EdE Divendres Sant
1. Llegim el text de Joan 18,1-19,42
18 1Després
de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del
torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus
deixebles. 2Judes, el
qui el traïa, coneixia també aquell indret,
perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. 3Judes, doncs, s’endugué la cohort de
soldats romans i alguns guardes que els
grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a
l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. 4Jesús, que sabia tot el que li havia de
passar, surt fora i els pregunta: Qui busqueu? 5Li respongueren: Jesús de Natzaret. Els diu:Sóc jo. També hi
havia amb ells Judes, el qui el traïa. 6Així que Jesús digué: «Sóc jo»,
retrocediren i caigueren per terra. 7Jesús tornà a preguntar-los: Qui busqueu? Li
digueren: Jesús
de Natzaret.
8Ell respongué: Ja us he dit que sóc jo. Però si em
busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin. 9S’havien de complir les
paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de
sol.» 10Llavors
Simó Pere es va treure una espasa que portava i d’un
cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia
Malcus. 11Jesús
digué a Pere: Guarda’t l’espasa a la beina;
¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat? 12Llavors la cohort romana, amb
el tribú que la comandava i els
guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, 13 i el
dugueren primer a casa d’Annàs, que era
sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. 14Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell:
«Convé que un sol home mori pel poble.» 15Simó Pere i un altre deixeble seguien
Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús
al pati del palau del gran sacerdot. 16Pere s’havia quedat fora, a la porta.
Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la
portera i féu entrar Pere. 17La criada que feia de portera digué
llavors a Pere: ¿Vols
dir que tu no ets també deixeble d’aquest home? Ell
respongué: No,
no ho sóc pas.
18 Com que
feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets escalfant-se amb les
brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells. 19Mentrestant, el gran sacerdot
va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. 20Jesús li contestà: Jo he parlat al món obertament. Sempre
he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai
no he dit res d’amagat. 21Per què
em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava;
ells saben el que he dit. 22Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà
li va pegar una bufetada dient: ¿És aquesta la manera de contestar al
gran sacerdot? 23 Jesús li respongué: Si he parlat malament, digues en què,
però si he parlat com cal, per què em pegues? 24Llavors Annàs l’envià lligat a
casa de Caifàs, el gran sacerdot. 25Mentrestant,
Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren: ¿Vols dir que tu no ets també deixeble
d’ell? Ell ho negà: No, no ho sóc pas. 26Un dels criats del gran
sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, li
digué: ¿Segur
que no t’he vist a l’hort amb ell? 27Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà. 28Després dugueren Jesús de casa
de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori,
per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. 29Per això Pilat sortí a
trobar-los fora del pretori i digué:
Quina acusació porteu contra aquest home?
30Ells li
contestaren: Si aquest no fos un
criminal, no te l’hauríem entregat. 31Pilat els replicà:Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i
judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei. Els
jueus li respongueren: A
nosaltres no ens és permès d’executar ningú. 32Calia que es complissin les
paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. 33Llavors Pilat se’n tornà a l’interior
del pretori, féu cridar Jesús i li digué:¿Tu
ets el rei dels jueus? 34Jesús contestà: ¿Surt de tu, això que preguntes, o bé
d’altres t’ho han dit de mi? 35Pilat replicà: Que potser sóc jueu? Són el teu poble i
els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet? 36Jesús contestà: La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes
haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no
és d’aquí.
37Pilat li digué:Per tant, tu ets rei? Jesús
respongué: Tu ho dius: jo sóc rei. Per
això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten
la meva veu. 38Li diu Pilat: I què és la veritat? Després
de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els
digué: Jo no li
trobo res per a poder-lo inculpar. 39 Però ja que teniu per costum que us
deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei
dels jueus? 40Ells
van contestar cridant: Aquest,
no! Volem Barrabàs! Barrabàs era un bandoler.
19 1Llavors Pilat
féu assotar Jesús. 2Els soldats li van posar al cap una corona
d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. 3Se li
acostaven i li deien: Salve,
rei dels jueus! I li pegaven bufetades. 4Pilat
tornà a sortir i els digué: Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per
a poder-lo inculpar. 5Llavors sortí Jesús portant la corona
d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: Aquí teniu l’home!
6Quan els grans sacerdots i els guardes del
temple el van veure, cridaren: Crucifica’l,
crucifica’l! Pilat els diu: Emporteu-vos-el vosaltres
mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 7Els
jueus li contestaren: Nosaltres tenim una
Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu.
8Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. 9Va entrar
altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús: D’on ets, tu? Però Jesús
no li tornà contesta. 10Llavors Pilat li diu: ¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a
deixar-te lliure o per a crucificar-te? 11Jesús li
respongué: No tindries cap poder sobre mi
si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un
pecat més gran. 12Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo
lliure. Però els jueus es posaren a cridar: Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del
Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar. 13Quan Pilat
sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal
en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. 14Era el dia
de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: Aquí teniu el vostre rei.
15Ells cridaren: Fora, fora, crucifica’l! Pilat els
diu: ¿Al vostre rei, haig de
crucificar? Els grans sacerdots respongueren: No
tenim cap altre rei fora del Cèsar. 16Llavors Pilat els el va
entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, 17 i, portant-se ell mateix la creu, va
sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu
Gòlgota. 18Allà el
crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. 19Pilat va fer escriure un
rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei
dels jueus.» 20Molts
dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia
prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. 21Però els grans sacerdots
dels jueus digueren a Pilat: No hi escriguis: “El rei dels jueus.”
Posa-hi: “Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.” 22Pilat
contestà: El que he escrit, ja està escrit. 23Els soldats, quan
hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts,
una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense
costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, 24 i es digueren entre ells: No
l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S’havia de complir allò que diu
l’Escriptura: S’han repartit
entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba. Això és el
que van fer els soldats.
25S’estaven vora la creu de
Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i
Maria Magdalena. 26Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el
deixeble que ell estimava, digué a la mare: Dona, aquí tens el teu fill. 27Després digué
al deixeble: Aquí tens la teva mare. I
d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. 28Després
d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè
s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: Tinc set. 29Hi havia allà un gerro ple de
vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell
vinagre i la hi acostaren als llavis. 30Quan Jesús hagué pres el
vinagre, va dir: Tot s’ha complert. Llavors
inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
31Per als jueus era el dia de la
preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del
dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els
jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i
traguessin els seus cossos. 32 Hi anaren,
doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que
havia estat crucificat amb Jesús. 33Quan arribaren a Jesús, es van
adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34però un dels
soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang
i aigua. 35El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni
és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè
també vosaltres cregueu. 36En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de
complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. 37I en un
altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han
traspassat.
38Després d’això, Josep d’Arimatea,
que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat
l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep,
doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. 39També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia
visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent
lliures. 40Llavors van prendre el cos de
Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques,
tal com és costum d’enterrar entre els jueus. 41Hi havia un hort a l’indret on
havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia
estat posat ningú. 42Com que per als jueus era el
dia de la preparació, i el
sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.
2. Comprenem el text
El relat de la glorificació de Jesús s’estructura entorn
de tres grans quadres: 1) Jesús s’entrega a les autoritats jueves:
18,1-27; 2) Jesús s’entrega als romans: 18,28-19,22; 3) Jesús s’entrega al Pare: 19,23-42, amb tres escenes: crucifixió (l’elevació), mort i sepultura (l’abaixament).
Tal com el Servent veu una descendència i té una
multitud (Is 53,10.12), Jesús veu i té l’Església, representada per la seva
mare i el deixeble estimat (19,25-27); ara el creient és Jesús, el creient
s’identifica amb Jesús (el cos de Crist no es malmet: perquè tots som u en Crist. La mort de Jesús representa el triomf
del Fill, que ha complert l’obra del Pare.
La seva mort no és una conclusió, sinó un inici, significat amb la sang i
l’aigua que brollen del seu costat (19,34); és la realització de la promesa de
la nova vida: 7,37-39. L’aigua també brolla del costat dret del Temple (cf. Ez
47,1). La importància d’aquest esdeveniment ho indica la frase: en dóna testimoni el qui ho veié
(19,35). La font d'on brolla la fe i la vida és la donació de l’Esperit, significada per l’aigua i l’expiració
(19,30): l’entrega total i real de Jesús dóna l’Esperit i el do de la vida
eterna.
Un quadre digne d’esment és el de Jesús i Pilat, amb set escenes (quatre
amb públic i tres entre el Rei i
Pilat), a dins o fora del pretori segons aquest ritme: fora: les autoritats jueves demanen la condemna a mort de Jesús
(18,28-32); dins: Pilat interroga
Jesús sobre la seva reialesa (18,33-38a);
fora: Pilat troba Jesús no culpable i
les autoritats jueves prefereixen Barrabàs (18,38b-40); dins: els soldats humilien Jesús (19,1-3); fora: Pilat troba Jesús no culpable (19,4-8); dins: Pilat interroga Jesús sobre l’autoritat (19,9-11); fora:
les autoritats jueves assoleixen la condemna a mort de Jesús (19,12-16a). Els
dos interrogatoris acaben amb una conclusió de Pilat sobre Jesús: Aquí teniu l’Home (19,5) i Aquí teniu el vostre Rei (19,14). El
poble no hi surt, és una manera d’indicar que la responsabilitat de tot el
procés recau en l’aristocràcia sacerdotal
(Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat.
El sepulcre en un hort és una peculiaritat de Jn. El
sepulcre del rei David estava en un jardí/hort. Les 100 lliures (uns 33 kg) en espècies en pols és
un signe de la sepultura reial. Josep i Nicodem (19,38-42) són els dos primers
atrets d’entre els qui no s’havien adherit obertament a Jesucrist, tal com
havien de fer els creients; i el fet de donar sepultura reial a Jesús és una
invitació a animar-ne d’altres a ser deixebles de Jesús.
3. Contemplem la
persona de Jesús i la seva entrega per amor
Avui fem memòria de la passió, mort i sepultura de
Jesús. Avui en la humanitat real de Jesús de Natzaret es manifesta plenament la
glòria de Déu, el mateix Déu. Avui se’ns convida a contemplar com brolla vida de
la creu de Jesús, perquè mor per amor (estimant fins a l’extrem).
L’amor de Jesús arriba a tothom. L’amor de Jesús abasta
les autoritats jueves, els romans i el Pare. I des d’aquest amor al Pare obre
els braços a tota la humanitat, perquè tingui vida. L’aigua i la sang que
brollen del costat de Jesús signifiquen el do total, és a dir, que l’Esperit
Sant i la vida per sempre ens són donats per Jesús i en Ell i amb Ell.
Jesús és l’Anyell de Déu (Jn 1,29.36): mor quan
es mata l’anyell pasqual (Jn 19,31). És l’anyell que lleva el pecat de la
humanitat i dóna la vida per sempre (Jn 6,54).
Jesús és enlairat damunt la terra per tal d’atraure
tothom cap a Ell (Jn 3,14; 8,28; 12,32; 19,35-37; cf. Is 52,13).
Jesús s’entrega a les autoritats jueves (Jn
18,1-27), als romans (Jn 18,28-19,22), i finalment al Pare (Jn 19,23-42).
Jesús crea, per la paraula, una nova família basada en el servei i l’amor (Jn 19,26-27).
La mort de Jesús representa el triomf del Fill, que ha
complert l’obra del Pare. La seva mort no és una conclusió, sinó un inici,
significat amb la sang i l’aigua que brollen del seu costat (Jn 19,34); és la
realització de la promesa de la nova vida: Jn 7,37-39. L’aigua també brolla del
costat dret del Temple (Ez 47,1). Jesús és el nou temple de Déu enmig de la
humanitat.
El poble no surt durant el relat de la passió, és una
manera d’indicar que la responsabilitat de tot el procés recau en l’aristocràcia
sacerdotal (Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat.
Des de la creu, s’entén l’expressió de Pilat: Aquí teniu l’home (Jn 19,5). La
frustració de poder posseir l’altre arriba fins a la violència contra ell, fins
i tot a eliminar-lo; així l’home humiliat és revelació de Déu.
I a la creu
Jesús apareix lliure d’enemics, ningú no l’escridassa, ni posa en dubte la seva
relació amb Déu; tampoc ningú no li fa mal, precisament quan el soldat li
traspassa el costat ja és mort.
4. Pensem-hi
Potser
estem massa acostumats a contemplar la creu. I potser ens fixem que topem amb
un cos malmès, torturat, amb un costat traspassat amb violència (Jn 19,34);
però potser no ens adonem de la vida que en brolla. No és fàcil comprendre que
de la mort en brolli vida. No és fàcil comprendre que l’amor veritable no mor
mai, sobretot quan la persona estimada deixa d’existir, deixa de riure, deixa
de compartir espai i temps amb tu. Com em miro el traspassat? I com acullo
aquesta entrega per amor de Jesús?