Revista "Evangeli i Vida" núm 142

Revista "Evangeli i Vida" núm 143

dilluns, 20 de setembre de 2021

Calendari i recés trimestral d'octubre de 2021

 



Recés trimestral

octubre de 2021

 

"De la contemplació de la Trinitat i de Jesucrist,

formador de la comunitat apostòlica, sorgeix tota fraternitat".

 

Estimats companys de la família pradosiana de Catalunya i Balears, tot i que falta un mes, a fi de que tingueu en compte en la vostra agenda la nostra trobada us mencionem les dades del primer recés i de la resta de trobades.

 

El títol que presideix la convocatòria ens orientarà en aquest primer moment de reflexió individual i col·lectiva. Forma part de  l’objectiu general d'aquest curs: "Viure i proposar la fe als pobres des de la fraternitat sacerdotal i apostòlica, escoles de petitesa evangèlica".

 

Per problemes d'agenda dels qui ens ajudaran en la reflexió canviarem l'ordre habitual; farem l'Estudi d'Evangeli el diumenge i el testimoni el dilluns.

 

L'Estudi d'Evangeli se li ha proposat al Pepe Baena i el testimoni a un membre de la Comunitat d'Emaús de Sabadell (en els dies propers al recés sabrem la persona). 

 

EL 1r. RECÉS SERÀ ELS DIES 17 i 18 d'octubre

La nova ubicació és: Casa d'Espiritualitat Betània.

        C/ Bonavista 37; 08940, Cornellà. Telèfon 933 751 102

        Transport públic: arriba la Línia 5 del metro (blava). Estació: Gavarra.

        Hi ha aparcament a l'interior. (Cal trucar perquè obrin la tanca)

        Preus: 49€ pensió completa i àpats sols, 15€.

          Es tancarà la inscripció la nit del dimecres anterior.

          Les inscripcions es faran al secretari,

                    Miquel Cubero  645 893 474 i miquelcubero@gmail.com

         

LA RESTA DE MOMENTS PRADOSIANS DEL CURS 2021-2022 perquè els poseu agenda

·     Festa del Pradó: 12/13 de desembre

·     Assemblea anual: 30/31 de gener

·     2n. recés: 13/14 de març

·     3r. recés: 15/16 de maig

 

Passeu aquesta convocatòria als capellans propers al Pradó. Convideu-ne a d'altres.

 

Vetlleu els responsables dels equips, perquè aquest recordatori i els materials pradosians arribin als membres del vostre grup que no tenen correu electrònic i el miren poc o gens.  Gràcies.

 

 

        Pel Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears

Miquel Cubero, secretari

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres

 


Diumenge 26 de durant l’any B 

(26 setembre 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 9,38-43.45.47-48)

38 Joan digué a Jesús: Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.

39 Jesús respongué: No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. 42 Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. 43 Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s’apaga. 45 Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. 47 I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s’apaga.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Som a casa (= l’Església, l’equip) reunits entorn de Jesús, que ha posat un infant al centre, indicant qui és important i el primer de tots (Mc 9,36). Jesús dóna tres consells: ser comprensiu, ser fidel a la missió rebuda i no escandalitzar els petits o dèbils, és a dir, no fer-los-hi la traveta ni trepitjar-los.

Un de l’equip, en Joan, es queixa que n’hi hagi un de fora que també lluiti contra el mal, lamentant-se que tingui èxit sense ser dels nostres. Joan s’estranya que es pugui fer el bé en nom de Jesús sense ser-ne deixeble. I Jesús el convida a mirar com a amic tothom que faci el bé. Aquest relat s’assembla molt al relat d’Eldad i Medad (Nm 11,24-30), on Moisès refusa el sectarisme i afavoreix la coparticipació en el govern del poble.

Jesús instrueix l’equip. Així doncs, si algú t’ajuda, o et dóna un insignificant cop de mà (un vas d’aigua) està col·laborant en la teva missió d’anunciar i fer present el Regne. Cal acceptar la col·laboració del simpatitzant. El que importa és l’estimació amagada en l’acció de donar-te un cop de mà, per insignificant que sigui.

En la tradició bíblica, escandalitzar significa posar un entrebanc a algú perquè caigui en el camí, en el procés de la fe i del creixement com a persona digna i responsable (com a fill i filla de Déu). Jesús vol que es protegeixi especialment els infants, els senzills, els humils, els indefensos de la comunitat. Jesús anima a superar qualsevol prova abans de perdre la fe, abans de refusar el do de la fe, amb unes imatges impressionants. La mentalitat jueva veu els òrgans dels cos com a motors dels instints humans, tant els actius ( i peu) com els receptius (ull). Ara bé, no s’ha de pensar en l’instint sexual ni en menysprear el cos humà. I les accions no s’han de prendre al peu de la lletra, perquè apunten a lluitar decididament contra el mal.

L’infern és una al·lusió a la vall d’Hinnom, tocant a Jerusalem, on s’havien sacrificat infants a Moloc, una divinitat relacionada amb el foc (Lv 18,21; 2Re 23,10; Jr 32,35). Per això es parla de l’infern com a lloc de càstig, i el foc consumiria els castigats. A més, el cuc no mor i el foc no s’apaga, són una imatge de l’aniquilació final.

Els deixebles, doncs, hem d’estar disposats a lluitar contra el mal, a saber renunciar i a evitar escandalitzar els dèbils.

 

3. Pensem-hi

  • Accepto col·laborar amb els qui no són dels meus? I veig la seva col·laboració en la lluita contra el mal com un cop de mà en la construcció comuna del Regne de Déu?
  • Poso tots els meus sentits en fer el bé i en no posar cap mena d’entrebanc als dèbils? Evito de fer la traveta als altres, trepitjant-los o menystenint-los?

dilluns, 13 de setembre de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat

 


D. 25 de durant l’any B 

(19 setembre 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 9,30-37)

30 Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. 31Instruïa els seus deixebles i els deia: El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. 32 Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes. 33Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: Què discutíeu pel camí? 34Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. 35Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir: Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. 36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué: 37 Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Després de la confessió de Pere sobre la identitat de Jesús (diumenge passat) a Cesarea de Filip (Mc 8,27-35), se’n van i continuen el camí, l’aprenentatge de ser deixeble de Jesús, de ser militant cristià. El camí porta a cap a la vida plena, sense estalviar el sofriment. Al llarg del procés o camí, Jesús cerca espais i moments de formació, lluny de la gentada, on els seus col·laboradors són instruïts, i els anuncia per segon cop (ho fa tres cops) que patirà, morirà i ressuscitarà (diumenge passat va ser el primer cop: Mc 8,31). Els seus col·laboradors i deixebles no ho entenen perquè es neguen a acceptar la possibilitat del sofriment.

Relacionat amb el segon anunci de la passió, tenim l’ensenyament sobre el servei generós i gratuït especialment als petits (Mc 9,33-37). Jesús educa a casa (l’Església), al si de l’equip, però a partir de l’acció, del procés que es va fent.

Mentre el primer anunci de la passió destacava el rebuig de Jesús per part de les autoritats religioses, el segon en destaca l’entrega de Jesús. Jesús se sent impulsat a donar la vida per amor. Jesús és entregat als humans i aquí està la clau del seu ser Messies (Mc 8,29) Jesús no respon amb violència a la violència, vol ser fidel a la voluntat del Pare, d’estimar fins a l’extrem (Jn 3,16; 13,1).

Com a educador, Jesús és testimoni de la seva entrega davant dels seus deixebles. Tot fent camí, Jesús s’encamina cap a la humiliació total; en canvi, els deixebles parlen sobre qui és el més important. I a casa, a l’equip, Jesús ensenya (per això s’asseu) la importància del servei. El qui aspiri ser el primer de tots ha de servir tothom. I la imatge del primer és un infant, el més indefens dels humans. Jesús abraça un infant, com a expressió de l’entrega per amor. Jesús s’entrega per amor envers els qui no compten, envers els sobrants, que són els petits. I acollim Déu quan acollim els petits.

 

3. Pensem-hi

M’apunto al camí de Jesús, que inclou el sofriment? Tinc a Jesús com a model d’amor? Abraço els petits?

El servei als altres sense esperar res a canvi dóna testimoni del meu seguiment de Jesús?

I servir els altres passa per acollir des de l’amor els indefensos, els sobrants, els petits?

dilluns, 6 de setembre de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà

 


Diumenge 24 de durant l’any B 

(12 setembre 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 8,27-35)

 27 Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: Qui diu la gent que soc jo? 28 Ells li respongueren: Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels profetes. 29 Llavors els preguntà: I vosaltres, qui dieu que soc? Pere li respon: Tu ets el Messies. 30 Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. 31 Llavors començà a instruir-los dient: Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. 32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: Ves-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes. 34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Ací tenim el centre de l’evangeli segons Marc, que fa de frontissa entre la primera part que s’esdevé a Galilea (Mc 1,14-8,26) i la segona part que ens encamina a Jerusalem, des d’on, un cop Jesús ressuscitat d’entre els morts, ens torna a enviar a Galilea (Mc 16,7). Una frontissa que fa d’epíleg a la missió a Galilea i de preludi al camí a la creu.

El relat consta de tres moments: 1) la pregunta sobre la identitat de Jesús; 2) el primer anunci de la seva passió, mort i resurrecció; 3) les dues condicions per a ser deixeble de Jesús.

Es parteix d’una pregunta de Jesús sobre la seva identitat. La gent identifica Jesús amb Joan Baptista o amb algun dels profetes; un profeta més, però excepcional. Quan Jesús s’adreça personalment als deixebles, Pere respon en nom seu confessant que és el Messies. És a dir, és més que un profeta excepcional. Però el significat de confessar-lo com a Messies s’ha d’entendre des de la mort i la resurrecció, per això demana silenci (el secret messiànic). A la creu, el centurió en proclamarà l’autèntic significat: És veritat: aquest home era Fill de Déu (Mc 15,39). Per això Jesús presenta per primer cop la relació del qui és el Messies (Mc 1,1) amb la seva mort i resurrecció. Jesús explica clarament que vencerà la mort i per això ha de passar-hi. Jesús és el Fill de l’home que dona la vida, tot destruint la mort en el seu terreny. I Pere no ho entén. Pere no entén que hagi de passar per la crueltat de la mort el qui és triomfador esperat. Normalment ens apuntem més al vencedor que al vençut, la incapacitat de sofrir i la por a morir poden impedir entendre l’entrega del Fill de l’home, acceptar la voluntat de Déu, que vol salvar tothom, àdhuc els exclosos i els que sobren. No acceptar la voluntat de Déu és refusar la crucifixió de Jesús, el perill més greu dels cristians i de l’Església, amb totes les seves conseqüències. En efecte, el camí dolorós del Messies és també el camí del deixeble. Per això Jesús és tan contundent: Vés-te’n d’aquí, Satanàs! La confessió de Pere és vàlida però necessita fer el camí de Jesús fins a la creu. I així poder confessar i viure l’evangeli de Jesús, el Messies, el Fill de Déu (Mc 1,1).

I les dues condicions que tot deixeble de Jesús haurà de complir són: 1) negar-se a si mateix per seguir-lo, renunciant els propis desigs i plans (no ser un egòlatra); 2) la disposició a portar la creu, és a dir, estar disposat a estimar fins a l’extrem, sense esperar res a canvi.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

  • Qui és per a mi Jesús? Avui ell mateix m’ho pregunta i quina resposta li dono?
  • Accepto de seguir Jesús, sense por, en el camí de l’amor fins a l’extrem?
  • M’identifico amb Pere, que prefereix triomfar amb tots els honors, estalviant-se qualsevol contrarietat i dificultat?