Epifania del Senyor
(6 gener)
1. Llegim el text
(Mt 2,1-12)
1Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps
del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, 9preguntaven: On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la
seva estrella i venim a adorar-lo.3Quan el rei Herodes ho va
saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. 4Herodes va
convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre
el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5Ells li respongueren:
A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el
profeta: 6I tu Betlem,
terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de
Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble. 7Llavors Herodes cridà en
secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut
l’estrella; 8després els encaminà a Betlem dient-los: Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest
infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a
adorar-lo. 9Després de
sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que
havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà
damunt el lloc on era l’infant. 10L’alegria que tingueren en veure
l’estrella va ser immensa. 11Van entrar a la casa, veieren el nen
amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van
obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. 12I, advertits en somnis que
no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
2. Comprenem el
text i contemplem el Jesús
La narració ens situa quan s’aixeca la seva estrella, és a dir, la del rei
dels jueus (Nm 24,14; els darrers dies: Dn 2,28). Els mags (els
savis) cerquen el seu Senyor i el troben en el nen que acaba de néixer. El
llibre de Daniel presenta un rei poderós que s’inquieta i uns mags
(Dn 2,1) que han d’interpretar un signe (somni), però són ignorants, i és
Daniel el qui l’interpreta gràcies a una revelació del Déu del cel (Dn 2,28).
Mateu presenta uns mags i un rei poderós, Herodes, que també s’inquieta
(Mt 2,3). Els mags (savis) també són ignorants, necessiten que algú que interpreti
el fet des de l’Escriptura. Els mags de Mateu prenen el testimoni del mag
Balaam, que també té davant un rei poderós, al qual li anuncia l’aparició d’una
estrella, l’aixecament d’un ceptre (un rei) a Israel (Nm 24,17). Els
lectors de Mateu, que coneixen aquest fet, veuen en els mags d’Orient els reis
estrangers que vénen amb els seus pobles a reconèixer en el nen Jesús el sobirà
de tots els pobles de la terra.
Hi ha dos llocs: Jerusalem (el lloc del rei
poderós i del judaisme oficial) i Betlem (el lloc del rei humil i dels
petits). I dues actituds: la de sospita i refús per part del rei poderós i dels
caps dels jueus (que prefigura la reacció oficial contra Jesús) i la d’acolliment
i alegria per part dels mags (que prefigura l’entrada de tots els pobles en l’Església).
La clau del relat és trobar el Messies (on és el rei dels jueus?) i
reconèixer-lo com a sobirà de tots els pobles.
Quan el rei dels jueus neix, el centre del
poder s’inquieta i els mags s’alegren. Quan el rei dels jueus
entra a Jerusalem, el poder s’inquieta (Mt 21,10) i els infants el
reconeixen i s’alegren (Mt 21,15-16). Betlem revela la identitat del
nou nat: és el lloc d’on sortirà el pastor, el rei d’Israel (combina Mi
5,1 i 2Sa 5,2); i alhora revela els qui l’acolliran: estrangers i petits.
Els caps religiosos i els entesos, tot i
l’explícit testimoniatge de l’Escriptura, no reconeixen el Messies. Cal
la fe en la resurrecció de Jesús. Els savis mags troben el Messies per la seva estrella que s’ha aixecat (el
pastor d’Israel ha ressuscitat) i per l’Escriptura (ja ho havia anunciat), i
així, en la resurrecció de Jesús, es confirma l’acompliment del pla salvador de
Déu per a tots els pobles de la terra.
Un cop descobert el misteri, la
mateixa estrella els porta on es troba Jesús, la llum del món. I en trobar el
nen amb la seva mare Maria fan dues accions: l’adoren, és a dir, reconeixen que és Déu; i li ofereixen la seva fe. En efecte, amb l’or reconeixen que és Rei; amb l’encens,
que és Déu; i amb la mirra, que
patirà i morirà per salvar-nos perquè estima fins a l’extrem. Per tant,
confessen que és Rei, diví i mortal, tot alhora.
En resum, Déu es
manifesta a tot el món en el nen Jesús, trobat per la seva estrella aixecada
(al·lusió a la resurrecció) i per l’Escriptura (ho havia anunciat). I els savis
d’Orient representen els pobles estrangers que reconeixen en Jesús el sobirà de
tots els pobles de la terra.
Trenta anys després, no se sap res del fet que ha inquietat
Jerusalem i ha alegrat Betlem. El mutis dels savis mags també és
molt significatiu: tot i haver trobat el Messies, no el trobaran sempre
present fins que haurà mort i ressuscitat (cf. Mt 28,20).
3. Pensem-hi
· Quins senyals
m’ajuden a trobar el Senyor present i actuant? I, com el reconec present i
actuant?
· La Revisió de Vida i l’Estudi de l’Evangeli m’ajuden a interpretar els signes dels temps des de la fe?
