Revista "Evangeli i Vida" núm 141

dimarts, 20 de juliol de 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor

 


Sant Jaume Apòstol

 

1. Llegim el text (Mateu 20,20-28)

Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li preguntà: Què demanes? Ella li respongué: Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra. Jesús contestà: No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Ells li responen: Sí que podem. Jesús els diu: Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat. Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué: Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor,  i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

 

2. Comprenem el text

L’evangeli anuncia el martiri de Jaume, el germà de Joan, que, de fet, quan escriu Mateu, ja havia succeït. Aquest Jaume fill de Zebedeu no s’ha de confondre ni amb Jaume, un altre dels Dotze i fill d’Alfeu; ni amb Jaume, el germà del Senyor, que va ser el cap dels qui presidien l’Església de Jerusalem; ni amb Jaume que dóna nom a una carta del NT (Jm 1,1).

Mateu situa la petició de la mare dels fills de Zebedeu, que han estat presentats abans (Mt 4,21-22), mentre pugen a Jerusalem i immediatament després que Jesús ha anunciat per tercera vegada la seva mort i resurrecció (Mt 20,17-19). Tot i que sembla que la petició és de la mare, els qui queden en evidència són els seus fills, perquè és a ells que Jesús respon, i perquè pensen, com tots els altres, en el triomf que els espera a Jerusalem.

El favor demanat contrasta amb l’anunci que Jesús havia fet abans sobre la seva mort i resurrecció i que traça, una vegada per sempre, el camí per a tots els qui el volem seguir en la victòria sobre la mort i el mal.

Mateu reflecteix els debats sobre els llocs de poder dins de l’Església d’Antioquia. I el millor antídot contra tot arribisme i fals protagonisme és la fidelitat en el seguiment del camí de Jesús.

Precisament Mateu deixa clar que, mentre seguir Jesús és l’avui del deixeble, participar en la seva senyoria messiànica pertany a la lliure i gratuïta iniciativa del Pare, i no s’adquireix ni s’exigeix, perquè és un regal.

 

3. Contemplem Jesús

Jesús proposa als fills de Zebedeu (dos dels puntals de l’Església apostòlica) compartir la seva condició de Rei sofrent i humiliat, solidari amb la història dels pecadors. Precisament, beure el calze, en la tradició profètica, indica tant una mort dolorosa com la sort reservada als pecadors.

L’anorreament de tot poder i domini sobre el germà és el nou criteri d’autoritat que Jesús estableix.

Jesús proposa el servent i l’esclau com a models d’autoritat, l’antipoder i l’antiprestigi. Així doncs, en la vida eclesial, la figura del Servent lliurat per amor dibuixa el camí del qui és cridat a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.

 

4. Mirem la nostra vida i acció

  • Des de quins criteris de poder actuem?
  • Com acollim, des de la fe i l’amor, la lliure i gratuïta iniciativa de Déu Pare de fer-nos seure al seu costat?