D. 2 durant l’any A
1. Llegim el text (Jn 1,29-34)
29L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap
a ell, i exclamà: Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món! 30És aquell de qui vaig dir:
“Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja
existia.” 31Jo no el
coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es
manifestés a Israel. 32Joan
testimonià encara: He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es
posava damunt d’ell. 33Jo
no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: “Aquell
damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb
l’Esperit Sant.” 34Jo
ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.
2. Mirem el text
i contemplem Jesús
Avui no és la veu del cel qui revela la
identitat i missió de Jesús de Natzaret, sinó Joan Baptista. El testimoniatge
de Joan afirma l’essencial del baptisme de Jesús: el descens i permanència de
l’Esperit (1,32-33) i la revelació de la identitat del batejat: Aquest és el
Fill de Déu (1,34).
El testimoniatge de Joan ens és ofert en dues
escenes: una davant les autoritats de Jerusalem (1,19-28), i l’altra davant els
seus deixebles (1,29-34). En la primera escena, dóna testimoni de la pròpia
missió i en la segona, de Jesús, que és la que tenim en el text d’avui.
La doble repetició que Joan bateja amb aigua
(1,31.33), que veu (1,29.32) i que no coneixia Jesús (1,31.33),
serveix per a fer una doble afirmació sobre la identitat de Jesús: és l’Anyell
de Déu (1,29) i el preexistent (1,30), d’una banda, i és el qui
porta l’Esperit Sant (1,32-33) i el Fill de Déu (1,34), de l’altra.
El context és diferent a Marc i Mateu, on Jesús és el qui veu
i es diu que Joan el bateja; a Lc no es diu qui bateja Jesús i sembla
que és el poble qui veu; i a Jn, és Joan Baptista el qui veu
i no ens diu que bategi Jesús. Així, els creients d’avui i de sempre, gràcies a
la fe, podem veure (= creure) i donar testimoni que Jesús és el Fill
de Déu.
La redacció final de Jn assumeix els tres sentits
possibles que té la identificació de Jesús amb l’Anyell de Déu: (1)
Jesús com a Anyell escatològic i destructor, seria la comprensió
original del Baptista, que esperava el judici messiànic (Mt 3,7.12; Lc
3,7.17) que destruiria els pecats d’Israel. (2) Jesús com a Servent
del Senyor d’Is 53; però mentre el Servent prenia damunt seu els pecats
d’Israel (Is 53,4.12) ara l’Anyell lleva el pecat del món (la versió
litúrgica identifica Anyell i Servent, atès que tradueix: pren
damunt seu el pecat del món). (3) Jesús com a Anyell pasqual,
la missió de llevar (no només carregar) el pecat del món encaixa
en la visió pasqual de la mort de Jesús; fixem-nos-hi: Jesús és condemnat a
mort al migdia de la vigília pasqual (19,14), quan els sacerdots degollaven els
anyells pasquals en el Temple; mullen els llavis de Jesús amb un manat d'hisop
xop de vinagre (19,29), i és amb un manat d’hisop xop de sang de l’anyell
pasqual que mullen la llinda i els dos muntants (Ex 12,22); a Jesús no li
trenquen cap os (19,36), com tampoc no n'hi trenquen cap a l’anyell pasqual
(Ex 12,46). Segons aquest darrer sentit, la missió de Jesús no seria destruir
els pecats individuals d’Israel, sinó acabar amb la sobirania del pecat.
3. Pensem-hi
Quin testimoniatge dono de Jesús avui?
