Revista "Evangeli i Vida" núm 142

Revista "Evangeli i Vida" núm 143

dilluns, 26 de juliol de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món

 


D. 18 de durant l’any B 

(1 agost 2021)


1. Llegim el text (Jn 6,24-35)

24Així, doncs, quan la gent s’adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. 25Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li van preguntar: Rabí, quan has arribat? 26Jesús prengué la paraula i els digué: En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. 27Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell. 28Ells li preguntaren: Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu? 29Jesús els respongué: L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat. 30Li replicaren: I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? 31Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment. 32Llavors Jesús els respongué: En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel. 33El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món. 34Ells li demanen: Senyor, dóna’ns sempre pa d’aquest. 35Jesús els diu: Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El text forma part del discurs del pa de vida (Jn 6,22-59) que presenta un doble moviment: 1) anar cap a Jesús i a creure-hi; i 2) entrar-hi en comunió. L’evangeli d’avui forma part del primer moviment. Després del gest profètic, Jesús suscita l’anhel d’anar cap ell, d’entrar-hi en relació. Així el «pa» pren un significat simbòlic que culminarà en l’afirmació de Jesús del final del nostre text: Jo sóc el pa de vida.

La narració és moguda per tres qüestions que la multitud formula a Jesús i que ell respon en una dimensió de profunditat desconeguda pels qui li formulen les preguntes. La primera és: Rabí, ¿quan has arribat?. Jesús s’ha retirat i la gentada l’ha perseguit amb obstinació. Al·lusió al fet que Déu es fa present en Jesús. Finalment l’han trobat a Cafarnaüm. La resposta de Jesús és que el cerquen per una raó equivocada: heu menjat pa i heu quedat saciats. Jesús els convida al «menjar que dóna la vida eterna». Jesús sap que la gent ha de menjar –ha donat aliment a cinc mil persones–, però també sap que la vida és més que menjar. La gent, però, no aconsegueix d’entendre qui és Jesús.

Aquí ens acostem al cor del missatge del quart evangeli: els senyals de Jesús són fets extraordinaris que transformen una situació no volguda per Déu, però això sol no vol dir res si no percebem que són signes que apunten al do etern de Déu en Jesús.

La preocupació de la gent pels beneficis immediats els ha privat de veure el que realment importa perquè és l’única realitat que ho omple tot de sentit: la vida que Déu ha donat per Jesús, que és una altra cosa distinta de l’aliment que dóna el blat de la terra, i fins i tot supera fins a l’inimaginable, el mannà del desert, que Déu havia donat per mediació de Moisès. Aquí la gent es troba en presència d’una realitat nova que és do de Déu: és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món. Aquest pa té un nom propi: és Jesús.


3. Mirem la nostra vida i acció

Què busco en Jesús? Em sento atret/a per la persona de Jesús?

En quin sentit Jesús és l’aliment que em dóna Déu?

dimarts, 20 de juliol de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor

 


Sant Jaume Apòstol

 

1. Llegim el text (Mateu 20,20-28)

Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li preguntà: Què demanes? Ella li respongué: Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra. Jesús contestà: No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Ells li responen: Sí que podem. Jesús els diu: Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat. Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué: Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor,  i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

 

2. Comprenem el text

L’evangeli anuncia el martiri de Jaume, el germà de Joan, que, de fet, quan escriu Mateu, ja havia succeït. Aquest Jaume fill de Zebedeu no s’ha de confondre ni amb Jaume, un altre dels Dotze i fill d’Alfeu; ni amb Jaume, el germà del Senyor, que va ser el cap dels qui presidien l’Església de Jerusalem; ni amb Jaume que dóna nom a una carta del NT (Jm 1,1).

Mateu situa la petició de la mare dels fills de Zebedeu, que han estat presentats abans (Mt 4,21-22), mentre pugen a Jerusalem i immediatament després que Jesús ha anunciat per tercera vegada la seva mort i resurrecció (Mt 20,17-19). Tot i que sembla que la petició és de la mare, els qui queden en evidència són els seus fills, perquè és a ells que Jesús respon, i perquè pensen, com tots els altres, en el triomf que els espera a Jerusalem.

El favor demanat contrasta amb l’anunci que Jesús havia fet abans sobre la seva mort i resurrecció i que traça, una vegada per sempre, el camí per a tots els qui el volem seguir en la victòria sobre la mort i el mal.

Mateu reflecteix els debats sobre els llocs de poder dins de l’Església d’Antioquia. I el millor antídot contra tot arribisme i fals protagonisme és la fidelitat en el seguiment del camí de Jesús.

Precisament Mateu deixa clar que, mentre seguir Jesús és l’avui del deixeble, participar en la seva senyoria messiànica pertany a la lliure i gratuïta iniciativa del Pare, i no s’adquireix ni s’exigeix, perquè és un regal.

 

3. Contemplem Jesús

Jesús proposa als fills de Zebedeu (dos dels puntals de l’Església apostòlica) compartir la seva condició de Rei sofrent i humiliat, solidari amb la història dels pecadors. Precisament, beure el calze, en la tradició profètica, indica tant una mort dolorosa com la sort reservada als pecadors.

L’anorreament de tot poder i domini sobre el germà és el nou criteri d’autoritat que Jesús estableix.

Jesús proposa el servent i l’esclau com a models d’autoritat, l’antipoder i l’antiprestigi. Així doncs, en la vida eclesial, la figura del Servent lliurat per amor dibuixa el camí del qui és cridat a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.

 

4. Mirem la nostra vida i acció

  • Des de quins criteris de poder actuem?
  • Com acollim, des de la fe i l’amor, la lliure i gratuïta iniciativa de Déu Pare de fer-nos seure al seu costat?

diumenge, 11 de juliol de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica


 

Diumenge 16 de durant l’any B 

(18 juliol 2021)


1. Llegim el text (Mc 6,30-34)

Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Aquest fragment serveix de pròleg de la primera multiplicació dels pans, gest profètic de compassió, d’anticipació del banquet del Regne.

Els apòstols tornen per a referir a Jesús el que han fet i ensenyat, és a dir, compartir amb Jesús l’acció transformadora i evangelitzadora duta a terme.

Els apòstols (els enviats a evangelitzar i transformar persones i realitats) retornen cansats i Jesús els proposa de reposar en un lloc tranquil per refer les forces. Jesús sap acompanyar en el procés de tota acció evangelitzadora i transformadora. L’acció absorbeix tant que ni deixa temps per a menjar. Jesús recorda que no tot és acció, sinó també moment de trobada personal i de valorar el procés fet i gaudir-ne.

Els apòstols, els protagonistes de l’acció, necessiten d’un temps per a trobar-se amb Jesús, estar-s’hi i gaudir-ne. Però sempre n’hi ha que cerquen ser acompanyats, educats des de l’amor desinteressat, des de la compassió.

Jesús es compadeix dels qui van perduts i desorientats, molts segueixen Jesús perquè necessiten d’un autèntic pastor, és a dir, d’un mestre i guia, d’un acompanyant que els orienti en el camí de la felicitat, en el camí de l’amor als altres.

La compassió de Jesús és més que un afecte merament humà. Amb la compassió Jesús expressa l’opció de Déu per la humanitat malmesa i desorientada. L’amor gratuït i desinteressat pel qui no té nom, pel qui no troba ningú que l’acompanyi i l’orienti mou l’acció de Jesús. L’amor educa i transforma les persones.

Jesús és Déu mateix que ensenya el seu poble el camí a seguir, el camí cap a la vida per sempre.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

L’equip o grup de RdV és un moment clau per a trobar-me amb Jesús i explicar-li el que he fet i descobert? La pregària de l’equip és una manera d’explicar-ho?

En quins moments o situacions cerco Jesús perquè sigui el meu mestre i pastor?

Quan m’identifico amb la compassió de Jesús?

dilluns, 5 de juliol de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Els donà poder sobre els esperits malignes i els instruïa

 


Diumenge 15 de durant l’any B 

(11 juliol 2021)


1.Llegim el text (Mc 6,7-13)

7 Llavors Jesús va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes 8i els instruïa dient: No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. 9Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits. 10I els deia encara: Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 11Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. 12 Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. 13Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Jesús envia els Dotze i els confereix poder contra les forces del mal. El text comença amb l’enviament dels Dotze de dos en dos, continua amb dos tipus d’indicacions, unes sobre l’equipament per a la missió i les altres sobre el comportament dels apòstols o enviats, i acaba amb una indicació sobre el resultat de la missió.

Jesús envia els Dotze a anunciar l’Evangeli i a lluitar contra les forces del mal, i ho fa després del seu fracàs al seu poble natal. Ara Jesús compta amb la col·laboració dels Dotze per a continuar la missió rebuda del Pare. Marc destaca que és Jesús qui els envia i ho fa de dos en dos perquè cal ajudar-se i acompanyar-se en la missió.

Les indicacions sobre l’equipament per a l’acció evangelitzadora i transformadora volen destacar la senzillesa i la pobresa dels deixebles enviats, d’aquesta manera queda més palesa la seva confiança en Déu i no tant en les seves forces i mitjans. En altres paraules, els apòstols han de manifestar, amb la senzillesa de la seva vida, una confiança total en Déu. Cal notar que, a diferència de Mt 10,10 i Lc 9,3; 10,4, el bastó i les sandàlies són permesos perquè l’evangelista pot haver tingut present una missió en territoris on això era necessari.

Les indicacions sobre el comportament suposen la llibertat dels qui reben l’Evangeli, és a dir, acollir-lo o refusar-lo. El qui refusa el missatger o l’enviat significa que refusa l’Evangeli, el missatge de salvació rebut; i per tant, trenca la comunió amb el do del Regne ofert, que és una existència de comunió amb Déu i amb els pobres i entre els humans. I per això espolsar-se la terra o la pols de sota els peus és un signe que expressa el trencament amb algú. Els jueus, quan tornaven d’un país pagà, s’espolsaven la pols dels peus per no fer impura la Terra Santa. Per tant, la possibilitat del rebuig ha de ser presa seriosament. Aleshores, el fet d’espolsar-se la terra de les sandàlies pot ser un «testimoni» visible del que significa aquest rebuig, fet amb l’esperança que un canvi de pensament encara és possible.

Els Dotze fan el mateix que Jesús, és a dir, proclamen la conversió i expulsen els dimonis. A més ungeixen amb oli malalts i es guareixen. En el món jueu i grecoromà l’oli era com una mena de remei per a les ferides i que alleugeria el cos del malalt. En aquest relat de Marc, l’oli esdevé un signe de l’ajuda concedida per Déu, destinada al cos malalt. Precisament l’ajut concedit per Déu en les guaricions de malalts i en l’expulsió dels dimonis indica la irrupció del Regne de Déu.


3. Mirem la nostra vida i acció. Jesús compta amb mi com a col·laborar seu en la missió d’anunciar i fer present el Regne. En soc conscient i com hi col·laboro?

En els moments de refús i desengany experimento la força i el suport de Jesús per a continuar en la missió del Regne?