Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: però ell us batejarà amb l’Esperit Sant

Baptisme del Senyor B 

(7 gener 2024)

1. Llegim el text (Mc 1,7-11)

7I Joan predicava així: Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. ⁸Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant. ⁹Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. ¹⁰I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. ¹¹I una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.

2. Comprenem el text

El baptisme de Jesús és una epifania o manifestació divina, que revela la identitat de Jesús i la de Déu, com a Pare, Fill i Esperit Sant. Per això hi apareixen uns efectes especials, el cel s’esquinça, això indica que Déu vol dir alguna cosa i que vol enviar algú en missió. Per això Jesús escolta que Déu Pare el reconeix com a Fill seu estimat i es complau en Jesús per a confiar-li una missió important. I no el vol deixar sol davant els perills. I és així que un colom baixa sobre Jesús, una manera de dir que Jesús és omplert de la força de l’Esperit Sant.

Marc lliga tres moments importants de la vida i acció de Jesús: el baptisme, la transfiguració i el sepulcre buit. Les tres escenes són epifàniques; en la primera, el missatge s’adreça a Jesús (Mc 1,11); en la segona, als deixebles (Mc 9,7), i en la tercera, a tothom (Mc 16,6). I abans, en les tres, hi ha una professió de fe; en la primera, Joan confessa que ve el qui és més fort (Mc 1,7); en la segona, Pere confessa Jesús com a Messies (Mc 8,29); i en la tercera, el centurió confessa Jesús com a Fill de Déu (Mc 15,39).

El baptisme de Jesús il·lumina la participació dels creients a la dignitat reial, sacerdotal i profètica de Crist i a la nova creació inaugurada en Ell. En efecte, el batejat neix de nou i és enviat amb la força de l’Esperit a viure com a cristià que ja és i a anunciar l’Evangeli de Déu pertot arreu.

3. Contemplem Jesús

Jesús és el Messies (Sl 2,7), l’Estimat (Gn 22,2) i el Servent (Is 42,1). La manifestació divina no reflecteix cap experiència interior de Jesús en el moment del seu baptisme, sinó l’interès de l’Església a definir la identitat de Jesús des de l’inici.

Jesús és mostrat com a Nou Adam (sorgeix de l’aigua) i com a Ungit (Crist, Messies), que acumula en la seva persona el privilegi de ser alhora Rei (Sl 2,7), Profeta (Is 42,1) i Sacerdot (Gn 22,2.12.16). Jesús és Rei en referència a David, Profeta en referència al Servent del Senyor, i Sacerdot en referència a Isaac, ofert com a víctima.

Jesús és el més fort, el qui dona l’Esperit Sant. Joan ho ha confessat.

4. Pensem-hi. Soc conscient que el baptisme m’ha donat una identitat col·lectiva (fill/a de Déu i germà/na)?

Com deixo que la força de l’Esperit Sant rebuda en el baptisme amari la meva vida i acció i m’empenyi en la construcció del Regne de Déu?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa

 Epifania del Senyor 

(6 gener)

 

1. Llegim el text (Mt 2,1-12)

¹Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem,  ⁹preguntaven: On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo.³Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. ⁴Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. ⁵Ells li respongueren: A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ⁶I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble. ⁷Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella; ⁸després els encaminà a Betlem dient-los: Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo. ⁹Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. ¹⁰L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. ¹¹Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. ¹²I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

 

2. Comprenem el text i contemplem el Jesús

La narració ens situa quan s’aixeca la seva estrella, és a dir, la del rei dels jueus (Nm 24,14; els darrers dies: Dn 2,28). Els mags (els savis) cerquen el seu Senyor i el troben en el nen que acaba de néixer. El llibre de Daniel presenta un rei poderós que s’inquieta i uns mags (Dn 2,1) que han d’interpretar un signe (somni), però són ignorants, i és Daniel el qui l’interpreta gràcies a una revelació del Déu del cel (Dn 2,28). Mateu presenta uns mags i un rei poderós, Herodes, que també s’inquieta (Mt 2,3). Els mags (savis) també són ignorants, necessiten que algú que interpreti el fet des de l’Escriptura. Els mags de Mateu prenen el testimoni del mag Balaam, que també té davant un rei poderós, al qual li anuncia l’aparició d’una estrella, l’aixecament d’un ceptre (un rei) a Israel (Nm 24,17). Els lectors de Mateu, que coneixen aquest fet, veuen en els mags d’Orient els reis estrangers que vénen amb els seus pobles a reconèixer en el nen Jesús el sobirà de tots els pobles de la terra.

Hi ha dos llocs: Jerusalem (el lloc del rei poderós i del judaisme oficial) i Betlem (el lloc del rei humil i dels petits). I dues actituds: la de sospita i refús per part del rei poderós i dels caps dels jueus (que prefigura la reacció oficial contra Jesús) i la d’acolliment i alegria per part dels mags (que prefigura l’entrada de tots els pobles en l’Església). La clau del relat és trobar el Messies (on és el rei dels jueus?) i reconèixer-lo com a sobirà de tots els pobles.

Quan el rei dels jueus neix, el centre del poder s’inquieta i els mags s’alegren. Quan el rei dels jueus entra a Jerusalem, el poder s’inquieta (Mt 21,10) i els infants el reconeixen i s’alegren (Mt 21,15-16). Betlem revela la identitat del nou nat: és el lloc d’on sortirà el pastor, el rei d’Israel (combina Mi 5,1 i 2Sa 5,2); i alhora revela els qui l’acolliran: estrangers i petits.

Els caps religiosos i els entesos, tot i l’explícit testimoniatge de l’Escriptura, no reconeixen el Messies. Cal la fe en la resurrecció de Jesús. Els savis mags troben el Messies per la seva estrella que s’ha aixecat (el pastor d’Israel ha ressuscitat) i per l’Escriptura (ja ho havia anunciat), i així, en la resurrecció de Jesús, es confirma l’acompliment del pla salvador de Déu per a tots els pobles de la terra.

Un cop descobert el misteri, la mateixa estrella els porta on es troba Jesús, la llum del món. I en trobar el nen amb la seva mare Maria fan dues accions: l’adoren, és a dir, reconeixen que és Déu; i li ofereixen la seva fe. En efecte, amb l’or reconeixen que és Rei; amb l’encens, que és Déu; i amb la mirra, que patirà i morirà per salvar-nos perquè estima fins a l’extrem. Per tant, confessen que és Rei, diví i mortal, tot alhora.

En resum, Déu es manifesta a tot el món en el nen Jesús, trobat per la seva estrella aixecada (al·lusió a la resurrecció) i per l’Escriptura (ho havia anunciat). I els savis d’Orient representen els pobles estrangers que reconeixen en Jesús el sobirà de tots els pobles de la terra.

Trenta anys després, no se sap res del fet que ha inquietat Jerusalem i ha alegrat Betlem. El mutis dels savis mags també és molt significatiu: tot i haver trobat el Messies, no el trobaran sempre present fins que haurà mort i ressuscitat (cf. Mt 28,20).

 

3. Pensem-hi

·       Quins senyals m’ajuden a trobar el Senyor present i actuant? I, com el reconec present i actuant?

·       La Revisió de Vida i l’Estudi de l’Evangeli m’ajuden a interpretar els signes dels temps des de la fe?

Quin són els meus presents al Senyor quan el reconec present i actuant en la meva 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava

Santa Maria, Mare de Déu 

(1 gener 2024)

1. Llegim el text (Lc 2,16-21)

Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

2. Contemplem el misteri

Avui s’acompleix l’esdeveniment anunciat als pastors: trobaren Maria i Josep amb el nen a la menjadora. I un cop passats vuit dies (octava de Nadal), és l’hora de fer realitat l’anunci de l’àngel a Maria: li posaràs el nom de Jesús (Lc 1,31).

Ara Maria nua el reconeixement de la visita anunciada del Senyor (la menjadora: Is 1,3) amb la imposició del nom, que revela l’avui de la visita del Salvador. Lluc dóna més relleu a la imposició del nom que a la circumcisió; així, els pares són obedients al designi salvador de Déu expressat per l’àngel Gabriel.

Els pastors, que representen els creients que miren des de la fe pasqual, és a dir, des de la mort i resurrecció, van de pressa al lloc de la manifestació del Salvador: Betlem (Lc 2,5) i el reconeixen com a Déu que visita el seu poble per a salvar-lo (el troben a la menjadora: Lc 2,16). Lluc ofereix un tast del que passa a l’Església naixent: pobres i pagans reconeixen la visita del seu Senyor. A més, un cop l’han reconegut present, els pastors anuncien a tothom aquesta presència (Lc 2,17-18) i se’n van tot glorificant Déu i lloant-lo (Lc 2,20). Els pastors fan mutis. Després de reconèixer la visita de Déu en Jesús, els creients no hem de mirar més vers l’origen misteriós de Jesús sinó cap a la seva vida i acció, quan el trobem sol (adult) a la sinagoga de Natzaret, a la creu.

Els oients dels pastors manifesten admiració (Lc 2,18), reacció típica de la gent que veu la manifestació del Salvador (Lc 2,47; 4,22.32.36; 5,26; 9,43; 11,14; Ac 2,7-12); així, l’anunci del fet possibilita que tothom reconegui la visita el Senyor.

Maria medita el que veu i sent, com Jacob (Gn 37,11), i ho guarda en el seu cor, com Daniel (Dn 7,28). ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? (Lc 24,32).

Com a tipus del creient, Maria creu (Lc 1,45), escolta la Paraula de Déu i la compleix (Lc 8,21) i prega amb tota l’Església, mentre espera la vinguda de l’Esperit (Ac 1,14). Lluc presenta Maria com la creient que fa l’esforç per a copsar l’obra de Déu, tant en el que veu i sent, com en la reacció dels pastors (els pobres i els pagans) davant el misteri de l’encarnació del seu Fill; però també és la creient que s’assabenta pels pastors que és la mare del Salvador (Lc 2,17). Maria va creixent en la comprensió de la identitat divina del seu fill (Lc 2,19.51), i hi creix des de la seva obediència a la Paraula i en la intimitat d’esclava del Senyor. És el mateix Déu qui li va obrint els ulls de la fe.

En la figura de Maria, Lluc uneix la història de Jesús: el seu origen misteriós, la seva vida i mort fins a entrar en la seva glòria (Lc 24,26), amb la proclamació de la seva identitat de Senyor i Messies (Ac 2,36) per l’Església apostòlica. Maria representa el creient que viu ben travat tot el misteri de la fe en Jesucrist.

3. Pensem-hi

• Acullo la visita de Déu en Jesús i l’anuncio als del meu entorn?
• M’admiro de la manifestació del Salvador en la història humana?
• Escolto i medito el misteri de Nadal teixit (ben lligat) amb el misteri de la Pasqua?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell

 

D. de la Sagrada Família B 

(31 desembre 2023)

 

1. Llegim el text (Lc 2,22-40)

²²Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. ²³Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. ²⁴Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins. ²⁵Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. ²⁶En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. ²⁷Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, ²⁸el prengué en braços i beneí Déu dient:

²⁹Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. ³⁰Els meus ulls han vist el Salvador, ³¹que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: ³²llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble.

³³El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell. ³⁴ Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:

Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s’aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció, ³⁵i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts.

³⁶Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, ³⁷però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. ³⁸Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada. ³⁹Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. ⁴⁰L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.

 

2. Comprenem el text

Avui s’acompleix la profecia de Malaquies, Jesús, el sobirà de l’univers, entra en el seu Temple de la mà dels seus pares. Josep i Maria ofereixen el seu primogènit a Déu, com feien tots els jueus que eren fidels a la Llei de Moisès, a la voluntat de Déu.

Segons la Llei Maria, pel fet d’haver tingut un fill mascle, havia d’anar al temple quaranta dies després del part per a sotmetre’s al ritu de purificació (Lv 12,1-8). Lluc identifica purificació de la mare i ofrena del primogènit al Senyor, per això van Maria, Josep i Jesús, tots tres junts, al Temple. En efecte, la Llei demanava el rescat del primogènit (Ex 13,12-13), i això es feia amb una ofrena. Per això, Maria i Josep ofereixen el que oferien les famílies sense recursos: un parell de tórtores o dos colomins (Lv 12,8). Lluc ens indica que els pares de Jesús són pobres i que són fidels a la Llei.

L’ancià Simeó veu realitzada la promesa d’Isaïes en l’infant Jesús, perquè hi veu la llum per a totes les nacions. Jesús és la llum de Déu per a tots els pobles de la terra. I l’anciana Anna mostra el seu profund agraïment a Déu perquè pot sostenir en els seus febles braços la força alliberadora de Déu mateix. Ambdós, amb els anys, no han perdut la capacitat de meravellar-se i d’esperar i de descobrir la presència del Senyor en la seva existència.

 

3. Contemplem Jesús infant

Jesús és acollit al Temple per dos ancians, un home i una dona. I ambdós profetitzen sobre el seu destí, és a dir, ens indiquen que Jesús serà motiu de conflicte a Israel i que morirà de forma violenta, perquè serà refusat pels poderosos; tot i que Jesús també serà el qui alliberarà la ciutat de Déu, Jerusalem.

Jesús s’ofereix a Déu, i això ho celebrem en cada Eucaristia. I dues persones ancianes ho veuen, reconeixen aquesta visita del Senyor a casa seva, i en donen gràcies.

Jesús és la llum que no només il·lumina la nostra existència, sinó que també posa al descobert la voluntat de Déu de salvar tota la humanitat.

Jesús és el Servent del Senyor (cf. Is. 42,1-6), el qual, patint i morint, ens allibera del mal i de la mort.

Jesús és el Messies esperat que consolarà i salvarà Israel (Is 40,1.3-5), que porta la pau que ve de Déu i que és oferta a tota la humanitat (Is 52,10).

El nen Jesús progressa en el coneixement del bé i en l’amor dels seus pares.

 

4. Mirem la nostra vida i acció

• A l’Eucaristia, soc conscient que m’ofereixo al Pare, amb Jesús, per Jesús i en Jesús, per tal de viure segons la seva voluntat i perquè forgi fraternitat i edifiqui la comunitat dels i de les cristians?
• Sé acollir Jesús com l’acullen els dos ancians?
• Procuro descobrir la presència del Senyor en la meva vida i acció? I de meravellar-me’n?

Dia de Nadal

 

1. Llegim el text (Jn 1,1-18)

¹ Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. ² Ell estava amb Déu al principi. 3 Per ell tot ha vingut a l‘existència, i res no hi ha vingut sense ell. ⁴ En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. ⁵ La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. ⁶ Déu envià un home que es deia Joan. ⁷ Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. ⁸ Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. 9 Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. ¹⁰ Era present en el món, que per ell ha vingut a l‘existència, i el món no l‘ha reconegut. ¹¹ Ha vingut a casa seva, i els seus no l‘han acollit. ¹² Però a tots els qui l‘han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. ¹³ No han nascut per descendència de sang, ni d‘un desig carnal, ni d‘un voler humà, sinó de Déu mateix. ¹⁴ El qui és la Paraula s‘ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. ¹⁵ Joan dóna testimoni d‘ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» ¹⁶ De la seva plenitud, tots nosaltres n‘hem rebut gràcia rere gràcia. ¹⁷ La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. ¹⁸ A Déu, ningú no l‘ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l‘ha revelat.

 

2. Contemplem el text

És el primer relat bíblic sobre l‘encarnació de la Paraula. En la tradició sapiencial, Paraula i Saviesa són la mateixa cosa; millor dit, la Paraula present en la Llei i els Profetes és ara la Saviesa. Però la Paraula identificada amb la Llei queda limitada al poble de la Llei, inculturada en un Llibre. La reflexió sapiencial sobre la Saviesa havia ennuvolit la força de la paraula del Senyor (dabar en hebreu, que significa paraula i esdeveniment). El pròleg joànic recupera la força del Dabar, donant-li un nou sentit en continuïtat amb la reflexió sapiencial: la Paraula de Déu no pot identificar-se amb la Llei de Moisès, per això es fa diàleg i esdeveniment en Jesús de Natzaret; així el fet que Déu vulgui establir una relació d‘amor i llibertat amb tota la humanitat, queda narrat en Jesucrist.

El pròleg joànic situa la Paraula en l‘espai-temps. La indicació al principi situa el relat de la comunicació de Déu amb els humans en relació amb el poema de la creació (Gn 1), on tot és creat per la Paraula, i amb la tradició sapiencial (Pr 8,22), quan la Saviesa ja existia. Des de sempre, la Paraula ha volgut relacionar-se amb la humanitat, ha vingut al món (1,9), ha habitat entre el seu poble, amb els de casa seva (1,11); però fins ara no s'ha fet sarx (1,14), fet home. Per tant, el relat sobre Déu gira entorn de l‘abans de la seva encarnació i el després de la seva encarnació.

El pròleg joànic conta com Déu vol que els humans siguin fills seus en el seu Fill (1,12). Com des d‘ara, els humans poden participar de la plenitud de la vida de Déu en Jesucrist (1,16). Dit d‘una altra manera, Déu ha creat els humans per a comunicar-los la seva vida en un diàleg d‘amor i llibertat.

En definitiva, ara es tracta d‘acollir Déu en el seu Fill únic Jesucrist o no acollir-lo, si l‘acollim participem de la seva divinitat en la seva humanitat, que és la nostra.

El pròleg joànic consta de sis estrofes: (1) la Paraula preexistent (1,1-3); (2) la Paraula relacionada amb el món dels humans (1,4-5); (3) el testimoniatge de Joan (1,6-8); (4) la Paraula ve a trobar els humans (1,9-12); (5) l‘encarnació de la Paraula (1,14), cim de la revelació; (6) la glòria de la Paraula s‘ha mostrat en els fruits rebuts i Jesucrist ha revelat el Déu invisible (1,15-18).

 

3. Pensem-hi

Com penso acollir la Paraula de Déu que s’ha fet humanitat, fragilitat, precarietat?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora

Evangeli de la nit de Nadal

 

1. Llegim el text (Lc 2,1-14)

¹Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. ²Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. ³Tothom anava a inscriure’s, cadascú a la seva població. ⁴També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la casa i la família de David. ⁵Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni. Maria esperava un fill. ⁶Mentre eren allà, se li van complir els dies ⁷i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal. ⁸A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. ⁹Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. ¹⁰Però l’àngel els digué: No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: ¹¹avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. ¹²Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. ¹³I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: ¹⁴Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

 

2. Comprenem el text

Avui s’acompleixen les promeses, arriba la salvació de Déu. Lluc és el qui més usa l’adverbi avui en el seu evangeli, a fi de subratllar com la salvació entra en la història humana.

Lluc ofereix el marc històric i teològic del naixement del fill esperat. Així, lliga el cens (marc universal: tots els pobles en són els destinataris), que porta els esposos Josep i Maria a Betlem (el lloc de la manifestació del Messies esperat), amb el fet que el fill del casal de David neixi en una menjadora. Així Jesús neix a la ciutat de David, però no en un allotjament com un foraster, sinó en una menjadora, on Israel ha de reconèixer el seu Senyor: «un bou coneix el seu propietari i un ase, la menjadora del seu amo, però a mi, Israel no em coneix» (Is 1,3). Aquest nen que neix a casa seva: és Déu que ens visita però els seus no el reconeixeran com a tal.

Al si d’aquest marc, universal (cens) i alhora concret (menjadora), emergeix l’anunci de l’àngel als pastors, que, vivint al ras, vetllen. Precisament els pastors, perquè vetllen i viuen al marge de la Llei de Moisès, representen el poble de Déu que rep, ara i aquí, la salvació, i alhora, els pobres de sempre, prototipus dels qui esperen i dels exclosos de la vida de Déu, segons el judaisme oficial.

L’anunci del misteri de Nadal segueix l’esquema literari d’anunciació: 1) un àngel s’apareix als destinataris de l’anunci: els pastors; 2) els pastors tenen por; 3) el missatge és font d’alegria per l’avui de la salvació i per la identitat del nascut: és el Salvador, el Messies, el Senyor; 4) el signe: els bolquers (defineix la reialesa del nascut; cf. Sv 7,4-5) i una menjadora (revela que el Senyor es rebaixa i es  despulla dels honors). En definitiva, no és Cèsar August el salvador i el sobirà del món com podria semblar, sinó aquest nen nascut ara i aquí en la seva ciutat, però tractat com a sobrant.

El càntic dels àngels confirma la irrupció de la salvació (la pau) de Déu als homes que estima el Senyor, els pobres de tots els temps. Els àngels reconeixen el que els deixebles arribaran a reconèixer després de la seva resurrecció: la glòria de Déu en Jesús.

 

3. Contemplem Jesús

El nen que neix és el rei d’Israel que no ha estat acollit com a tal pel seu poble. El signe de la seva reialesa són els bolquers. El signe que no és un foraster el trobem en el fet que no troba lloc a on s’allotgen els forasters, és a dir, a la sala reservada per als hostes.

No ha estat acollit pels seus (cf. Jn 1,11), per això és col·locat en una menjadora, on és reconegut com a Senyor d’Israel. Aquest nen que neix a casa seva: és Déu que ens visita però els seus no el reconeixeran com a tal.

Jesús és l’únic Salvador, perquè és el Messies i el Senyor. Aquest és el veritable evangeli per a tota la humanitat.

 

4. Pensem-hi

A què em convida el misteri del Nadal?

Amb quins personatges de l’escena m’identifico?

·       Amb els pastors, als quals se’ls anuncia el misteri de la presència de Déu (la glòria del Senyor) en un infant?

·       Amb Maria, meravellada de l’esdeveniment, que faixa el fill en bolquers, reconeixent-lo rei i el posa en una menjadora, perquè sigui reconegut com a Senyor?

·       Amb l’àngel i l’estol d’àngels, que viuen i celebren el misteri que anuncien, que Déu visita la humanitat per a alliberar-la del mal i del pecat, i ho fa des de la perifèria i amb les persones de la perifèria?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús

 

D. 4^t d’Advent B 

(24 desembre 2023)

 

1.Llegim l’Evangeli (Lc 1,26-38)

²⁶El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, ²⁷a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. ²⁸L’àngel entrà a trobar-la i li digué: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. ²⁹Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. ³⁰L’àngel li digué: No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. ³¹Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. ³²Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. ³³Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. ³⁴Maria preguntà a l’àngel: Com podrà ser això, si jo soc verge? ³⁵L’àngel li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. ³⁶També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, ³⁷perquè per a Déu no hi ha res impossible. ³⁸Maria va dir: Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retira

2. Comprenem el text

Maria és saludada amb la missió (Lc 1,28) i el nom (Lc 1,30). Calia una mare que, com a representant de tots els vivents, permetés que Déu es fes vivent, és a dir, que passés per la mort. I ho permet quan accepta la seva Paraula i l’acompliment de la seva promesa (cf. 2Sa 7,8-16; Gn 12,3; Lc 1,54-55).

Maria, coberta amb l’ombra de l’Esperit Sant, esdevé l’arca de l’Aliança, és a dir, la mateixa presència de Déu enmig del seu poble. A més, l’Esperit ja participa al principi en l’acció creadora de Déu (Gn 1,2).

Maria s’obre totalment a la voluntat de Déu (Lc 8,21). L’obediència de Maria segella l’inici de l’Església. La decisió lliure de Maria no sols expressa l’inici de la seva relació amb el pla misteriós de Déu: és l’esclava del Senyor (la seva llibertat està en el Senyor), sinó també la seva identificació amb els pobres del Senyor: depèn totalment de la gràcia de Déu.

3. Fixem la mirada en Maria i en Jesús

El personatge a destacar és Maria i relacionada amb Jesús.

Maria és destinada a ser la mare del qui ja és Fill de l’Altíssim (1,32), Fill de Déu (1,35). I perquè el nen no és només l’hereu del tron de David (1,32), sinó Fill de Déu, Maria és verge (1,27). Així queda clar que Déu és el seu Pare, per tant és Déu i Home alhora.

Jesús és el Fill de Déu (Déu veritable) i el Messies esperat (Home veritable).

4. Pensem-hi

M’he preguntat mai perquè el qui és tan important vol néixer tan humil?

Si fixo la mirada en Maria, puc preguntar-me:

• Sé escoltar? Estic atent als esdeveniments quotidians, per a saber-hi descobrir la presència o la companyonia de Déu? Trobo la plena llibertat en el Senyor?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Déu envià un home que es deia Joan

 

D. 3^r d’Advent 

(17 desembre 2023)

1. Llegim l’Evangeli  (Jn 1,6-8.19-28)

⁶Déu envià un home que es deia Joan. ⁷Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. ⁸Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.¹⁹Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: Qui ets, tu? ²⁰Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: Jo no sóc el Messies. ²¹Ells li preguntaren: Qui ets, doncs? Elies? Els respon: No el sóc. Ets el Profeta? Respongué: No. ²²Llavors li digueren: Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix? ²³Ell va declarar: «Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor.» Així ho va dir el profeta Isaïes. ²⁴Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, ²⁵li van fer aquesta altra pregunta: Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta? ²⁶Joan els respongué: Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, ²⁷el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies. ²⁸Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

 

2. Comprenem el text

Tenim dos textos juxtaposats, l’un (Jn 1,6-8) pertany al pròleg (Jn 1,1-18) i l’altre forma part del testimoniatge de Joan sobre Jesús (Jn 1,19-34). El primer defineix la missió de Joan i el segon la il·lustra amb un exemple.

Donar testimoni significa parlar del que hom ha vist. I hom veu allò que n’ha fet experiència personal, viva i profunda. Així el qui dóna testimoni parla clarament amb convenciment i amb valentia.

Davant de l’interrogatori al qual és sotmès per representats de les autoritats del món jueu, Joan confessa que no porta un missatge propi, per tant, no és a ell al qui han d’escoltar i veure (= creure). Tampoc no és Elies que s’espera i que l’últim llibre dels profetes anuncia que retornarà (Ml 3,23). Ni és el Profeta anunciat pel mateix Moisès (Dt 18,15.18).

Joan es presenta com a simple missatger del Senyor. Joan indica la presència de la Llum del món, i que conèixer-la significa creure-hi, prendre part per la Paraula de Déu feta carn.

 

3. Fixem la mirada en Joan i en Jesús

El personatge a destacar és Joan, però relacionat amb Jesús.

La missió de Joan consisteix a donar testimoni de la llum. Joan no és la Llum, n’és el testimoni. Jesús és la Llum que ha d’il·luminar tot el món.

 

4. Pensem-hi

• Soc missatger/a de la llum com Joan?
• Soc testimoni de Jesús?
• El meu testimoniatge és llum allà on sóc, actuo i em moc?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí

Diumenge 2ⁿ d’Advent B 

(10 desembre 2023)

1. Llegim el text (Mc 1,1-8)

¹Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. ²En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. ³És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. ⁴Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. ⁵Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. ⁶Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de llagostes i mel boscana. ⁷I predicava així: Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. ⁸Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant.

2. Comprenem el text

Marc relata l’evangeli identificant Jesús amb el Senyor esperat, el Messies, el Fill de Déu. Les paraules i les accions de Jesús són el contingut del relat. Jesús no només és recordat històricament, sinó també definit per la creu i la resurrecció (Mc 15,39; 16). Jesús esdevé el subjecte de l’Evangeli.

La citació bíblica combina Ml 3,1: El Senyor de l’univers us diu: Jo envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu) i Is 40,3: Escolteu una veu que crida: Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta per al nostre Déu. Es tracta de situar Joan al desert i de mostrar-lo precursor de Jesús, del mateix Evangeli.

El vestit i l’aliment de Joan manifesta, bàsicament, que vivia al desert. I el desert és el lloc Déu o el Messies, el seu enviat, es manifestarà.

Joan convida Israel al penediment davant la imminència del judici. Aquesta imminència sacseja l’estil de vida i l’adoptat per Joan expressa, d’una manera gràfica, aquesta denúncia. Així, refusant una manera de viure normal, el Baptista expressa l’abominació d’un passat pecador. Com els profetes d’abans incorpora el missatge a la seva vida, fins i tot jugant-se la vida pel seu missatge.

El baptisme de Joan és un baptisme de conversió per al perdó dels pecats (Mc 1,4). Es tracta d’un ritu únic, peculiar, irrepetible i vinculat amb l’exigència de conversió davant el judici imminent. El baptisme de Joan perdona els pecats al qui és batejat. El baptisme és signe del perdó de Déu.

El baptisme de Joan és el mitjà pel qual el penedit rep la ferma promesa del perdó dels pecats davant el judici imminent. En canvi, Jesús no accentuarà tant el judici imminent com l’alegria del Regne ja present en el seu ministeri.

D’altra banda, Joan bateja amb aigua amb la promesa del més fort. El més fort batejarà amb Esperit Sant. Qui és el més fort? ¿El Messies, el Fill de l’home, Déu mateix, el profeta dels temps finals (Elies)? Possiblement el més fort és una velada referència no pas a Déu, sinó al retorn d’Elies (Ml 3,23: Abans que arribi el dia del Senyor, dia gran i temible, jo us enviaré el profeta Elies). Joan esperava algú que conduís a bon port el drama del final dels temps, però no en té ni idea de qui podria ser. Aquesta vaguetat de Joan va permetre que els cristians conservessin aquesta dita i l’apliquessin a Jesús.

El baptisme de Joan mira vers un passat a punt de desaparèixer i vers un futur imminent; l’aigua dona vida al desert i l’Esperit dona vida eterna.

3. Mirem la nostra vida i acció. Com preparo el camí del Senyor? L’estil de vida que porto testimonia un estil evangèlic?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El nom de la noia era Maria

 

Immaculada Concepció 

(8 desembre)

1. Llegim el text (Lc 1,26-38)

²⁶El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, ²⁷a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. ²⁸L’àngel entrà a trobar-la i li digué: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. ²⁹Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. ³⁰L’àngel li digué: No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. ³¹Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. ³²Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. ³³Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. ³⁴Maria preguntà a l’àngel: Com podrà ser això, si jo soc verge? ³⁵L’àngel li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. ³⁶També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, ³⁷perquè per a Déu no hi ha res impossible. ³⁸Maria va dir: Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar.

2. Comprenem el text

Maria és saludada amb la missió (Lc 1,28) i el nom (Lc 1,30), com en el relat d’anunciació d’Isaac (Gn 17,5). Maria és destinada a ser la mare del qui ja és Fill de l’Altíssim (Lc 1,32), Fill de Déu (Lc 1,35). Això indica que la intenció lucana és eminentment oferir una reflexió sobre Jesucrist, tot i donar alguna pinzellada sobre la figura de Maria: verge i obedient (Lc 1,34.38). Precisament perquè el nen no és només l’hereu del tron de David (Lc 1,32), sinó Fill de Déu, Maria és verge (Lc 1,27).

La litúrgia de la festa d’avui convida a fixar-nos en Maria com l’esclava del Senyor (Lc 1,38) i la plena de la gràcia del Senyor (Lc 1,28). La versió litúrgica segueix la versió de la Vulgata (en llatí diu: gratia plena) que ha marcat tota una interpretació, certament fidel al participi perfecte original. En efecte, Déu ha afavorit Maria (Lc 1,30), li ha concedit aquella gràcia rebuda en Crist (cf. Ef 1,6), però en plenitud perquè és la mare del seu Fill.

Calia una mare que, com a representant de tots els vivents, permetés que Déu es fes vivent, és a dir, que passés per la mort. I ho permet quan accepta la seva Paraula i l’acompliment de la seva promesa (cf. 2Sa 7,8-16; Gn 12,3; Lc 1,54-55). Maria s’identifica amb la figura d’Anna (1Sa 1,11) i s’obre totalment a la voluntat de Déu (cf. Lc 8,21). L’obediència de Maria segella l’inici de l’Església, n’és també la mare. La decisió lliure de Maria no sols expressa l’inici de la seva relació amb el pla misteriós de Déu: és l’esclava del Senyor (la seva llibertat està en el Senyor), sinó també la seva identificació amb els pobres del Senyor: depèn totalment de la gràcia de Déu.

Déu omple Maria de la seva gràcia assignant-li una missió irrepetible i única: la de ser la mare del seu Fill únic i del Messies davídic. Maria esdevé el model de com Déu pot capgirar-ho tot (Lc 1,46-53): d’una verge humil hebrea en fa una mare extraordinària per a tots els pobles, la nova mare dels vivents. La decisió lliure de Maria ens obre a l’autèntica i veritable llibertat.

3. Pensem-hi

• En quina mesura m’identifico amb el sí lliure i confiat de Maria a l’obra de Déu?
• Com m’obro al do (la gràcia) de Déu que m’invita a col·laborar en l’edificació del seu Regne?