Diumenge 11 de durant l’any B
(13
juny 2021)
1.
Llegim el text (Mc 4,26-34)
26Jesús
deia encara: Amb el Regne de Déu passa
com quan un home sembra la llavor a la terra: 27tant si dorm com si està despert, de nit i
de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. 28La terra, tota sola, dóna fruit: primer
brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. 29I així que el gra és a punt, aquell home fa
córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega. 30Deia
també: A què compararem el Regne de Déu?
Amb quina paràbola en podríem parlar? 31És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes
les llavors de la terra; 32però,
un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les
hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la
seva ombra. 33Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la
paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la. 34No
els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus
deixebles.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Tenim dues paràboles sobre la
gratuïtat silenciosa i eficaç del do del Regne que Déu Pare dóna ja en Jesús. La
primera parla d’una llavor (un gra de
blat) que creix en silenci, per si mateixa, sense necessitat de cap
intervenció humana. Aquí la terra bona
permet que la llavor fructifiqui per si mateixa. El Regne s’esdevé amb la
mateixa seguretat que ve la collita després de la sembra. Hi ha una mà
invisible que té cura de la llavor i vetlla pel seu creixement silenciosament. El
Regne es comença a experimentar pel seu progressiu creixement. En definitiva, aquesta paràbola fa referència a una acció: la
del pagès que confia en el procés que posa en marxa, però també es refereix a
la paciència de Déu Pare. En el cor de l’imperi romà, la presència del
cristianisme dels orígens era gairebé imperceptible, però la paraula anava fent
camí fins a arribar a nosaltres. El Regne de Déu sempre es troba embolcallat en
el misteri i «s’esdevé» en el context de l’Església i en la vida de les
persones, però també fa irrupció en els llocs més insòlits i potser miserables,
on el poder de Déu venç les forces destructores del mal.
La
segona parla d’una llavor de gra mostassa,
en aquest cas la llavor més petita de
totes les llavors. Aquí sorprèn el contrast entre una realitat molt petita
i el meravellós resultat final. La planta de mostassa pot arribar fins als tres
metres d’alçada i la llavor és petita com una cagarada de mosca. El Regne ja és
aquí encara que la seva presència sigui insignificant. En poques paraules, aquesta paràbola mostra el contrast entre l’inici
petit i insignificant i el final excepcionalment impressionant del Regne. I
alhora reflecteix l’acció de Déu en la vida i acció de Jesús i en la nostra
vida i acció; per això convida a l’esperança. Cal
entendre que l’acompliment del Regne de Déu no depèn pas dels nostres millors
esforços. El fonament de tota esperança i de tot optimisme es troba en Déu.
Jesús recorda que el seu Pare inicia el procés
gratuïtament i silenciosament i només intervé quan arriba el moment oportú. Déu
no abandona el que ha iniciat, tot i que deixi fer. Jesús ens diu que Déu
parteix del que és petit i insignificant.
Jesús recorda que el Regne de Déu és una realitat en
marxa, on tots hi tenim cabuda.
3.
Mirem la nostra vida i acció
- Sóc pacient en el procés que s’inicia en
qualsevol acció feta, i confio i espero que arribarà al seu terme?
- Descobreixo l’acció de Déu en la meva vida i
acció?
- Sóc capaç de valorar les coses per petites que
siguin?
