D. 4 de
Pasqua A (3 maig 2020)
1. Llegim el text (Jn 10,1-10)
1En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat
de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un
bandoler. 2El qui entra per la porta és el pastor de les
ovelles: 3a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la
seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. 4Quan
les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè
reconeixen la seva veu. 5Però si és un estrany, en comptes de
seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys. 6Jesús
els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els
parlava. 7Per això Jesús continuà: En veritat, en veritat us ho
dic: jo sóc la porta de les ovelles. 8Tots els qui han vingut
abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls
escoltaven. 9Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se
salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10El
lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les
ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
És un discurs de Jesús als deixebles amb
dues parts, separades per una observació de l’evangelista sobre la incomprensió
dels deixebles (10,6). La primera (10,1-5) presenta un quadre simbòlic i
la segona (10,7-10) desenvolupa, en dos temps, dos dels elements del quadre
simbòlic: la porta (10,7-10)
i el pastor (10,11-18), però
aquest es llegeix l’any B.
El quadre que Jesús pinta, tot i ser familiar als
deixebles, aquests no l’entenen. Cal interpretar-ne els elements pintats: d’una
banda, el corral, amb la porta, les ovelles i el guarda; i de l’altra, els
personatges que entren al corral. A l’inici i al final del quadre simbòlic
apareixen els dolents del quadre: un lladre, un bandoler i un estrany;
aquests són els enemics de les ovelles, i no se’ns diu qui són; així queda
oberta la seva identitat. Al centre del quadre, apareix el bo: el pastor,
del qual més endavant ens serà revelada la seva identitat (10,11-18).
Jesús entra per la porta, no violenta ningú, no s’amaga
de ningú. Jesús és l’amic que s’adreça a la llibertat de les ovelles, perquè no
vol establir uns lligams basats en la dependència, sinó en l’amor i la
llibertat. Les ovelles representen Israel, el poble que Déu ha creat i s’ha fet
seu per amor.
Jesús crida les ovelles pel seu nom, perquè
reconeguin que és Déu mateix qui les crida, el qui vol alliberar-les i
establir-hi lligams d’amor: Ara, però, el Senyor que t’ha creat, poble de
Jacob, el qui t’ha format, Israel, et diu: «No tinguis por, que jo t’allibero.
T’he cridat pel teu nom: ets meu» (Is 43,1). El nom equival a la
pròpia existència. Jesús ha tocat l’existència de cada ovella que el segueix.
Per això, després d’haver-les tret fora del corral, Jesús camina al seu davant.
No se’ns indica cap a on, però se sobreentén cap al Pare.
Jesús treu les ovelles fora del corral (les empeny
cap enfora, diu l’original grec), el que mateix que fa amb Llàtzer, que el
crida i l’empeny cap enfora del sepulcre. El corral representa la tossuderia d’alguns
del poble de Déu a creure i conèixer Jesús. Creure en Jesús és viure, per això
Llàtzer és empès fora de la mort.
Jesús és la porta
de les ovelles. Jesús és l’accés cap a les ovelles i alhora també és per on han de passar
les ovelles si volen seguir-lo.
Jesús és la porta. Jesús és l’accés a la vida, a la felicitat, a la
casa del Pare. Jesús és l’accés a la llibertat. En Jesús, el cristià, troba l’autèntica
llibertat, l’autèntica felicitat.
3. Pensem-hi. De quin corral m’ha de treure Jesús? Quan i com
Jesús és la meva porta?
