Diumenge 26 de durant l’any B
(26 setembre 2021)
1. Llegim
el text (Mc 9,38-43.45.47-48)
38 Joan digué a Jesús: Mestre, n’hem vist un que es valia del teu
nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen
amb nosaltres.
39 Jesús respongué: No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci
miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb
nosaltres. 41 Tothom qui
us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà
sense recompensa. 42 Però
al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria
que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. 43 Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la.
Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans
a l'infern, al foc que no s’apaga. 45 Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la
vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. 47
I si l’ull et fa caure en pecat,
arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que
siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s’apaga.
2. Comprenem
el text i contemplem Jesús
Som a casa (= l’Església, l’equip) reunits entorn de
Jesús, que ha posat un infant al centre, indicant qui és important i el primer
de tots (Mc 9,36). Jesús dóna tres consells: ser comprensiu, ser fidel a la
missió rebuda i no escandalitzar els petits o dèbils, és a dir, no fer-los-hi
la traveta ni trepitjar-los.
Un de l’equip, en Joan, es queixa que n’hi hagi un de
fora que també lluiti contra el mal, lamentant-se que tingui èxit sense ser dels nostres. Joan s’estranya que es
pugui fer el bé en nom de Jesús sense ser-ne deixeble. I Jesús el convida a
mirar com a amic tothom que faci el bé. Aquest relat s’assembla molt al relat
d’Eldad i Medad (Nm 11,24-30), on Moisès refusa el sectarisme i afavoreix la
coparticipació en el govern del poble.
Jesús instrueix l’equip. Així doncs, si algú
t’ajuda, o et dóna un insignificant cop de mà (un vas d’aigua) està col·laborant en la teva missió d’anunciar i
fer present el Regne. Cal acceptar la col·laboració del simpatitzant. El que
importa és l’estimació amagada en l’acció de donar-te un cop de mà, per
insignificant que sigui.
En la tradició bíblica, escandalitzar significa posar un entrebanc a algú perquè caigui en
el camí, en el procés de la fe i del creixement com a persona digna i
responsable (com a fill i filla de Déu). Jesús vol que es protegeixi
especialment els infants, els senzills, els humils, els indefensos de la
comunitat. Jesús anima a superar qualsevol prova abans de perdre la fe, abans
de refusar el do de la fe, amb unes imatges impressionants. La mentalitat jueva
veu els òrgans dels cos com a motors dels instints humans, tant els actius (mà i peu)
com els receptius (ull). Ara bé, no
s’ha de pensar en l’instint sexual ni en menysprear el cos humà. I les accions
no s’han de prendre al peu de la lletra, perquè apunten a lluitar decididament
contra el mal.
L’infern és
una al·lusió a la vall d’Hinnom, tocant a Jerusalem, on s’havien sacrificat
infants a Moloc, una divinitat relacionada amb el foc (Lv 18,21; 2Re 23,10; Jr
32,35). Per això es parla de l’infern com a lloc de càstig, i el foc consumiria
els castigats. A més, el cuc no mor i el
foc no s’apaga, són una imatge de l’aniquilació final.
Els deixebles, doncs, hem d’estar disposats a
lluitar contra el mal, a saber renunciar i a evitar escandalitzar els dèbils.
3.
Pensem-hi
- Accepto
col·laborar amb els qui no són dels meus? I veig la seva col·laboració en
la lluita contra el mal com un cop de mà en la construcció comuna del
Regne de Déu?
- Poso
tots els meus sentits en fer el bé i en no posar cap mena d’entrebanc als
dèbils? Evito de fer la traveta als altres, trepitjant-los o
menystenint-los?
