Diumenge de Pasqua
1. Llegim el text (Jn 20,1-10)
1El primer dia de la setmana –el diumenge–, Maria Magdalena se’n va anar al
sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat
treta de l’entrada del sepulcre. 2Llavors se’n va
corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i
els diu: S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on
l’han posat. 3Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4Corrien
tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al
sepulcre, 5s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no
hi va entrar. 6Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va
entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, 7però el
mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que
continuava lligat a part. 8Llavors va entrar també l’altre deixeble,
que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.
9De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar
d’entre els morts. 10I els dos deixebles se’n tornaren a casa.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
L’evangelista presenta el quadre del sepulcre on han posat el
cadàver de Jesús, amb dues escenes ben teixides. En la primera escena, Maria
Magdalena i en la segona, Pere i el deixeble que Jesús estimava tant. Aquesta
última ve preparada per l’anterior i dóna la clau amb què obrir el sentit del
sepulcre buit. Cal acostar-s’hi amb els ulls de la fe per a poder veure-hi
la resurrecció de Jesús.
La primera escena transcorre molt ràpidament. És el primer dia de la
setmana (el diumenge), quan encara era fosc, és a dir, quan
encara no brilla la llum de la fe. Maria Magdalena no entra al sepulcre, però veu;
veu lliure l’entrada del sepulcre, és a dir, sense la pedra, i se’n va
corrents a trobar Simó Pere i el deixeble estimat. I tanmateix, no ha vist res,
sols sospita que han robat el cos del Senyor. L’amor la mou a trobar el Senyor,
però és el Senyor el qui es fa trobadís (cf. Jn 20,11-18). No ha entès que la
pedra treta significa que la mort ha estat vençuda.
La denúncia del robatori del cos del Senyor mou els dos deixebles a anar-hi
corrents a veure què ha passat. Durant un temps, va córrer el rumor que
els deixebles s’havien endut el cos de Jesús (Mt 28,13-15): amb aquest incís,
l’evangelista fa constar que els deixebles no varen endur-se’l. Tot i que
ambdós hi corren junts, el deixeble estimat corre més que Pere. Mentre que la
tradició eclesial recorda que Pere és el primer dels Dotze al qual Jesús ressuscitat
se li apareix (per això, l’altre, el deixa entrar primer al sepulcre), la
tradició joànica recorda que un deixeble (que potser no era dels Dotze, no se
sap, tot i que la tradició l’identifica amb l’apòstol Joan de Zebedeu, el germà
de Jaume) fou més feliç per haver vist amb els ulls de la fe i l’amor. Només
aquí i a Lc 24,12.24 hi ha una referència a la visita dels deixebles homes
al sepulcre buit; a més, Lc 24,12 informa que només va anar-hi Pere, després de
les dones.
El deixeble estimat veu el mateix que Pere i creu. L’evangelista
no vol deixar malament Pere, sinó que vol deixar ben clar que va existir un
deixeble que va creure en el Senyor ressuscitat abans que les seves aparicions
ho confirmessin. Aquest deixeble va ser important per a la comunitat, la va
ajudar a trobar-se amb Déu fet home, mort i ressuscitat, i a identificar-s’hi
en la diferència. Pere veu els mateixos senyals de la resurrecció de
Llàtzer (Jn 11,44), on el mort Llàtzer surt lligat (torna a la vida per
morir). L’evangelista no ens indica la reacció de Pere davant d’aquesta visió,
que significa que Jesús s'ha deslligat dels lligams del reialme de la
mort.
Al final, l’evangelista ofereix la interpretació del sepulcre buit: s’ha
acomplert l’Escriptura i, per tant, s’ha de veure des la fe en la
Paraula de Déu. Jesús és el Vivent, que esvaeix la fosca amb la llum de la fe.
Ara cal veure la presència de Jesús no pas com Maria Magdalena, sinó com
el deixeble estimat; és a dir, no pas des de la fosca de la sospita: el
trobaré?, sinó des de la llum de la fe: l’he trobat viu!
3. Pensem-hi
Contemplo la resurrecció de Jesús des dels ulls de la fe i a la llum de l’Escriptura?
O bé, la contemplo des de la sospita i la por? Què m’impedeix descobrir la
victòria de Crist sobre la mort?
