Revista "Evangeli i Vida" núm 141

dilluns, 10 de maig de 2021

Recés trimestral Pradó de Catalunya i les Illes Balears

Companys, en nom del Consell Catalano-balear us recordo que el proper diumenge, 16 de maig de 2021, tindrem on line i amb el mateix format que l'anterior, el darrer recés d'aquest curs. Recordem: segons la Programació Regional 2020-2021 -que té com a objectiu del curs "Viure i proposar la fe als pobres des del misteri de l'eucaristia"- correspon com a títol, el 3r. Fer-nos bon pa

Ens el dirigirà en Ramon Tarrés. Ell farà també la pregària introductòria.

Vam acordar des que els fem on line, que els obríem als capellans amics del Pradó, per tant a la discreció de cadascú,  i als nostres laics pradosians.


Quan faltin 24 hores enviaré l'enllaç de connexió. Serà per google meet.

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu

 


Ascensió del Senyor B 

(16 maig 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 16,15-20)

15Jesús ressuscitat els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. 16Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons. 19Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. 20Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Aquest fragment forma part de l’anomenat final canònic de Marc, un resum que comprèn la narració de les aparicions del Senyor ressuscitat (Mc 16,9-14), el mandat que reben els creients de proclamar l’evangeli, amb la descripció dels signes que l’acompanyaran i el que podríem anomenar la «situació» que es produeix quan Jesús ascendeix al cel i els seus es comencen a escampar pels camins del món (Mc 15,16-20). El text no formava part del pla narratiu original de l’evangelista Marc, que va deixar la seva obra amb un final obert: l’evangeli no acaba mai; quan s’arriba al final de les paraules escrites cal tornar al principi.

Aquest resum forma part de l’activitat redaccional de les primeres generacions de cristians, que van voler fornir l’Evangeli segons Marc d’un final inspirat en la perspectiva de Lluc i de Joan.

L’Evangeli a proclamar serveix perquè tothom conegui la sobirania que el Senyor ressuscitat ha començar a exercir sobre tota la creació. Es tracta d’anunciar l’alliberament de la humanitat i de la creació del mal i de la mort.

La reacció davant l’anunci consisteix a creure o no. Creure suposa rebre el baptisme que és la penyora de l’alliberament del mal i de la mort una vegada per sempre. I qui no creu s’exclou d’aquest alliberament. L’acció evangelitzadora esdevé acció transformadora. Per això l’acció és acompanyada de senyals prodigiosos.

Els senyals prodigiosos confirmen en la seva tasca evangelitzadora els qui creuen en l’Evangeli i en fan estil de vida i en són testimonis. Els senyals indiquen que Crist és el sobirà de la creació i que vol incloure tota la creació en la nova realitat, totalment lliure del mal i de la mort. I els senyals s’esdevindran per mitjà de la invocació del nom de Jesús, el Senyor ressuscitat present en la seva comunitat fins a la fi del món.

L’ascensió de Jesús posa punt final a les aparicions de Jesús ressuscitat. I els creients podem experimentar la cooperació del Senyor en la nostra vida i acció.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

  • Accepto i acullo l’Evangeli rebut com a font del meu estil de vida i marc de referència de la meva acció contra el mal? L’acció evangelitzadora és transformadora?
  • Descobrim, en els senyals prodigiosos que acompanyen les accions fetes, que el Senyor coopera amb nosaltres en la construcció del seu Regne? En sóc testimoni?

diumenge, 2 de maig de 2021

Exercicis espirituals 2021

 



Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Això us mano: que us estimeu els uns als altres

 


D. 6è de Pasqua B 

(9 maig 2021)


1. Llegim el text (Jn 15,9-17)

9Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. 10Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. 11Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. 12Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. 13Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. 14Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 16No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 17Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’actor principal del text és el Pare, l’amo de la vinya, on hi ha el cep veritable, que és el seu Fill i les sarments, que som nosaltres. El Pare estima (Jn 15,9a) i dóna (Jn 15,16d). El Pare estima el Fill i d’aquest amor brolla l’amor del Fill als deixebles. L’amor del Pare envers el Fill és el fonament del seu amor als humans. Hi ha un sol amor que flueix contínuament, del Pare al Fill, i del Fill als deixebles, i dels deixebles entre ells.

La frase central: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics (Jn 15,13), expressa l’acte suprem de l’amor, la mort de Jesús a la creu. És a la creu on es manifesta l’amor de Jesús fins a l’extrem (Jn 13,1). L’amor de Jesús envers la humanitat és insuperable. Aquesta manifestació de l’amor convida a mantenir-s’hi. No solament es tracta de mantenir-se ferm en la fe en Jesús, sinó també de viure en l’amor que s’ha rebut d’Ell i, per tant, rebut també del Pare.

Els deixebles ens mantenim units a Jesús si obeïm el seu manament de l’amor. Ara Jesús és el nostre model i la nostra font d’actuació en l’amor als altres. I el goig de Jesús és l’estimació dels uns als altres, que és també el goig del Pare. Si els deixebles fem el que Jesús ens demana, és a dir, creure i estimar, el Fill ens reconeix com a amics. Som amics de Déu, com ho han estat reconeguts Abraham i Moisès, si acollim l’amor de Déu i ens deixem omplir per ell i el compartim amb els altres.

Jesús ens ha escollit perquè donem fruit, és a dir, perquè siguem fidels al seu manament de l’amor. Per tant, els deixebles hem d’irradiar la fe en Jesús i el seu amor per a la glòria del Pare, el vinyater. El fruit dels deixebles fa viu i present Jesús ressuscitat enmig del món.

El Pare ens dóna tot el que cal perquè irradiem el seu amor enmig de la humanitat i perquè tots els seus fills i les seves filles d’arreu del món siguin un de sol en Crist Jesús per a la seva glòria.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

  • Jesús és model i font del meu amor als altres? Quan i com em mantinc en l’amor de Jesús? Què em suposa acceptar l’amistat que Jesús m’ofereix?
  • Deixo fluir l’amor de Déu Pare manifestat en Jesús a través de la meva vida i acció? I prego perquè sigui així?