Diumenge 14 de durant l’any B
(4
de juliol 2021)
1. Llegim
el text (Mc 6,1-6)
1Jesús se’n va anar al seu poble,
i els seus deixebles el seguiren. 2El dissabte es posà a ensenyar a
la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa
que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? 3¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà
de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí
entre nosaltres? I no eren capaços d’acceptar-lo. 4Jesús els
digué: Un profeta només és menyspreat al
seu poble, entre els seus parents i a casa seva. 5I no pogué fer
allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. 6I
el sorprenia que no tinguessin fe. Jesús recorria els pobles del voltant i hi
ensenyava.
2. Comprenem
el text i contemplem Jesús
L’evangelista Marc parteix del fet que Jesús va anar
al seu poble natal i que els seus veïns no l’acolliren com a Messies i Fill de
Déu, i ens diu que això va el sorprendre. Un fet inaudit en l’evangeli de Marc.
Aquí Marc també coincideix amb el que diu el quart evangeli en el seu pròleg: Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han
acollit (Jn 1,11).
L’anada de Jesús i dels deixebles que el segueixen a
Natzaret i el seu ensenyament a la sinagoga provoca que el veïnat reaccioni
fent-se cinc preguntes sobre la identitat i la missió de Jesús: sobre el seu origen,
la seva saviesa, els miracles obrats i dues sobre la seva parentela. Jesús no
fa cap miracle a causa de la incredulitat de parents i veïns.
Jesús arriba al seu poble natal quan ja la seva fama
el precedeix. Els veïns es pregunten per l’origen del seu ensenyament. Allò que
diu i sap li vénen de Déu. Però els seus convilatans no poden admetre-ho, ja
que coneixen el seu origen humil, no és més que un obrer de la construcció (l’original grec diu téknon, faber en llatí),
és a dir, un obrer que treballava la fusta i la pedra.
La humanitat evident de Jesús fa que els seus
convilatans no puguin reconèixer-hi que Déu els visiti. La humanitat de Jesús queda
patent pel fet de ser fill de Maria.
Marc no esmenta mai Josep. El fet que Marc l’identifiqui com a fill de Maria, indica, d’una banda el
seu naixement virginal i de l’altre un possible naixement fora del matrimoni, i
per tant, seria una manera d’injuriar-lo o menysprear-lo com a home.
El fet que els quatre germans de Jesús tinguin nom
de patriarques suggereix una família religiosa, i si no s’indica el nom de les
germanes és perquè ja deuen estar casades. Jesús se sorprèn que no l’acullin
com a Fill de Déu que els visita. Els miracles indiquen l’apropament salvador i
guaridor de Déu als humans (relat anterior de guarició d’una dona malalta
incurable i d’una nena morta).
El fet que veïns i parents s’escandalitzin indica la
seva palesa incredulitat. I per això, on es refusa el do de la salvació de Déu
ofert en el miracle, s’esdevé impossible de fer-n’hi cap. Perquè Jesús és fidel
a la seva missió guareix, però no pot guarir el que no acull la guarició com a
signe del regal que Déu li concedeix en Jesús. El miracle no és un gest màgic,
Jesús no és un miracler qualsevol. Jesús fa miracles com a expressió de l’amor
de Déu, que guareix i salva. El miracle no té cap sentit allà on els humans es
tanquen a l’amor de Déu. Per això, tot i el fracàs enmig dels seus, continua
amb la seva missió, recorrent viles i pobles i ensenyant-hi.
Marc se serveix d’aquesta visita al seu poble natal
per a indicar-nos que Jesús és alhora home i Déu. Així, perquè és humà té
germanes i germans i és fill d’una dona, i perquè és diví no s’indica que sigui
fill del seu pare.
3. Mirem la
nostra vida i acció
- Crec que Jesús és Déu que ve a visitar-me i que
vol ser-me tan proper que es fa veí, parent meu?
- Què
em crida més l’atenció de Jesús?
