Revista "Evangeli i Vida" núm 141

dimarts, 28 de novembre de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Estigueu alerta, vetlleu...



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/01advientoB1.jpg
D. 1er d’Advent B

1. Llegim el text (Mc 13,33-37)
33Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. 34Passa com amb un home que se’n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. 35Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; 36no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. 37El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

2. Comprenem el text
Comença el temps d’Advent, un temps de vetlla, d’espera activa de la vinguda del Senyor Jesús. Per això tenim una crida a la vigilància adreçada als deixebles i a la comunitat.
No sabem quan arribarà la fi de la història humana, per tant, cal estar sempre atents, atents per a servir. I com diuen els escoltes cal estar sempre a punt per a servir els altres.
Marc se serveix d’una paràbola (Mc 13,34-36) a fi de convidar a imitar el comportament del porter i dels servents que esperen el retorn del seu amo i Senyor. Així com el porter ha d’estar constantment atent perquè no sap quan retornarà l’amo de la casa, el deixeble de Jesús ha d’estar sempre atent i disponible a servir el seu Senyor, tot i no saber quan arribarà.
L’arribada de l’amo de la casa és imprevisible. La casa representa l’Església, atès que durant els primers segles els cristians es reunien en una casa. Aquesta vetlla ha se ser constant, per això s’enumeren els quatre moments de la vetlla nocturna: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada. Això implica una constant atenció.
L’espera del Senyor que vindrà és activa. I, per això, les facultats donades als servents implica treballar per la construcció del Regne i l’edificació de l’Església en el temps d’espera, tots en som responsables, tot i que alguns tinguin un servei diferent.

3. Contemplem Jesús
Jesús diu que la seva visita és imprevisible, per això cal estar atent, vetllar, tot esperant-lo en tot moment, atès la seva sorpresa.
Jesús ens convida a estar sempre a punt per a servir-lo.

4. Mirem la nostra vida i acció
Què faig quan la persona que més m’estima ve a casa meva per a compartir la meva existència i quotidianitat?
Estic sempre a punt per a servir?

dilluns, 20 de novembre de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/57OrdinarioA34.jpg
Crist Rei A

1. Llegim el text (Mt 25,31-46)
31Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós. 32Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.
37Llavors els justos li respondran: Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?
40El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.
41Després dirà als de la seva esquerra: Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 Llavors ells li respondran: Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45Ell els contestarà: Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi. 46I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús.
El text clou el discurs sobre la vinguda del Fill de l’home. I ofereix un drama amb tres escenes: 1) l’obertura, amb l’escenificació de la vinguda gloriosa del Fill de l’home, l’aplec dels pobles i la seva separació; 2) el diàleg del Rei, primer, amb els de la seva dreta i, després, amb els de la seva esquerra; 3) l’escena final, amb l’execució de les sentències que obren, respectivament, dues escenes de diàleg.
El cop d’escena és la contraposició dels dos grups de gent, subratllat per la monòtona repetició de l’elenc de les accions de misericòrdia fetes o desateses. La imatge del pastor, que separa les ovelles de les cabres, estableix el lligam amb l’escena del diàleg entre el Rei assegut al seu tron gloriós i, successivament, els de la seva dreta (els justos) i els de la seva esquerra (els indefinits). Però, realment, el cop d’escena està en la sorpresa: el Rei s’identifica amb aquests germans meus més petits.
Certament, cap dels dos grups no sospitava la presència misteriosa del Fill de l’home en el més petits. Així, el cop d’efecte de la separació dels uns dels altres no són les sis accions a favor dels més petits, sinó la identificació del Rei amb aquests germans meus més petits, que revela, alhora, el seu nou rostre i la radical seriositat de l’acció solidària envers els més petits: esdevenen els meus germans.
El Rei i Fill, assegut com a jutge escatològic, s’autopresenta com el qui té fam i set, foraster i despullat, malalt i a la presó. Per tant, el cara a cara decisiu entre els humans i Crist no s’esdevé en un marc de gestos heroics i extraordinaris, sinó en la quotidianitat dels nostres encontres humans. Aleshores la vida eterna o l’autocondemna es juga en les relacions quotidianes d’acolliment o rebuig dels més petits, que són el signe objectiu de la presència humil i amagada de Crist Rei. Mateu ha teixit amb dos fils tot el seu missatge: Jesucrist i l’amor solidari.
En l’amor gratuït i generós envers els més petits, s’expressa la relació vital de fe en Crist, relació que, a la fi, esdevindrà plena comunió.
Jesús s’identifica amb el pa i el vi de l’Eucaristia i amb els petits. Jesús diu: Això és el meu cos, aquesta és la meva sang; però també diu: a mi m’ho feu, a mi m’ho negueu.

3. Pensem-hi.
Considero l’exclòs, el sobrant, l’oblidat com a germà?
Identifico Jesús amb els petits? M’adono que tot les bones accions que faig a favor dels més petits les faig al mateix Jesús?

diumenge, 12 de novembre de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/56OrdinarioA33.jpg
D. 33 de durant l’any A

1. Llegim el text (Mt 25,14-30)
14Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. 18Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo. 19Al cap de molt de temps arriba l’amo d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més. 21 L’amo li va dir: Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor. 22 Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més. 23L’amo li va dir: Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor. 24 Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu. 26 Però l’amo li va respondre: Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

2. Comprenem el text
La paràbola dels tres servents, coneguda com la dels talents, segueix l’esquema del drama en tres temps: 1) l’amo confia els seus béns a tres servents abans d’anar-se’n (25,14-15); 2) un cop l’amo se n’ha anat, els tres servents es comporten diferentment (25,16-18); 3) l’amo retorna i demana comptes als tres servents, amb la recompensa o càstig en relació al seu rendiment (25,19-30). El tercer temps és el cim de la història i centra l’atenció en el diàleg entre l’amo i el tercer servent, el prudent (una prudència arrelada en la por, que paralitza), que no vol arriscar res d’allò que no és seu, conservant-lo intacte. Els oients s’identifiquen amb la seva protesta: és injust que l’amo el castigui per haver conservat intacte el que se li havia confiat. Déu, però, no segueix els nostres criteris de justícia!
Mentre els dos primers servents són considerats bons i fidels, i són recompensats, el tercer, dolent i gandul, s’autocondemna quan intenta justificar-se projectant la seva angoixa i por en la imatge que s’ha fet de l’amo.
Mateu insereix aquesta paràbola dins del seu discurs escatològic, a fi de denunciar el comportament del tercer servent que, per manca de fe i confiança en el Senyor, no es compromet gratuïtament i creativament. La por esvaeix la fe, com ho fa la ganduleria amb el donar fruit.
Mateu anima els seus lectors a implicar-se creativament i generosament en el temps d’espera de la vinguda del Fill de l’home. I els talents no es poden identificar amb les qualitats o dons naturals que cada persona ha rebut, sinó amb la revelació dels secrets del Regne, que els deixebles han rebut gratuïtament i que ha de donar fruit. La fe és resposta gratuïta i creativa a la iniciativa gratuïta i creativa de Déu.
En resum, seguir Jesús comporta riscos i la fidelitat en el seguiment implica més riscos però també l’alegria incomparable de tenir la companyia del Senyor.

3. Contemplem Jesús
En el seu context original, Jesús, tot provocant la identificació dels oients amb el tercer servent, denuncia el legalisme jueu en la seva relació amb Déu, perquè impedeix descobrir la gratuïtat de l’amor de Déu i n’afavoreix una imatge deformada per la por.
Jesús proposa una relació gratuïta amb Déu, fonamentada en la seva pròpia experiència. La relació amb Déu no ha de ser legalista, és a dir, fer el bé que està estrictament manat, i per por, no arriscar-se a anar més enllà o no comprometre’s més. Això és el que fa el tercer servent

3. Pensem-hi
Sóc una persona poruga com el tercer servent? Tinc por d’arriscar-me a ser un/a bon/a militant?
Sóc responsable del que se m’ha confiat?
Com és la meva relació amb Déu? Què n’espero?

diumenge, 5 de novembre de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/55OrdinarioA32.jpg
D. 32 de durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 25,1-13)
1Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. 2N’hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. 3Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. 5Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6A mitjanit es va sentir un clam: L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l! 7Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. 8Les noies sense seny van dir a les assenyades: Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.  9Les assenyades respongueren: Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu. 10Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada. 11Finalment arribaren també les altres noies i deien: Senyor, Senyor, obre’ns! 12Però ell va respondre: Us asseguro que no us conec. 13Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

2. Comprenem el text i contemplem el Senyor que ve a trobar-nos
L’evangeli ens descriu la trobada amb el Senyor com una festa de noces, i això és precisament el que celebrem anticipadament en l’Eucaristia, quan se’ns diu: Feliços els convidats a la taula del Senyor, al banquet de noces.
L’acció es desenvolupa en tres moments: la preparació i espera (Mt 25,2-5), l’arribada de l’espòs al cor de la nit (Mt 25,6-9), i l’inici de la festa de noces (Mt 25,10-12). Tal com ha fet a l’inici, el narrador intervé al final, i ara ho fa per fer-ne l’aplicació pràctica: Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora. L’espòs representa el Senyor que ve a trobar-nos.
La presentació dels dos grups de cinc noies ve marcada pel contrast entre les cinc prudents i les cinc desassenyades. El motiu és la provisió o no d’oli. L’element crític és el retard de l’espòs. Tot el drama gira entorn de l’espòs: és esperat i després arriba inesperadament, i a la fi, irrevocablement, no admet a la festa les cinc noies no preparades. Originàriament, feia referència al comportament dels oients: no s’ha de fer com les cinc noies desassenyades. Mateu rellegeix la paràbola en clau al·legòrica i la situa dins el discurs sobre la vinguda del Fill de l’home. Així, tal com la tenim, il·lumina la vida dels deixebles, perquè el nostre trobament definitiu amb el Senyor sigui un esdeveniment de salvació i no de condemna. No n’hi ha prou amb ser dels qui surten a rebre el Senyor i l’esperen, ja que el punt crític és el seu retard, que posa al descobert el poc seny d’aquells deixebles que no s’han preparat per al temps d’espera, que s’han quedat sense oli. I sols personalment poden proveir-se’n, ningú més ho pot fer per ells.
La reserva d’oli per al temps d’espera és la fidelitat i la perseverança dels deixebles, en la vida i en l’acció, a la voluntat del Pare; i el fet de proveir-se d’oli és una opció lliure, responsable i intransferible. A més, en la tradició bíblica, l’oli és símbol de festa i de salut, només més tard es refereix a les bones obres. Per tant, es tracta d’estar predisposat a la trobada festiva amb el Senyor, a acollir la seva salvació, i això significa ser fidels a l’Evangeli i treballar per l’edificació del Regne.

3. Pensem-hi.
Com em preparo per al Regne? M’adono que sóc jo qui personalment he de proveir-me d’oli? Me’n proveeixo servint i fent el bé per no quedar-me a les fosques?