D. 2 de Pasqua
1. Llegim el text
(Jn 20,19-31)
19 Al capvespre d’aquell mateix dia, que
era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del
lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20 Dit això, els va mostrar les mans i el
costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22 Llavors va alenar damunt d’ells i els
digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu,
li quedaran sense perdó. 24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels
Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir: Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la
ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es
trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant
tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 27 Després diu a Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta
la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. 28 Tomàs li va respondre: Senyor meu i Déu meu! 29 Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30 Jesús va fer en presència dels seus
deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest
llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits
perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu
vida en el seu nom.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús ressuscitat
Tenim dues escenes i la conclusió del quart
evangeli. En la primera, Jesús s’apareix als deixebles en absència de Tomàs,
i els deixebles reaccionen amb alegria davant la irrupció de Jesús en el lloc
on es trobaven reunits (Jn 20,19-23). En la segona, Jesús es manifesta als
deixebles, particularment a Tomàs, que reacciona amb fe (Jn 20,24-29). I la
conclusió (Jn 20,30-31) mostra la finalitat de l’evangelista i il·lumina tot el
quart evangeli: perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i,
creient, tingueu vida en el seu nom. Ambdues escenes transcorren el diumenge,
amb una diferència d’una setmana. Això indica que els deixebles, aleshores com
avui, es trobaven cada diumenge. El diumenge és el marc de la trobada amb el
Senyor ressuscitat, que irromp allà on els creients ens trobem reunits, siguem
on siguem.
L’evangelista només indica el nom del deixeble que
no hi és quan apareix el Crucificat ressuscitat. Els deixebles, reunits el
diumenge en un mateix lloc, testimonien davant el qui no hi era, Tomàs, que han
vist el Senyor. En el segon diumenge, s’estableix un diàleg entre Jesús
ressuscitat i Tomàs, l’absent del primer diumenge, un diàleg que mena a la
confessió de fe.
En el primer diumenge, Jesús s’apareix enmig de
la por, ja ho havia fet en apropar-se a la barca (imatge de la comunitat
reunida en un mateix lloc) mentre era fosc i el llac s’anava encrespant.
Aleshores Jesús els havia dit: Sóc jo, no tingueu por (Jn 6,20). Ara
Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a dir, la salvació, la felicitat,
l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si en el primer diumenge se
subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda. Ara Jesús és present en
l’Església i l’alegria n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa de Jesús,
quan deia als deixebles: D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc
després em tornareu a veure (Jn 16,16-23). I també: El vostre cor
s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà
(Jn 16,22-23). Ara i ací, l’experiència pasqual originària (visió i alegria)
perdura en la fe: Feliços els qui creuran sense haver vist.
El Ressuscitat és el Crucificat, el
mateix que va compartir amb els deixebles tot el que havia rebut del Pare (Jn 16,12-15);
els senyals de les mans i del costat mostren que és certament Jesús de
Natzaret. El Ressuscitat sempre es posa al mig. La reunió dels cristians és sempre
entorn del Ressuscitat, que omple de l’amor de Déu el lloc on ens trobem
reunits.
3. Pensem-hi. La fe
m’obre el cor i els ulls a la presència del Crist ressuscitat? I això m’omple
de felicitat? I després de
tants dies en confinament, la fe m’anima
a trobar-me amb els altres cristians entorn del Crucificat ressuscitat?
