Baptisme del Senyor A
1.Llegim
el text (Mt 3,13-17)
13Llavors
Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se
batejar per ell. 14Però Joan s’hi oposava, dient: Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu,
i tu véns a mi! 15Jesús li respongué: Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia.
Aleshores Joan el deixà fer.
16Un
cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, i
Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell. 17I
una veu digué des del cel: Aquest és el
meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.
2.
Mirem el text i contemplem Jesús
El
baptisme de Jesús és la manifestació de la identitat de Jesús de Natzaret:
és el Fill de Déu i el Messies, i alhora de la Trinitat: Déu és Pare
i Fill i Esperit Sant. El cel i la terra s’uneixen en Jesús.
L’escena
del baptisme recorda la visió d’Ezequiel (Ez 1,1-4.28; 2,1-3): a la riba
del riu Quedar, veu com el cel s’obre i apareix la glòria del
Senyor, i al mateix moment sent una veu que parla, l’Esperit s’apodera
d’ell i li és revelada la missió. Ara, a la riba del riu Jordà, Jesús veu com el
cel s’obre i l’Esperit es posa damunt seu i sent una veu que parla i revela
la seva íntima relació amb Déu Pare i la seva missió.
L’escena
consta d’una presentació dels protagonistes i del lloc (3,13); d’un diàleg
entre Joan i Jesús (3,14-15); i de la manifestació de la identitat de Jesús i
de la Trinitat, així com de la missió de Jesús (3,16-17).
Cada
protagonista és relacionat amb un lloc, així: Jesús i Galilea, Joan i Jordà. El
diàleg entre Joan i Jesús és la resposta al problema plantejat pel baptisme de
Jesús: el que Jesús es faci batejar per Joan, ¿això significa que ha de confessar
els seus pecats i convertir-se? (3,6.11). Jesús, ¿no és més fort que
Joan i bateja no amb aigua sinó amb l’Esperit Sant i amb foc? (3,11). La
resposta de Jesús desfà tot possible malentès: Convé que complim d’aquesta
manera tota justícia. Mateu nota que Jesús manifesta la seva humil i total
adhesió a la voluntat de Déu, al seu projecte salvador inaugurat en sortir
de l’aigua.
En
la tradició bíblica d’Israel unció i do de l’Esperit van lligats.
Els jueus en temps de Jesús creien que després de la mort dels últims profetes els
cels estaven tancats i l’Esperit de Déu sufocat. Així, el fet que el cel
s’obri, baixi l’Esperit Sant com un colom i una veu parli des del
cel obert, indiquen que el temps de la salvació s’ha inaugurat.
La
veu del cel
teixeix la proclamació messiànica del salm 2,7 amb l’elecció d’Isaac (Gn
22,2.12.16) i la del servent d’Is 42,1. Així Jesús és presentat alhora com a
Messies Rei, Messies Sacerdot (el Testament de Leví
presenta Isaac com a Messies Sacerdot) i Messies Profeta. I la imatge
del colom expressa la implicació de l’Esperit en la missió i l’existència
de Jesús.
El
baptisme de Jesús és icona del baptisme del cristià: Jesús és omplert de
l’Esperit Sant i Déu Pare el reconeix com a Fill seu estimat, el qui és batejat en la fe de l’Església és
omplert de l’Esperit i el Pare el reconeix com a fill/a seu/seva en el Fill, donant-li la identitat de fill/a i
de germà o germana dels altres i la missió d’anunciar-ho i fer-ho present des
de la vida i l’acció.
3. Pensem-hi
·
Sóc conscient que el baptisme m’ha donat una identitat
col·lectiva, una identitat comunional, és a dir, la filiació divina i la
fraternitat entre tots els habitants de la terra?
·
Que em suposa ser fill/a de
Déu i germà/na de tots els homes i totes les dones?
