D. 6 de Pasqua A
(17 maig
2020)
1. Llegim el text (Jn 14,15-21)
15Si
m’estimeu, guardareu els meus manaments, 16i jo pregaré el Pare, que
us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. 17Ell
és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de
veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa
vostra i estarà dins de vosaltres. 18No us deixaré pas orfes; torno
a vosaltres. 19D’aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però
vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. 20Aquell
dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en
vosaltres. 21El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els
guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em
manifestaré a ell.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Jesús continua acomiadant-se i parlant del futur
sense Ell, però amb Ell. Jesús promet l’Esperit Sant als seus amics (14,15-17).
Així, Jesús assegura que mai no deixarà sols els seus amics. Jesús garanteix que,
des del Pare i a través de l’amor, estarà sempre en els seus amics i que els
seus amics estaran sempre en Ell i en el seu Pare (14,18-21).
Hem de situar-nos en un banquet de comiat, amb
testament del qui s’acomiada. Quan sembla que tot s’acaba, comença una nova
relació, una nova vida basada en el servei (13,13-17) i en l’amor (15,12-15);
servir i estimar gratuïtament, sense condicions.
El fragment d’avui relaciona el Pare, el Fill i l’Esperit
Sant (la Trinitat) amb els deixebles (l’Església). Per la intervenció de Jesús,
el Pare enviarà als deixebles l’Esperit Sant. El fet que el Pare doni l’Esperit
Sant als deixebles del seu Fill Jesús, implica que vol estar en ells, com ells
estan en el Fill i el Fill està en Ell. L’Esperit Sant uneix la Trinitat i els
deixebles de Jesús, i fa de l’existència dels deixebles una existència de comunió
amb Déu i entre nosaltres. Ara bé, els deixebles només rebran el do
permanent de l’Esperit si es mantenen units a Jesús, si guarden la seva
paraula, paraula que s’ha fet relació (1,14), menjar i beguda veritables
(6,55), paraula que s’ha fet entrega
gratuïta i lliure per amor (10,17-18).
Jesús ens promet la seva presència. No ens deixa
sols, perquè vol que visquem la vida que viu des de sempre al costat del Pare, una
vida de comunió, una vida d’amor en plenitud, una vida lliure i feliç per
sempre. Per això, el Pare ens donarà l’Esperit, perquè l’Esperit faci brollar
del cor dels creients rius d’aigua viva (7,38-39). L’Esperit promès transformarà
els nostres cors perquè servim i estimem com Jesús, i ens acompanyarà sempre en
el nostre camí cap a la comunió amb Déu i entre nosaltres.
Jesús s’adreça directament als qui busquem la
felicitat (Què busqueu? 1,38) i als qui cerquem trobar-lo vivent (Qui
busques? 20,15), i ens diu: Si m’estimeu, guardareu els meus manaments.
El qui m’estima, és aquell que té els meus manaments i els compleix.
Estimar Jesús (=Déu) i guardar els seus manaments són una única i mateixa cosa,
són inseparables; no estimem Déu (= Jesús) si no guardem els seus manaments.
Ara bé, quins són els manaments de
Jesús? Els manaments de Jesús són la seva paraula. I la seva paraula és Jesús
mateix, la seva vida de servei i la seva missió d’estimar fins a l’extrem,
perquè tothom tingui vida i aculli la veritat (l’amor de Déu). Per tant, es
tracta de creure en Jesús i seguir el seu exemple en el servei i en l’amor
desinteressats.
3. Pensem-hi
Sento i experimento que Jesús m’ofereix el do de
l’Esperit perquè em mantingui fidel en l’amor i no em cansi de servir? I li ho
agraeixo?
Quan i com faig el que Jesús em proposa avui (estimar i
servir com ell)?
