D. 33 de durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 25,14-30)
14Un home que havia de fer un llarg
viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15A un li donà cinc talents; a l’altre, dos,
i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar.
Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer
treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment,
el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. 18Però
el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els
diners del seu amo. 19Al cap de
molt de temps arriba l’amo d’aquells servents i es posa a passar comptes amb
ells. 20Es presentà el qui havia
rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: Senyor, em vas confiar cinc
talents; mira: n’he guanyat cinc més. 21 L’amo li va dir: Molt bé, servent bo i
fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig
del teu Senyor. 22 Es presentà també el qui havia rebut dos
talents i digué: Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos
més. 23L’amo li va dir: Molt bé,
servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més.
Entra al goig del teu Senyor. 24 Es presentà encara el qui havia rebut un
talent i digué: Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat
i reculls on no has escampat. 25Vaig
tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu. 26 Però
l’amo li va respondre: Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he
sembrat i recullo on no he escampat. 27Per
això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria
recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li
el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29Perquè
a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui
no té, li prendran fins allò que li queda. 30I
a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors
i el cruixit de dents.
2. Comprenem el
text
La paràbola dels tres servents, coneguda com la
dels talents, segueix l’esquema del drama en tres temps: 1) l’amo
confia els seus béns a tres servents abans d’anar-se’n (25,14-15); 2) un
cop l’amo se n’ha anat, els tres servents es comporten diferentment (25,16-18);
3) l’amo retorna i demana comptes als tres servents, amb la
recompensa o càstig en relació al seu rendiment (25,19-30). El tercer temps és
el cim de la història i centra l’atenció en el diàleg entre l’amo i el tercer
servent, el prudent (una prudència arrelada en la por, que paralitza),
que no vol arriscar res d’allò que no és seu, conservant-lo intacte. Els oients
s’identifiquen amb la seva protesta: és injust que l’amo el castigui per
haver conservat intacte el que se li havia confiat. Déu, però, no
segueix els nostres criteris de justícia!
Mentre els dos primers servents són considerats bons
i fidels, i són recompensats, el tercer, dolent i gandul,
s’autocondemna quan intenta justificar-se projectant la seva angoixa i por en
la imatge que s’ha fet de l’amo.
Mateu insereix aquesta paràbola dins del seu discurs
escatològic, a fi de denunciar el comportament del tercer servent que, per
manca de fe i confiança en el Senyor, no es compromet gratuïtament i
creativament. La por esvaeix la fe, com ho fa la ganduleria amb el donar fruit.
Mateu anima els seus lectors a implicar-se creativament
i generosament en el temps d’espera de la vinguda del Fill de l’home. I
els talents no es poden identificar amb les qualitats o dons naturals
que cada persona ha rebut, sinó amb la revelació dels secrets del Regne,
que els deixebles han rebut gratuïtament i que ha de donar fruit. La fe és
resposta gratuïta i creativa a la iniciativa gratuïta i creativa de Déu.
En resum, seguir Jesús comporta riscos i la
fidelitat en el seguiment implica més riscos però també l’alegria incomparable
de tenir la companyia del Senyor.
3. Contemplem
Jesús
En el seu context original, Jesús, tot provocant
la identificació dels oients amb el tercer servent, denuncia el legalisme
jueu en la seva relació amb Déu, perquè impedeix descobrir la gratuïtat de
l’amor de Déu i n’afavoreix una imatge deformada per la por.
Jesús proposa una relació gratuïta amb Déu,
fonamentada en la seva pròpia experiència. La relació amb Déu no ha de ser
legalista, és a dir, fer el bé que està estrictament manat, i per por, no
arriscar-se a anar més enllà o no comprometre’s més. Això és el que fa el
tercer servent
3. Pensem-hi
Sóc una persona poruga com el tercer servent? Tinc
por d’arriscar-me a ser un/a bon/a militant?
Sóc responsable del que se m’ha confiat?
Com és la meva relació amb Déu? Què n’espero?
