Revista "Evangeli i Vida" núm 141

dilluns, 29 d’abril de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Veniu a menjar


http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/28pascuaC3.jpg
D. 3r de Pasqua C  
(5 de maig 2019)

1. Llegim el text (Jn 21,1-19)

1Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera: 2Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. 3Simó Pere els diu: Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen: Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. 4Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. 5Llavors Jesús els digué: Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: No. 6Ell els digué:Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. 7Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: És el Senyor. Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. 8Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. 10Jesús els diu: Porteu peix del que acabeu de pescar. 11Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12Jesús els digué: Veniu a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor. 13Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. 14Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
15Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: Pastura els meus anyells. 16Per segona vegada li pregunta: Simó, fill de Joan, m’estimes? Ell li respon: Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: Pastura les meves ovelles.17Li pregunta Jesús per tercera vegada: Simó, fill de Joan, m’estimes? Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué: Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús: Pastura les meves ovelles. 18En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. 19Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: Segueix-me.

2. Comprenem el text i contemplen el Senyor ressuscitat

Jn 21 és la guinda teològica i literària que l’anomenat redactor final (se’n desconeix la identitat) col·loca després que l’evangelista hagi indicat la finalitat de l’obra (Jn 20,30-31). Fa com d’epíleg a tot el quart evangeli, i en prepara la recepció en l’Església que ha rebut el testimoni dels apòstols Pere i Pau. Jn 21 s’ha de llegir sempre en interacció amb Jn 1-20, és a dir, Jn 21 ofereix la clau interpretativa de tot el quart evangeli i emmarca de nou l’heretat joànica en l’única Església catòlica (alhora una i diversa), on convergeixen tres grans heretats: la de Pere, la de Pau i la joànica. El redactor final es veu obligat a oferir una reflexió eclesiològica arran de la mort martirial (segurament crucificat: Jn 21,18) de Pere i de la desaparició del pal de paller de la seva comunitat (Jn 21,23): el deixeble estimat. I l’ofereix des de la seva elevada cristologia. Un cop desapareguts els qui els unien amb Jesús, ara el fan present amb el testimoni i el servei d’amor, n’han esdevingut els seus vicaris (com l’Esperit Sant: Jn 14,26; 16,13-15). Amb tot, el redactor final no modifica l’obra original, recull d’una manera creativa un text que existia prèviament i l’interacciona amb el conjunt del quart evangeli.
El text que mirem consta de dues escenes, la de vora el llac de Tiberíades (Jn 21,1-14) i el diàleg de Jesús ressuscitat amb Pere (Jn 21,15-19). La primera ens situa en un context eucarístic (l’àpat) i de missió (la pesca), on el que importa és estar unit a Jesús si es vol donar fruit (Jn 15,4-5). I la segona, en un context eclesial, on destaca el servei d’amor en l’Església (el servei que Pere està cridat a fer i el que ha estat fent el deixeble estimat), un servei fonamentat en el del Bon Pastor (Jn 10,11-18), que dóna la vida per les ovelles i les aplega en un sol ramat.
La manifestació de Jesús ressuscitat és situada a Tiberíades, lloc que només havia aparegut a Jn 6,1, l’episodi dels pans; i es realitza davant de set deixebles, dels quals només tres són citats pel nom: Simó Pere, Tomàs el Bessó i Natanael de Canà de Galilea, no es citen els noms dels fills de Zebedeu (sabem que són dos pels sinòptics) ni dels altres dos, un dels quals seria el deixeble estimat. Tota l’escena convida a centrar l’atenció en la reacció de Pere (recorda Jn 6,68) i en la del deixeble estimat (recorda Jn 20,8). I el fet que conclogui (Jn 21,14) referint-se a la resurrecció de Jesús d’entre els morts, en destaca el context eucarístic, ja que, des dels orígens, es recorda la mort de Jesús en l’Eucaristia (vegeu 1Co 11,26).
El diàleg de Jesús amb Pere segella el redreçament i reconeixement de la figura de Pere al si de l’Església. Pere estima més que els altres (Jn 21,15) perquè ha estat perdonat (Lc 7,47). Abans Jesús ha usat la imatge de la pesca (l’acció evangelitzadora) i ara, la imatge del pastor (l’acció de govern en l’Església). Pere havia negat tres cop que coneixia Jesús, ara afirma tres cops que l’estima. Per assumir una responsabilitat en l’Església cal estimar Jesús. I qui coneix i estima Jesús, el segueix per sempre més.

3. Mirem la nostra vida i acció

  • La paraula de Jesús és important per a mi? M’acompanya en l’acció transformadora i evangelitzadora?
  • L’àpat eucarístic és moment de trobada amb Jesús i de refer les forces per a l’acció?
  • Estimo Jesús? I el segueixo en la responsabilitat de servir els altres per amor?

diumenge, 21 d’abril de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/27pascuaC2.jpg
Diumenge 2n de Pasqua

1. Llegim el text (Jn 20,19-31)

19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. 24Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25Ells li van dir: Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 27Després diu a Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. 28Tomàs li va respondre: Senyor meu i Déu meu! 29Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús ressuscitat

Tenim dues escenes i la conclusió del quart evangeli. En la primera, Jesús s’apareix als deixebles en absència de Tomàs, i els deixebles reaccionen amb alegria davant la irrupció de Jesús en el lloc on es trobaven reunits (Jn 20,19-23). En la segona, Jesús es manifesta als deixebles, particularment a Tomàs, que reacciona amb fe (Jn 20,24-29). I la conclusió (Jn 20,30-31) mostra la finalitat de l’evangelista i il·lumina tot el quart evangeli: perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. Ambdues escenes transcorren el diumenge, amb una diferència d’una setmana. Això indica que els deixebles, aleshores com avui, es trobaven cada diumenge. El diumenge és el marc de la trobada amb el Senyor ressuscitat, que irromp allà on els creients ens trobem reunits.
L’evangelista només indica el nom del deixeble que no hi és quan apareix el Crucificat ressuscitat. Els deixebles, reunits el diumenge en un mateix lloc, testimonien davant el qui no hi era, Tomàs, que han vist el Senyor. En el segon diumenge, s’estableix un diàleg entre Jesús ressuscitat i Tomàs, l’absent del primer diumenge, un diàleg que mena a la confessió de fe.
En el primer diumenge, Jesús s’apareix enmig de la por, ja ho havia fet en apropar-se a la barca (imatge de la comunitat reunida en un mateix lloc) mentre era fosc i el llac s’anava encrespant. Aleshores Jesús els havia dit: Sóc jo, no tingueu por (Jn 6,20). Ara Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a dir, la salvació, la felicitat, l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si en el primer diumenge se subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda.
Ara Jesús és present en l’Església i l’alegria n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa de Jesús, quan deia als deixebles: D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure (Jn 16,16-23). I també: El vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà (Jn 16,22-23). Ara i ací, l’experiència pasqual originària (visió i alegria) perdura en la fe: Feliços els qui creuran sense haver vist.
El Ressuscitat és el Crucificat, el mateix que va compartir amb els deixebles tot el que havia rebut del Pare (Jn 16,12-15); els senyals de les mans i del costat mostren que és certament Jesús de Natzaret. El Ressuscitat sempre es posa al mig. La reunió dels cristians és sempre entorn del Ressuscitat, que omple de l’amor de Déu el lloc on ens trobem reunits.

3. Pensem-hi  
                                                            
La fe m’obre el cor i els ulls a la presència del Crist ressuscitat? I això m’omple de felicitat?
La fe m’anima a trobar-me cada diumenge amb els altres cristians entorn del Crucificat ressuscitat?
Quina és la bona notícia que rebo i que vull testimoniar?

dilluns, 15 d’abril de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué


http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/26pascuaC1.jpg
Diumenge de Pasqua

1. Llegim el text (Jn 20,1-10)

1El primer dia de la setmana –el diumenge–, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. 2Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat. 3Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. 6Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, 7però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.
9De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. 10I els dos deixebles se’n tornaren a casa.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’evangelista presenta el quadre del sepulcre on han posat el cadàver de Jesús, amb dues escenes ben teixides. En la primera escena, Maria Magdalena i en la segona, Pere i el deixeble que Jesús estimava tant. Aquesta última ve preparada per l’anterior i dóna la clau amb què obrir el sentit del sepulcre buit. Cal acostar-s’hi amb els ulls de la fe per a poder veure-hi la resurrecció de Jesús.
La primera escena transcorre molt ràpidament. És el primer dia de la setmana (el diumenge), quan encara era fosc, és a dir, quan encara no brilla la llum de la fe. Maria Magdalena no entra al sepulcre, però veu; veu lliure l’entrada del sepulcre, és a dir, sense la pedra, i se’n va corrents a trobar Simó Pere i el deixeble estimat. I tanmateix, no ha vist res, sols sospita que han robat el cos del Senyor. L’amor la mou a trobar el Senyor, però és el Senyor el qui es fa trobadís (cf. Jn 20,11-18). No ha entès que la pedra treta significa que la mort ha estat vençuda.
La denúncia del robatori del cos del Senyor mou els dos deixebles a anar-hi corrents a veure què ha passat. Durant un temps, va córrer el rumor que els deixebles s’havien endut el cos de Jesús (Mt 28,13-15): amb aquest incís, l’evangelista fa constar que els deixebles no varen endur-se’l. Tot i que ambdós hi corren junts, el deixeble estimat corre més que Pere. Mentre que la tradició eclesial recorda que Pere és el primer dels Dotze al qual Jesús ressuscitat se li apareix (per això, l’altre, el deixa entrar primer al sepulcre), la tradició joànica recorda que un deixeble (que potser no era dels Dotze, no se sap, tot i que la tradició l’identifica amb l’apòstol Joan de Zebedeu, el germà de Jaume) fou més feliç per haver vist amb els ulls de la fe i l’amor. Només aquí i a Lc 24,12.24 hi ha una referència a la visita dels deixebles homes al sepulcre buit; a més, Lc 24,12 informa que només va anar-hi Pere, després de les dones.
El deixeble estimat veu el mateix que Pere i creu. L’evangelista no vol deixar malament Pere, sinó que vol deixar ben clar que va existir un deixeble que va creure en el Senyor ressuscitat abans que les seves aparicions ho confirmessin. Aquest deixeble va ser important per a la comunitat, la va ajudar a trobar-se amb Déu fet home, mort i ressuscitat, i a identificar-s’hi en la diferència. Pere veu els mateixos senyals de la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,44), on el mort Llàtzer surt lligat (torna a la vida per morir). L’evangelista no ens indica la reacció de Pere davant d’aquesta visió, que significa que Jesús s'ha deslligat dels lligams del reialme de la mort.
Al final, l’evangelista ofereix la interpretació del sepulcre buit: s’ha acomplert l’Escriptura i, per tant, s’ha de veure des la fe en la Paraula de Déu. Jesús és el Vivent, que esvaeix la fosca amb la llum de la fe. Ara cal veure la presència de Jesús no pas com Maria Magdalena, sinó com el deixeble estimat; és a dir, no pas des de la fosca de la sospita: el trobaré?, sinó des de la llum de la fe: l’he trobat viu!

3. Pensem-hi

Contemplo la resurrecció de Jesús des dels ulls de la fe i a la llum de l’Escriptura? O bé, la contemplo des de la sospita i la por? Què m’impedeix descobrir la victòria de Crist sobre la mort?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/25vigiliapascualC.jpg
Evangeli de la Vetlla C

1. Llegim el text (Lc 24,1-12)

1El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat 2i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. 3Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. 5Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren: Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? 6No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7«Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.» 8Elles van recordar aquestes paraules de Jesús. 9Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12Amb tot, Pere se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Les dones van a retre homenatge a un mort i es troben el sepulcre sense el cos del mort, però hi troben dos testimonis del fet que ha succeït. No troben un jove (Mc 16,5), sinó l’absència del cos de Jesús, el Senyor (Lc 24,3). Ni el jove (Mc) ni un àngel (Mt), sinó dos homes (els dos testimonis que cal) testifiquen la resurrecció de Jesús, així es confirma la solidesa de l’ensenyament rebut (Lc 1,4). Davant la revelació divina, les dones reaccionen amb esglai i abaixen el cap fins a terra, encara no han comprès que la salvació ha arribat (Lc 21,28) i no reben cap missió; han de recordar primer la paraula de Jesús, que fonamenta la seva fe i el seu testimoni. Quan esdevenen testimonis, Lluc dóna els noms de les dones (Lc 24,10). I no li cal narrar cap aparició a les dones. La paraula de les dones no és digne de crèdit (Lc 24,11). Només en fa cas en Pere, per si de cas. Pere va corrents cap al sepulcre i queda bocabadat davant el llençol d’amortallar, però no acaba d’entendre-ho (Lc 24,12). El sepulcre buit no és suficient per a suscitar la fe en la resurrecció, cal descobrir el designi de Déu manifestat en Jesús (Lc 24,6-8.26-27).
Jesús no hi és: Ha ressuscitat! És viu, per tant, no es troba entre els morts. S’ha acomplert tot el que deia l’Escriptura (Lc 24,44): Déu ha visitat el seu poble i l’ha salvat en Jesús (Lc 1,68.78; 7,16; 19,44).

3. Mirem la nostra vida i acció

Quina és la meva actitud? La de les dones? que recorden l’Evangeli (el designi de Déu d’alliberar-nos de la mort i omplir-nos del seu amor que vivifica) i han entès que Jesús havia de morir per a vèncer la mort per sempre? La de Pere? Que hi va per si de cas i s’estranya de no trobar Jesús entre els morts?
Quina és la bona notícia que reben les dones? I jo, quina donaria avui?