D. 5 de Pasqua A
(10 maig 2020)
1.
Llegim el text (Jn 14,1-12)
1Que els vostres cors s’asserenin.
Creieu en Déu, creieu també en mi. 2A
casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi fossin, ¿us podria dir que
vaig a preparar-vos-hi estada? 3I
quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també
vosaltres estigueu allà on jo estic. 4I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
5Tomàs li pregunta: Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com
podem saber quin camí hi porta?
6Jesús li respon: Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7Si m’heu conegut a mi, també
coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.
8Li diu Felip: Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res
més.
9Jesús li respon: Felip, fa tant
de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi
ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10¿No creus que jo estic en el
Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu
compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11Creieu-me: jo estic en el Pare
i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12En veritat, en veritat us ho
dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més
grans, perquè jo me’n vaig al Pare.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Jesús
anuncia que se’n va. Jesús s’acomiada dels seus deixebles i ho fa començant i
acabant amb una invitació de Jesús a creure (Jn 14,1.11-12). I al mig,
tenim: l’explicació del perquè Pere ara no pot anar a on va Jesús (Jn 14,2-3)
i dos diàlegs de Jesús: un amb Tomàs sobre el camí cap a la casa del Pare (Jn 14,4-6)
i l’altre amb Felip sobre la identitat de Jesús (Jn 14,7-10), centrada en
l’afirmació: Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare.
Pere
ha expressat el seu desig de seguir Jesús cap al lloc on se’n va o hi torna (Jn
13,36-38); fins i tot ha manifestat que està disposat a donar la vida per
seguir Jesús. Però Pere només hi anirà després de testimoniar que estima Jesús.
Un amor que brolla de la fe. Per això, Jesús comença amb una crida a la fe. Si
ara els deixebles no poden seguir-lo, han de continuar sostenint-se en l’amor
per la seva persona, tal com el creient se sosté perquè estima Déu: Per què
aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu! (Sl
42,6.12; 43,5).
La fe mostra la casa del Pare, el banquet de festa amb el Pare, i alhora
convida, ara i aquí, a fixar-nos en Jesús, el camí que hi porta, que consisteix
a seguir-lo, estimant-lo i estimant els altres.
Jesús
torna a la casa del Pare
per a preparar-nos-hi un lloc, que no és un espai sinó una existència
amb Jesús en el Pare. Jesús ens fa un lloc al costat del Pare. Jesús
és el camí cap al Pare. El salm 43,3 diu que només la llum
i la veritat porten al lloc on Déu resideix. Jesús és la llum (Jn
6,12; 9,5) i la veritat (Jn 8,32; 18,37-38) que ens hi porta. Per això,
Jesús recorda a Tomàs, i a tots i a totes que fem nostra la seva pregunta, que
si creiem que Ell és la Veritat i la Vida, certament que trobarem en Ell el
camí que porta cap al Pare, on Ell hi torna i on ja hi és.
Jesús
es presenta tant Déu com el Pare.
Aquí és Felip, el qui fa plantejar-nos la relació entre Jesús i el Pare. Jesús
és Déu fet home, la seva humanitat és el camí, la porta al Pare. Només
serem com Déu si ens unim a Jesús per la fe, que és amor. En efecte: Qui
m’ha vist a mi ha vist el Pare. Cal creure que Jesús està en el Pare i el
Pare en Ell. La fe és clau per a poder-ho copsar, entrellucar o entreveure.
Jesús
sadolla la nostra recerca de Déu,
la nostra set de Déu (cf. Sl 42,3). Si busquem Déu, mirem Jesús. La recerca de
Déu és la recerca de tot creient. Ara sabem que veure Jesús és veure Déu
cara a cara!
3. Pensem-hi
- Sento
i experimento que Jesús em conforta i m’ofereix la vida? I li ho agraeixo?
- La
recerca de vida i de sentit m’ha portat a Jesús? I Jesús em porta a Déu?
