Pradó de Catalunya i les Illes Balears: de gener 2015

El llibre d'una persona pradosiana

Aquest llibre vol ser un document vivencial, en el qual les persones protagonistes són, principalment, dones que ens hem trobat al llarg del camí per aquesta vida i que m'han estat carícia de Déu i que jo he procurat correspondre-hi. Es pretén posar de relleu l'acció de les dones en el món i en l'Església dins les petites històries de la quotidianitat de l'existència. Trenta-vuit dones de diferents llocs, marcs, anys... han respost al projecte de recordar, actualitzar i agrair. Reflexions, Revisions de Vida, Estudis d'Evangeli, cartes, documents acreditatius... donen suport, són esquelet que sustenta tanta vida compartida. El llibre ofereix, tot procurant esbrinar la voluntat de Déu, pistes per descobrir profetesses seves que assenyalen el camí a seguir i què cal fer en cada moment aquí i ara. Emilià Almodóvar Molina (Villarta de San Juan, Ciudad Real, 1957) va venir a Cornellà de Llobregat amb la seva família quan tenia 5 anys. Ordenat prevere de la diòcesi de Barcelona l’any 1984. Capellà obrer, ha treballat en entitats d’economia social i també com a educador social. Pastoralment està dedicat a parròquies de barris obrers i moviments de pastoral obrera.

Són «fragments de la vida de persones que sovint tractem como si fossin invisibles...». O de persones que no sabem valorar suficientment. «Sants de la porta del costat», en paraules del papa Francesc, persones que són un reflex de la presència de Déu. David Masobro té el do de contemplar des d’una mirada agraïda i singular les persones que l’envolten, especialment les que sovint són gairebé invisibles per a una societat permanentment atrafegada entre les presses i el soroll que ens envolta. Sap mirar, sap interioritzar i convertir en oració l’experiència més quotidiana. En la línia del seu llibre La casa de les petites alegries publicat en aquesta mateixa col·lecció.

Elogiem aquells grans valors universals com la llibertat, la justícia, la veritat, i altres comportaments no tan mereixedors d'elogi, com el fugir d'estudi, l'adulació, l'engany. En canvi, n'hi ha d'altres que, per diverses raons, hem anat arraconant i menyspreant, i que són mereixedors del nostre elogi. Donat que, en aquests moments, un dels debats que està sobre la taula és la qüestió dels grans valors, vull fer-me ressò dels contravalors que poden ajudar-nos a viure una vida més humana. Del pròleg Elogi d'allò que no en fem mai.

El Pradó... què és?

El Pradó és una família d’espiritualitat apostòlica que aplega capellans, religiosos i laics dedicant-se a l’evangelització, principalment en ambients obrers i populars.

“El Pradó”: un nom ben curiós, no gaire propi per a una institució religiosa. Més encara si hom en coneix l’origen: era el cabaret d’un suburbi de la ciutat de Lió, a mitjan segle XIX, que un senzill capellà diocesà, Antoine Chevrier, el va comprar per fer-ne un espai d’acolliment, d’alfabetització i de catequesi per als nois i noies força trinxeraires del barri. A La Guillotière, a l’esquerra del riu Roine, s’apilotaven els immigrants que, venint del món rural, engreixaven l’exèrcit de proletaris de la nova indústria lionesa ...

El 10 de desembre de 1860, l’encara jove prevere diocesà adquiria el casalot. Fins a la seva mort prematura, el 1879, als cinquanta-tres anys, va tenir cura de la que va anomenar “Obra del Pradó”, ajudat per voluntaris i voluntàries. Amb la dèria de formar “apòstols pobres per evangelitzar els pobres”: preveres, laiques i laics.

Antoni Chevrier

Antoine Chevrier, amb tot, no s’acontentava de fer una obra més, de les moltes que naixien a la França postrevolucionària del segle XIX. Ni volia pròpiament fundar una altra congregació religiosa. Més aviat fou a l’origen d’un moviment de renovació catequètica inspirada en l’Evangeli, enfront d’una proposta de la fe massa encartonada, pensant en els destinataris: adults, joves i infants del món obrer que naixia. Amb dos accents principals: una mística apostòlica –fonamentada en la lectura espiritual de la Paraula, l’Estudi d’Evangeli– per conèixer, estimar i seguir Jesucrist, l’Enviat del Pare. Dels milers de pàgines del seu incessant Estudi d’Evangeli va destil·lar un manual inacabat: El veritable deixeble de Nostre Senyor Jesucrist. Com a reconeixement eclesial del seu carisma personal i de la seva projecció comunitària, el sant pare Joan Pau II el va declarar beat a Lió, el 4 d’octubre de 1986.

La familia pradossiana avui

El Pare Chevrier sempre va tenir el neguit de buscar companys i col.laboradors amb qui compartir i viure la mateixa preocupació evangelitzadora.

A Catalunya, la seva espiritualitat apostòlica fou coneguda els anys cinquanta gràcies a les germanes Carmelites de Vilafranca del Penedès i alguns seminaristes del bisbat de Barcelona. El pare Alfred Ancel, bisbe auxiliar de Lió i responsable del Pradó, va ser el primer que va acompanyar-los a ells i a altres joves ja ordenats. Des d’aleshores s’han integrat en l’Associació de Preveres del Pradó un bon grup de capellans de diverses diòcesis catalanes. S’inspiren en els grans trets de l’espiritualitat, fan Estudi d’Evangeli (una lectura metòdica i detallada, contemplativa i continuada de la Paraula de Déu, que desemboca en la pregària) personal i comunitari, s’ajuden en la vida personal i sacerdotal i procuren, en les seves tasques, donar prioritat a l’evangelització dels pobres.

Procuren viure al servei de parròquies, sobretot de barris populars; dels moviments evangelitzadors (especialment els obrers i rurals); en una vocació no renunciada mai pel treball manual; enmig dels antics i nous marginats; en la formació teològica i pastoral de futurs apòstols; en una tasca acollidora de la religiositat popular i, darrerament, fent forat en una Església que es dóna i s’enriqueix amb la presència dels nous immigrats.

A Catalunya hi han hagut dues comunitats de religioses pradosianes, a Badalona i Santa Coloma de Gramanet. Actualment hi ha l’Institut (secular) Femení del Pradó i grups de laics i laiques, que han descobert en l’espiritualitat evangèlica del pare Chevrier el focus dinamitzador de la vida i el compromís cristià.

Tots plegats formen part de l’ampla família internacional del Pradó, de prop d’un miler i mig de preveres diocesans i d’uns quants centenars de religioses i laics, presents en una quarantena de països d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica.

Extret de l'article de F.Costa a Foc Nou.

Revista "EVANGELI I VIDA"

Revista editada pel Pradó Català.
Titols dels darrers números:

n. 109. La veritable alegria

n.108. Seguiu-me en la meva creu

n.107. La vida al nostre Natzaret
n. 106. La presència dels laics en el món

n. 105. Vivències d'església

n.103-104. Encarar el final d'una etapa vital
n.102. Creure: anar a contra corrent
n. 101. Relats de fe
n. 99. Diàleg interreligiós a peu pla
n.98. Velles i noves pobreses
n.96-97. Esglèsia al Magrib

Surten quatre números a l'any. Subscripció anual: 18 eur
evangeliivida@hotmail.com

PUBLICACIONS

A. CHEVRIER: UN CARISMA PER EVANGELITZAR ELS POBRES

Pierre Berthelon, Florenci Costa
Col·laboradors: Pere Casaldàliga, Joan Ramon i Cinca

El gra de blat, 55
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007.

http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/A-Chevrier-un-carisma-per-evangelitzar-els-pobres.html

EL VERITABLE DEIXEBLE DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST

Antoni Chevrier
Col.lecció Clàssics del Cristianisme, 61
Ed. Proa, 1996.

ESCRITS ESPIRITUALS

Antoni Chevrier
Introduccions: Joan Ramón i Cinca
Traducció, Pere Farriol i Vinques

Col.lecció El gra de blat, 91
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991.

http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/Escrits-espirituals.html

ANTONI CHEVRIER, CAPELLÀ POBRE
Joan Ramón i Cinca
Col.lecció Sants i Santes, 60
CPL, 2001.

http://www.book.cpl.es/detalle.asp?codart=112060

EL PRADÓ: L'ESPIRITUALITAT APOSTÒLICA DEL P. CHEVRIER
Alfred Ancel
Traduït per Florenci Costa
Saurí, 190
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2017

http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/El-Prado-Lespiritualitat-apostolica-del-pares-Chevrier.html

EVANGELI I VIDA
Pradó Català
El gra de blat, 105
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994.

ESTUDIS D'EVANGELI
Pere Relats
Col.lecció El gra de blat, 7
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.

Pradó de Catalunya i les Illes Balears

Revista "Evangeli i Vida" núm 145

dilluns, 12 de gener de 2015

Monogràfic del Butlletí de l'ACO sobre el Pradó