El Cos i la Sang de Crist B
(6
juny 2021)
1. Llegim
el text (Mc 14,12-16.22-26)
12El primer dia dels Àzims, quan se
sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: On vols que anem a fer els preparatius
perquè puguis menjar el sopar pasqual? 13Ell envià dos dels seus
deixebles amb aquest encàrrec: Aneu a la
ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, 14i allà on entri digueu al cap de casa: «El
Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus
deixebles?» 15Ell us
ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins.
Prepareu-nos allí el sopar. 16Els deixebles se n’anaren. Van
arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen
el sopar pasqual. 22Mentre
sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I
digué: Preneu: això és el meu cos. 23Després
prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24Els
digué: Això és la meva sang, la sang de
l’aliança, vessada per tothom. 25Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que
begui vi nou en el Regne de Déu. 26Després de cantar els salms,
van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
2. Comprenem
el text i contemplem Jesús
El relat d’avui comença amb l’encàrrec de Jesús
(14,13-16). La missió secreta dels dos deixebles només s’entén des de Za 9,9 i
Gn 49,11. En efecte, tant la figura de l’ase com la muntura fermada indiquen el
Messies, el rei que sorgirà de Judà i que portarà la pau. A més, ningú no l’ha
muntat encara, perquè és reservat per al rei d’Israel.
Marc
teixeix el relat del sopar amb dos elements distints, però rebuts de la
tradició, vinculant així el sopar del Senyor amb el banquet messiànic (Mc
14,12-16). L’acció simbòlica de Jesús anunciant la seva mort s’il·lumina d’una
immensa esperança en la novetat del Regne. Marc
uneix el motiu de la sang de l’aliança amb el motiu del vi del Regne.
D’altra banda, Marc situa el darrer sopar de Jesús dins
el quadre de la passió i el presenta no com un àpat pasqual jueu, sinó com la
veritable Pasqua, Jesús és l’alliberador de la humanitat, atès que l’allibera
de la mort. Heus ací que l’àpat pasqual de Jesús duu a terme el gest del mannà
(donar vida). En altres paraules,
Jesús celebra la pròpia Pasqua. Jesús és l’Anyell de la nova Pasqua. Tot
s’esdevé el mateix dia de Pasqua, des de l’Últim Sopar fins a la sepultura (Mc
14,12-47).
Jesús no estableix una
correspondència material immediata entre el pa
i el cos; Jesús fa un gest profètic
de donació; és a dir, en menjar aquest pa, els deixebles s’uneixen al cos de
Jesús. La paraula i el gest produeixen la comunió amb Jesús i entre els humans.
L’acció d’acollir el pa el transforma
en cos. Jesús dona un significat nou
a aquest pa amb el seu gest i les seves paraules. Jesús convida els
deixebles a reconèixer activament el valor de la seva afirmació. Amb el sentit
que Jesús hi dona, el deixeble percep, des de la fe en Jesús, que el pa és
el seu cos.
Jesús s’adreça als deixebles
perquè reconeguin en el pa partit el seu propi cos i així constitueixin la
comunitat que serà anomenada Església. Jesús determina el valor de la paraula;
aleshores, acollir el pa és acollir el mateix misteri pasqual de Jesús i
esdevenir la seva Església (el seu Cos).
Les paraules sobre el pa expressen el do total de Jesús i la
seva voluntat de comunió amb els deixebles i les paraules sobre la copa, expressen el sentit de la missió
de Jesús, la comunió de vida entre Déu i els humans, i que ara culmina en una
mort violenta consentida en la fidelitat.
I
si, per les paraules sobre el pa,
Jesús convida els seus deixebles a formar una comunitat entorn seu, per les
paraules sobre la copa els deixebles
saben que, per Jesús present en ells, entren en l’aliança amb Déu, aliança
assolida per la seva sang vessada per la comunitat humana.
3. Mirem la nostra vida i acció
· Com
visc la meva relació amb Jesús en l’Eucaristia?
· Accepto
formar una comunitat amb d’altres entorn seu?
· Com
acullo el que se m’ofereix, és a dir, fer un tast del Regne i implicar-m’hi?
