Sant
Jaume Apòstol
1. Llegim el text (Mateu
20,20-28)
Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb
els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li
preguntà: Què demanes? Ella li
respongué: Mana que aquests dos fills
meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
Jesús contestà: No sabeu què demaneu.
¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Ells li responen: Sí que podem. Jesús els diu: Prou que beureu la meva copa, però seure a
la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran
aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat. Quan els altres deu ho
sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué: Ja sabeu que els governants de les nacions
les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota
el seu poder. Però
entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre,
que es faci el vostre servidor, i
qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home,
que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a
rescat per tothom.
2. Comprenem el text
L’evangeli anuncia el martiri de Jaume, el germà de
Joan, que, de fet, quan escriu Mateu, ja havia succeït. Aquest Jaume fill de
Zebedeu no s’ha de confondre ni amb Jaume, un altre dels Dotze i fill d’Alfeu;
ni amb Jaume, el germà del Senyor, que va ser el cap dels qui presidien
l’Església de Jerusalem; ni amb Jaume que dóna nom a una carta del NT (Jm 1,1).
Mateu situa la petició de la mare dels fills
de Zebedeu, que han estat presentats abans (Mt 4,21-22), mentre pugen a
Jerusalem i immediatament després que Jesús ha anunciat per tercera vegada la
seva mort i resurrecció (Mt 20,17-19). Tot i que sembla que la petició
és de la mare, els qui queden en evidència són els seus fills, perquè és a ells
que Jesús respon, i perquè pensen, com tots els altres, en el triomf que els
espera a Jerusalem.
El favor demanat contrasta amb l’anunci que
Jesús havia fet abans sobre la seva mort i resurrecció i que traça, una vegada
per sempre, el camí per a tots els qui el volem seguir en la victòria
sobre la mort i el mal.
Mateu reflecteix els debats sobre els llocs de poder
dins de l’Església d’Antioquia. I el millor antídot contra tot arribisme
i fals protagonisme és la fidelitat en el seguiment del camí de Jesús.
Precisament Mateu deixa clar que, mentre seguir
Jesús és l’avui del deixeble, participar en la seva senyoria messiànica
pertany a la lliure i gratuïta iniciativa del Pare, i no s’adquireix ni
s’exigeix, perquè és un regal.
3. Contemplem Jesús
Jesús proposa als fills de Zebedeu (dos dels puntals
de l’Església apostòlica) compartir la seva condició de Rei sofrent i humiliat,
solidari amb la història dels pecadors. Precisament, beure el calze, en
la tradició profètica, indica tant una mort dolorosa com la sort reservada als pecadors.
L’anorreament de tot poder i domini sobre el germà
és el nou criteri d’autoritat que Jesús estableix.
Jesús proposa el servent i l’esclau
com a models d’autoritat, l’antipoder i l’antiprestigi. Així doncs, en la vida
eclesial, la figura del Servent lliurat per amor dibuixa el camí del qui
és cridat a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de
rescat per tots els homes.
4. Mirem la nostra vida i acció
- Des de quins
criteris de poder actuem?
- Com acollim, des de
la fe i l’amor, la lliure i gratuïta iniciativa de Déu Pare de fer-nos
seure al seu costat?
