Diumenge de Pasqua
1. Llegim el text (Jn 20,1-10)
1El primer dia de la setmana –el diumenge–, Maria
Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié
que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. 2Llavors se’n
va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i
els diu: S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on
l’han posat. 3Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4Corrien
tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al
sepulcre, 5s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no
hi va entrar. 6Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va
entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, 7però el
mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que
continuava lligat a part. 8Llavors va entrar també l’altre deixeble,
que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9De fet,
encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar
d’entre els morts. 10I els dos deixebles se’n tornaren a casa.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
L’evangelista presenta el quadre
del sepulcre on han posat el cadàver de Jesús, amb dues escenes ben
teixides. En la primera escena, Maria Magdalena i en la segona, Pere i el
deixeble que Jesús estimava tant. Aquesta última ve preparada per
l'anterior i dóna la clau amb què obrir el sentit del sepulcre buit. Cal
acostar-s’hi amb els ulls de la fe per a poder veure-hi la resurrecció
de Jesús.
La primera escena transcorre molt
ràpidament. És el primer dia de la setmana (el diumenge), quan encara
era fosc, és a dir, quan encara no brilla la llum de la fe. Maria Magdalena
no entra al sepulcre, però veu; veu lliure l’entrada del sepulcre
i se’n va corrents a trobar Simó Pere i el deixeble estimat. I tanmateix, no ha
vist res, sols sospita que han robat el cos del Senyor. L’amor la mou a trobar
el Senyor, però és el Senyor el qui es fa trobadís (cf. Jn 20,11-18), perquè
l’ha estimat primer (cf. 1Jn 4,10).
La denúncia del robatori del cos
del Senyor mou els dos deixebles a anar-hi corrents a veure què ha
passat. Durant un temps, va córrer el rumor que els deixebles s’havien endut el
cos de Jesús (Mt 28,13-15): amb aquest incís, l’evangelista fa constar que els
deixebles no varen endur-se’l. Tot i que ambdós hi corren junts, el deixeble
estimat corre més que Pere. Mentre que la tradició eclesial recorda que Pere és
el primer dels Dotze al qual Jesús ressuscitat se li apareix (per això, l’altre,
el deixa entrar primer al sepulcre), la tradició joànica recorda que un
deixeble (que potser no era dels Dotze, no se sap, tot i que la tradició
l’identifica amb l’apòstol Joan de Zebedeu, el germà de Jaume) fou més feliç
per haver vist amb els ulls de la fe i l’amor. Només aquí i a Lc 24,12.24 hi ha
una referència a la visita dels deixebles homes al sepulcre buit; a més,
Lc 24,12 informa que només va anar-hi Pere, després de les dones.
El deixeble estimat veu el
mateix que Pere i creu. L’evangelista no vol deixar malament Pere, sinó
que vol deixar ben clar que va existir un deixeble que va creure en el Senyor
ressuscitat abans que les seves aparicions ho confirmessin. Aquest deixeble va
ser important per a la comunitat, la va ajudar a trobar-se amb Déu fet home,
mort i ressuscitat, i a identificar-s’hi en la diferència. Pere veu els
mateixos senyals de la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,44), on el mort Llàtzer
surt lligat (torna a la vida per morir). L'evangelista no ens indica la
reacció de Pere davant d'aquesta visió, que significa que Jesús s'ha deslligat
dels lligams del reialme de la mort.
Al final, l’evangelista ofereix la
interpretació del sepulcre buit: s’ha acomplert l’Escriptura i, per
tant, s’ha de veure des la fe en la Paraula de Déu. Jesús és el Vivent,
que esvaeix la fosca amb la llum de la fe. Ara cal veure la presència de
Jesús no pas com Maria Magdalena, sinó com el deixeble estimat; és a
dir, no pas des de la fosca de la sospita: el trobaré?, sinó des de la
llum de la fe: l’he trobat viu!
3. Pensem-hi
Contemplo la resurrecció de Jesús des
dels ulls de la fe i a la llum de l’Escriptura, o des de la sospita i la por?
Què m’impedeix descobrir la
victòria de Crist sobre la mort?
I en aquesta situació de
confinament, què em suggereix veure
que Jesús s’ha deslligat de la mort?
