diumenge, 12 de maig del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Rebeu l’Esperit Sant

 


Pentecosta

 

1. Llegim el text (Jn 20,19-23)

19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres.

20Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.


2. Comprenem el text

Mentre Lluc situa el do de l’Esperit a la Pentecosta, el quart evangeli el situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament de Jesús (Jn 19,30). Ambdues tradicions (Jn i Lc) relacionen el do de l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus (els enviats de Jesús). I també situen el do de l’Esperit després que Jesús sigui enlairat.

Jesús ha rebut del Pare la missió de portar l’amor de Déu a tothom i la confia als seus deixebles. Nosaltres, que som els seus deixebles actuals, rebem de Jesús ressuscitat, amb la força de l’Esperit, la missió del Pare de portar pertot arreu la pau i el perdó, que neutralitzen el mal. El do de l’Esperit fa participar de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres en Jesucrist.


3. Contemplem Jesús

Jesús s’apareix per a romandre sempre present en la comunitat per l’Esperit donat i, en el món, per la missió dels deixebles amb la força de l’Esperit.

Jesús ressuscitat dona l’Esperit Sant, amb els dons de la pau i del perdó.

Jesús ressuscitat alena l’Esperit, fent el mateix gest que fa Déu quan infon la vida a l’ésser humà.

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles, tal com el seu Pare l’ha enviat.

Jesús té la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se vencedor de la mort davant dels deixebles. I fa tres accions: 1) posar-se al mig d’on estan reunits (treu fora la por); 2) mostrar-los les mans i el costat (ha mort crucificat); i 3) alenar damunt d’ells (els dona la nova vida que, ressuscitant d’entre els morts, ha inaugurat).


4. Mirem la nostra vida i acció

·       Soc conscient d’haver agafat, amb la força de l’Esperit, el relleu rebut de Jesús?

·       Soc conscient d’haver rebut una força que em fa capaç de neutralitzar el mal que hi ha en el món, amb el do de la pau i del perdó?

·       Estic content/a perquè el Senyor m’ha confiat la responsabilitat de continuar la seva obra d’amor allà on soc?

dijous, 9 de maig del 2024

Recés trimestral Pradó de Catalunya i Balears

 


Recés trimestral

Maig de 2024

 

“Contemplar com l’Esperit va fent present el Verb en el nostre ministeri”

 

Estimats companys de la família pradosiana de Catalunya i Balears, a mig mes de la trobada, us fem a mans la convocatòria anunciada segons calendari per al segon recés d’enguany.

 

El títol que presideix la convocatòria ens orientarà en aquest segon moment de reflexió individual i col·lectiva. Forma part de l’objectiu general d'aquest curs: "Contemplar el misteri de l’Encarnació".

 

Per problemes d'agenda dels qui ens ajudaran en la reflexió canviarem l'ordre habitual; farem l'Estudi d'Evangeli el diumenge i el testimoni el dilluns.

 

L’Estudi d’Evangeli ens l’oferirà el Joan Torra i el testimoni, al Pitxi (Josep Àngel Pitarch), rector de Morella, diòcesi de Tortosa, que farà al juny el compromís pradosià. 

 

ELS DIES 26 i 27 DE MAIG

Ubicació: Casa d'Espiritualitat Betània.

        C/ Bonavista 37; 08940, Cornellà. Telèfon 933 751 102

        Transport públic: arriba la Línia 5 del metro (blava). Estació: Gavarra.

        Hi ha aparcament a l'interior. (Cal trucar perquè obrin la tanca)

        Preus: 55€, pensió completa; dinar o sopar, 17€; dormir, 29€; dormir i esmorzar, 34€

          Es tancarà la inscripció la nit del dimecres anterior.

          Les inscripcions es faran al secretari,

                    Miquel Cubero  645 893 474 i miquelcubero@gmail.com

 

HORARI:

Diumenge, 26: 2/4 de 6: salutació, oració i inici.

                          ¼ de 9: vespres

                          2/4 de 9: sopar

                          2/4 de 10: reunió

Dilluns, 27: 2/4 de 9: laudes

                    9: esmorzar

                    ¾ de 10: testimoni

                    13h: eucaristia

                    2/4 de 2: dinar

 

 

Passeu aquesta convocatòria als capellans propers al Pradó. Convideu-ne a d'altres.

 

Vetlleu els responsables dels equips, perquè aquest recordatori arribi als membres del vostre grup que no tenen correu electrònic o el miren poc o gens.  Gràcies.

 

 

        Pel Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears

Miquel Cubero, secretari

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven

 


Ascensió del Senyor B 

(12 maig 2024)


1. Llegim el text (Mc 16,15-20)

15Jesús ressuscitat els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. 16Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

19Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. 20Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Aquest fragment forma part de l’anomenat final canònic de Marc, un resum que comprèn la narració de les aparicions del Senyor ressuscitat (Mc 16,9-14), el mandat que reben els creients de proclamar l’evangeli, amb la descripció dels signes que l’acompanyaran i el que podríem anomenar la «situació» que es produeix quan Jesús ascendeix al cel i els seus es comencen a escampar pels camins del món (Mc 15,16-20). El text no formava part del pla narratiu original de l’evangelista Marc, que va deixar la seva obra amb un final obert: l’evangeli no acaba mai; quan s’arriba al final de les paraules escrites cal tornar al principi.

Aquest resum forma part de l’activitat redaccional de les primeres generacions de cristians, que van voler fornir l’Evangeli segons Marc d’un final inspirat en la perspectiva de Lluc i de Joan.

L’Evangeli a proclamar serveix perquè tothom conegui la sobirania que el Senyor ressuscitat ha començar a exercir sobre tota la creació. Es tracta d’anunciar l’alliberament de la humanitat i de la creació del mal i de la mort.

La reacció davant l’anunci consisteix a creure o no. Creure suposa rebre el baptisme que és la penyora de l’alliberament del mal i de la mort una vegada per sempre. I qui no creu s’exclou d’aquest alliberament. L’acció evangelitzadora esdevé acció transformadora. Per això l’acció és acompanyada de senyals prodigiosos.

Els senyals prodigiosos confirmen en la seva tasca evangelitzadora els qui creuen en l’Evangeli i en fan estil de vida i en són testimonis. Els senyals indiquen que Crist és el sobirà de la creació i que vol incloure tota la creació en la nova realitat, totalment lliure del mal i de la mort. I els senyals s’esdevindran per mitjà de la invocació del nom de Jesús, el Senyor ressuscitat present en la seva comunitat fins a la fi del món.

L’ascensió de Jesús posa punt final a les aparicions de Jesús ressuscitat. I els creients podem experimentar la cooperació del Senyor en la nostra vida i acció.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

Accepto i acullo l’Evangeli rebut com a font del meu estil de vida i marc de referència de la meva acció contra el mal?

En els senyals prodigiosos que acompanyen les accions fetes, descobreixo que el Senyor coopera amb nosaltres en la construcció del seu Regne? En soc testimoni?

dilluns, 29 d’abril del 2024

Sessió de formació sobre la pregària presbiteral

 



Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa



D. 6è de Pasqua B 

(5 maig 2024)


1. Llegim el text (Jn 15,9-17)

9Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. 10Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. 11Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. 12Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. 13Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. 14Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 16No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 17Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’actor principal del text és el Pare, l’amo de la vinya, on hi ha el cep veritable, que és el seu Fill i les sarments, que som nosaltres. El Pare estima (Jn 15,9a) i dona (Jn 15,16d). El Pare estima el Fill i d’aquest amor brolla l’amor del Fill als deixebles. L’amor del Pare envers el Fill és el fonament del seu amor als humans. Hi ha un sol amor que flueix contínuament, del Pare al Fill, i del Fill als deixebles, i dels deixebles entre ells.

La frase central: Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics (Jn 15,13), expressa l’acte suprem de l’amor, la mort de Jesús a la creu. És a la creu on es manifesta l’amor de Jesús fins a l’extrem (Jn 13,1). L’amor de Jesús envers la humanitat és insuperable. Aquesta manifestació de l’amor convida a mantenir-s’hi. No solament es tracta de mantenir-se ferm en la fe en Jesús, sinó també de viure en l’amor que s’ha rebut d’Ell i, per tant, rebut també del Pare.

Els deixebles ens mantenim units a Jesús si obeïm el seu manament de l’amor. Ara Jesús és el nostre model i la nostra font d’actuació en l’amor als altres. I el goig de Jesús és l’estimació dels uns als altres, que és també el goig del Pare. Si els deixebles fem el que Jesús ens demana, és a dir, creure i estimar, el Fill ens reconeix com a amics. Som amics de Déu, com ho han estat reconeguts Abraham i Moisès, si acollim l’amor de Déu i ens deixem omplir per ell i el compartim amb els altres.

Jesús ens ha escollit perquè donem fruit, és a dir, perquè siguem fidels al seu manament de l’amor. Per tant, els deixebles hem d’irradiar la fe en Jesús i el seu amor per a la glòria del Pare, el vinyater. El fruit dels deixebles fa viu i present Jesús ressuscitat enmig del món.

El Pare ens dona tot el que cal perquè irradiem el seu amor enmig de la humanitat i perquè tots els seus fills i les seves filles d’arreu del món siguin un de sol en Crist Jesús per a la seva glòria.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

Jesús és model i font del meu amor als altres? Quan i com em mantinc en l’amor de Jesús? Què em suposa acceptar l’amistat que Jesús m’ofereix?

Deixo fluir l’amor de Déu Pare manifestat en Jesús a través de la meva vida i acció? I prego perquè sigui així?

dimecres, 24 d’abril del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres

 


D. 5 de Pasqua B 

(28 d’abril 2024)


1. Llegim el text (Jn 15,1-8)

1Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. 2Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. 3Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. 4Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. 5Jo soc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. 6Si algú se separa de mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. 7Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. 8La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

En el text trobem un quadre simbòlic amb la imatge del cep i les sarments (Jn 15,1-2) i l’exhortació que explicita la conseqüència per als creients de ser un de sol en Crist (Jn 15,3-8). El text insisteix a estar en Jesús i donar fruit (cinc cops cadascun).

El cep, amb la figuera i l’olivera, formen part de la vegetació típica de Palestina. El cep que sembra Noè després del diluvi designa l’inici d’una nova era. Més endavant el cep representarà el poble d’Israel, el poble que Déu s’ha escollit i ha plantat enmig dels altres pobles. Ara Jesús s’identifica amb el cep, és a dir, amb tot el tot el poble de Déu, un de sol representa tothom. En efecte, som un de sol en Jesucrist (cf. Ga 3,28).

L’objecte de l’obra de Déu és el seu mateix Fill Jesucrist, només ell dóna sarments fecunds. Jesús és el cep veritable perquè en Ell s’acompleix definitivament la fraternitat volguda pel Pare. I la fraternitat volguda per Déu donarà fruit per a la seva glòria si està plena de la identitat del Fill i Ell roman en nosaltres i nosaltres en Ell.

A les sarments (deixebles) se’ls demana fidelitat a l’únic cep (Jesús), perquè siguin un de sol en la diversitat. La unió Fill (cep veritable) i deixebles (sarments) té el seu model en la unió Pare i Fill. Els deixebles som transformats per dins, existim en el Fill, i així es realitza el projecte de Déu de crear l’ésser humà a la seva imatge i semblança (Gn 1,26). I el qui refusa unir-s’hi és tret fora i perd tot el vigor i s’asseca i mor, perquè no roman en Crist. Refusar Crist suposa morir a l’amor rebut i ser incapaç estimar sense esperar res a canvi. Som lliures de preferir la mort i la fosca a la vida i a l’amor.

La pregària que fem dona fruit si estem units a Crist i si ens mantenim fidels al projecte d’amor fins a l’extrem per a tothom. Déu escolta la pregària si és per a donar fruit i dur a terme el seu projecte d’amor. I el que glorifica el Pare és el fruit abundant que donen les sarments, perquè resten unides al cep veritable.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

La condició del deixeble és dinàmica, cal que actuï unit a Crist perquè el projecte de Déu (el seu Regne) es vagi fent realitat en aquest món. És una crida a mantenir-me i manifestar-me com a deixeble, com a sarment unida al cep veritable. El que dic i faig testimonia la meva unió a Crist?

En l’Eucaristia expressem i manifestem aquesta nostra unió amb Crist, aquest ser un de sol amb Crist. En faig experiència?

En la pregària ens unim a Crist. Prego unit a Jesucrist per a donar fruit?

dilluns, 15 d’abril del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro

 


D. 4 de Pasqua B 

(21 abril 2024)

 

1. Llegim el text (Jn 10,11-18)

11Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles. 12El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13Com que és un mercenari, tant se li’n dóna de les ovelles. 14Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles.

16Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. 17El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. 18Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

 

2. Comprenem el text

La metàfora del pastor i del ramat és molt usada en els escrits de l’Antic Orient i serveix per a indicar el lligam que uneix els súbdits amb el seu sobirà. L’Antic Testament se la fa seva per a indicar el lligam d’amor entre poble d’Israel i Déu, així com la relació personal de l’israelita amb el seu Déu (el Salm 23). La imatge del pastor de Jn 10 té com a rerefons la profecia d’Ez 34. Ara el pastor és únic i és el mateix Déu fet home en Jesús de Natzaret. I és un pastor que s’arrisca per salvar les seves ovelles, s’arrisca fins a desprendre’s de la pròpia vida. Ací ressona la figura del rei David que arrisca la pròpia vida davant Goliat per a salvar el seu poble (1Sa 17,21-53). Però també hi ressona el poema del Servent del Senyor que dona la vida pel poble de Déu (cf. Is 53,10.12).

 

3. Contemplem Jesús

Jesús es presenta dos cops com el Pastor, el bo, amb l’expressió Jo soc, que recorda la presentació de Déu a Moisès des de la bardissa que cremava i no es consumia (Ex 3,14).

Jesús, com David, exposa la seva vida i s’arrisca perdre-la per a salvar-ne d’altres. Per això el qui va a jornal fuig, no s’arrisca. Jesús no es lliura a la mort, ja que si morís es perdria el ramat o moririen les ovelles. Jesús està disposat a enfrontar-se amb la mort per defensar les seves ovelles. Jesús no té por, la seva fidelitat al Pare i a les ovelles el fa valent, capaç de desprendre’s de la pròpia vida (Jn 10,15).

Jesús s’arrisca perquè coneix la seves ovelles, és a dir, les estima i està disposat a córrer el perill de morir per les seves ovelles que estima. Jesús és capaç de fer-ho perquè estima fins a l’extrem (Jn 13,1), i perquè només des de l’amor es pot donar vida i alliberar-nos de la mort: Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans (1Jn 3,16).

Jesús no s’aferra a la seva vida, sinó que se’n desprèn contínuament, no té por de la mort perquè és fidel al Déu de la vida i als seus germans que volen viure.

Jesús dona lliurement la vida i ho fa amb la força que ha rebut del Pare.

Jesús és ressuscita ell mateix (Jn 10,17-18). A d’altres llocs del NT se’ns diu que és el Pare el qui el ressuscita (Rm 10,9). I el seu Pare l’estima perquè la seva entrega realitzarà el designi que n’ha rebut (Jn 3,16).

 

4. Mirem la nostra vida i acció

El que caracteritza les ovelles és la seva adhesió al bon Pastor, que hi aposta perquè les estima.

  • Em sento unit a Jesús, que és capaç de desprendre’s de la pròpia vida perquè tinguem vida?

Jesús no s’arrapa, no s’aferra, a la pròpia vida, a tot el que té, sinó que se’n desprèn per amor.

  • Estic disposat a donar la vida per amor, sense esperar res a canvi?

Les ovelles són lliures d’unir-se al bon pastor o no. Unir-s’hi suposa valorar la dignitat (la llibertat i la responsabilitat) dels altres, per diferents que siguin.

  • M’arriscaria perquè tothom valori la dignitat de les persones que té a prop?

diumenge, 7 d’abril del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres en sou testimonis

 


D. 3 de Pasqua B 

(14 abril 2024)


1. Llegim el text (Lc 24,35-48)

35També els dos deixebles contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa. 36Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: Pau a vosaltres. 37Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. 38Jesús els digué: Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. 40I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. 41 Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: ¿Teniu aquí res per a menjar? 42Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43El prengué i se’l va menjar davant d’ells. 44Després els digué: Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: «Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms». 45Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. 46Els digué: Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, 47i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48Vosaltres en sou testimonis.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús ressuscitat

Jesús ressuscitat s’apareix a Jerusalem al nucli inicial de l’Església de Jerusalem. I s’apareix a la tarda del mateix dia que s’ha descobert el sepulcre buit, i immediatament després que els dos deixebles havien tornat d’Emmaús, i mentre contaven com havien reconegut Jesús ressuscitat quan partia el pa.

Hi ha dues escenes, la primera comença quan Jesús es presenta viu als deixebles reunits i acaba quan menja al seu davant. I en la segona els ensenya i els envia a ser testimonis.

La reacció dels deixebles és d’esglai i de por, però també d’alegria i de sorpresa i d’una certa incredulitat. No era fàcil creure que hagués escapat del món dels morts, un lloc sense retorn per als jueus (els inferns).

Jerusalem, que havia estat la meta del seu camí cap a la glòria del cel (Lc 9,51; 23,5), ara esdevé el punt de partida perquè l’Evangeli arribi pertot arreu (Ac 1,8).

Jesús obre els ulls dels deixebles al misteri de la seva mort i resurrecció a partir de l’Escriptura (la Llei de Moisès, els Profetes i els Salms) i els confia una missió, la de ser testimonis de la seva persona i de tot el que ha dit i fet i s’ha esdevingut en ell.

Jesús pren la iniciativa de presentar-se davant la comunitat amb un missatge de pau, un dels efectes de l’arribada del Regne que ha inaugurat Jesús.

Jesús ressuscitat és realment el mateix que havia mort crucificat. Lluc insisteix en la seva realitat física i identitat, no és cap fantasma, ni cap espectre, ni cap suggestió psicològica, per això menja amb els seus deixebles.

Jesús obre el cor dels deixebles perquè siguin testimonis de la Paraula rebuda, que és ell mateix, que ha caminat amb ells i que ha mort i ha ressuscitat, vencent els lligams de la mort. Des d’ara l’Escriptura s’entén a la llum de la resurrecció de Jesús. Els deixebles es converteixen en predicadors de la salvació de Déu (la pau i el perdó dels pecats).

3. Mirem la nostra vida i acció

  • Em deixo obrir el cor per Jesús perquè descobreixi la seva veritable identitat?
  • Em sento cridat a ser testimoni de Jesús, és a dir, portador del seu amor fins a l’extrem a tothom?

diumenge, 31 de març del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

 


Diumenge 2n de Pasqua 

(7 abril 2024)

 

1. Llegim el text (Jn 20,19-31)

19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. 24Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25Ells li van dir: Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!

26Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 27Després diu a Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. 28Tomàs li va respondre: Senyor meu i Déu meu! 29Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

30Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús ressuscitat

Tenim dues escenes i la conclusió del quart evangeli. En la primera, Jesús s’apareix als deixebles en absència de Tomàs, i els deixebles reaccionen amb alegria davant la irrupció de Jesús en el lloc on es trobaven reunits (Jn 20,19-23). En la segona, Jesús es manifesta als deixebles, particularment a Tomàs, que reacciona amb fe (Jn 20,24-29). I la conclusió (Jn 20,30-31) mostra la finalitat de l’evangelista i il·lumina tot el quart evangeli: perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. Ambdues escenes transcorren el diumenge, amb una diferència d’una setmana. Això indica que els deixebles, aleshores com avui, es trobaven cada diumenge. El diumenge és el marc de la trobada amb el Senyor ressuscitat, que irromp allà on els creients ens trobem reunits.

L’evangelista només indica el nom del deixeble que no hi és quan apareix el Crucificat ressuscitat. Els deixebles, reunits el diumenge en un mateix lloc, testimonien davant el qui no hi era, Tomàs, que han vist el Senyor. En el segon diumenge, s’estableix un diàleg entre Jesús ressuscitat i Tomàs, l’absent del primer diumenge, un diàleg que mena a la confessió de fe.

En el primer diumenge, Jesús s’apareix enmig de la por, ja ho havia fet en apropar-se a la barca (imatge de la comunitat reunida en un mateix lloc) mentre era fosc i el llac s’anava encrespant. Aleshores Jesús els havia dit: Soc jo, no tingueu por (Jn 6,20). Ara Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a dir, la salvació, la felicitat, l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si en el primer diumenge se subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda.

Ara Jesús és present en l’Església i l’alegria n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa de Jesús, quan deia als deixebles: D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure (Jn 16,16-23). I també: El vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà (Jn 16,22-23). Ara i ací, l’experiència pasqual originària (visió i alegria) perdura en la fe: Feliços els qui creuran sense haver vist.

El Ressuscitat és el Crucificat, el mateix que va compartir amb els deixebles tot el que havia rebut del Pare (Jn 16,12-15); els senyals de les mans i del costat mostren que és certament Jesús de Natzaret. El Ressuscitat sempre es posa al mig. La reunió dels cristians és sempre entorn del Ressuscitat, que omple de l’amor de Déu el lloc on ens trobem reunits.

 

3. Pensem-hi                                                              

·       La fe m’obre el cor i els ulls a la presència del Crist ressuscitat? I això m’omple de felicitat?

·       La fe m’anima a trobar-me cada diumenge amb els altres cristians entorn del Crucificat ressuscitat?

·       Quina és la bona notícia que rebo i que vull testimoniar?

diumenge, 24 de març del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué

 


Diumenge de Pasqua


1. Llegim el text (Jn 20,1-10)

1El primer dia de la setmana –el diumenge–, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. 2Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat. 3Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. 6Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, 7però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. 10I els dos deixebles se’n tornaren a casa.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’evangelista presenta el quadre del sepulcre on han posat el cadàver de Jesús, amb dues escenes ben teixides. En la primera escena, Maria Magdalena i en la segona, Pere i el deixeble que Jesús estimava tant. Aquesta última ve preparada per l'anterior i dóna la clau amb què obrir el sentit del sepulcre buit. Cal acostar-s’hi amb els ulls de la fe per a poder veure-hi la resurrecció de Jesús.

La primera escena transcorre molt ràpidament. És el primer dia de la setmana (el diumenge), quan encara era fosc, és a dir, quan encara no brilla la llum de la fe. Maria Magdalena no entra al sepulcre, però veu; veu lliure l’entrada del sepulcre i se’n va corrents a trobar Simó Pere i el deixeble estimat. I tanmateix, no ha vist res, sols sospita que han robat el cos del Senyor. L’amor la mou a trobar el Senyor, però és el Senyor el qui es fa trobadís (cf. Jn 20,11-18), perquè l’ha estimat primer (cf. 1Jn 4,10).

La denúncia del robatori del cos del Senyor mou els dos deixebles a anar-hi corrents a veure què ha passat. Durant un temps, va córrer el rumor que els deixebles s’havien endut el cos de Jesús (Mt 28,13-15): amb aquest incís, l’evangelista fa constar que els deixebles no varen endur-se’l.

Tot i que ambdós hi corren junts, el deixeble estimat corre més que Pere. Mentre que la tradició eclesial recorda que Pere és el primer dels Dotze al qual Jesús ressuscitat se li apareix (per això, l’altre, el deixa entrar primer al sepulcre), la tradició joànica recorda que un deixeble (que potser no era dels Dotze, no se sap, tot i que la tradició l’identifica amb l’apòstol Joan de Zebedeu, el germà de Jaume) fou més feliç per haver vist amb els ulls de la fe i l’amor. Només aquí i a Lc 24,12.24 hi ha una referència a la visita dels deixebles homes al sepulcre buit; a més, Lc 24,12 informa que només va anar-hi Pere, després de les dones.

El deixeble estimat veu el mateix que Pere i creu. L’evangelista no vol deixar malament Pere, sinó que vol deixar ben clar que va existir un deixeble que va creure en el Senyor ressuscitat abans que les seves aparicions ho confirmessin. Aquest deixeble va ser important per a la comunitat, la va ajudar a trobar-se amb Déu fet home, mort i ressuscitat, i a identificar-s’hi en la diferència. Pere veu els mateixos senyals de la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,44), on el mort Llàtzer surt lligat (torna a la vida per morir). L’evangelista no ens indica la reacció de Pere davant d’aquesta visió, que significa que Jesús s’ha deslligat dels lligams del reialme de la mort.

Al final, l’evangelista ofereix la interpretació del sepulcre buit: s’ha acomplert l’Escriptura i, per tant, s’ha de veure des la fe en la Paraula de Déu. Jesús és el Vivent, que esvaeix la fosca amb la llum de la fe. Ara cal veure la presència de Jesús no pas com Maria Magdalena, sinó com el deixeble estimat; és a dir, no pas des de la fosca de la sospita: el trobaré?, sinó des de la llum de la fe: l’he trobat viu!

 

3. Pensem-hi

·        Contemplo la resurrecció de Jesús des dels ulls de la fe i a la llum de l’Escriptura, o des de la sospita i la por?

·        Què m’impedeix descobrir la victòria de Crist sobre la mort?

·        I avui què em suggereix veure que Jesús s’ha deslligat de la mort?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí



Vetlla pasqual 

 

1. Llegim el text: Mc 16,1-8

1Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. 2El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3Es deien entre elles: ¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre? 4Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s’esglaiaren. 6Ell els diu: No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. 7Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: «Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir.»

8Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por.

 

2. Comprenem el text

Les dones van a ungir un cadàver (Mc 16,1). Això significa que per a elles Jesús no és algú vivent, sinó un personatge important del passat, que va fer el bé i va ensenyar com fer-ho.

La pedra no és el problema a superar (Mc 16,3), sinó la visió equivocada que tenen de la mort de Jesús. Un cop dins al sepulcre, no troben el qui busquen. No hi és (Mc 16,6).

Les dones troben un jove vestit de blanc (el batejat és vestit de blanc) que els diu que trobaran Jesús a Galilea (= en la vida i l’acció cal seguir-lo); i que allà el veuran, tal com va dir (Mc 14,28).

Les dones abandonen. No s’ha entès que seguir Jesús passa per la creu (Mc 15,39), signe d’una vida entregada, d’un amor desinteressat, generós fins al final, sense límits, és manifestació plena de l’amor de Déu i això costa d’entendre.

El final del relat resta obert al nostre seguiment de Jesús, des de Galilea (Mc 16,7).

 

3. Fixem-nos en la nostra vida i acció

On cerco Jesús? Jesús és a Galilea, és a dir, el trobo viu i present en la vida i l’acció, allà on s’hi juga l’opció pel Regne. No es tracta de seguir uns valors, sinó una persona, no es tracta sols de fer, és a dir, com l’home ric (Mc 10,17-22), sinó de ser, és a dir, deixar-ho tot i seguir Jesús en el seu camí d’amor i lluita pel Regne: és el que importa (com el cec Bartimeu: Mc 10,46-52). Amb Jesús, tornem a l’inici de l’Evangeli (Mc 1,14) per seguir-lo en el seu camí, el camí del Regne.

·       Quina por o pedra he de superar o abatre per seguir Jesús?

·       Quin missatge he de dona allà on soc i em moc?

·       Què cal entendre perquè no abandonem?