is 53; però mentre el Servent prenia damunt seu els pecats d’Israel (Is 53,4.12) ara l’Anyell lleva el pecat del món (la versió litúrgica identifica Anyell i Servent, atès que tradueix: pren damunt seu el pecat del món). (3) Jesús com a Anyell pasqual, la missió de llevar (no només carregar) el pecat del món encaixa en la visió pasqual de la mort de Jesús; fixem-nos-hi: Jesús és condemnat a mort al migdia de la vigília pasqual (19,14), quan els sacerdots degollaven els anyells pasquals en el Temple; mullen els llavis de Jesús amb un manat d'hisop xop de vinagre (19,29), i és amb un manat d’hisop xop de sang de l’anyell pasqual que mullen la llinda i els dos muntants (Ex 12,22); a Jesús no li trenquen cap os (19,36), com tampoc no n'hi trenquen cap a l’anyell pasqual (Ex 12,46). Segons aquest darrer sentit, la missió de Jesús no seria destruir els pecats individuals d’Israel, sinó acabar amb la sobirania del pecat.

3. Pensem-hi
Quin testimoniatge dono de Jesús avui?