Diumenge 13 de durant
l’any B (27
juny 2021)
1. Llegim
el text (Mc 5,21-43)
Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a
l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua.
Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el
veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: La meva filleta s’està morint. Vine a
imposar-li les mans perquè es curi i visqui. Jesús se n’anà amb ell. El
seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu. Hi havia una dona que patia
d’hemorràgies des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i
s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó
que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se
li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè
pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré». Immediatament va
deixar de perdre sang i sentí dintre d’ella que estava guarida del mal que la
turmentava. Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es
girà per preguntar a la gent: Qui m’ha
tocat la roba? Els seus deixebles li contestaren: ¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha
tocat? Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia
fet. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, tremolant de
por es prosternà davant d’ell i li va explicar tota la veritat. Jesús li digué:
Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n
en pau i queda guarida del mal que et turmentava. Mentre Jesús encara
parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: La teva filla s’ha mort. Què en trauràs,
d’amoïnar el Mestre? Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap
de la sinagoga: No tinguis por; tingues
només fe. I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i
Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu
l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. Entra a la casa i els
diu: Què són aquest aldarull i aquests
plors? La nena no és morta, sinó que dorm. Ells se’n burlaven, però Jesús
els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui
l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, l’agafa per la mà i li diu: Talita, cum —que vol dir: «Noia, aixeca’t». A l’instant la
noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren
sorpresos i no se’n sabien avenir. Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a
ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.
2. Comprenem
el text i contemplem Jesús
Marc teixeix dos relats de miracle amb dues dones en
perill, una nena que no serà adulta i una adulta impura. Ambdues dones reneixen
a la vida perquè es troben amb Jesús. I ambdós relats destaquen la fe en Jesús,
que ofereix un camí de vida i de pau, d’autonomia i de llibertat.
Enmig d’una multitud molta gent pot tocar Jesús,
però només la dona que el toca amb fe és guarida. Jesús no és cap mag, Jesús
porta la salvació de Déu, és a dir, guareix des de l’amor al qui s’hi acull. La
dona s’ha empobrit anant als metges i s’acosta a Jesús com a única esperança de
guarició, s’hi acosta amb fe. A més, la dona fa un gest, el de tocar Jesús, amb
el qual viola la Llei. El desig de tocar Jesús (de trobar-s’hi) és més fort que
la Llei. I aquesta trobada amb Jesús la guareix i la salva, l’allibera de la
seva impuresa. L’amor sana tot l’ésser.
Les paraules de Jesús al cap de la sinagoga indiquen
que la fe és la força que permet a l’ésser humà d’esperar contra tota
esperança. Els tres deixebles escollits són testimoni d’una singular escena de
revelació: la resurrecció de la noia. Jesús es manifesta com a Fill de Déu, que
té ple poder sobre la mort. I per al Fill de Déu la mort significa el son.
Per això Déu és un Déu de vius i no de
morts (cf. Mc 12,27). La misèria humana i la mort són contràries a l’amor
de Déu.
La reacció de burla és d’incredulitat. L’eficàcia del
miracle està en la paraula i en el gest d’auxili del Senyor (donar la mà). I l’ordre
de Jesús de donar de menjar a la noia manifesta que viu veritablement i no sols
el seu esperit. Finalment Jesús no vol que es faci publicitat del fet perquè
s’ha d’interpretar des de la seva mort en creu.
La dona, els pares de la noia i els deixebles
reconeixen la força de Déu en Jesús i es converteixen en testimoni de l’acció
alliberadora i guaridora de Déu en Jesús. I la pau és conseqüència de
l’alliberament del mal.
3. Mirem la
nostra vida i acció
- La
força de la fe em sosté per tirar endavant i superar tot mal? I em refà i
em guareix?
