'
EdE
Divendres Sant
1. Llegim el text de Joan 18,1-19,42
18
1Després de dir això, Jesús va sortir amb
els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un
hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. 2Judes, el qui el traïa, coneixia també
aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. 3Judes,
doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans
sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort.
Venien amb llanternes i torxes, tots armats. 4Jesús,
que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els
pregunta: Qui busqueu? 5Li respongueren: Jesús de Natzaret. Els diu:Sóc jo. També hi havia
amb ells Judes, el qui el traïa. 6Així que Jesús
digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. 7Jesús
tornà a preguntar-los: Qui busqueu? Li digueren: Jesús de Natzaret. 8Ell respongué: Ja us he dit que
sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin. 9S’havien de complir les
paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de
sol.» 10Llavors Simó
Pere es va treure una espasa que portava i d’un cop tallà
l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. 11Jesús
digué a Pere: Guarda’t l’espasa a la beina;
¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat? 12Llavors la cohort romana, amb
el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar
Jesús i el van lligar, 13 i el dugueren
primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran
sacerdot d’aquell any. 14Caifàs
era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori
pel poble.» 15Simó
Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era
conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot. 16Pere
s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran
sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. 17La
criada que feia de portera digué llavors a Pere: ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest
home? Ell respongué: No, no ho sóc pas. 18 Com que feia fred, els criats i els
guardes s’estaven allà drets escalfant-se amb les brases d’un foc que havien
encès. Pere també s’escalfava amb ells. 19Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els
seus deixebles i sobre la seva doctrina. 20Jesús
li contestà: Jo he parlat al
món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es
reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. 21Per què em
preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells
saben el que he dit.
22Així que Jesús
hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: ¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot? 23 Jesús li respongué: Si he parlat malament, digues en què, però si he
parlat com cal, per què em pegues? 24Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran
sacerdot. 25Mentrestant,
Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren: ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell? Ell ho negà: No, no ho sóc pas. 26Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui
Pere havia tallat l’orella, li digué: ¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell? 27Pere tornà a negar-ho, i a
l’instant el gall cantà. 28Després
dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van
entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. 29Per això Pilat sortí a
trobar-los fora del pretori i digué: Quina acusació porteu contra aquest home? 30Ells li contestaren: Si aquest no fos un criminal, no
te l’hauríem entregat.
31Pilat els replicà:Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i
judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei. Els jueus li
respongueren: A nosaltres no
ens és permès d’executar ningú. 32Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit,
indicant com havia de morir. 33Llavors Pilat
se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:¿Tu ets el rei dels jueus? 34Jesús
contestà: ¿Surt de tu,
això que preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi? 35Pilat replicà: Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans
sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet? 36Jesús contestà: La meva reialesa no és d’aquest món. Si
fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als
jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí. 37Pilat li digué:Per
tant, tu ets rei? Jesús respongué: Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món:
per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. 38Li diu Pilat: I què és la veritat? Després de dir
això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué: Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 39 Però
ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu
que us deixi lliure el rei dels jueus? 40Ells
van contestar cridant: Aquest,
no! Volem Barrabàs! Barrabàs era un
bandoler.
19
1Llavors Pilat
féu assotar Jesús. 2Els soldats li van posar al cap una corona
d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. 3Se li acostaven
i li deien: Salve, rei dels
jueus! I li pegaven bufetades. 4Pilat tornà a
sortir i els digué: Ara
us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo
inculpar.
5Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de
porpra. Pilat els diu: Aquí
teniu l’home!
6Quan els grans sacerdots i els
guardes del temple el van veure, cridaren: Crucifica’l,
crucifica’l! Pilat els
diu: Emporteu-vos-el vosaltres
mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 7Els jueus li
contestaren: Nosaltres tenim una Llei, i
segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu. 8Quan
Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. 9Va entrar altra vegada dins el
pretori i preguntà a Jesús: D’on ets, tu? Però Jesús no li tornà contesta. 10Llavors Pilat li diu: ¿A mi no em
parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te? 11Jesús li
respongué: No tindries cap poder sobre mi
si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un
pecat més gran. 12Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo
lliure. Però els jueus es posaren a cridar: Si deixes
lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en
contra del Cèsar. 13Quan
Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat,
en hebreu Gàbata. 14Era el dia de la preparació de
la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: Aquí teniu el vostre rei.
15Ells cridaren: Fora, fora, crucifica’l! Pilat els diu: ¿Al vostre
rei, haig de crucificar? Els grans
sacerdots respongueren: No tenim cap
altre rei fora del Cèsar. 16Llavors Pilat els el va entregar
perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, 17 i, portant-se ell mateix la creu, va
sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu
Gòlgota. 18Allà el
crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. 19Pilat va fer escriure un
rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei
dels jueus.» 20Molts
dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia
prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. 21Però els grans sacerdots
dels jueus digueren a Pilat: No hi escriguis: “El rei dels jueus.”
Posa-hi: “Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.” 22Pilat
contestà: El que he escrit, ja està escrit. 23Els soldats, quan
hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts,
una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense
costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, 24 i es digueren entre ells: No
l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S’havia de complir allò que diu
l’Escriptura: S’han repartit
entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba. Això és el
que van fer els soldats.
25S’estaven vora la creu de
Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i
Maria Magdalena. 26Quan Jesús veié la seva mare
i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: Dona, aquí
tens el teu fill. 27Després
digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. 28Després d’això, Jesús, sabent
que ja tot s’havia acomplert, perquè
s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: Tinc set. 29Hi havia allà
un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja
xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. 30Quan Jesús
hagué pres el vinagre, va dir: Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
31Per als jueus era el dia de la
preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del
dissabte, més quan
aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que
trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32 Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar
les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33Quan arribaren a Jesús, es van
adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34però un dels soldats li
traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua. 35El qui ho veié en dóna
testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també
vosaltres cregueu. 36En efecte, tot això va succeir
perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. 37I en un altre lloc
l’Escriptura diu: Miraran
aquell que han traspassat.
38Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de
Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l’autorització per a
treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va
treure de la creu el cos de Jesús. 39També hi va anar Nicodem, el
qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i
àloe, que pesava unes cent lliures. 40Llavors van prendre el cos de
Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques,
tal com és costum d’enterrar entre els jueus. 41Hi havia un hort a l’indret on
havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia
estat posat ningú. 42Com que per als jueus era el
dia de la preparació, i el
sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.
2. Comprenem el text
El relat de la glorificació de Jesús s’estructura entorn de tres grans
quadres: 1) Jesús s’entrega a les autoritats jueves:
18,1-27; 2) Jesús s’entrega als romans: 18,28-19,22; 3) Jesús s’entrega al Pare: 19,23-42, amb tres escenes: crucifixió (l’elevació), mort i sepultura (l’abaixament).
Tal com el Servent veu una descendència i té una multitud (Is
53,10.12), Jesús veu i té l’Església, representada per la seva mare i el
deixeble estimat (19,25-27); ara el creient és Jesús, el creient s’identifica
amb Jesús (el cos de Crist no es malmet: perquè
tots som u en Crist. La mort de Jesús representa el triomf del Fill, que ha complert l’obra del Pare. La seva
mort no és una conclusió, sinó un inici, significat amb la sang i l’aigua que
brollen del seu costat (19,34); és la realització de la promesa de la nova
vida: 7,37-39. L’aigua també brolla del costat dret del Temple (cf. Ez 47,1).
La importància d’aquest esdeveniment ho indica la frase: en dóna testimoni el qui ho veié (19,35). La font d'on brolla la fe
i la vida és la donació de l’Esperit,
significada per l’aigua i l’expiració (19,30): l’entrega total i
real de Jesús dóna l’Esperit i el do de la vida eterna.
Un quadre digne d’esment és el de Jesús
i Pilat, amb set escenes (quatre
amb públic i tres entre el Rei i
Pilat), a dins o fora del pretori segons aquest ritme: fora: les autoritats jueves demanen la condemna a mort de Jesús
(18,28-32); dins: Pilat interroga
Jesús sobre la seva reialesa (18,33-38a);
fora: Pilat troba Jesús no culpable i
les autoritats jueves prefereixen Barrabàs (18,38b-40); dins: els soldats humilien Jesús (19,1-3); fora: Pilat troba Jesús no culpable (19,4-8); dins: Pilat interroga Jesús sobre l’autoritat (19,9-11); fora:
les autoritats jueves assoleixen la condemna a mort de Jesús (19,12-16a). Els
dos interrogatoris acaben amb una conclusió de Pilat sobre Jesús: Aquí teniu l’Home (19,5) i Aquí teniu el vostre Rei (19,14). El
poble no hi surt, és una manera d’indicar que la responsabilitat de tot el
procés recau en l’aristocràcia sacerdotal
(Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat.
El sepulcre en un hort és una peculiaritat de Jn. El
sepulcre del rei David estava en un jardí/hort. Les 100 lliures (uns 33 kg) en espècies en pols és
un signe de la sepultura reial. Josep i Nicodem (19,38-42) són els dos primers
atrets d’entre els qui no s’havien adherit obertament a Jesucrist, tal com
havien de fer els creients; i el fet de donar sepultura reial a Jesús és una
invitació a animar-ne d’altres a ser deixebles de Jesús.
3. Contemplem la persona de
Jesús i la seva entrega per amor
Avui fem memòria de la passió, mort i sepultura de Jesús. Avui en la
humanitat real de Jesús de Natzaret es manifesta plenament la glòria de Déu, el
mateix Déu. Avui se’ns convida a contemplar com brolla vida de la creu de
Jesús, perquè mor per amor (estimant fins a l’extrem).
L’amor de Jesús arriba a tothom. L’amor de Jesús abasta les autoritats
jueves, els romans i el Pare. I des d’aquest amor al Pare obre els braços a
tota la humanitat, perquè tingui vida. L’aigua i la sang que brollen del costat
de Jesús signifiquen el do total, és a dir, que l’Esperit Sant i la vida per
sempre ens són donats per Jesús i en Ell i amb Ell.
Jesús és l’Anyell de Déu (Jn 1,29.36): mor quan es mata l’anyell
pasqual (Jn 19,31). És l’anyell que lleva el pecat de la humanitat i dóna la
vida per sempre (Jn 6,54).
Jesús és enlairat damunt la terra per tal d’atraure tothom cap a Ell
(Jn 3,14; 8,28; 12,32; 19,35-37; cf. Is 52,13).
Jesús s’entrega a les autoritats jueves (Jn 18,1-27), als romans
(Jn 18,28-19,22), i finalment al Pare (Jn 19,23-42).
Jesús crea, per la paraula, una nova
família basada en el servei i l’amor (Jn 19,26-27).
La mort de Jesús representa el triomf del Fill, que ha complert
l’obra del Pare. La seva mort no és una conclusió, sinó un inici,
significat amb la sang i l’aigua que brollen del seu costat (Jn 19,34); és la
realització de la promesa de la nova vida: Jn 7,37-39. L’aigua també brolla del
costat dret del Temple (Ez 47,1). Jesús és el nou temple de Déu enmig de la
humanitat.
El poble no surt durant el relat de la passió, és una manera d’indicar
que la responsabilitat de tot el procés recau en l’aristocràcia sacerdotal
(Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat.
Des de la creu, s’entén l’expressió de Pilat: Aquí teniu l’home (Jn 19,5). La frustració de poder posseir l’altre
arriba fins a la violència contra ell, fins i tot a eliminar-lo; així l’home
humiliat és revelació de Déu.
I a la creu
Jesús apareix lliure d’enemics, ningú no l’escridassa, ni posa en dubte la seva
relació amb Déu; tampoc ningú no li fa mal, precisament quan el soldat li
traspassa el costat ja és mort.
4. Pensem-hi
Potser estem massa
acostumats a contemplar la creu. I potser ens fixem que topem amb un cos
malmès, torturat, amb un costat traspassat amb violència (Jn 19,34); però potser
no ens adonem de la vida que en brolla. No és fàcil comprendre que de la mort
en brolli vida. No és fàcil comprendre que l’amor veritable no mor mai,
sobretot quan la persona estimada deixa d’existir, deixa de riure, deixa de
compartir espai i temps amb tu. Com em miro el traspassat? I com acullo aquesta
entrega per amor de Jesús?