D. 3r de
Pasqua C
(5 de maig 2019)
1. Llegim el text
(Jn 21,1-19)
1Després de tot
això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades.
L’aparició va ser d’aquesta manera: 2Es trobaven plegats Simó Pere,
Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i
dos deixebles més. 3Simó Pere els diu: Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen: Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la
barca, però aquella nit no van pescar res. 4Quan va despuntar el
dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era
ell. 5Llavors Jesús els digué: Nois,
no teniu res per a menjar? Li respongueren: No. 6Ell els digué:Tireu
la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Tiraren, doncs, la xarxa i
no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. 7Llavors aquell
deixeble que Jesús estimava diu a Pere: És
el Senyor. Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la
túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. 8Els altres
deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca,
arrossegant la xarxa plena de peixos. 9Quan baixaren a terra,
veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. 10Jesús els diu: Porteu peix del que acabeu de pescar. 11Simó
Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren
cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es
va esquinçar. 12Jesús els digué: Veniu
a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè
sabien que era el Senyor. 13Jesús s’acostà, prengué el pa i els el
donava. Igualment va fer amb el peix. 14Aquesta fou la tercera
vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre
els morts.
15Quan hagueren
menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: Simó,
fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús
li diu: Pastura els meus anyells. 16Per
segona vegada li pregunta: Simó, fill de
Joan, m’estimes? Ell li respon: Sí, Senyor,
tu saps que t’estimo. Jesús li diu: Pastura
les meves ovelles.17Li pregunta Jesús per tercera vegada: Simó, fill de Joan, m’estimes? Pere es
va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li
respongué: Senyor, tu ho saps tot; ja ho
saps, que t’estimo. Li diu Jesús: Pastura
les meves ovelles. 18En
veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on
volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per
portar-te allà on no vols. 19Jesús va dir això per indicar amb
quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va
afegir: Segueix-me.
2. Comprenem el
text i contemplen el Senyor ressuscitat
Jn 21 és la guinda
teològica i literària que l’anomenat redactor final (se’n desconeix la
identitat) col·loca després que l’evangelista hagi indicat la finalitat
de l’obra (Jn 20,30-31). Fa com d’epíleg a tot el quart evangeli, i en prepara
la recepció en l’Església que ha rebut el testimoni dels apòstols Pere i Pau. Jn
21 s’ha de llegir sempre en interacció amb Jn 1-20, és a dir, Jn
21 ofereix la clau interpretativa de tot el quart evangeli i emmarca de nou
l’heretat joànica en l’única Església catòlica (alhora una i diversa),
on convergeixen tres grans heretats: la de Pere, la de Pau i la joànica. El redactor
final es veu obligat a oferir una reflexió eclesiològica arran de la mort
martirial (segurament crucificat: Jn 21,18) de Pere i de la desaparició del pal
de paller de la seva comunitat (Jn 21,23): el deixeble estimat. I l’ofereix
des de la seva elevada cristologia. Un cop desapareguts els qui els
unien amb Jesús, ara el fan present amb el testimoni i el servei d’amor, n’han
esdevingut els seus vicaris (com l’Esperit Sant: Jn 14,26; 16,13-15).
Amb tot, el redactor final no modifica l’obra original, recull d’una
manera creativa un text que existia prèviament i l’interacciona amb el conjunt
del quart evangeli.
El text que mirem consta de dues
escenes, la de vora el llac de Tiberíades (Jn 21,1-14) i el diàleg de Jesús ressuscitat
amb Pere (Jn 21,15-19). La primera ens situa en un context eucarístic (l’àpat)
i de missió (la pesca), on el que importa és estar unit a Jesús si es vol donar
fruit (Jn 15,4-5). I la segona, en un context eclesial, on destaca el servei
d’amor en l’Església (el servei que Pere està cridat a fer i el que ha
estat fent el deixeble estimat), un servei fonamentat en el del Bon Pastor (Jn 10,11-18),
que dóna la vida per les ovelles i les aplega en un sol ramat.
La manifestació de Jesús
ressuscitat és situada a Tiberíades, lloc que només havia aparegut a Jn 6,1,
l’episodi dels pans; i es realitza
davant de set deixebles, dels quals només tres són citats pel nom: Simó Pere,
Tomàs el Bessó i Natanael de Canà de Galilea, no es citen els noms dels fills
de Zebedeu (sabem que són dos pels sinòptics) ni dels altres dos, un dels quals
seria el deixeble estimat. Tota l’escena convida a centrar l’atenció en la
reacció de Pere (recorda Jn 6,68) i en la del deixeble estimat (recorda Jn 20,8).
I el fet que conclogui (Jn 21,14) referint-se a la resurrecció de Jesús d’entre
els morts, en destaca el context eucarístic, ja que, des dels orígens, es
recorda la mort de Jesús en l’Eucaristia (vegeu 1Co 11,26).
El diàleg de Jesús amb Pere
segella el redreçament i reconeixement de la figura de Pere al si de l’Església.
Pere estima més que els altres (Jn 21,15) perquè ha estat perdonat (Lc 7,47).
Abans Jesús ha usat la imatge de la pesca (l’acció evangelitzadora) i
ara, la imatge del pastor (l’acció de govern en l’Església). Pere havia
negat tres cop que coneixia Jesús, ara afirma tres cops que l’estima. Per assumir una responsabilitat en l’Església cal estimar Jesús. I qui
coneix i estima Jesús, el segueix per sempre més.
3. Mirem la nostra vida i acció
- La paraula de Jesús és important per a mi? M’acompanya en l’acció transformadora i evangelitzadora?
- L’àpat eucarístic és moment de trobada amb Jesús i de refer les forces per a l’acció?
- Estimo Jesús? I el segueixo en la responsabilitat de servir els altres per amor?
